La qualitat dels ensitjats de blatdemoro

Ens trobem ja en plena sequera i potser que la Sitja de blatdemoro sigui difícil d'obtenir, per a la vostra informació us donarem el nostre punt de vista sobre la manera d’obtenir-ne els millor resultats.

Tal com s’estan posant els preus de: la llet, els cereals, la soja i els minerals i les vitamines. Hem de procurar, si utilitzem els productes propis, que siguin de la millor qualitat possible, doncs tot el que tinguin de menys ho tindrem de comprar de fora i per tant potser les despeses seran superiors als guanys.

Dintre de l’empresa de la llet hem de considerar dues parts ben diferenciades: l’agrícola i la ramadera

1. No sempre aprofitant la nostra producció agrícola, la producció de llet estarà optimitzada.
2. La rendibilitat d’una explotació ramadera lletera depèn en gran part de l’alimentació. (60-65 % dels costos totals)
3. La part d’explotació agrícola pròpia hauria de ser rendible, però sovint el TEMPS (pluja , sol , vent) tira per terra les expectatives més optimistes i ensorra les previsions.
4. Al no poder disposar de maquinaria pròpia per a ensitjar, tenim de fer-ho quan ens toca i quasi sempre quan ens toca no és mai el moment òptim per a cada menjar.
5. Fins ara els preus de la maquinaria eren factibles per obtenir llet, però actualment ens augmenten tan els costos fixes de producció que en moltes explotacions resulten insostenibles. (tres tractors + unifeed + escampa fems + “cuba” + remolc + remolc de bales + arades de discos + sembradora + estripadora + embaladora, etc…)
6. Les reparacions de la maquinaria i els preus de taller augmenten anualment amb l’IPC o més, en canvi els productes considerats de primera necessitat (i la llet n’és un d’ells) no poden pujar per evitar que la gent no els pugui comprar, d’aquesta manera podem mantenir una Societat Post-Industrial i de Serveis (que sovint son totalment innecessaris i han estan creats artificialment per la societat de consum)
7. Si som capaços de poder comptar les hores de maquinaria que destinem a la part agrícola de l’explotació veuríem com els costos de producció dels aliments propis son més alts del que pensem per que: la qualitat del producte és inferior i comparant-lo amb un de compra més car.

Ensitjat	% S.S.	Midó Sitja	Midó F.BdM	kgs	0.22 €	€ kg sitja	Cost	Cost ptes
Blatdemoro	28	170	720	0.236	0.052	0.054	0.106	17.64
Blatdemoro	30	200	720	0.195	0.043	0.054	0.097	16.14
Blatdemoro	33	300	720	0.050	0.011	0.054	0.065	10.82
Blatdemoro	36	340	720	0.000	0.000	0.054	0.054	9.00

En aquesta taula veiem que solament tenint en compte la quantitat de midons de l’ensitjat per poder tenir el mateix rendiment lacti, caldria afegir-hi des de 236 grs de farina de blatdemoro fins a 50 grs per cada quilo de sitja per fer la mateixa llet que amb un ensitjat òptim del 36% de SS.

Vol dir això que si solament som capaços de fer un ensitjat del 28% de SS (Substància Seca) el nostre ensitjat ens surt a 17,64 ptes per cada quilo enfront de les 9,00 del bo comptant la farina al preu que anat enguany.

Per obtenir bons ensitjats cal fer-los en el moment en que la planta presenta un grau de maduració ideal, el millor moment pel blatdemoro, ara que les màquines trinxen a la mida que volem des de 7 mm fins a 17 mm i tenen corrons per poder aplastar tots els grans, és:

1. Buscar dues o tres plantes significatives, per exemple comptar 10 fileres des del voral, mai de les primeres files.

2. Mirar si els grans de la panotxa tenen ja la forma de queixal, una petit solc en la part externa del gra.

3. Obrir la capsa per la meitat i observar que la part de farina del gra està al 50 % vegeu les fotos que adjuntem.

4. Al apretar els grans quasi no ha de sortir llet ni el grill del gra.

No hi ha cap regla per saber la maduració del gra en relació al temps que tardarà, ja que depèn principalment de dos factors:

· Temperatura ambient

· i Quantitat de Radiació Solar rebuda.

En condicions normals (temperatura de 18ºC mínima fins a 34ºC de màxima ¡ insolació des de les 7 del mati a 2/4 9 del vespre) i segons la nostra experiència per passar d’un 25% al 50% sol tardar una setmana. Mantenint la temperatura però sense radiació solar, dies ennuvolats i xafogosos, els dies de maduració poden quasi duplicar-se de 7 dies a 12 dies

Escandall de Sitja de BdM amb un 35% SS	Sobre terra	Rasa	Trinxera	Embolicat	Borsa 3 m.
Mermes en % de quilos	18	12	8	3	1
Preu del producte	6.11	6.11	6.11	6.11	6.11
Preu plàstic	0.30	0.40	0.20	2.80	1.30
Picar i transport	1.50	1.50	1.50	1.50	1.50
Preu sense mermes	7.91	8.01	7.81	10.41	8.91
Mermes	1.42	0.96	0.63	0.31	0.09
Cost	9.33	8.97	8.44	10.72	9.00

Si el nostre ensitjat esta posat sobre el terra directament caldrà comptar unes mermes superiors al que fem en rasa , en trinxera o bé en plàstic, veieu la taula d’escandall.

Cal dir que tan la 1ª com la 2ª opció, afecten molt negativament al medi ambient degut a que els sucs que deixen anar es colen fins al nivell freàtic, també passa així amb el de trinxera si no disposa d’una fosa per acumular els sucs que després haurem d’eliminar, amb tot i això veiem que el preu entre el que està fet sobre terra i el de rasa son pràcticament idèntics al de la borsa de 3 m (275.000 kgs),

Les mermes cal eliminar-les, SANEJANT LA SITJA, no es poden aprofitar per donar a les braves o a les eixutes, cal doncs fer-les servir com a matèria orgànica per adobar la terra, és consideren com a fems.

Al preu del trinxera cal afegir-hi els cost de la construcció i amortització de la Sitja que ve a ser de 0,50 ptes/kg.

(60 vaques x 25 kg/dia x 365 dies = 550.000 kgs + 8 % mermes = 600.000 kgs any, cal construir 2 (dues) sitges de 400 m3 = 5 ample x 2,5 d’alt x 32 llarg; cost aproximat junt amb la fosa de recollida de sucs uns 6.000.000 de ptes, essent generosos, 20 anys d’amortització = 300.000 anyals dividit entre 600.000 kgs = 0,50 ptes/kg )

Pràcticament surten tots ENTRE 8,94 i 9,00 ptes/kg = 0.054 €/kg però entre el trinxera i la Borsa única ens queda: en un els sucs i en l’altre la borsa de plàstic.

Sobretot la qualitat de l’ensitjat, ja que en el moment que la planta es trinxada i aplastada entre dintre de la borsa, l’absència d’aire (que és el gran enemic de l’ensitjat) fa que comencin totes les reaccions que faran una fermentació correcta, mentre que en la sitja de trinxera caldrà un treball més acurat i seriós per obtenir una sitja de qualitat, ja que sovint es tapen l’endemà, no si posen prou pesos al damunt i les fermentacions comencen als dos dies ocasionant les mermes en quantitat que hem comptat abans.

Cal dir també que cobrir la sitja amb neumàtics usats està arribant al seu fi, per que:

• son contaminants al dissoldre l’aigua de pluja el cautxú i d’altres substàncies
• i per que la malla d’acer que porta dintre, si cau a l’Unifeed pot provocar l’aparició de vaques clavades.

Elimineu els neumàtics per evitar problemes més endavant.

La sitja de BdM no es pot embolicar en bala, però l’hi hem posat per comparar preus, penseu que d’altres matèries que s’hi ensitjen poden sortir molt cares, sobretot si la quantitat d’aigua del farratge es molt elevada perquè emboliquem aigua quasi a 4(quatre) ptes el quilo. I tenim desprès molta feina per destruir els plàstics que ens queden.

Així doncs caldria embolicar en BALA RODONA només productes de qualitat: digestabilitat alta, proteïna vertadera alta, poca quantitat de NH3, proteïna soluble baixa i amb un nivell de humitat per sota el 65%. També és important que la humitat no sigui molt baixa per evitar el creixement de fongs dintre de la bala.

Consell: Aprofitar els aliments propis de l’explotació és bo, però cal obtenir-los de la millor qualitat possible, perqué el seu preu optimitzi les produccions.