La creixent manca de recursos hídrics està provocant la presa de consciència sobre el “cost hídric” en la producció de bens, al igual que la crisi energètica de 1973 va introduir la necessitat d’avaluar els costos energètics de la fabricació d’un producte.
L’aigua virtual ("virtual water") es sol definir com el volum d’aigua necessària per elaborar un producte o facilitar-ne un servei. Per exemple: per produir un kilogram de blat son necessaris de l’ordre de 1000 litres
El consum per càpita d’aigua virtual que conté la nostra alimentació varia d’acord al tipus de dieta:
· 1000 litres/dia d’una dieta de supervivència
· 2600 litres/dia per una dieta vegetariana i
· 5000 litres/dia una dieta basada en carn.
D’aquetes dades se’n deriva clarament que el control de la dieta en països amb recursos hídrics escassos pot augmentar la quantitat d’aigua disponible per d’altres fins.
D’altra part, el comerç mundial de blat o qualsevol altra be de consum implica un flux d’aigua virtual dels països productors i exportadors d’aquests bens als països importadors i consumidors dels mateixos. De fet, el concep-te de "aigua virtual", fou introduït por Allan a principis de los 90, quan estudiava la importació d’aigua com una solució als problemes de la seva manca a l’Orient Mitjà. L’anàlisi de les importacions i exportacions d’aquesta aigua virtual suposa un punt de vista nou per pal·liar les situacions de dèficit hídric, ja que té en compte el consum real d’aigua. D’aquesta forma, els governs compten amb una eina molt millor per planificar la seva economia en relació amb la manca d’aigua, afavorint l’exportació de productes "cars en aigua" (water-expensive products) als països amb excedents importants, i animant a la importació als països que pateixen estrès hídric, com es el cas d’Espanya. Amb això s’aconseguiria un estalvi d’aigua que reduiria la pressió sobre els recursos hídrics existents per que aquests puguin esser utilitzats per d’altres propòsits.
A nivell global, el mercat d’aigua virtual té importants implicacions geopolítiques, doncs indueix importants dependències entre països, les quals poden convertir-se en un estímul per la pau y la cooperació o com una raó de conflicte. Potser en un futur pròxim, el desig de control de los recursos hídrics se sumarà al control dels recursos energètics en las polítiques internacionals de nombrosos governs. La pregunta es: ¿estaríem disposats a canviar la nostra dieta para evitar-ho?
A mi particularment hem costaria MOLT.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada