Sauquer o Saüc .-
és una espècie de planta amb flors del gènere Sambucus. És un arbust caducifoli que es troba bàsicament a l’entorn europeu, especialment a les conques de la Mediterrània.
Amb la flor es poden fer infusions, però antigament
s’afirmava que el saüc tenia propietats diaforètiques i anticatarrals. S’utilitza per tractar els estats gripals, bronquitis, tos seca i el catarro nasal crònic acompanyat de sordesa i sinusitis. #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
dijous, 30 d’abril del 2026
30-04-26
28-04-26
Fotografia nocturna -74; la passarel•la del Passeig. #fotografianocturnaambmòbil #fetasensefiltresniretocs #elmanescalfañé
27-04-26
Si per S. Jordi espiga l’ordi, per S. Marc espiga el blat. El procés replicatiu de la reproducció fa que d’un gra eixut (12% d’humitat) enterrat a finals de tardor, en surti una espiga amb grans: entre 25 i 50 a la primavera.
Curiositat:
Sense aquesta multiplicació les espècies no poden ni evolucionar ni perviure.
17-04-26
La polinització entomòfila ha tingut èxit. Els insectes ha fet la seva feina i veiem ja la formació del fruit, una drupa amb carn i pinyol.
Curiositat:
Drupa ve de latí i significa oliva. #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
13-04-26
Colza - 11.-
Heus ací l’evolució de la flor en una tija que s’allarga dia a dia
És un fruit en síliqua de 5 a 7 cm que té diverses llavors d’1,5 a 2 mm de diàmetre.
D’aquesta llavor tant minça se’n hi treu l’oli que pot servir per a consum o per fer bio-dièsel.
Curiositat:
La producció Mundial supera els 36 milions de tones!!! #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
07-04-26
Cirerer - 4.-
Les flors són blanques, amb cinc pètals, hermafrodites, agrupades en corimbes (surten del mateix lloc i tenen la mateixe llargada ler aguantar primer la flor i més tard la cirera), de fecundació creuada per insectes (la polinització entomòfila és el procés on insectes com abelles, papallones i escarabats transporten el pol·len des de l’antera (part masculina) fins a l’estigma (part femenina) d’una altra flor).
La floració es produeix abans de l’aparició de les fulles.
Els fruits, les cireres, es desenvolupen passats dos mesos, i són de tipus drupa.
L’arrelament depèn de les característiques del sòl. En terrenys profunds forma un sistema potent, contràriament al que passa en terrenys somers, amb evident perill d’arrabassament per ventades.
Curiositat:
Al Japó just quan cauen els pètals, la gent s’hi reuneix a sota i celebra l’arribada del bon temps. #CMdlG #naturalocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
dimarts, 28 d’abril del 2026
03-04-26
Tramuntana -3.-
Des de l’Empordanet veiem venir la tramuntana ( del llatí transmontanus = darrera les muntanyes) per l’ull de bou del Portús.
Feia un quants anys que semblava que aquest vent Mediterrani estava ausent, com si fes migdiada, però durant el mes de març sembla que ha despertat amb bufaruts prou forts com per fer caure arbres tocats per la sequera dels últims anys. #CMdlG #naturalocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
02-04-26
Pera de Sant Joan.-
És una pera molt primerenca, el perer floreix a final de març primers d’abril.
Uns diuen que es va originar a Mallorca, d’altres a S. Boi de Llobregat.
Els Castell la van portar de Sudamèrica al s. XIX.
Es menja amb pell, però es torna lloca pocs dies després de collir-la.
Curiositat:
El nom li ve per que madura als volts de S. Joan. #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
31-03-26
Cirerer - 3.-
La flor del Prunus Avium és blanca i neix en grups de 2 a 8, fa que sovint sigui un arbre ornamental tant per quan floreix com quan a la tardor les fulles passen de verd a vermell i finalment a groc abans de caure.
Al Japó és consira com a arbre de la primavera per la floració i la bellesa efímera.
La fusta vermellosa del cirerer és després de la de noguera la més apreciada per fer mobles.
Curiositat:
Prunus ve del temps dels Romans que van definir totes les espècies fruita amb pinyol com a derivats de la Prunera i Avium per que son unes grans menjadores d’aquesta fruita. #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé