El manescal: qui te per art i ofici guarir les malalties de les besties: de març 2026

dimecres, 4 de març del 2026

28-02-26

Calçotada - 2.-
El calçot s’ha convertit en una menja generalitzada a Catalunya.
Originari de les comarques Tarragonines
Tot i ser un vegetal de terres de secà, ara pràcticament es cultiva a tot el país.
Curiositat:
El que m’agrada no és el calçot en si mateix sinó la festa que es fa al seu voltant. #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

24-02-26

La Lluna- 2.-
Tot i ser un satèl·lit que no té pas llum pròpia és al nostres efectes, el segon cos més lluminós que podem observar des de la nostra Terra. La claror que en ve reflexada des de la seva superfície ve del més lluminós de tots el Sol.
Curiositat:
La seva òrbita a 400.000 kms. és quasi geoestacionaria per això sempre veiem sempre la mateixa cara. #CMdlG #naturalocalBE #elmanescalfañé

23-02-26

Cel rogent pluja o vent. #CMdlG #naturalocalBE #elmanescalfañé

20-02-26

Ara les aigües ja baixen transparents i tranquiles, vol dir que la majoria està filtrada per la terra i la superficial, el Sol es cuida amb els ultraviolats de fer-la potable. #CMdlG #naturalocalBE #elmanescalfañé

19-02-26

Ànec Collverd - 3.-
L’ànec collverd (Anas platyrhynchos), també anomenat ànec de bosc, és l’espècie més comuna i abundant de la gran varietat d’anàtids que es poden trobar al nostre territori. Presenta un fort dimorfisme sexual amb mascles amb colors molt vistosos i femelles amb un aspecte més críptic. És nidificant amb hivernants.
Busquen parella al gener febrer i ponen els ous en un niu aquàtic al març.
Estem doncs en període nupcial. #faunalocalBE #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

12-02-26

Ametller o atmetller.-
El Prunus Amigdalus varietat Dulcis o bé l’Amarus floreixen a final de gener i/o al febrer.
El primer és apreciat per la seva llavor, un fruit sec que tant cru com torrat s’utilitza per el consum directe o per adobar plats de cuina.
La varietat Amara s’utilitza per obtenir un oli amarg utilitzat en farmacia, té un compost químic l’amigdalina una substància tòxica. #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

11-02-26

Núvol 49. #núvolBE #quasiqmzero #elmanescalfañé

10-02-26

Aigua - 3.-
El cicle de l’aigua, tot i la seva complexitat, es ben senzill.
La temperatura fa que l’aigua pugui passar per els tres estats en la zona de temperatura en que ens movem nosaltres.
De sòlid a líquid per sobre el 0 graus, i de líquid a gas (evaporació) depend de la temperatura, del moviment de l’aire i de la pressió, si aquesta arriba a la de saturació, al voltant del 100 graus C. llavors es produeix l’ebullició del líquid.
Els núvols estan formats per aquest vapor d’aigua i segons l’altura poden transformar-se en gel (estat sòlid).
Aquests son núvols associats al vent.
Curiositat:
Cicle molt esquemàtic: riu o mar evaporació (gas)—> condensació (gas-liquid) núvol —> precipitació pluja —> terra —> acumulació riu. #núvolBE #quasiqmzero #elmanescalfañé

06-02-26

La natura diligent, va fent el seu itinerari. Portem una setmana amb la florida d’algunes espècies velles d’atmetllers. La florida no deixa de ser espectacular, doncs d’un tronc sec veiem com surten cents de flors de un color blanc-rosat. #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

05-02-26

Aigua - 2.-
Estem molt ben acostumats amb l’aigua potable, obrim l’aixeta i surt aigua, aquest gest tan còmode fa que no s’aprecii el seu valor.
El fet és que el sanejament de l’aigua de l’Aqüífer fa que gastem aigua (un BÉ escàs ) per dutxar-nos, per regar la gespa, les plantes i per rentar el cotxe.
Quan no hi havia xarxa hom tenia d’espavilar-se.
Des dels romans que coneixem les cisternes, aquesta recull l’aigua de la pluja i està situada en una casa del camí de S. Llúcia. #edificissingularsdelmón #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

04-02-26

Dia i nit, amb reflexes quan e DARÓ ja baixa calmat.

03-02-26

Aigua-1 .-
La vida actual del planeta Terra, en temps remots sembla que no va ser pas així, depèn de dues variables principals: l’aigua i l’oxigen.
Tant l’una com l’altre ens donen vida però al mateix temps ens la treuen.
Les plantes necessiten aigua per créixer ( un percentatge molt alt en forma part d’elles mateixes), però un excés fa que és morin o puguin fer-ho, sovint per l’aparició de fongs.
Els litres caiguts els dos últims mesos fa que els sembrats que presentaven un color verd admirable rosegin degut a la mort de les fulles externes. Si no fa Sol i/o vent tindran problemes.
Curiositat:
En el que va d’hivern han caigut 424,5 litres. #CMdlG #naturalocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

01-02-26

Després de 17 anys d’obres, la plaça de les Glòries ha recuperat el to que volia donar-li l’ingenier Cerdà fa més de 160 anys, EPICENTRE de BCN , durant aquests 17 anys finalment s’han soterrat tots els grans carrers i vies que hi convergien: Meridiana , Diagonal i Gran Via, també la via fèrrea i el metro; i ara els vianants tenen un espai lúdic per a poder prendre el Sol.
Curiositat:
Això que hi veieu, un exemple, és sens dubte la millor entrada de metro de BCN. #mobiliariurbàsingular #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

31-01-26

Ahir divendres el Vipsbalsound va presentar per segon any consecutiu al Bou brothers societat ilimitada, enguany els convidats eren: la Judith Nedeerman, l’Ot Granados, en Sanjosex i son pare i en Lecocq. Concert deliciós. Gràcies Pere Pons!!! #actesculturalslocalsBE #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

Almanac del cordill

Els Romans van ser els primers en fer tunels per passar-hi carreteres.
23-03-25.- A l'edat mediaval, les tòfonesno eren gaire apreciades, per ser negres i per nèixer sota terra eren considerades d'origen diabòlic.
24-02-25_ les vaques i els cavalls poden dormir dretes, però en aquesta postura no descansen
24-01-25 S. Francesc de Sales; parlem de dents de tauró quan a un nen li surt una doble fila de dents, sabem que els taurons en tenen 7 de files
20-02-25_ plantem en arrel nua quan les arrels van al aire, sense un pa de terra
13-01-25.- avui comença la setmana dels barbuts, S. Hilari, diuen la més freda de l'any. Hem començat bé, a CMdlG a -4º C. , el Sol des de 08:18 fins 17:44 i Lluna plena a les 23:27 a Càncer, BOIRES A LES PLANES (Calendari dels Pagesos)
08-01-25 S. Apol·linar i S. Gúdula. quan s'entraba a una casa es deia sempre: AH MARIA!!!

Paraula del dia de RODAMOTS.

ANAR A TOTES.- Algú, anar al màxim de les seves possibilitats, fins al límit. Va a totes per tal d’aconseguir treure la millor nota de la classe. Quan surt al camp, el nostre equip sempre va a totes.
ANAR DE TRONC.- Anar junts i avinguts a divertir-se. Es van separar de la colla i tots tres van anar de tronc fins a la matinada. Origen de l’expressió L’expressió anar de tronc es fonamenta en el fet que el tronc, a més de «la part d’un arbre o arbust compresa entre les arrels i les branques», és també un «parell de cavalls o muls que tiren un carruatge enganxats al fusell». Segons aquesta segona accepció és molt fàcil d’entendre què vol dir anar de tronc: dos amics que van junts a passejar, divertir-se, etc. En Joan i en Pere sempre anaven de tronc.
ANAR-LI AL DARRERA AMB UN FLABIOL SONANT.- Perseguir algú inútilment perquè faci alguna cosa; donar per perduda alguna cosa. Li vas deixar un llibre a la Laia i ara el vols recuperar? Ja li pots anar al darrere amb un flabiol sonant! Va deixar perdre l’ocasió, ara ja li pot anar al darrere amb un flabiol sonant.
BEMOLLS.- Eufemisme per collons; s’usa amb verbs com ara tenir o tindre, tocar, etc. Ara que ho teníem tot a punt, venen els veïns a tocar els bemolls. Sí que té bemolls que el nou ens vulgui donar lliçons. Etimologia En sentit recte (‘signe musical que indica que l’entonació natural de la nota que precedeix s’ha d’abaixar un semitò’) ve del baix llatí be molle, ‘be suau, molla’, a causa de la representació antiga, i també anglosaxona actual, de la nota musical si per una lletra b.
CALMÓS/OSA.-Que està en calma. La Maria va parlar tota calmosa. Són les nits calmoses i suaus de l’estiu. Té un tarannà calmós. 2 Que té calma, que fa les coses sense apressar-se gens. L’Eduard és de temperament calmós, no li menis pressa. Amb aquest caminar tan calmós farem tard.
CEBA.- En sentit figurat, dèria excessiva, idea fixa. Quina ceba que li ha agafat, amb això d’estudiar música, però no té bona oïda. Etimologia Del llatí cēpa, mateix significat. Més mots de la mateixa família són ceballaire (‘venedor de cebes’), ceballut, cebar (‘camp plantat de cebes’), cebaci (‘de ceba’) i ceballot.
COM AQUELL QUE DIU.- Fórmula que serveix per a acompanyar una afirmació poc exacta o que ho pot semblar. Només érem quatre, com aquell qui diu. Ell era, com aquell qui diu, una mena de missioner. També: com aquell que diu, com qui diu, per dir-ho així, com si diguéssim, que diguéssim
DIDALERA.- Digital; herba de la família de les escrofulariàcies, de fulles lanceolades i gruixudes, i flors en raïm, de corol·la tubulosa en forma de didal, generalment purpúrica i tacada per dins, que sol fer-se a les clarianes dels boscos humits, emprada com a tònic cardíac perquè conté digitalina i digitoxina (Digitalis purpurea). També: boca de llop, didals, digital purpúria, guantera, herba didalera... Etimologia De didal, del llatí digĭtale, mateix significat, derivat de dĭgĭtus, ‘dit’. Més mots de la mateixa família són ditada, dígit, ditejar i digitalitzar.
ENNUEG.- Acte d’ennuegar-se. Entre els plors i els ennuecs no vam entendre bé el que ens deia. També: ennuegada, ennuegament Etimologia D’ennuegar, del llatí vulgar innodicare, llatí clàssic innodare, ‘fer un nus’, derivat de nodus, ‘nus’.
ESCLATA-SANG.- Nom donat a diversos bolets comestibles de la família de les russulàcies, tots ells pertanyents al gènere Lactarius. Els més coneguts són el Lactarius sanguifluus (rovelló) i el Lactarius deliciosus (pinetell). Es fan a les pinedes. Els esclata-sangs són molt bons de menjar, fregits, guisats o bé rostits a la brasa o a la planxa. Esclata-sang es diu sobretot al sud del País Valencià, a Mallorca i a Menorca; en altres bandes la denominació més comuna és rovelló. Vegeu en aquest mapa com en diuen a les diverses comarques.
GINESTA.- 1 Arbust de la família de les papilionàcies (Spartium junceum), gairebé sense fulles, de branques verdes semblants a joncs, de flors grogues i oloroses i llegum negre quan és madur, que es fa a les terres mediterrànies. 2 Flor de la ginesta. Etimologia Del llatí vulgar genĕsta, llatí clàssic genista, mateix significat. Un ginestar és el lloc on abunden les ginestes. L’arbust també rep el nom de ginestera.
GRATAR.- Fregar amb les ungles. Els óssos graten els arbres per marcar el territori. Quan no sap què respondre, es grata el cap. Per extensió, fregar una cosa per a arrencar-ne allò que en revesteix la superfície, la capa més externa. Va gratar la pintura de la paret per veure què hi havia a sota. Per saber si teniu premi, grateu la zona platejada amb una moneda.
JOQUER.- 1 Lloc (normalment barra o embarrat) disposat perquè hi dormin les gallines, l'aviram, etc. A mitjan gener, cada gallina al joquer. 2 Jaç, llit, lloc per a dormir. En aquella posada trobareu bon menjar i bon joquer. També: joc (o jóc, abans que en suprimissin el diacrític) Etimologia De joc, del germànic fràncic juk, ‘jou; perxa per a objectes’.
MANOBRE.- Obrer que ajuda el paleta en totes les feines que no necessiten gaires coneixements de l’ofici. Quan van decidir de restaurar l’ermita, el mestre d’obres va comparèixer acompanyat d’un paleta i un parell de manobres. Etimologia Compost de mà i obra, inicialment ‘mà d’obra, materials i conjunt de constructors’, amb pas de l’abstracte a l’agent, en masculí, com guàrdia, guaita.
MESTRE DE CASES.- Professional que, sota la direcció d’un arquitecte o sense, dirigeix els paletes i els manobres. Sense un mestre de cases no es pot emprendre cap construcció. També: mestre d’obres
MEULA.- 1 Borratxera (mall., men.). Escorxava una meula que havia agafada diumenge decapvespre. 2 Constipat fort (mall., men.). He agafat una meula que no m’aguant. No vagis descalç, que aplegaràs una bona meula!
OCUPADA.- Eufemisme de prenyada; dit de persones o animals prenys. «Tinc la dona ocupada». «Tinc la vaca ocupada». També es deia: «Tinc la dona plena». Un altre eufemisme sinònim és panxuda. Etimologia D’ocupar, del llatí occupare, mateix significat, derivat de ob- ‘enfront de’ i capĕre ‘agafar’. Més mots de la mateixa família són cabre, cabuda, encabir (o enquibir), preocupar i desocupar.
PARSIMÒNIA.- Que està en calma. La Maria va parlar tota calmosa. Són les nits calmoses i suaus de l’estiu. Té un tarannà calmós. 2 Que té calma, que fa les coses sense apressar-se gens. L’Eduard és de temperament calmós, no li menis pressa. Amb aquest caminar tan calmós farem tard.
PENSAMENT.- Nom donat a les espècies del gènere Viola, de la família de les violàcies, de flors semblants a les violetes, però amb els dos pètals laterals acostats al superior. Cal esmentar-ne el pensament de jardí o, simplement, pensament (V. wittrockiana) i el pensament silvestre o de camp (V. tricolor). Etimologia Pensament ve del verb pensar, però en el sentit de la flor potser ve del francès pensée; a l’Edat Mitjana aquesta flor era considerada un símbol de la memòria.
PICAPEDRER.- 1 Persona que treballa la pedra que ha d’ésser emprada en construcció. 2 A les Balears, paleta, mestre de cases. També: picador -a, picapedra, pedrapiquer -a Etimologia De picapedra, que és una altra manera de designar els picapedrers, de picar i pedra.
POCA COSA.- 1 Cosa sense importància. La feina que m’han encomanat és poca cosa, aviat l’hauré enllestida. 2 Persona feble, insignificant, físicament o de caràcter. Aquest noi és molt poca cosa, però encara pot créixer. És tan poca cosa que no se sap imposar quan cal. També: poqueta cosa, poca coseta
QUÈ DIUS ARA! .- Expressió que indica sorpresa, estranyesa, davant el que un altre afirma o nega. Anar a la platja? Què dius ara! No veus que està a punt de ploure? —S’ha mort la meva mare. —Què dius ara? Si que em sap greu! També: què dius!, què vol dir!
SANGONERA.- 1 Invertebrat anèl·lid de la classe dels hirudinis, que es caracteritza perquè s’adhereix a altres animals i els xucla la sang. 2 En sentit figurat, persona que viu, que s’enriqueix, a despeses d’altri, exhaurint-ne els béns, els recursos; cosa que absorbeix grans cabals.
SANGTRAIT.- Blau, especialment petita acumulació de sang presa continguda sota la pell que es fa als dits, a les parts carnoses de la mà, etc., a conseqüència d’una pessigada, d’un cop d’una eina, etc. M’he pessigat els dits amb les estenalles i m’ha sortit un sangtraït. També: mostela, mula; el DCVB recull les formes sangprès i peramassat al Conflent. Segons els llocs es pronuncia santrit, sentruït, sang truïda, etc.
TRANQUILITAT I BONS ALIMENTS.- Locució amb què hom recomana de fer o de prendre les coses amb calma. No t’espantis i fes-ho a poc a poc; tranquil·litat i bons aliments.
TRINCAR.- Beure molt (Empordà). No trinquis tant, que t’emborratxaràs.
UAL·LA!!!.- Digital; herba de la família de les escrofulariàcies, de fulles lanceolades i gruixudes, i flors en raïm, de corol·la tubulosa en forma de didal, generalment purpúrica i tacada per dins, que sol fer-se a les clarianes dels boscos humits, emprada com a tònic cardíac perquè conté digitalina i digitoxina (Digitalis purpurea). També: boca de llop, didals, digital purpúria, guantera, herba didalera... Etimologia De didal, del llatí digĭtale, mateix significat, derivat de dĭgĭtus, ‘dit’. Més mots de la mateixa família són ditada, dígit, ditejar i digitalitzar.
VERGONYES.- Eufemisme per òrgans genitals; s’usa sobretot amb els verbs ensenyar, mostrar, etc. No els feia res d’ensenyar les vergonyes a casa, encara que tinguessin visita. Mig poble els va veure al riu mostrant les vergonyes.

El manescal: qui te per art i ofici guarir les malalties de les besties

Foto

els meus blocs