Un altre autor, Francesc Reguant, en el seu llibre Entendre l’agricultura: una eina imprescindible per sortir de l’embolic del segle XXI , aprofundeix en el desenvolupament dels mercats i la crisi alimentària que afecta, especialment, als països menys industrialitzats i més dependents de la seva producció agrícola.
Perquè les finances internacionals són realment l’únic aspecte de la vida econòmica que està completament globalitzat. Els productes derivats de les hipoteques escombraries inicials s’havien difós per les sucursals bancàries de tot el món.
La conseqüència immediata fou una generalitzada crisi de confiança: cap banc es refiava de la solvència de cap altre i van deixar de prestar-se diners entre ells.
Com que avui en dia, a més a més, les empreses es nodreixen de finançament aliè, la seva carència va enfonsar sense remei els mercats, va paralitzar gairebé del tot milions d’empreses que van haver d’acomiadar els treballadors i es va reduir elconsum.
La crisi hipotecària inicial dels Estats Units es va fer financera i global i, finalment, una crisi de l’activitat econòmica real, no solament de la banca o dels grans inversors financers.
L’increment de la despesa pública per salvar la banca d’una banda i per evitar el col·lapse, d’una altra, afegit a la pèrdua d’ingressos públics com a conseqüència de la menor activitat econòmica, van produir un increment extraordinari del dèficit i el deute públic. Els Estats van recórrer a fonts de finançament igualment extraordinàries.
Quan els mercats financers i l’immobiliari van començar a donar mostres de flaquesa i invertir-hi resultava excessivament perillós, els capitals especulatius van canviar de destí per dirigir-se cap al petroli i els productes alimentaris.
Els preus de les matèries primeres i del petroli s’incrementaven aparentment sense cap lògica, empenyent a l’alça la inflació i fent que la crisi real derivada de la falta de crèdits s’aguditzés i, pitjor encara, que provoqués la mort de milers de persones que s’alimenten d’arròs o dels cereals bàsics, el preu dels quals es disparava dia a dia com a conseqüència de l’especulació.
Durant els últims quatre anys hem assistit a la formació de dues bombolles alimentàries (2007-08 i 2010-11) amb un espectacular increment de preus dels aliments bàsics.
La demanda creixent i la disminució conseqüent d’estocs alimentaris va convertir la situació en explosiva. La tensió de demanda venia originada per l’increment incessant de la població mundial i el desenvolupament econòmic dels països emergents que modificava els hàbits de consum cap a una dieta més proteica i, per tant, més exigent en recursos. Així mateix reforçava aquesta tensió l’expansió dels biocarburants, i encara més quan des del cor de l’economia mundial s’expressava la voluntat d’imposar, per norma legal, un gran creixement del consum d’etanol o biodiesel en el futur pròxim.
En definitiva, una demanda creixent i unes expectatives de demanda futura confirmades per decret obrien la bretxa de l’especulació alimentària de base financera a través de la compra de futurs, facilitada per uns excedents de liquidesa que fugien dels mercats saturats, com l’immobiliari. Això va propiciar una explosió de preus als mercats de futurs alimentaris que aviat van tenir reflex als mercats físics en forma d’onada especulativa. Efectivament, després de la inicial pujada de preus dels aliments bàsics, va venir una desviació del comerç de països productors de cereals i primeres matèries alimentàries bàsiques que veien millor retribuït el seu producte en els mercats dels països més solvents o desenvolupats, la qual cosa va obligar a bloquejar o dificultar les exportacions per part de països productors. Al mateix temps, molts productors van optar per retenir la producció amb l’esperança especulativa d’obtenir majors guanys en una venda posterior.
En conjunt, apareixia el fantasma de la inseguretat alimentària o, dit amb rotunditat, la fam amb totes les seves conseqüències humanitàries, socials i polítiques.
Els mercats de futur no van ser la causa de fons, però l’especulació sobre ells va ser clarament un distorsionador dels mercats a més del detonant i accelerador de l’explosió especulativa. Malgrat que els mercats de futurs es van crear el 1848 a Chicago com a eina estabilitzadora dels mercats alimentaris, actualment la seva utilització inapropiada dins el joc especulatiu financer provoca l’efecte contrari posant en risc quelcom tan essencial com la provisió d’aliments i amb això l’estabilitat mundial.
En resum, és fonamental regular els mercats de futurs, especialment els referits a aliments bàsics. Cal limitar dràstica-ment la participació d’agents no vinculats a la a la real comercialització física del producte.
Tret de:
Tret de:
GUIA ABREVIADA DE LA CRISI MUNDIAL I ELS SEUS EFECTES EN EL DEUTE ESPANYOL
Desemmascarar el neoliberalisme: des de les veus crítiques a l’acció
Assemblea Social de Catalunya
Setembre 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada