Foto

La fotografia de la capçalera és d'en Lluís Bosch i va ser feta en un dinar de Nadal de Trenquem el Cuc, tocant la tenora amb en Josep Pascual de l'Estartit i amb un "públic" totalment entregat.

dimecres, 3 de desembre del 2008

La vaca cega



Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.
D’un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot, mentres pasturen
l’herba fresca a l’atzar… ella cauria.
Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada… Però torna,
abaixa el cap a l’aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic: parpelleja
damunt les mortes nines, i se’n torna
orfe de llum sota el sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant lànguidament la llarga cua.
JOAN MARAGALL

La vaca boja



Cliqueu ací

La que caça mosques


cliqueu ací

La del futur


cliqueu ací, es llarg però val la pena

La que mira el vent

cliqueu ací

La inconformista


clique ací

La revolucionaria



cliqueu aci

divendres, 21 de novembre del 2008

dissabte, 4 d’octubre del 2008

Tornem a parlar de l'aigua

Espanya ocupa el primer lloc entre els països europeus pel que es refereix al consum d'aigua en l'àmbit domèstic --llars, petits negocis i edificis públics--, amb una mitjana de 250 litres per persona i dia i, com a país mediterrani.

A més, és un dels països de l'UE que atreu més turistes, qui solen gastar més d'un 100% més d'aigua que els nacionals.

Aquestes dades formen part de l'informe que va difondre la setmana passada la Comissió Europea sobre el potencial d'estalvi d'aigua en diferents àmbits, però que també posa en relleu alguns patrons de consum, ja sigui en el turisme, l'agricultura, l'ús domèstic o la indústria.

En termes generals, situa la majoria d'Espanya en el grup de territoris europeus on es preveu "estrès d'aigua", provocat no per la sola existència de recursos hídrics, sinó per la seva relació amb la gestió dels mateixos que fan organismes públics, indústries, plantes d'energia o l'agricultura.

Així, sols la zona de Galícia tindrà un risc "baix" d'estrès, que serà "mitjà" a l'altiplà nord i "elevat" pràcticament en la resta del país.

Pel que respecta a l'ús domèstic de l'aigua, situa Espanya al capdavant del consum, que es distribueix un 70% a les llars, un 24% en petites empreses i serveis i un 6% en serveis públics.

L'informe assenyala que, en termes generals, aquest sector va ser el responsable en 2000 de la despesa del 24% de l'aigua, corresponent a 73,2 quilòmetres cúbics, el que mostra una "tendència negativa".

En el cas d'Espanya, assenyala que entre 1996 i 1999 les pèrdues d'aigua a la xarxa de distribució van créixer de 20 a 21,4%. 1 de cada 5 litres es perd.

El text proposa una sèrie de mesures amb què es podria estalviar el consum d'entre un 20 i un 50%, per exemple mitjançant canvis en els hàbits de la població, un ús més eficient de tecnologies i dispositius d'estalvi o ús de fonts alternatives d'aigua que incloguessin la seva reutilització quan sigui possible.

La veritat és que en algunes zones la població ha respost adequadament.


TURISME

El risc més gran que altres països que té Espanya a sofrir "estrès" per aigua s'incrementa tenint en compte la major afluència de turistes que, com la resta de països de la Mediterrània, registra.

L'estudi adverteix que els turistes no poden considerar-se com causa, encara que admet que els impactes sobre els recursos hídrics són "significatius" en algunes àrees.


Assenyala que Espanya es va situar el 2004 entre els sis països mediterranis dins de les 25 principals destinacions turístiques.

Adverteix que el consum d'aigua varia considerablement entre les temporades de més afluència, però també perquè la quantia del consum és diferent segons la manera de fer turisme.

En termes generals estima que "els turistes que visiten la Mediterrània consumeixen una mitjana d'entre 300 i 880 litres al dia", el que suposa "més del 100% que els residents locals".

Esmenta com un dels exemples les Illes Balears, on el consum d'aigua el juliol va ser el 1999 igual al 20% del que la població local va utilitzar en tot un any.


L'informe indica també que el consum depèn del tipus d'allotjament, de manera que la mitjana:

  1. en un càmping és de 174 litres per persona i dia;
  2. en un 'bed and breakfast', de 281 litres,
  3. i de 294 litres en un hotel.
En un hotel de més de tres estrelles, el consum als seus bars o cafeteries pot rondar els 35 litres per hoste, mentre que la despesa en locals nocturns o amb piscines pot arribar a 60 litres més per nit si es compara en llocs que no tenen piscina.

CAMPS DE GOLF

Mereixen un comentari especial el consum en els camps de golf, on creix "significativament".

De mitja, un camp d'entre 50 i 150 hectàrees consumeix entre 10. 000 y 15. 000 metres cúbics d'aigua, que correspon a la despesa anual en una ciutat d'uns 12. 000 habitants.

El text torna a citar dades de 2004 d'Espanya, per indicar que la demanda d'aigua en els camps de golf s'eleva a uns 125 milions de metres cúbics a l'any, una xifra que s'espera que creixi al voltant d'un 65% el 2015.(més de 200 milions de m3)


Les recomanacions per reduir el consum al sector turístic coincideixen amb les domèstiques --com a un major control en la despesa en vàters o dutxes-- o en l'agricultura, amb irrigació en jardins i camps de golf.

CAMP i INDÚSTRIA

Pel que respecta a l'agricultura, el consum també varia en funció de la necessitat dels països de regar o no segons el seu clima, per la qual cosa, una vegada més necessitarà més aigua que països del nord d'Europa. "Als països mediterranis el reg de terres suposa una gran part del consum total", diu i assenyala que a Espanya és del 68%.

Afirma que l'estalvi d'aigua en les activitats agrícoles pot esperar-se gràcies a les millores tecnològiques, canvis en les pràctiques agrícoles o ús de cultius més resistents a les sequeres.
Afirma que el reg per degoteig és en general positiu i pot potenciar l'estalvi, encara que assenyala també exemples, com en València, on no van funcionar segons l'esperat(
cosa rara ja que funciona be en climes molt més àrids com a Israel).

Quant a l'ús d'aigua en l'àmbit industrial, el document ressenya que aquest ha disminuït en els últims 30 anys al sector indústria, però ha augmentat en el de l'energia. Els majors consumidors industrials són a Finlàndia, França, Alemanya, Suècia, Espanya i Itàlia.
Aquí proposa tecnologies per estalviar partint de canvis en els processos de producció, el reciclat de l'aigua, canvis en les tecnologies de refrigeració o mitjançant els "dispositius clàssics" d'estalvi.

Ja cal que les administracions es posin les piles ben aviat, abans que ens quedem amb la gargamella seca, tot i que no paren de dir barbaritats!

Els refranys del mes de Juliol

juny, juliol i agost, ni dones, ni carn, ni most

Pel juliol ni dona ni cargol

Ordi



Mentres l'ordi ja es granat, l'arròs tot just ha estat sembrat. Bellcaire d'Empordà

Civada

Refranys de Juny

flor d'olivera per Sant Joan, oli en gran

esquila el gos per Sant Joan, si vols que passi un bon any

el bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per Nadal

juny brillant, any abundant

acabat el juny, no canta el cucut

Trets del blog: http://refranyer.blogspot.com/

Refranys de maig

  • aigua de maig, pa per tot l'any
  • pel mes de maig la mosca deixa el bou i va al cavall
Podeu veure'n més al "Refranyer català" , que es d'on els he tret jo

A final de mes les vaques tornaran a les pastures de muntanya

Els sembrats florits ja fan goig

Tot i estan encara a l'hivern hi ha simptomes de primavera

divendres, 20 de juny del 2008

Tot i estan encara a l'hivern hi ha simptomes de primavera

El MAL de la VACA BOJA

Torna a ser d’actualitat, per la mort de dues persones a la comunitat de Castella-Lleó, el mal anomenat: MAL DE LES VAQUES BOGES.

Fa 23 anys que es coneix i en tot el món han mort unes 200 persones.

Cal preguntar-nos:

  1. Les persones que morien de CREUTZFELDT-JAKOB abans que aparegués la malaltia, sel's practicà la necròpsia per saber de quina encefalitis havien mort?
  2. per què si fa ja 23 anys, sols han mort 200 persones?
  3. per què ens preocupa la mort de dues persones i en canvi no fem cas de les estadístiques de les persones que moren cada any a les carreteres catalanes(prop de 500 l’any 2006)?
  4. per què els mitjans de comunicació només publiquen noticies relacionades amb la por i la inseguretat?

PARTICULARMENT HE DE DIR QUE MENJO CARN DE VEDELL I MILLOR DE VACA O DE BOU(MÉS VELLA PERÒ MÉS SABROSA), MAGRADA POC FETA I TAMBÉ MENJO POTA I TRIPA SENSE CAP MENA DE TEMOR.

Es per això que us recomano llegir aquest article publicat en el butlletí nº 31 de SERVEIS VETERINARIS CB, el desembre de 2000, per que podeu opinar amb MÉS coneixement de la malaltia i us podeu treure la por de sobre.

L’Encefalitis Espongiforme Bovina és una malaltia del sistema nerviós, que provoca una vacualització (vacuola és una petita bombolla buida) del cervell (encèfal) dels bovins adults. S'en diu espongiforme perquè l’aparença del cervell en el moment de la mort de l’animal és semblant al d'una esponja.

L’agent etiològic o causal és un prió. (seqüència d’àcids aminats que formen una proteïna, anormal per la seva posició en l’espai, en el cas del que provoca l'EEB). Dintre del cos dels animals, inclús el de l’home, n’hi ha de prions, però tenen una estructura ESPAIAL normal.

Originàriament aquest prió anormal és troba en el teixit nerviós d'una altra espècie: l’ovella, quan pateix una malaltia que és diu Scrapie, que també és una Encefalitis. (Fa més de 200 anys que és coneguda)

La manera d'agafar la malaltia és per via oral: consum d'una quantitat de prions que superin la dosi infectiva, que encara és desconeguda.

El temps d’incubació és desconeix també, però sembla ser que és llarg, des de 18 mesos fins a 10 anys.

El procés de la malaltia en les vaques, de més de 2 anys, sol ser d’uns 15 dies. Presenten ansietat, agressivitat, i por, essent molt sensibles al soroll i al contacte, finalment presenten incoordinació de moviments que fa que semblin boges (Mal de les Vaques Boges). Moren estirades al terra sense poder-se moure.

Com ha passat d'una espècie a l’altra? Fins fa ben poc, hom creia que no podia passar, però ha passat, heus ací el que fins ara sembla el perquè.

Dintre del món ramader tots sabem que la part més important de l’economia de l’explotació es l’alimentació, i l’ecologia intenta recuperar (reciclar) tots els productes que encara tenen una utilitat, doncs bé, una bona font de proteïna son les farines que s’obtenen de les restes d’animals morts (f de carn, f de plomes, f d’ossos, f de sang) així com una bona font d’energia s’obté de grasses o greixos animals.

Per a l’obtenció d’aquests productes, s’utilitzen autoclaus(aparells hermètics que utilitzem per a esterilitzar eines i productes que utilitzem en cirurgia) i que mitjançant un augment de la pressió, una dissolució amb dissolvent i l’augment de la temperatura durant un temps prudencial fan que siguin totalment estèrils. El fet és que fins l’any 1973, que hi va haver la 1ª gran crisi del petroli, les coses és feien d'una manera molt correcta, però l’encariment dels productes energètics va fer reduir el temps d’esterilització. Ningú va pensar que les conseqüències fossin tan nefastes!

A l’utilitzarà la farina de carn, tant en l’engreix dels vedells com en els pinsos d’alta producció, va desembocar uns 10 anys més tard en el 1er. cas l’EEB, aquest va ésser detectat per un veterinari anglès a l’abril del 1985, i al novembre de 1986 va ser catalogada com a EEB. Al desembre de 1987 els científics relacionen la malaltia amb el consum de pinsos, on hi entren farina de carn i ossos d’ovelles amb Scrapie, d’altra banda se'n venien donant des dels anys 20. A partir del 1988 a Gran Bretanya es prohibeix el seu ús. El 1989 es prohibeix el consum humà de vísceres a Anglaterra i Gales, tot i que encara no és sap si passa a l’home.

Tot s’hauria acabat així si al 1996 el Govern Britànic no hagués anunciat que la variant humana de la Malaltia de CREUTZFELDT-JAKOB podia ésser deguda al consum de vacu, especialment hamburgueses i part dels budells (pota i tripa, "callos"). I AIXÒ SI QUE JA ES UN GREU PROBLEMA! I sobretot si pensem que la Tatcher va amagar el problema per raons polítiques, sense tenir present les conseqüències sanitaries.

Actualment es troba en 9 països: Gran Bretanya, França, Portugal, Itàlia, Alemanya, Holanda, Bèlgica, Dinamarca i des del dia 21 de novembre a Galícia. Però no en tots ells hi ha diagnòstics fets en humans.

La societat ens demana aliments barats i sovint s'han fet barrabassades que han portat a escàndols com: l’oli de colza, les dioxines, el clembuterol o els aliments vegetals transgènics.

Tots sabem que només cal que qualsevol "burro" (inculte en la matèria de la que opina) faci una crida en els mitjans de comunicació, per ensorrar un sector l’agro-ramader, que ja està sovint sota mínims.

El cas és que la 1ª bomba ja esclatat: ja tenim EEB!

Ara cal pensar que si les coses s'han fet mitjanament be:

  1. tant a la prohibició del consum de farines de carn i ossos en la cadena dels remugants,
  2. s’identifiquin correctament els animals nascuts al país i els importats,
  3. els escorxadors cremin totes les parts sensibles de portar el prió anormal, a saber: crani, cervell i medul·la espinal, melsa, budells i estómacs, tim i amígdales;
  4. i a partir d’ara és facin probes a tots els animals de més de 20 mesos, que entrin a l’escorxador, per tal de detectar els possibles portadors i investigar com s'han contaminat.

Així com continuar les investigacions per acabar de saber la quantitat de prió infectiva, el temps d’incubació i tot el procés patogènic tant en els humans com en les vaques, ja que sols el que es coneix es pot mesurar i sols el que està mesurat es pot eliminar.

