Ruta Modernista-41
L’esgrafiat.
L’esgrafiat és molt més sòlid que la pintura, té un to de més vistositat i és més resistent a la intempèrie. Hom el treballa a dues tintes, com si fos un aiguafort, però també pot tenir diverses tonalitats, i llavors en resulta un art mixt entre la pintura i l’esgrafiat. L’esgrafiat té innombrables aplicacions en art.
L’esgrafiat fou emprat en l’època modernista tant en interiors com en exteriors.
El procés consisteix en estendre un primer arrebossat (anomenat trepa), es deixa endurir i, un cop ja sec i passat un temps prudencial (preferiblement dos o tres dies), s’estén una altra capa fina del mateix color (s’anomena defensa). Tot seguit i encara tendre, s’estén el morter de diferent color.
Per aconseguir-ho, la tècnica més emprada és l’estuc, que consisteix en posar una capa de morter de calç o pòrtland sobre un altra capa prèvia d’un color més fosc i després mitjançant un motlle dibuixar-hi tota classe d’imatges repetitives; buidant-les per tal de mostrar la primera capa.
Curiositat:
La tècnica ja ve de l’antiga Grècia i Roma, usada més endavant pels àrabs, al Renaixement i finalment al Modernisme Català.
Al s. XV a Venècia sorgí l’estuc venecià o “lustre venecià”.
#edificissingularsdelmón #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada