Article publicat al llibret de la XXXI Marxa de l'Arboç de la Bisbal d'Empordà
L’evolució de les espècies, el PEIN, la biodiversitat, i l’anella de les Gavarres.
Tot el Massís de les Gavarres està inclòs dintre del Pla d’Espais d’Interès Natural, PEIN.
L’evolució del planeta Terra tant en la seva part geològica com en la de les espècies que l’han colonitzat, ha tingut lloc mitjançant una creació/destrucció continua i permanent tant d’elements físics no vius (serralades, muntanyes, rius, rieres, mars i oceans) com la d’elements vius: vegetals i animals (algues unicel·lulars i microscòpiques, éssers pluricel·lulars, amfibis, rèptils i mamífers) que ens han portat on estem.
Així veiem com una forma natural d’evolució de la vegetació va des d’un liquen fins a la frondositat d’un bosc complert: terra, substrat, fongs, plàntules, arbustives i arbres; i com la dels animals que hi viuen mantenen una disposició basada en: unicel·lulars, insectes, amfibis, rosegadors i, principalment, en la depredació dels carnívors envers els herbívors en un equilibri que fa que el nínxol sigui sostenible.
Tant els continents com els oceans han canviat i continuen canviant de lloc i les moltes espècies vegetals i animals han nascut, viscut i desaparegut al llarg d’aquest temps i ho continuaran fent mentre l’home sigui capaç de no intervenir-hi com a agent destructor.
Aquesta evolució durant els 4.5001000.000 d’anys de vida de
L’home, que és un gran depredador, ha estat també un factor d’evolució/involució parcial en el territori i en les espècies que hi han conviscut i que hi conviuen. A vegades actuant positivament i d’altres negativament, sobretot duran els últims dos segles d’industrialització.
La supervivència de l’home, sovint l’ha obligat a modificar aquesta estructura natural i a base de pràctiques primitives, que ha perfeccionat amb el decurs del temps, ha sembrat prats naturals i ha aixecat la terra per poder-la cultivar, ha domesticat espècies, i fins i tot el hi ha aplicat una selecció dirigida tan en espècies vegetals com animals, modificant per tant el que podríem considerar un paisatge salvatge o d’evolució natural, cap a un paisatge més humà, més humanitzat socialment, que moltes vegades no vol dir pas que sigui millor.
També molt sovint l’home amb l’excusa d’una economia i d’un futur millor ha fet, i encara fa, moltes animalades envers el seu territori.
Fins fa una cinquantena d’anys, no han sorgit una sèrie de persones (al principi eren considerades visionàries i pessimistes) que han alçat el crit al cel i han fet veure a la societat que: sumant moltes destruccions locals podem arribar-ne a una de més global que pot acabar amb l’autodestrucció de la mateixa Terra.
El fet és que la classe política va reaccionar primer tímidament, però finalment ha començat a actuar. L’actuació política de l’administració (l’administració per principi: PROHIBEIX) ens a portat a restringir els usos que es poden fer en una determinada zona per preservar-la de la influència humana.
Segons el Departament de Medi Ambient de la Generalitat:
L’establiment d’un sistema d’àrees protegides és un dels instruments necessaris per garantir la conservació de la biodiversitat i el patrimoni natural, juntament amb la promoció de l’ús sostenible dels recursos naturals. El PEIN estableix la xarxa d’espais naturals protegits a Catalunya, amb l’objectiu de conservar el patrimoni geològic, els hàbitats i els ecosistemes més representatius i més ben conservats del nostre país
Podeu veure’ls en un mapa a:
http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/espais_naturals/pein/mapa_pein.jsp?ComponentID=127279&SourcePageID=68191#1
I la Administració va crear el PEIN.
El objecte del PEIN (art.15.1 de la Llei 12/1985) és
“...la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals la conservació dels quals es considera necessari d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics,
Els motius de la inclusió de les Gavarres al PEIN son les següents:
1. Aquest espai és un bon representant de les serres litorals silícies del Sistema Mediterrani Septentrional.
2. La situació fisiogràfica i l'orientació variada li confereixen un notable grau de diversitat. Sense presentar elements molt notables o extremadament singulars, el conjunt de la serra és un bon exemple de la diversitat dels ecosistemes, especialment forestals, propis d'aquest sector.
3. El conjunt del massís atresora valuosos recursos forestals -una de les millors mostres de sureda i pinedes de pinastre del país-, i constitueix una excel·lent reserva de poblaments florístics i faunístics mediterranis, amb algunes espècies singulars.
