Foto

La fotografia de la capçalera és d'en Lluís Bosch i va ser feta en un dinar de Nadal de Trenquem el Cuc, tocant la tenora amb en Josep Pascual de l'Estartit i amb un "públic" totalment entregat.

dissabte, 15 de desembre del 2007

L'aparell reproductor de les vaques

Un dels pilars fonamentals de la producció lletera és la REPRODUCCIÓ, sense ella no és possible la lactació i per tant el producte que ens proporciona la major font d’ingressos de l’explotació lletera.
L’aparell reproductor es troba situat dintre de la cavitat abdominal.

Consta de cinc parts principals:

Vulva, Vagina, Coll de la matriu, Matriu i Ovaris.

La vulva és la porta d’entrada del canal obstètric des de l’exterior, consta de dos llavis que van des del perineu anal fins a la inserció del mamaller. La vulva té molta capacitat de dilatació i segons les hormones que estan en màxima quantitat a la sang, segregades principalment per l'ovari, pot engruixir-se i allargar-se, segons estigui en zel o bé en gestació, així per exemple quan una vaca té un quist folicul·lar i es torna "tora" ( molts estrògens ), la vulva s’allarga i és torna gruixuda, en canvi quant la vaca queda prenyada ( molta progesterona ), és fa més petita i prima; sovint als pels del final hi apareix un moc marronós que persisteix fins el final de la gestació.

La vagina té forma de tub i en ella hi trobem la sortida de la uretra ( tub que ve de la bufeta de l’orina i per mitjà d’un plec, que és l’encarregat d’evitar que l’orina pugui retornar cap a la bufeta i provocar infeccions urinàries ) , just davant del plec podem observar restes del clítoris, amb forces enervacions nervioses. Al fons de la vagina hi ha el coll de la matriu, que té forma de rosa i que sobresurt del fons, per fer-nos una idea mirant la vagina des de la vulva podríem mirar a l’interior d’una botella de cava.

El coll de la matriu és una estructura que té una gran capacitat de dilatació degut a les fibres de colàgen que té en el seu interior, penseu que en una matriu buida amida un tres centímetres de diàmetre i uns dotze de llargària, i pel seu interior hi ha un canal per on passa el catèter d’inseminar de 3 o 4 mil·límetre de diàmetre, mentre que al moment del part pot amidar uns trenta de diàmetre i tant sols ½ de llargària i pel seu interior sortirà el vedell.

La matriu consta de dues parts: el cos i les banyes. El cos té una llargària d’uns dos o tres cms. i immediatament és divideix en dos corns o banyes, que serà on es produeixi la gestació. Normalment i tal veieu en el dibuix es cargolen cap dintre com una banya de marrà , dintre de cada corn hi ha una quarantena de carúncules ( pinyes ) que és on s’enganxa la placenta ( despulla ) , al final de cada corn hi ha la trompa de Falopi que és tub molt prim d’uns dos mil·límetre de diàmetre i que al final té forma d’embut per poder recollir l’òvul quant, es produeix l’ovulació en l'ovari.

L’ovari té dues funcions principals: produir òvuls i segregar les hormones sexuals.

Totes dues estan correlacionades i provoquen que la producció alternativa de les dues principals hormones: progesterona i foliculina ( estrògens ) es transformi en un cicle periòdic de 21 dies, que coincideix en l’ovulació dels foliculs que van madurant dintre de l’ovari des de la pubertat.

La fecundació de l’òvul, que salta de l’ovari al cap d’unes hores després d’haver anat alta, és fa al final de la trompa i hi roman durant 5-6 dies, per això els trasplantaments d’embrions es fan als 6-7 dies; després cau a la matriu on comença a desenvolupar la placenta que s’enganxa als cotiledons d’on treu els aliments necessaris per poder desenvolupar-se fins que als nou mesos sortirà a l'exterior. La vaca comença a fer llet i inicia la LACTACIÓ.