Flama del Canigó-2018

Flama del Canigó-2018 La Bisbal d’Empordà

·         19:00 a La Pera

·         20:00 a Corçà

I a ¾ de 9 a la Bisbal

·         20:45  arribada a la primera rotonda de l’entrada nord 

·         21:00 entrada al Passeig amb les entitats i la gent (millor amb samarretes grogues) fent un passadís. Entrada pel centre i després de la Flama les entitats es situen darrera

·         21:05 baixada fins el aparcament on hi haurà l’escenari. Les entitats es situaran a ma dreta de l’escenari (oest)

·         21:10 els portadors pugen a l’escenari

·         21:15 Benvinguda (#1): Jaume Fañé en representació d’Òmnium Cultural del Baix Empordà

·         21:20 ball dels Voltors

·         21:25 ball de Geganters
·         21:30 ball de Dracs

·         21:35 lectura del Manifest (#2) a càrrec de l’actual bibliotecària: ANNA CLERMONT

·         21:40 ball conjunt.

·         21:45 encesa de la foguera de Sant Joan pels Dracs amb la Flama del Canigó

(#1) Benvinguts a l’arribada de la Flama del Canigó a la Bisbal, com d’altres anys, un grup de joves enguany han pujat a la Pica del Canigó a buscar la Flama.

Durant tot l’any la Flama ha estat guardada al Castellet de Perpinyà, diumenge passat es va celebrar l’aplec al cim del Canigó, on hi vàrem arribar feixos de llenya de tots els Països Catalans.

La matinada del 22 al 23 de juny la Flama del Canigó es renova al cim d'aquesta muntanya del Pirineu català i centenars de voluntaris i equips de foc la distribueixen arreu dels Països Catalans seguint diverses rutes per tal d'encendre les fogueres de la nit de Sant Joan. Així comença, any rere any, la celebració d'una festa ancestral vinculada al solstici d'estiu que és també un símbol de germanor entre els territoris de parla catalana.

El foc que il•lumina els Països Catalans la nit de Sant Joan, la Flama del Canigó és la festa d’encesa dels Focs de Sant Joan, símbol de la nostra identitat; una festa popular arrelada al llarg dels Països Catalans que té l’element del foc com a símbol preeminent.

La tradició de les fogueres de Sant Joan és una celebració molt antiga, transmesa de generació en generació al llarg de molts segles. Amb ella, els primers pobladors de les nostres comarques festejaven la nit més curta de l’any, el solstici d’estiu. D’aquesta manera, s’han anat transformant aquelles celebracions prehistòriques en els Focs de Sant Joan actuals.

El recorregut que han fet: a les 3 de la tarda del dia 22 sortida de la Bisbal cap el refugi de Cortalets en furgoneta, preparació del campament, pujada al Cim abans de les 12, encesa de la FLAMA, recollir el foc i baixada per dormir, a les 7 sortida cap a Arles sur Tec, caminant i corrent passarem pel refugi de Batère on hi deixem Flama cada any, a Arles (fins aquí uns 40 km. corrent) agafem les bicis i cap a : Coustouge, Maçanet de Cabrenys, Pont de Molins, 15:00 parem a dinar, Cabanes, Vilabertran, Riumors, Viladamat, Foixà. 19:00 La Pera on deixen Flama, 20:00 Corçà i ¾ de 9 a la Bisbal.(110-120 km)

Els portadors han estat: Teresa Arús, Marta Frigola, Tomàs Estany, Roger Blasco, Arnau de Alcaraz, Magí Ganigué, Gerard Carrasco, Josep M Font, Carles Agustí, Pere Costa, Joan Turón i Marc Maspoch, als qui donem les gràcies!!!

(#2) Missatge 2018

MISSATGE FLAMA DEL CANIGÓ 2018

TOT UN FUTUR PER COMENÇAR

Avui renovem la Flama gràcies al compromís granític de la societat civil, l’autèntic motor d’un poble sempre en moviment. Un agraïment infinit a totes les entitats que la fan possible.

La Flama del Canigó que agermana els Països Catalans és un símbol d’esperança en el futur.

Ens demostra la capacitat del poble català d’unir-se en moments difícils i anar sempre endavant.

Com el 1966, quan malgrat la dictadura franquista va arribar per primer cop al Principat de Catalunya.
 

Enguany, davant el retorn de la injustícia autoritària i la suspensió de l’autogovern de Catalunya, seguim mostrant a Europa i el món l’anhel irrenunciable de viure en pau i llibertat. Empeltats de solidaritat i tendresa, som més conscients que mai que la causa contra Catalunya és una causa contra la democràcia. Que el dret a l’autodeterminació és un dret fonamental que ni la repressió ni la por segrestaran.

Ens tenim els uns als altres, amb tanta força, determinació i coratge, que avui ja som un país millor. Com més foscor ens volen imposar, més il·lusió tenim perquè la llum de la Flama arribi a més i més gent. Per compartir entre iguals l’emoció del foc, la festa i la màgia de la nit de Sant Joan. La cultura sempre ha sigut una eina de transformació social.

La cultura amara ciutats, barris i pobles definits per una diversitat que ens enriqueix i fa més forts. D’un país que no demana pels orígens sinó per on volem anar plegats. Convençuts que si els infants creixen junts a l’escola, romandran junts al carrer i units com a societat. Amb la plena convicció que el camí l’hem de fer junts i tindrà sentit si decidim el destí plegats. La maduresa i cohesió de la societat catalana en són la millor garantia.

Visca la Flama del Canigó!

Visca la Cultura!

Visca els Països Catalans!

 

 

 

 

 

BONA REVETLLA PER A TOTHOM !!!

Reportage gràfic, tranhumància 2018

La transhumància, és un sistema d’aprofitament de les pastures, per tant a l’estiu els ramats mengen al Pirineu i  al hivern a la plana. Es tracta d’un sistema tan antic com la Humanitat, a partir de l’assentament  d’agricultors i el desplaçament dels ramaders amb  els seus ramats, que des de sempre han provocat disputes i mala sang entre uns i altres.

Els Camins Ramaders o CARRERADES (Cañadas Reales) es varen oficialitzar a l’edat mitjana al 1273 per part d’Alfons X el Savi, a la Península Ibèrica hi va arribar a haver fins a 30.000 quilòmetres, dels quals en queden relativament pocs.

Els camins ramaders han de tenir una sèrie de característiques: el ramat:

1. llocs per dormir, 
2. llocs per menjar, 
3. llocs per poder beure aigua i 
4. llocs per descansar durant el dia i la nit. 

Per això al llarg dels temps han quedat ben determinats i amb molt poques modificacions, tot i que molts d’ells han desaparegut.

A Catalunya de transhumàncies pràcticament només se’n fan de ramats d’ovelles, pocs; i només un de vaques el que fan els germans Fontdecaba de la Moixa de Llanars al barri de Feitús, aquest és l’itinerari i els dies que vàrem fer enguany, des del 4 de juny fins el 8, hem portat 290 caps de bestiar boví des d'Avinyonet de Puigventós fins a Llanars amb l’ajut de 8 o 12 pastors segons els dia: Teresa, Josep, Joan F , Carles F , Roser, Jordi, Esteve, Joan, Josep S , Joel, Albert i jo mateix, més un gos: en “Tarzan” i un cotxe d’assistència que porta els queviures, fil per pastor elèctric, paraigües, tenda i sacs de dormir (per si plou) i aigua.

.
      1er dia. Jornada dura, més de 26 km. unes 12 hores, ja que més del 85% del trajecte es fa sobre l'asfalt.
Des dels paratges de la Falguerona aviem el ramat a les 6 del matí, quan clareja, travessant tota la garriga d'Empordà i les brugueres cap els camps de Mas Pi, carretera Gi-510 Terrades, Sant Llorenç de la Muga; dinant al Moli de la Cademont i posant fil fins a Albanyà per evitar problemes amb els camps de civada al voral de la carretera, passant per la Mare de Déu de Palau i tancant les vaques al Mas de l'Illa a tocar del càmping d'Albanyà, sopem a Llers i dormim al Mas de l'Illa.

2n. dia. Llarg i pesat, uns 20 km. Entre 11 i 12 hores, per els desnivells acumulats sobretot el coll de Bassegoda i el de Principi
Des d'Albanyà passant per Can Ferrers, acompanyant La Muga fins a trobar el torrent del Pincaró i deixant el GR-11 , pujant per arribar al pla de Can Coll, on esmorzem, deixem l'ermita de Sant Joan de Mussols (890m.) al cim de la serra de Corsavell a ma esquerra i per les "escaletes" pas estret, on el ramat ha de pujar en fila índia, anem pujant pausadament cap a assolir el coll de Bassegoda  on enllacem novament amb el GR-11 que abandonem per baixar i pujar cap a la Creu de Principi, on dinarem deixant menjar el ramat, comença a ploura fort; els joves van a posar fil per fer una marrada que ja s'havia fet l'any anterior baixant cap a la Comella, no podem parar  la tenda i ens arribem a dormir al Subirà, una part ha estat restaurada i amb llar de foc podem sopar calent i amb dos tendes i dins del cotxe dormim fins a 2/4 de 6, per poder aviar a les 6. Plou tota la nit.

3r. dia. Diada curta uns 10-12 kms. Unes 6 hores. Per poder descansar i preparar el 4rt dia.
Des de la Comella pujant per las serra del mateix nom coronem el coll de Sant Julià, poc abans del qual deixem a ma dreta el trencant que puja a l'ermita de S. Julià de Ribelles  i agafem una nova marrada, que l'any anterior va fallar, car les vaques el desconeixien, enguany però amb el fil al costat esquerra vam arribar sans i estalvis fins el rierol del coll de Ribelles i planejant varem parar al Camp d'en Quel, sota de Can Domer i prop del Molí del Morató, ha plogut tot el dia.

4rt. dia. Diada complicada difícil i molt dura, més de 22 km. Unes 13 hores, Cal entrar  a França i els camins es compliquen podent fer una marrada planera, un ramader francès no ens permet fer el planer que ens estalviaria 5 hores de camí; cal baixar des de Coll de Falgueres darrera el Comanegre fins a La Manère i pujar per un GR secundari en fila índia, com a les “escaletes”, dues hores llargues.
Sortim des dels camps d'en Quel cap al Moretó seguint la riera de Sant Aniol que creuem fins els prats de Cal Moretó, on mengem una queixalada, per trencar el cuc, mentre les vaques i vedells aprofiten les pastures. Pugem Coll de Falgueres molt dret i mal camí, les vaques s'escampen cada vegada que trobem petits prats; al arribar a dalt per la pujada del Infern es dispersen i tenim feines a agrupar-les baixem fins a Lamanère (França) i pugem per la marge esquerra del torrent de Malrem tardem quasi tres hores des del primer cap fins a l'últim a part de quedar 5 vaques endarrere a baix a Lamanère; al prat de Malrem ens costa aviar-les per les boixedes, deixem a ma dreta Bocabartella passant per el cingle Blanc i el Coll del Roure per anar a parar l'Oratori de Sant Antoni (el roure)a la pista del Comanegre, on arribem a les 2 tocades. Parem a dinar, han passat 8 hores des que havíem fet una queixelada. Comença a ploure un plugim suportable amb el paraigues

5é. dia. Des de Rocabruna fins a Llanars, 12 km. Unes 7 hores, carretera asfaltada i lentitud, ja que el ramat està cansat.
Sortim de Rocabruna a 1/4 de 7 (tard), anem fins a Fontrubí cap a Coll Pregon i cap a Camprodon: P. de la Vall, Pont del Freixenet sobre el Ritort, C. del Freixenet, C. València, Av. de Maristany i cap a Llanars. Triem a l'entrada de Llanars les que van a La Moixa i al Catllar. 
Desprès dinar de comiat a Setcases amb companyia dels francesos de La Manère.

dia 04-06-18

Aviant el bestiar des de la Falgarona

           

la garriga de Llers

 

 

 

Camí de Sant Llorençs de la Muga

Abeurant-se al Muga

Camí d'Albanyà

Davant de l'esglèsia romànica de la Mare de Déu de Palau

Sobre el pont de la Muga