Els preus dels cereals i les oleaginoses, 28-05-2011.
En un món finit- limitat físicament, ens hem instaurat un sistema (neoliberal) que tendeix a l’infinit, necessita per funcionar un creixement anual de més del 3% sobre el PIB, és impossible de mantenir doncs el seu motor es basa en el CONSUM.
Per augmentar el consum hem inventat el crèdit.
De les despeses de la llar la cistella de la compra -menjar- fa un 50 anys era entre el 50 i 60 % del total, avui està entre el 17 i 20 %. Hem passat de productes naturals a productes industrials tot per què el consum segueixi augmentant gastem en productes innecessaris i totalment prescindibles: cotxe luxós, mòbil de 4a. generació, casa pròpia, roba nova cada any...; la gent s’embranca en coses que no pot pagar perquè li donen crèdit, que sovint no podrà tornar.
Això a fer augmentar el consum de petroli, per poder mantenir la compra de bens materials, fer circular cotxes i camions, produir: plàstics, adobs minerals, i d’altres andròmines.
La Humanitat ha consumit més de la meitat de combustibles fòssils que hi havia al món físic limitat.
Però hem descobert els bio-combustibles, tot i que encara no sabem si la despesa energètica per fer-se és superior a la després ens dona.
L’economia Occidental promociona –subvenciona- la seva producció per no dependre del cru que surt principalment de l’Orient mitjà, una zona amb conflictivitat constant, i contenir el seu preu.
En un mercat lliure, el preu dels cereals depèn de l’oferta i la demanda, sempre que no es modifiquin INTERESSADAMENT.
El preu Mundial (Globalització) del blatdemoro depèn quasi exclusivament de la collita –oferta- d’USA. El 35% de la collita es destina a fabricar bioetanol i puja entre un 1 i un 4% anyal.
El 2009 hi va haver la primera crisi alimentaria, i a l’abril de 2011, degut a:
- l’augment del consum USA.
- l’augment dels altres cereals i les oleaginoses (soja).
- l’augment dels mercats energètics: petroli principalment i
- les dolentes noticies econòmiques a nivell Mundial.
Ara doncs la segona gran empenta als preus dels cereals que poden ser consumits directament per els humans: blat, blatdemoro i arròs fa trontollar tots els preus agraris.
A més a més tenim un problema d’especulació en:
- El mercat de FUTURS de Chicago
- La primera empresa de compra venda de: minerals, combustibles fòssils: carbó i productes alimentaris bàsics: soja, blat, ordi..., GLENCORE(Suïssa) influeix a Rússia el 5 d’agost de 2010 per suspendre l’exportació de blat dur.
Com influeix tot això en el preu de la llet?
- Ha disminuït el cistell de la compra
- Els preus dels productes bàsics –industrials clar- son baixos
- Els altres factors de producció: tractors, adobs, electricitat, ma d’obra..., han pujat de preu.
- La llet continua al mateix preu de fa 10-12 anys.
- La ració d’una vaca ha passat de 4,5 € dia a 6 € per poder fer uns 30-32 litres de llet
- Un litre de llet es paga al ramader a 0,30 €, en necessitem doncs 20 per l’alimentació.
Si no puja el preu de la llet, els ramaders estan en una posició crítica, perden diners, i en un mercat neoliberal qui no resisteixi haurà de plegar i pot ser que un plaç curt no siguem capaços d’oferir a la població un producte bàsic en l’alimentació humana com es la LLET.
Per tant, si el preu del petroli continua pujant, si els països emergents continuen augmentan la demanda de cereals i oleaginoses, si no trobem biocombustibles de 2a. generació –restes vegetals per exemple- que substitueixin al blatdemoro. No tindrem pas la solució, almenys no sóc capaç d’albirar-la dintre del meu petit cervell.
Intervenció a “TRENQUEM EL CUC” de Ràdio OLOT el dissabte 28-05-11