L'aigua de l'abeurador

Les necessitats d’aigua potable en vaques de raça Frisona son:

Tipus d’animal /Litres per cap i dia
Vedelles/ 20-40
Braves/ 40-60
Vaques eixutes/ 75-100Vaques en lactació/ 130-200

I en vedells d’engreix: 10 litres per 100 kg. P.V.

Per exemple: Una vaca de 650 quilos de pes viu i que faci 35 litres de llet i a una temperatura ambient de 25ºC té un consum 170 litres d’aigua.

Aigua consumida por quilo de pes viu 170 / 650 = 0,260 litres.

Una persona de 80 quilos tindria de con­sumir 80 x 0,260 = 21 litres d’aigua.

Si tinguéssim que ingerir nosaltres aquesta quantitat d’aigua, ens preocuparíem de la seva qualitat?

Perquè no fer-ho, doncs amb la de les nostres vaques?

La restricció en la ingestió d’aigua, disminueix més les produccions animals, que la deficiència de qualsevol altre aliment.

Els factors que més influeixen en la ingestió d’aigua son:

1. La ingestió de matèria seca (per cada quilo de Matèria Seca necessita 1,5 litres d’aigua)
2. La producció lletera (per cada litre de llet produïda hi ha un consum de 0,9 litres d’aigua)
3. La humitat de la ració (per sobre del 50% d’humitat, sempre que parlem d'UNIFEED, hi ha una disminució del consum d’aigua, no és així si estem per sota del 50%)
4. La temperatura i humitat ambiental; a més temperatura més consum d’aigua (ull a l’estiu) i a més humitat ambiental, si és a l’estiu més consum si és al hivern menys consum.
5. EI consum de sal comuna (a més consum, més set i per tant més litres, cal vigilar, però a l’estiu que no manqui l’aigua per evitar intoxicacions per sal)
6. La temperatura de l’aigua per beure. A l’estiu ha de ser fresca i al hivern no pot ser massa freda.
7. La disponibilitat i qualitat de l’aigua. És important que els animals puguin disposar d’aigua neta i fresca SEMPRE, per això cal que els abeuradors estiguin ben posicionats i que disposin com a mínim 7 centímetres lineals per cap

Quina aigua fer servir a la nostra explotació?

Segurament que moltes explotacions no han fet mai analítica de l’aigua que beu el seu bestiar, no cal si utilitzen aigua d’abastiment municipal.

Si no l’hem fet, cal actuar de la següent manera:
1º.-Presa de mostres: Ha de ser en flascons estèrils (comprar en Farmàcies) d’un litre de capacitat. Cal prendre una doble mostra: Primer a l’entrada de l’aigua al dipòsit de l’explotació (per conèixer en origen la seva qualitat); i després en un abeurador (per conèixer el que beu la vaca realment)
2º.- On enviar-la i quin anàlisis hem de demenar? Hi ha molts Laboratoris que ens poden fer aquest servei, encara que el millor és portar-la a la farmàcia més propera, si ens poden fer aquest servei. Cal demanar anàlisi físic, químic i bacteriològic.
3º.- Com interpretar els resultats? Una vegada tinguem les anàlisis el millor és comentar-ho amb el Veterinari de l’explotació, els valors considerats com acceptables i els considerats com de risc son els següents:

	ACCEPTABLE	RISC
TOTALS SÒLIDS EN SOLUCIÓ	<3000>	> 3000 mg./ L.
CONDUCTIVITAT ELÈCTRICA	<3000>	> 6000
NITRATS	<40>	> 100 ppm.
NITRITS	<1>	> 10 ppm.
SULFATS	<500>	1000 ppm.
AMONÍAC	<0 -.05="">
COLIS FECALS	ABSÈNCIA EN 100cc.	> 10
STREPTOCOCUS FECALS	<10>	> 30
CLOSTRIDI SULFIT REDUCTORS	<10>	> 25

Corregir aspectes químics de l’aigua, és molt costos i difícil d’assolir.

Cal pensar en fer servir una altra font d’aigua, perforar el pou a més profunditat per veure si l’aigua surt més filtrada i per tant més potable.

També podem posar dipòsits de filtració i/o decantació per eliminar sòlids en solució.

La correcció de la mala qualitat bacteriològica de l’aigua (molt important en animals joves i en les eixutes) es pot solucionar amb el rentat i la desinfecció dels dipòsits i circuits de conducció, i seguidament fent posar un clorador automàtic acoblat a la bomba de l’aigua. La quantitat de Clor a incorporar és fins a 0,5 ppm de clor lliure. (Test de la ortotolidina).

COM QUE L’AIGUA ÉS EL FACTOR LIMITANT MÉS IMPORTANT,
CAL CONTROLAR-LA SEMPRE!