Els consumidors i la llet

Vet ací les expectatives del consumidor respecta a la llet de vaca. És un resum d'una enquesta telefònica feta per SAPROGAL. S.A. l'Octubre i Novembre del 2001, amb 66.102 trucades de les quals és van aconseguir 8.459 entrevistes.

Les condicions més importants pel consumidor son:

1. SEGURETAT DEL PRODUCTE (8,98%)

D'entre la seguretat donen molta importància a: la higiene del productor (37,8%), la frescor de la llet (33,4%), la marca (20,9%), el venedor no té importància (4,4%), però si en té les condicions higièniques d'on és ven la llet.

2. VALOR NUTRITIU (8,64%)

Pel consumidor el valor nutritiu de la llet és molt important, ja que el considera un aliment bàsic com: el pa, la carn, la verdura i la fruita. En canvi creu que una part molt important del valor nutritiu de la llet li donen els aliments que pren la vaca

3. ALIMENTACIÓ DE LES VAQUES (8,49%)

El 41,1% opina que l'alimentació de les vaques determina el valor nutritiu. Però un 33% no sap dir el que ni com influeix en la qualitat.

4. FORMA DE CRIA I BENESTAR ANIMAL (8,17%)

La forma de produir-la també els preocupa:

• Control sanitari (48,6%)
• El que mengen (21,8%)
• Cria a l'aire lliure (17,8%)
• Quadra neta (8%)

5. CARACTERÍSTIQUES SENSORIALS: olor, color, sabor...

• Sabor (66,6%). Li donen importància per: escollir llet sencera, per escollir una o altra marca i per distingir llets de diferent qualitat.

• Olor (11%)

• Color (6,8%)

• Cos (11,9%), textura dins la boca, si deixa ratlla al vas de vidre, etc.

6. ORIGEN DE LA LLET (7,21%)

• Producció a l'aire lliure (52,3%)

• Identificació del productor (20,4%)

• Zona geogràfica de procedència (21,8%). Astúries (34,2%) i Galícia (33,2%) son les dues zones més escollides pels consumidors, segueixen a molta distancia: Cantàbria (3,6%), Andalusia (3,1%), País Basc (1,2%) i Catalunya (0,8%)

7. PREU (6,66%)

8. IMPACTE MEDIAMBIENTAL (6,62%)

Els hàbits de consum estan així:

Llet sencera 50.7%

Migdescremada 32.9%

Descremada 26.8%

§Només beu un tipus de llet: 77,7%, dels quals un 44% la beu sencera, un 31,6% migdescremada, descremada un 20,6%, amb Calci un 2,3% i d'altres tipus un 1,4%

§Més d'un tipus de llet: 19.8%

Els que la beuen sencera ho fan: pel sabor (52,4%), per l'hàbit (13,9%), pel seu aport energètic (6,8%)

Els que la beuen migdescremada o descremada ho fan per: salut (60,5%) (colesterol, greix, consell mèdic, problemes cardíacs), per estètica (no engreixar-se) (17,2%) i pel sabor (millor sabor, menys pesada, no té nata) (16,5%)

On compren la llet:

1. Autoservei/supermercat 73,7%

2. Hiper o gransuperfícia 14,7%

3. Mercat o botiga tradicional 12%

4. Producció pròpia 1,4%

5. Venda a domicili 1,1%

6. Compra a majorista 0,9%

7. No compra mai 0,7%

Conclusions de l'estudi:

• La llet de vaca encara és considera un bon aliment, que contribueix a la salut humana pel seu valor nutritiu i també per l'aport de Calci.

• Quasi ningú hi troba elements negatius.

• En una de cada cinc families es veu més d'un tipus de llet.

• És considera que els nens tenen de beure la sencera per ser la més adequada.

• Per sobra l'estètica, la salut és el criteri d'elecció per les descremades i migdescremades.

• Cada dia augmenta la noció de seguretat alimentaria.

• L'alimentació de les vaques és el factor més citat com a determinant del valor nutritiu de la llet.

• Sap, el consumidor, que hi ha llet de diferent qualitat i creu que el sabor li serveix per diferenciar-la i triar la marca.

• Pensa que la millor llet es fa a Astúries i Galícia. La forma de produir-la també els preocupa.

Però creiem que en l’estudi hi manca un factor que si determina on i quina llet es compra: la comoditat

Avui en dia la gent compra UN DIA A LA SETMANA, compra en gran majoria en grans superfícies (MÉS DEL 73%) i COMPRA PER LA COMODITAT (un tetrabrick, dura sis mesos i no cal mantenir-lo dins la nevera fins que l’obrim).

Per tant no té en compte ni la QUALITAT, ni el SABOR i SI LI DONA IMPORTÀNCIA AL PREU (sovint per sota el preu de producció COM A PRODUCTE RECLAM, ja que comprarà d’altres productes on el marge comercial ÉS MÉS ELEVAT i pot recuperar els 6 o 7 CÈNTIMS D’EURO)