De ben segur que quan les Gavarres eren habitades fins fa pocs anys, els seus ocupants humans mantenien el territori per evitar-ne la destrucció i al mateix temps poder-hi viure evitant els incendis i la desertització del massís.
Avui en dia la deshumanització de les Gavarres i les normes restrictives del PEIN fa que ens trobem amb una illa boscosa enmig d’un territori que l’envolta ple de ciment i més ciment, urbanitzacions salvatges, polígons industrials, abocadors de no sabem que, pobles de vacances d’estiu, a la costa, sense vida ni a la tardor ni al hivern ni a la primavera, pobles de cap de setmana a l’interior sense vida de dilluns a divendres i, si Déu no ho arregla pas, d’una autovia, anomenada L’ANELLA DE LES GAVARRES, que encara ens separarà més als humans del nostre nínxol ecològic originari, convertir-nos en una espècie aliena (alienígena, pot ser?) del mateix ecosistema on ens hem humanitzat.
Per tant sí que tindrem un gran quadre on anar:
· a mirar si l’espinós encara es viu,
· a l’aplec de Santa Coloma de Fitor,
· al de Santa Llúcia,
· a la marxa de l’Arboç,
· a veure si baixa el Daró,
· a veure els dolmens o el cementiri dels moros
Però un quadre pintat a l’oli, que serà com una foto instantània, d’un territori on els boscos romanen amb el sotabosc brut, amb uns camins que es van perdent (només arreglen els camins principals els bombers i els caçadors), amb uns masos que van caient deixant el territori orfe de la vida que li ha donat la humanització.
L’home ha de sobreviure i viure amb una qualitat de vida acceptable i digna, però no ha d’oblidar mai que la comoditat de l’espècie humana no ha de conduir-lo a la destrucció del propi territori, el seu nínxol ecològic, ja que la funció que una espècie desenvolupa en un ecosistema determinat per la manera com utilitza els recursos del medi ha de ser sempre positiva, duradora i sostenible. Si no fos així comportaria, a mig i a llarg termini, la destrucció de l’espècie, al acabar amb els recursos que el mateix hàbitat (medi en què ordinàriament viu una planta o un animal. ) li ha proporcionat durant el decurs dels anys.
Ací entrem en un discurs (o una discussió) que a part d’ésser filosòfic hauria d’ésser una mica més honrat i assenyadament científic.
Personalment crec que no és bo que per una banda deixem unes zones preservades i tancades en evolució natural i de l’altra una sèrie de zones, les habitades, amb la destrucció parcial o total de la natura tal com és fa actualment: carrers, carreteres, places cimentades, cases i pisos arran de mar, desviament de cursos fluvials, concentracions urbanes, grans urbanitzacions insostenibles, anuncis i senyals de trànsit per tot arreu, contaminació llumínica, contaminació sonora i tantes més d’altres.
Vull dir amb tot això que no pot ser que per poder continuar fent animalades: autovies (ANELLA de les GAVARRES), pisos a tort i dret, polígons industrials, i obres faraòniques que destrueixen irreversiblement el territori, tanquem les serralades o els aiguamolls i les/els convertim en “reserves índies” amb quatre suredes, tres pinedes i una setantena de senglars creuats.
O es que a canvi de preservar una part del territori, els polítics potser volen rentar la seva consciència i així obtenir una “patent de Cors” per poder fer el que més els hi convingui en l’altra part, que per contra és molt més gran en superfície?
NO, de cap manera s’han de deixar illes i zones reservades per només poder anar-hi a caçar bolets; fer footing els dissabtes i diumenges o fer-hi rutes amb: BTT, motos i quads.
La evolució de la biodiversitat s’ha d’entendre com una creació/destrucció del conjunt de
Per tant TOT el territori hauria de ser un PEIN i caldria aplicar-hi totes les normes restrictives que només s’apliquen a unes parts del mateix, crec que mai hauríem de permetre la destrucció del TERRITORI, fraccionant-lo en parts preservades i parts destructibles on si continuïn fent obres que el fragmenten, l’aïllen i el converteixen en una postal per ensenyar als turistes, que potser vindran, o no, ves a saber, tot dient:
Mireu el nostre espai natural és el millor i més
Ep!, però no gireu pas el cap, doncs veureu un nínxol NO ecològic on la vida humana: urbanista, còmoda, especulativa i consumista ens ha portat a la destrucció del paisatge i de la poca vida natural que encara tenia.
SI CONTINUEM DESTROSSANT EL TERRITORI ESTEM PERDENT ELS ORIGENS I COM DIU LA CANÇÓ: qui perd els orígens perd la identitat.
Jaume Fañé Carbonés, manescal
A la Bisbal d’Empordà, agost de 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada