dimarts, 28 d’abril del 2009
Refranys d'Abril
Per Sant Jordi, s'espiga l'ordi, i per Sant Marc espiga el blat.
Abril abrilet, al migdia calor i al vespre fred.
Abril ploraner, maig rialler.
Trets de la Web: IES de la Bisbal d'Empordà
Abril abrilet, al migdia calor i al vespre fred.
Abril ploraner, maig rialler.
Trets de la Web: IES de la Bisbal d'Empordà
Refranys de Març
- Any gelat, any de blat.
- Aigua de febrer és bona pel "sementer"
- Després de gener poda l’arbre fruiter.
- De l’aigua de gener ni una gota se’n fa malbé.
- Si el febrer no febreja i el març no marceja, tot l’any li té enveja.
Hivern amb fred
Feia anys que no teníem un hivern com cal, amb: neu, aigua, temperatures fredes i algunes glaçades. Vaja que ha fet un bon temps.
Tempus discurrit irreparabile
Sense més ni menys ja ha passat Nadal i cap d'Any!
Espero que les festes no s'hagin entravessat a ningú.
També vull desitjar-vos sort per travessar aquest 2009 que ens pinten tant “xungu” i que us portin moltes coses els Reis d’Orient.
divendres, 24 d’abril del 2009
La tendència actual cap a la perversió alimentària
Article de Jaume Fàbrega
La moda són els aliments "funcionals", que ens ho ha de guarir quasi bé tot.
ALIMENTACIÓ I PERVERSIÓ
La moda són els aliments "funcionals", que ens ho ha de guarir quasi bé tot.
ALIMENTACIÓ I PERVERSIÓ
Un dels llibres d'alimentació de més èxit és el titulat "Alimentos sanos, alimentos dañinos", del Readers Digest (hi ha aliments "danyins").
A qualsevol quiosc o llibreria hi trobareu un munt de llibres amb títols o continguts similars. Als aparadors n’hi ha un altres, que , més o menys, ve a dir ” i encara creieu que les medicines es compren a la farmàcia” i, naturalment, també tracta d’alimentació.
El concepte que ara es maneja als mitjans sembla més aviat malaltís. Certs dietistes mediàtics fan el seu agost, reduint la cuina a una sinistra i perversa qüestió de suposats efectes per la salut: ho podem veure els caps de setmana a Catalunya Ràdio on al matí broden aquesta qüestió.
Altrament, si teniu a mà qualsevol producte alimentari envasat als Estats Units, veureu que la part més visible-o molt visible- de l' etiquetat són les "Nutrition facts", o dades nutricionals, pràctica que ja comença a imposar-se aquí. Sembla que comprem una recepta, no una cosa de menjar.
I sembla que el marcat s' ha convertit en una farmàcia.
Tant aquest costum com l' obsessió per les dietes- aquesta nova forma de religió-, així com la moda de mirar els aliments des de la perspectiva de suposats efectes benèfics per la salut- el peix blau, l' oli, el vi o el te- són un reflex d' una tendència que està arribant aquí, la "medicalització" de l'alimentació.
Una medicalització que, convertida en obessió, esdevé ortorèxia, la nova malaltia alimentària.
Us imagineu un menú d' un restaurant que, en comptes de dir "Amanida a la catalana" o "Suquet de peix" hi posés "1 mil.lígram de riboflavina, indicis de colesterol ,10 mg de tocoferol, 1 mg de vitamina k1,100 mg de magnesi".
De fet ja estem aquí.
Ara, sense abandonar aquest camp, la indústria alimentària ha descobert la moda dels aliments “funcionals”: aquells als qual s’els afegeix alguna substància, suposadament beneficiosa per la salut: llet amb omega3, galetes amb fibra, sucs amb vitamines, begudes de te o qualsevol cosa amb tota mena de coses més o menys misterioses- “factor 3”, “factor h”, etc.
Hem deixat de preguntar-nos una cosa elemental; una tomaca ha de ser bona, madura i a bon preu, i el fet que pugui tenir antioxidants o vitamines és, des del punt de vista del plaer alimentari, poc comprovable (en sabem les dosis) i irrellevant.