Tenim la sort que ni la carn ni la llet són transmissors de la malaltia.

diumenge, 11 de maig del 2008

Cada dia un mot

Cada dia un mot

Suscriu-te i rebràs cada dia una paraula.
Cal fer país.

dimecres, 7 de maig del 2008

El refrany del mes d'abril (26-04-08)

si el març no marceja, l'abril abrileja
Si cliqueu sobre el refrany anireu a petar a l'adreça d'on ha estat tret, val la pena!

La MONA d'enguany (07-04-08)



Des de petit he tingut un trauma amb la mona, doncs el meu padrí mai me la va regalar, però fa uns cinc anys que els de la Folcrà(Sant Pau de Seguries): la Gemma i en Xevi me'n regalen una vegeu la d'enguany.
La veritat es que el pastisser ha tingut feina i al final m'ha calcat.
Me la menjaré a la salut de tots els amics.

CONSEQÜÈNCIES DE LA CALOR






BUTLLETÍ de SERVEIS VETERINARIS nº63 Agost-2003




Enguany hem patit nosaltres i les vaques també, una onada de calor molt forta i duradora.


Pràcticament tot els mesos de Juny, Juliol i Agost hem patit unes temperatures anormals per l’època de l’any.


La vaca és una animal que suporta molt malament la temperatura a partir de 20-22 ºC.


Normalment el mes de juny al nostre país sol ésser sec i amb temperatures moderades, alguns anys pot ploure una mica però el refrany és clar i català: PEL JUNY LA FALÇ AL PUNY.


Però aquest any la calor ja va començar a primers de Juny i ha estat molt forta durant el Juliol i encara molt més intensa a l’Agost fins pràcticament l’última setmana.




La problemàtica que ha comportat és de dues classes:
1.
Pèrdua elevada de producció és causa directe de l’augment de la temperatura, que ocasiona:
1.1 una disminució de la gana i
1.2 un augment de la despesa energètica per disminuir la temperatura corporal.
2.
Pèrdua de fertilitat és a causa de
2.1 la disminució d'energia ingerida
2.2 i la prioritat que té la supervivència individual sobre la reproducció.


1.1.- La pèrdua de la gana té una influència decisiva en tot el procés ja que fa que el consum de Substància Seca baixa i per tant la quantitat d'energia, proteïna, greix i minerals que entren dintre de l'organisme animal és menor a les necessitats per mantenir la producció, la qual baixa en una quantitat per sobre la que hauria de baixar, a costa de disminuir la condició corporal de l'animal, les vaques s'aprimen ostensiblement, ja que consumeixen una part de les reserves corporals perquè la genètica els fa produir més del que poden.
Hem de adjuntar-hi un augment de l’ingestió d’aigua per intentar reduir la temperatura corporal, com explicarem més endavant, que fa que hi hagi una pèrdua de minerals superiors a la normal per l’orina i les femtes.


1.2.- La temperatura corporal normal està entre 37,5 i 38,5 ºC.
Una vaca pot perdre Temperatura Corporal (TC) per:
·
suor,
·
radiació,
·
orina,
·
fems i
·
sobretot per ventilació pulmonar.



Com més diferència existeix entre la temperatura externa i la TC, més fàcil és equilibrar la TC, dintre d’uns límits fisiològics, que en el cas de la vaca estan entre 4ºC. i 24ºC., a mida que la temperatura ambiental augmenta l’intercanvi calòric és cada vegada més difícil i la vaca ha de ventilar cada vegada amb més freqüència els pulmons, ja que la pèrdua de calor per:
·
suor és pràcticament nul en la vaca,
·
per radiació és menor o pot arribar a ser negativa si la temperatura de sensació supera els 38ºC.
·
per l’orina pot ser superior si l’aigua per veure és fresca,
·
per la femta és menor ja que al menjar menys també excreta menys.


L’augment de la ventilació pulmonar (hiperventilació) fa que hi hagi pèrdua de calor i de vapor d’aigua, cosa que incrementa el consum d’aigua, la vaca és queda pal plantada en mig de l’explotació, respira amb més freqüència, comença a bavejar, si hi ha zones humides s’ajeu una estona i desprès s’aixeca perquè al estar mullada pot augmentar les pèrdues per radiació al assecar-se, no va a menjar, si hi ha vent fresc, s’orienta en la mateixa direcció, si és calent , si posa d’esquena, i va a veure amb freqüència sobretot si l’aigua és fresca ja que en cas contrari no li abaixa la TC.


Per l’altra banda la fertilitat queda molt afectada:
2.1 Al menjar menys l'energia ingerida és menor, cosa que provoca una disminució de l'activitat ovàrica, que pot arribar a ser total (anafrodisia = ovaris sense activitat) i comporta pèrdua de zels, zels silents( no hi ha zel-Q, sense senyals externes d'anar de bou) i infertilitat ja que no hi ha possibilitat d'implantació quan als 6-7 dies l'embrió passa de les trompes a la matriu, que el tindria de rebre amb una mucosa esponjosa, per poder-hi nidificar i començar a formar la placenta.
Junt amb la disminució de l’energia cal tenir també en compte la disminució de la ingestió de minerals i la pèrdua de micro-minerals per via urinària, que influeixen sobretot en la formació de les hormones, ja que sense activitat ovàrica no hi ha possibilitat de formació i secreció d’hormones sexuals que fan que és manifestin els zels.
2.2 Els animals tenim un rellotge biològic intern que ens ha creat, durant tot el temps que fa que l'espècie és viva, una estructura mental anomenada instint. L'instint és l'acumulació d'experiències viscudes que han actuat sobre la pervivència de l'espècie i moltes actuacions dels animals si regeixen.
El temps doncs ha creat unes prioritats per la pervivència de l’espècie.



Günter les ha ordenades de la següent manera:


1a. -FUNCIONS VITALS. Per sobreviure.


2a. -LACTACIÓ. Perquè visqui la descendència, que ja ha nascut.


3a. -GESTACIÓ. Per tenir descendència, sempre que ja estigui gestant


4a. -FUNCIÓ MUSCULAR. Per poder-se moure per buscar el menjar i també escapar dels depredadors.


5a. -FUNCIÓ REPRODUCTORA NO GESTANT. Per reproduir-se poder sobreviure l'espècie.
 


Veiem doncs que la lactació està en segon lloc mentre que la reproducció, quan encara no hi ha gestació, és l’ultima.
Aquesta és la causa principal que fa que la fertilitat estigui fortament alterada quant la vida de l’animal està en perill.
Per tant quan el calor arriba a temperatures tan altes com la temperatura corporal i la vida de l’animal està fortament compromesa, l’instint fa que una despesa energètica com és la de reproducció, encara que sigui per la pervivència de la mateixa espècie, quedi totalment parada per intentar superar el tràngol i esperar millor ocasió per intentar reproduir-se, ja que si els individus es moren també moren les espècies.


Consell:


Milloreu les condicions ambientals per disminuir l’impacte de la calor a les vaques.




dissabte, 3 de maig del 2008

dijous, 1 de maig del 2008

La munyidora


La màquina de munyir és l’estri més important que utilitzem a diari dintre de l’explotació lletera.

Cal distingir 3 parts situades en tres llocs diferents i amb la situació IDEAL següent:


  1. Exterior .- Motor, Bomba de buit i Col·lector principal Lleteria .- Interceptor, Regulador, Col·lector principal, Tanc d’emmagatzemat, Refredador, Rentador automatitzat del tanc, Bomba mecànica (elèctric)per la llet i Canonada de rentat del circuit

  2. Sala de munyir.- Canonada de pulsació, Manòmetre o vacuòmetre, Polsador, Canonada de transport de llet, Tub llarg de llet, Tub llarg de pulsació, Col·lector individual, Tubs curts de llet, Mugroneres i Joc de mugrons per rentat

  3. En la part exterior i cobert per evitar les inclemències del temps així com el soroll que fa, cal situar el motor i la bomba de buit, de la que en surt la canonada principal de buit.




  • Motor.- Està encarregat de produir un moviment rotatiu que acciona la bomba de buit. Pot ser mogut amb: electricitat, presa de força del tractor o amb motors d’explosió autònoms.



  • Bomba de buit.- Actua fen una aspiració de l’aire de les canonades fins pràcticament el buit(absència d’aire atmosfèric) i creant una depressió que degudament combinada amb petites entrades d’aire, des del regulador o bé des del polsador farà possible la munyida. És el cor de tot el sistema. Potser de pistó, ja fora d’ús, i rotativa: seca o lubricada.



  • Entre la bomba i qualsevol altre element cal situar-hi l’interceptor o caldera de buit que s’encarrega d’evitar que entri dintre de la bomba de buit qualsevol matèria o objecte que la pugui fer malbé. La diferència de pressió dintre de la canonada és el que s’anomena el nivell de buit, que ha de ser el més constant possible. Es mesura en Kilopascals (kPa) 1 kPa = 0,3” de Hg. A 1 atmosfera de pressió i a 20ºC. L’alçada sobre el nivell del mar fa variar la pressió atmosfèrica i cal tenir-ho en compte quan comprem la bomba ja que al haver-hi menys pressió caldrà augmentar el buit. Fins a 300 m. es consiren 100 kPa i per cada 450 metres que pugem perdem uns 5 kPa.


Cabal = K x Cabal normal // K = 0,4 x Pb dividit 0,9 x Pb – P (on Pb és la pressió de referència i P la que treballem=50) Es diu que una bomba té 50 kPa o 0,5 atmosferes o 38 centímetres de Hg (normalment treballa a aquest nivell) i s’expressa en (litres/minut), quantitat de litres d’aire que pot extreure del circuit .
SEMPRE la bomba ha de extreure més quantitat d’aire del que és necessari pel funcionament del sistema, ja que permanentment hi pèrdues: quan es posen les mugroneres, quan es treuen, quan en cau alguna, o per l’entrada d’aire dels polsadors per fer el massatge/succió, per obertura de la comporta, pel sangrat del col·lector, etc.
Vegeu el quadre de pèrdues











Concepte


Unitat


Admissió d’aire Litres/min.


Col·locació de la mugronera


1


3 – 225


Sangrat


1


4 -12


Alimentador


1


5 - 30


Comporta


1


10 - 42


Desplaçament




28 - 170


Retirada automàtica


1


5 – 25


Caiguda mugronera


4


570 - 1400


És molt important que el nivell de buit sigui sempre constant

Per mantenir el nivell constant hi ha un aparell, el descriurem més endavant, que s’anomena regulador.

La quantitat d’excés de buit és pot mesurar i s’anomena reserva de buit o reserva real. També la reserva real cal augmentar-la amb l’alçada degut al descens de la pressió atmosfèrica. Tan el motor com la bomba han d’estar degudament protegits per evitar accidents laborals indesitjables.


En la lleteria i endollat a la canonada principal hi haurà:




  • L’Interceptor.- Ha d’estar situat entre la bomba de buit i el dipòsit de buit sanitari serveix per evitar que accidentalment entri dintre de la bomba líquids o cossos estranys que puguin malmetre-la. En la part inferior ha de tenir una vàlvula de drenatge per poder-lo buidar adequadament.




En instal·lacions més modernes s’instal·la un tanc de compensació que és un dipòsit d’uns 200 litres, serveix per donar estabilitat al buit durant la munyida i també disposa d’una vàlvula de purga d’ell en surten:



  1. Canonada de buit per munyir,

  2. Canonada de buit pels polsadors

  3. i per força el regulador (opcionalment si pot instal·lar un manómetre)



  • Regulador del nivell de buit.- El nivell de buit produït per la bomba és constant, però el consum de tota l’instalació de munyida no ho és i per això cal introduir-hi un aparell que la pugui mantenir constant.




La manera d’actuar el regulador és senzilla solament deixa entrar petites quantitats d’aire per equilibrar i mantenir la constant de buit desitjada.

Cal que estigui en un lloc amb poca pols, accessible per poder-lo netejar i revisar periòdicament, no quan tenim problemes.

Avui dia molts tenen incorporat un sistema d’aire net, que fa que l’aire que entra al circuit sigui el més higiènic possible i evita que s’embruti el mateix regulador, el mal funcionament del regulador provoca inestabilitat del nivell i sovint problemes de mastitis ja que les alteracions en els períodes de succió-massatge afecten directament als mugrons.

Els reguladors es valoren per la quantitat d’aire que son capaços d’admetre (litres per minut). Han de ser capaços d’igualar la capacitat de la bomba de buit.
N’hi ha de tres classes:


  • de molla,

  • de contrapès (tarden una mica en reaccionar ja que amiden el nivell de buit en el punt on admeten l’aire) i

  • de servoregulador(molt precís ja que disposen d’un sensor acoblat lluny del lloc d’entrada d’aire i corregeixen el nivell en mil·lèsimes de segon).


Caldria tenir-ne un de recanvi per poder-lo canviar en cas de pana.





  • Dipòsit de buit sanitari. Està situat entre el sistema d’aire i el de la llet. Serveix per separar els líquids: aigua i llet, del buit de les canonades.


Ha de ser de vidre per poder veure l’interior i ha de tenir una mecanisme d’obturació de la sortida de buit per evitar que la llet o l’aigua puguin entrar en grans quantitats dintre de l’interceptor. Normalment es una esfera de plàstic que sura en els líquids i tapona l’orifici de sortida de buit.





  • Col·lector final o Receptor.- Està inclòs dintre del que s’anomena UNITAT FINAL i dintre d’ell hi ha una sèrie de sensors que assolit un nivell determinat posin en marxa la bomba elèctrica de la llet i buidin el contingut dintre del tanc d’emmatzagament passant abans per refredador, si es que l’instalació en disposa.


Actua també com a interruptor entre el buit i la pressió atmosfèrica ja que quan la bomba funciona l’entrada de buit queda tancada i la bomba amb pressió atmosfèrica normal empeny la llet, quan la bomba para, el buit torna al col·lector final i aspira la llet altra vegada.
En funció de la canonada o canonades de llet que venen de la sala de munyir es pot establir dues classificacions per la situació respecta el braguer de la vaca: línia baixa i línia alta.
En la baixa la llet cau per gravetat fins el receptor o col·lector final, mentre que en l’alta la llet puja per aspiració del buit de la canonada, que no pot estar a més de 2 metres del braguer de la vaca per evitar alteracions en la qualitat del greix.





  • Extractor de llet o Bomba de llet.- L’única diferència entre els dos és que l’extractor funciona encara amb buit i la bomba amb electricitat.







  • Canonades secundaries. Son els que porten la llet desde les col·letors de munyida, des dels pots mesuradors o dels mesuradors electrònics.




En la sala de munyir
i endollat a la canonada principal de bui
t i haurà:





  • Manòmetre.- És un instrument per mesurar el buit de tot el sistema de munyida ha de ser visible, sobretot des de qualsevol lloc de la sala de munyir i cal situar-lo en la canonada de buit dels polsadors.


Convindria tenir-ne un a la sortida del dipòsit sanitari dintre la lleteria.





  • Polsador.- Si el cor del sistema és la bomba de buit, el polsador n’és el cervell. El polsador fa que el buit continu es transformi en discontinu o intermitent, cosa que permet mantenir la circulació sanguínia al voltant de tot el mugró.


Pot ser individual o pot haver-n’hi un de director que mana als altres, la tendència és a posar el director ja que els individuals son més cars. La desavantatge es que si s’espatlla el director para tota la sala de munyir mentre que si el sistema és individual sols para el col·lector afectat.
Per això el tub de goma negre o blanc de silicona que tenim dintre de la mugronera ha de tenir la capacitat de eixamplar-se fins a tocar les parets i c
ontraure per sota del mugró fins impedir que surti llet de del seu interior. Pulsació: és un cicle durant el qual transcorrent les quatre fases de necessàries per munyir:


  • A) obertura

  • B) sortida de la llet (munyida)

  • C) tancat

  • D) no surt llet, circula la sang pel mugró (massatge)


La pulsació és el moviment que produeix la part de goma flexible al voltant del mugró i podem mostrar gràficament la pressió a la punta del mugró amb una corba.
Vegeu dibuix.


Hem de fer veure que entre les canonades de pulsació i les canonades de la llet no hi ha contacte dintre del col·lector.


Com muny la mugronera
:
A la punta del mugró sempre hi ha pressió negativa(50 Kpa). Dintre de la cambra de pulsació passa alternativament de 50 a 1
00 (que és l’atmosfèrica).


  1. Fase A= obrim = traiem aire de la càmara= passem de 100 a 50 Kpa. La pressió s’iguala i fa que la goma s’eixampli.

  2. Fase B= munyim = surt la llet per que hi ha un buit de 50 Kpa dintre de la goma i fora (cambra de pulsació). La goma està tal com la veiem al exterior, per que als dos costats hi tenim la mateixa pressió, quan la tenim fora 100 Kpa, quan la tenim dintre de la mugronera 50 Kpa

  3. Fase C= tanquem = deixem entrar aire dintre de la cambra = passem a 100 Kpa la goma s’ajunta per sota del mugró, no pot sortir llet. 6.

  4. Fase D= massatge del mugró 50 Kpa tan dintre del tub com dintre de la cambra = circulació sanguínia normal pel mugró.


És molt important que el tub de goma o bé el de silicona estigui en condicions òptimes.
Hem vist com la funció de la ma humana l’hem substituïda per la goma, per tant si perd l’elasticitat el que fem es un massatge dolent i podem provocar diferents tipus de mastitis i alteracions del mugró.

Ritme de pulsació: és el número de cicles per minut.
Ha d’estar entre 50 i 60.

Relació de pulsació: és l’expressió en percentatge entre la munyida i el massatge.
Fórmula = (a+b)x100/(a+b+c+d).
Normalment és de 60/40.
Hi ha dues maneres diferents de pulsació: simple i doble.



  • SIMPLE: les quatre mugroneres actuen al mateix temps (4 X 0) surt llet i és fa massatge als quatre mugrons.

  • DOBLE o ALTERNATIVA: van alternativament (2 X 2). L’avantatge del doble és que del braguer surt contínuament llet, que el buit es pot mantenir més constant ja que en el simple hi ha moments que sols surt llet i d’altres que el buit ha de ser més gran, per tan és molt més eficaç l’alternativa que la simple. La doble necessita dos tubs llargs de pulsació, mentre que la simple només en necessitat un.






  • Canonada de pulsació.- és la que porta el buit des del dipòsit de buit sanitari fins els polsadors.






  • Tub llarg de pulsació.- son els dos tubs que van des dels polsadors fins al col·lector.





  • Col·lector.- és el petit recipient on cau la llet des de cada mugronera. Consta de dues parts diferenciades com hem assenyalat abans: el circuit de la llet i el circuit de pulsació, en tots dos circuits hi ha buit.


Hi arriben dos tubs llargs de pulsació i en surten 4 de curts que van a la cambra de pulsació de la mugronera, de cada una en surt un tub curt de llet que va al col·lector, que recull la llet i mitjançant el tub llarg de la llet l’evacua. També disposa d’un forat per sagnar el buit.
Deixa entrar entre 4 i 12 litres d’aire per minut tal com hem vist en el quadre de pèrdues de buit i serveix per treure millor la llet.
La capacitat del col·lector ha anat augmentant a mida que les produccions ho han fet.
És molt important per evitar que la llet pugui retornar al mugró o pitjor que hi pugui tornar la dels altres, ja que és poden produir contaminacions creuades.
Al principi els col·lectors eren de tan sols 50cc., avui poden arribar a 500cc.




  • Tubs curts de pulsació.- van des del col·lector fins la cambra de pulsació. Un per mugronera.



  • Mugroneres.- quatre per col·lector.


Tenen dos parts ben diferenciades: una de rígida, sol ser d’acer inoxidable i un altre de tova: el tub, que pot ser de goma o de silicona.
La part rígida és un cilindre d’acer amb tres obertures: a la superior hi ha la part del tub de goma per on entra el mugró de la vaca, a l’inferior hi surt la part inferior del tub de goma i és per on surt la llet i l’obertura
lateral és on hi connectem el tub curt de pulsació.
La part més delicada es el tub de goma o silicona, per dues raons: perquè és mòbil i perquè és l'ùnic que entra en contacte amb la vaca.
Al tractar-se d’una estructura que basa la seva eficàcia en l’elasticitat pròpia, és un producte que té un període de vida útil,

MOLT SOVINT ÉS FA SERVIR MÉS TEMPS DEL RECOMANAT.

Exigències mínimes:



  1. boca tova i flexible, ja que és el lloc d’unió entre la màquina i la vaca, per que tanqui hermèticament

  2. cilindre suficientment llarg per contraure’s totalment a la base del mugró

  3. que sigui fàcil de netejar

  4. que lesionin mínimament el mugró


Quan el tub per elasticitat, no es tanca uniformement i sols ho fa en dos plans, això provoca que el mugró adopti forma de tascó.
Com que perden elasticitat, la contracció és més lenta i també ho serà la munyida.
Una part de l’elasticitat també es perd per culpa dels productes químics que utilitzem per la neteja.
Un tub rugós també pot amagar bacteris i per descomptat que altera la mucosa del mugró irritant-la.
La vida útil d’un tub de goma és de 2.500 munyides o sis mesos.
Un de silicona té una durada de 10.000, però és més car de compra.
Vida útil = 2.500 (o 10.000) multiplicat per nº d’unitats de munyida dividit pel nº de vaques(lactants i eixutes) multiplicat per nº de munyides al dia. Exemple: granja amb 70 vaques 10 punts de munyida i dos munyides al dia. 2500 X 10 = 25000; 70 X 2 = 140 ; 25000/140 = 178,6 dies = 5,86 mesos
Existeixen uns protectors dels tubs de goma que es situen al final del mateix, que redueixen les forces d’impacte produïdes pel retorn de la llet, han d’estar situats ben a la vora de la sortida perquè si no poden impedir la contracció de la goma i ferir la punta del mugró.
Un bon protector pot disminuir un 12% les mastitis noves
Cal tenir en compte que el forat de sagnat ha d’estar net ja que sinó és pot produir una classe de munyida anomenada hidràulica, per que el mugró sempre està en contacte amb la llet.




  • Tubs curts de llet.- van des la mugronera fins el col·lector.


Poden estar integrats en el tub de goma.
És molt important la llum interior dels tubs, tan dels curts com dels llargs ja que un tub de 13mm evacua només el 50% del que ho fa un de 16mm, encara que costen més de netejar, influeixen més en el buit del sistema.




  • Tub llarg de llet.- van des del col·lector fins els mesuradors, si n’hi ha, i dels mateixos cap a la canonada principal de llet que la porta cap a la unitat final.


Encara que no forma part del circuit de llet de la munyidora si que utilitza el buit de la mateixa el sistema anomenat:

Retirada Automàtica. Funciona amb el buit de la mateixa bomba i per tant cal tenir-lo en compte quan calculem la capacitat de la mateixa. El que funcioni correctament depèn en gran part del sensor que es posa al tub llarg de la llet i del forat de sagnat. Té avantatges: millora la munyida(no hi ha sobre-munyida), elimina ma d’obra, elimina desplaçaments inútils dintre de la Sala.

Entrant altra vegada a la lleteria
.–




  • Unitat final .-(sovint és dintre de la sala de munyir)


Recull la llet dels tubs llargs de la llet des de una o dos canonades on s’emmagatzema fins a assolir un nivell que dispara la bomba (que pot ser elèctrica o estar endollada al mateix sistema de buit) que envia la llet a la canonada principal Canonada principal de llet Bomba per la llet




  • Refredador.- Es un aparell que per mitja d’aigua freda fa que la llet baixi la seva temperatura i entri en el tanc a una temperatura que impedeix el creixement bacterià, és important per aconseguir una llet de qualitat. Podem recuperar l’aigua a una temperatura superior i estalviar energia per calenta l’aigua del rentat del circuit.






  • Tub de llet cap al tanc






  • Tanc d’emmatgazament