I, de fet, és una cosa perversa, del fet que perverteix les arrels mateixes de la cuina i el gaudi de menjar.
A qualsevol quiosc o llibreria hi trobareu un munt de llibres amb títols o continguts similars. Als aparadors n’hi ha un altres, que , més o menys, ve a dir ” i encara creieu que les medicines es compren a la farmàcia” i, naturalment, també tracta d’alimentació.
El concepte que ara es maneja als mitjans sembla més aviat malaltís. Certs dietistes mediàtics fan el seu agost, reduint la cuina a una sinistra i perversa qüestió de suposats efectes per la salut: ho podem veure els caps de setmana a Catalunya Ràdio on al matí broden aquesta qüestió.
Altrament, si teniu a mà qualsevol producte alimentari envasat als Estats Units, veureu que la part més visible-o molt visible- de l' etiquetat són les "Nutrition facts", o dades nutricionals, pràctica que ja comença a imposar-se aquí. Sembla que comprem una recepta, no una cosa de menjar.
I sembla que el marcat s' ha convertit en una farmàcia.
Tant aquest costum com l' obsessió per les dietes- aquesta nova forma de religió-, així com la moda de mirar els aliments des de la perspectiva de suposats efectes benèfics per la salut- el peix blau, l' oli, el vi o el te- són un reflex d' una tendència que està arribant aquí, la "medicalització" de l'alimentació.
Una medicalització que, convertida en obessió, esdevé ortorèxia, la nova malaltia alimentària.
Us imagineu un menú d' un restaurant que, en comptes de dir "Amanida a la catalana" o "Suquet de peix" hi posés "1 mil.lígram de riboflavina, indicis de colesterol ,10 mg de tocoferol, 1 mg de vitamina k1,100 mg de magnesi".
De fet ja estem aquí.
Ara, sense abandonar aquest camp, la indústria alimentària ha descobert la moda dels aliments “funcionals”: aquells als qual s’els afegeix alguna substància, suposadament beneficiosa per la salut: llet amb omega3, galetes amb fibra, sucs amb vitamines, begudes de te o qualsevol cosa amb tota mena de coses més o menys misterioses- “factor 3”, “factor h”, etc.
Hem deixat de preguntar-nos una cosa elemental; una tomaca ha de ser bona, madura i a bon preu, i el fet que pugui tenir antioxidants o vitamines és, des del punt de vista del plaer alimentari, poc comprovable (en sabem les dosis) i irrellevant.
I, de fet, és una cosa perversa, del fet que perverteix les arrels mateixes de la cuina i el gaudi de menjar.
dilluns, 20 d’abril del 2009
Aliments FUNCIONALS
Últimament han posat de moda la idea que cal prendre “aliments funcionals”, sovint es tracta d’una tàctica de marketing empresarial, ja que son més cars i el benefici empresarial és superior en tots els casos, ja que el valor afegit dels mateixos es elevat.
Malgrat que el terme "aliment funcional" sembli propi del nou mil·lenni, molts de nosaltres hem provat ja, potser sense saber-ho, aliments funcionals: llets enriquides, pro-biòtics, substàncies antioxidants...
Què són els aliments funcionals?
Són aliments als que s'ha afegit (o dels que s'ha eliminat) un o diversos ingredients, o aliments l'estructura química o biodisponibilitat de nutrients dels quals s'ha modificat, o d'una combinació d'aquests dos factors.
És a dir, són aliments modificats, amb la particularitat que algun dels seus components (sigui o no nutrient) afecta funcions vitals de l'organisme de manera específica i positiva.
Però els components dels aliments enriquits es troben també en els convencionals, per la qual cosa una persona que segueix una dieta equilibrada i manté hàbits de vida saludables no necessita consumir aliments funcionals, ja que ingereix tots els nutrients que necessita el seu organisme.
Seria convenient, això sí, que l'Administració legislés (encara no ho ha fet al nostre país) sobre els requisits exigibles als aliments funcionals, i que controlés el compliment del que prometen al consumidor en la seva publicitat.
Aliments funcionals i les seves repercussions sanitàries
Existeix la creença que els aliments funcionals "curen" malalties. Tanmateix, la propietat funcional està relacionada amb el paper metabòlic estructural o fisiològic sobre el creixement, desenvolupament, manteniment i altres funcions normals de l'organisme i no amb la capacitat de tractar una patologia.
Els aliments funcionals poden prevenir, però no curen.
Llets enriquides.
L'última generació la constitueixen les llets enriquides en calci, vitamines, àcids grassos omega-3, etc., que representen el 5% del consum total, un volum petit, però gens menyspreable si valorem la curta edat del producte.
Probiòtics.
Un probiòtic és un microorganisme viu que en ser ingerit en quantitats suficients exerceix un efecte positiu en la salut més enllà dels efectes nutricionals tradicionals. Sota el qualificatiu probiòtic s'engloben, a més dels microorganismes del iogurt (Lactobacillus acidóphilus bulgaricus), les últimes generacions de llets fermentades amb diversos bacteris (Bifidobacterium i Lactobacillus acidófilus i L. casei inmunitas). Mentre que els ja establerts "Bio" asseguren afavorir la regeneració de la flora intestinal pel seu aportament de bifidobacteris (bacteris que es troben de forma natural a l'intestí humà) i les noves llets fermentades amb lactobacils sostenen la seva capacitat d'estimular les defenses naturals de l'organisme, un bon nombre d'estudis clínics demostren que tots els bacteris làctics esmentats exerceixen accions saludables similars en l'organisme.
Prebiòtics.
Són substàncies que contenen els aliments que resisteixen la digestió a l'intestí prim i són susceptibles de ser fermentades per la flora bacteriana de l'intestí gruixut, amb un efecte favorable sobre aquesta i, indirectament, sobre l'organisme humà.
Entre els prebiòtics es troben diferents tipus de fibra: soluble, lignina i oligosacàrids no digeribles (per exemple, els FOS-fructooligosacàrids), que s'inclouen en productes com la llet, els iogurts, els flams i les margarines, entre d'altres. Aquests compostos són substrat dels bacteris que colonitzen l'intestí gruixut i originen àcid làctic i àcids grassos de cadena curta, metabòlits que estimulen el creixement dels bifidobacteris.
Diversos estudis suggereixen que la ingesta d'oligosacàrids no digeribles augmenta l'absorció de minerals, en particular del calci. Aquest descobriment obre una nova via en la prevenció de l'osteoporosi. Els FOS són presents en nombrosos aliments vegetals (porro, ceba, espàrrec, all, carxofes, tomàquets, llegums), la lignina es troba a la part llenyosa de vegetals (enciam, bleda) i als cereals integrals, i la fibra soluble en fruites, llegums...
Per això, s'ha de tenir en compte una varietat d'aliments com a part d'una dieta equilibrada.
Productes enriquits amb àcids grassos omega-3.
Els omega-3 són àcids grassos poliinsaturats que es troben naturalment en la dieta: àcid eicosapentanoic (EPA) i àcid docosahexanoic (DHA).
Des de fa ja pocs anys, concretament des del març de 1996, es comercialitzen els ous enriquits amb DHA. El DHA és un àcid gras que destaca per diverses propietats: manté l'equilibri dels greixos a la sang, impedeix l'agregació plaquetària, per la qual cosa incideix favorablement en cas de risc cardiovascular i, a més, es tracta d'un lípid fonamental per al desenvolupament i funcionament favorable del sistema nerviós central.
Aquest àcid gras s'ha d'aportar a través del consum de productes rics en aquest tipus de lípids, com el peix blau. Fa uns anys, s'utilitzava oli de peix com a complement del pinso de les gallines, a fi d'enriquir els ous en DHA, però presentava els seus inconvenients.
El producte podia adquirir sabor a peix i, a més, calia una sèrie de processos químics i de refinament que encarien notablement la producció. Tanmateix, una companyia dels Estats Units va ser la que va descobrir el tipus d'alga que té un alt contingut en DHA i, actualment, s'utilitza com a part del pinso de les gallines. Avui, conseqüència dels avenços tecnològics s'afegeixen aquests àcids grassos a galetes, margarines, productes lactis, patés de fetge de porc i salsitxes d'au, a més dels ous.
Però, com passa amb tots els aliments que tenen una quantitat superior de determinats nutrients, l'abús pot resultar perjudicial. De fet, l'excés de DHA en l'organisme pot provocar defectes en la coagulació de la sang.
Productes enriquits en fitosterols.
Els fitosterols són substàncies vegetals similars al colesterol humà. En aportar-los a la dieta, l'absorció de l'anomenat "mal colesterol" (LDL) a l'intestí es bloqueja. En aquestes propietats es basa una margarina, aprovada recentment com aliment funcional per part del Comitè Científic d'Alimentació Humana de la Unió Europea. Aquest aliment actua com un fàrmac hipolipemiant (capaç de reduir el colesterol), amb l'avantatge que la tolerància és bona i no comporta els trastorns d'altres fàrmacs amb un mecanisme d'acció similar, concretament, les resines. Amb el consum d'uns 20 grams diaris d'aquesta margarina, quantitat suficient per a dues llesques de pa, n'hi ha prou per obtenir reduccions de LDL d'entre el 10 i el 14%. Tanmateix, el consum de fitosterols es pot associar a determinats desequilibris, com ara una reducció important dels nivells de betacarotens o provitamina A i l'absorció deficient de les vitamines solubles en greix, A i K.
Una dieta variada compensa les disminucions, per la qual cosa no suposa cap risc. Això no obstant, convé controlar-ne la ingesta en persones amb necessitats nutritives elevades: infants i adolescents en període de creixement, embarassades i mares lactants i persones que pateixen alteracions a l'aparell digestiu (maldigestió i malabsorció), situacions que impedeixen un aprofitament correcte de certs nutrients dels aliments.
Productes enriquits amb substàncies antioxidants.
Existeix evidència científica que la ingesta habitual de substàncies amb activitat antioxidant es relaciona amb la disminució de la incidència de malalties cardiovasculars. Un dels principals mecanismes de producció d'aterosclerosi (estrenyiment del diàmetre de les artèries que dificulta el pas de la sang), origen de la majoria de malalties cardiovasculars, és l'oxidació d'una de les proteïnes que transporten colesterol per la sang (LDL).
Entre les substàncies antioxidants que redueixen aquest procés, hi ha les vitamines E (oli vegetal verge de primera pressió en fred, fruits secs, germen de blat) i C (cítrics, kiwi, pebrot, tomàquet), com també altres carotenoides com el licopè (tomàquet), el betacarotè (pastanaga, carbassa, mànec), el zenc (carns, peixos, ous) i el seleni (carns, peixos, ous, marisc principalment), els polifenols (vegetals en general) i els compostos ensofrats (verdures de la família de la col, cebes, alls...).
Així mateix, el mateix envelliment i processos degeneratius com cataractes o certs tumors es relacionen amb les reaccions d'oxidació en l'organisme, per la qual cosa les substàncies antioxidants tenen un efecte protector. Actualment són nombrosos els productes alimentaris, com sucs de fruita, begudes de llet i suc, entre d'altres, els que inclouen una o diverses substàncies antioxidants entre els seus ingredients a fi de pal·liar els processos orgànics oxidatius.
Això no obstant, s'ha de ser prudent amb les dosis a consumir, ja que existeixen diversos estudis realitzats amb substàncies que se sap que tenen un efecte beneficiós quan s'ingereixen com a part d'un aliment, com el betacarotè, però quan s'han administrat a voluntaris en estat pur, fora dels aliments, i amb altes dosis, deixen de ser antioxidants per ser prooxidants (efecte contrari).
Els fonaments científics per considerar funcionals diversos aliments són consistents, però cal preguntar-se si no és més raonable divulgar les propietats saludables ben demostrades de molts aliments, naturals o transformats, sense necessitat de crear una nova categoria, ambigüitats o al·legacions discutibles de promoció de productes que "s'afegeixin al que és funcional" sense arguments vàlids que ho justifiquin.
Actualment són necessàries més investigacions per a la comprovació científica de les propietats dels aliments funcionals, cal identificar els principis actius i validar la seguretat i, molt important, la dosi que s'ha d'utilitzar, establint-se marcadors analítics, assaigs clínics i demostració d'efectes bioquímics i fisiològics.
La part en cursiva pertany a un article de la revista "consumer d'Eroski
Ja som grandets i cal que decidim nosaltres si cal incloure’ls a la nostra dieta, de ben segur que si mengem una mica de TOT, cobrirem les nostres necessitats, sense carències.
Salut!
divendres, 17 d’abril del 2009
COSTOS DE PRODUCCIÓ: L’UNIFEED
Costos de preparar l’unifeed, considerant tres casos:
1) unifeed barrejat totalment fora de l’explotació, que solament cal acostar-lo a les vaques.
2) unifeed + barreja de fora l’explotació per complementar el fenc i la sitja i
3) unifeed particular, tots els ingredients son comprats i barrejats a la pròpia explotació
Consideracions:
1- La granja ja té una mitjana de
2- El preu del gasoil és de 80 ptes.
3- Les vaques mengen 18 kgs de sitja i dia.
4- El preu de l’hora d’operari és 1500 ptes.
5- El tractor consumeix
6- Les reparacions del tractor i de l’unifeed pugen 250.000 ptes anuals per cada un.
7- Compten una amortització de 125 ptes / m3 de sitja durant 20 anys.
Les eines que tenen desgast son el/s tractor/s i el remolc barrejador (UNIFEED)
EINES | COMPRA | V.RESIDUAL | Amortització | % D’US | Amor. Total | |
TRACTOR | 6.000.000 | 1.200.000 | 4.800.000 | 50 | 2.400.000 | |
UNIFEED | 4.000.000 | 800.000 | 3.200.000 | 100 | 3.200.000 | |
Amortització | ANYS | A.TRACTOR | A.UNIFEED | Dia | Vaca | Litre |
Tr. UNIFEED | 10 | 240.000 | 0 | 658 | 10.12 | 0.34 |
Tr. CARGA | 5 | 480.000 | 0 | 1.315 | 20.23 | 0.67 |
UNIFEED | 5 | 0 | 640.000 | 1753 | 26.98 | 0.90 |
Per reparacions cal pensar en unes 250.000 ptes anuals, al tractor de l’unifeed sols li comptem el 50% d’ús per a la preparació del mateix.
REPARACIONS | PTES/ ANY | Per DIA | Per VACA | Per LITRE |
Tr.UNIFEED | 125.000 | 342 | 5.27 | 0.18 |
Tr.CARGA | 250.000 | 685 | 10.54 | 0.35 |
UNIFEED | 250.000 | 685 | 10.54 | 0.35 |
La feina i les despeses de preparació estan en funció del temps i del consum de gasoil
FEINA | Hores | Operari | Gasoil | DIA | TOT | Litre |
1- hores UNIC | 0 | 0 | 0 | 0 | 0 | 0 |
2- hores unifeed+barreja | 1.5 | 2250 | 12 | 960 | 3210 | 1.65 |
3- hores unifeed particular | 2.5 | 3750 | 20 | 1600 | 5350 | 2,74 |
L’amortització de la sitja o sitges serà de:
Anualment hi ha un consum de: 18 kgs per 65 caps per 365 dies = 430.000 kgs. Que son uns
Per tant els costos totals seran:
Cost per dia | Dif. TOTAL | Per litre | Eines | Reparacions | Amor.sitja | Feina | Ptes./litre | Diferència | |
1 | 729 | 0 | 24.30 | 0.00 | 0.00 | 0.00 | 0.00 | 24,30 | 0.00 |
2 | 646 | 83 | 21.53 | 1.91 | 0.70 | 0.10 | 1.65 | 25.89 | 1.59 |
3 | 619 | 110 | 20.63 | 1.91 | 0.88 | 0.10 | 2,74 | 26.26 | 1,96 |
Veiem, doncs que moltes vegades ens pot semblar més barat el que fem a l’explotació i realment estem pagant molt més que no pas si compréssim fora de la mateixa. A més a més de pagar més també hem de treballar més sense cap classe de benefici addicional.
Pèrdues per infertilitat
La infertilitat és, cada dia que passa, un factor determinant en l'economia de les explotacions lleteres, hi ha pèrdues sobre les que podem incidir amb maneig: més atenció per detecció de zels (més freqüència en l'observació, més temps d'observació, millora dels mitjans: aparells de vídeo de 24 hores, (butlletí nº 39), més cura de la reproducció (control periòdic, eliminació de caps improductius, etc (butlletí nº 42), vacunacions si tenim positivitat de BVD o IBR (butlletí nº 46), eliminació de positives a malalties parasitàries com Neospora, més cura en l'a nseminació (horari, tractament del semen, fertilitat dels braus).
En el butlletí d'aquest mes parlarem de cinc conceptes que produeixen pèrdues per infertilitat o manca de detecció de zels:
1 | Augment dels dies en lactació (DEL) |
2 | Augment dels dies de vaques eixutes. |
3 | Augment de dosis seminals. |
4 | Disminució del Nº de parts i de vedells/es |
5 | Disminució de la velocitat de Millora Genètica |
1 Augment dels dies en lactació à Els dies oberts estan en relació directa amb el DEL i al augmentar, disminueix la producció per vaca i dia. De mitjana una vaca perd diàriament des del pic de lactació
Dies Oberts | Dies en Lactació | Litres/vaca/dia |
30 | 180 | 2.4 |
40 | 190 | 3.2 |
60 | 220 | 4.8 |
Al augment dels dies en lactació correspon un allargament dels mesos de producció, però els últims mesos de producció sempre son els menys productius, ja que la corba ha baixat molt, vegeu les corbes estandarditzades.
2 Augment dels dies de vaques eixutes.à Per cada dia que passa de 60 dies de temps d’eixugat es perden de
3 Augment de dosis seminals à La pèrdua de les dosis seminals ens encareix 1 € per vaca i dia. Cal pensar que una inseminació val uns 20-22 € de mitjana.
4 Disminució del Nº de parts i de vedells/es à És poc important per la pèrdua de vedells ja que un vedell representa una pèrdua de 150 €, però si en canvi, perquè el Nº de parts disminueix cada dia en les explotacions molt productores i per tant disminueix també el Nº de lactacions i el Nº de litres.
Si mirem el quadre veurem que: si el Nº de parts en una explotació amb 100 dies de PIF amb 100 vaques de
Mentre que en una de 140 dies de PIF i 100 vaques de 9.000 perdem catorze lactacions per any i 126.000 anuals.
PIF | IPP | % PARTS | % Pèrdues vedells i lactacions | PTES/LITRE |
90 | 372 | 98 | -2 | -0.04 |
100 | 382 | 96 | -4 | -0.09 |
110 | 392 | 93 | -7 | -0.21 |
120 | 402 | 91 | -9 | -0.32 |
130 | 412 | 89 | -11 | -0.43 |
140 | 422 | 86 | -14 | -0.53 |
5 Disminució de la velocitat de Millora Genètica à Difícil de calcular depèn de:
NIVELL GENÈTIC QUE TÉ L’EXPLOTACIÓ, podem tenir una idea amb els índexs genètics que ens dona el Control Lleter Oficial.
COST PER PUJAR UNA BRAVA, actualment cal comptar entre 1200 i 1400 euros.
CONSELL.-MILLORANT EL MANEIG DE LA REPRODUCCIÓ AUGMENTAREM ELS BENEFICIS.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)