Aquest és el nom que rep la cua de xai amb patates, un plat que es pot menjar sense matar l'animal. I és que a la tardor es talla la cua de les ovelles que tenen un any. I d'allò tallat s'en fa aquest àpat típic de l'Alta Ribagorça.
(Almanac del cordill)
2 comentaris:
Em van recomanar la cua de xai com una menja exquisida, i la veritat és que sí que ho és, però tinc dubtes sobre com es consumeix...jo les cues les compro a una parada del mercat de la boqueria on ja són pelades i netes, però la mestressa en fa de més netes treien-lis tota la part blanca que les envolta (suposadament greix); jo dubto de si aquesta part blanca és greix, gelatina, o les dues coses a la vegada, algú ho sap? És que jo me les vaig menjar sense la part blanca i em sembla que potser no se li ha de treure...
Hola,
Normalment la gelatina està enganxada a la pell i a la cua ni ha poca, de totes maneres és proteína.
La mica de greix que hi ha si el treus perderà sabor, doncs el greix dona sabor a la poca carn que hi ha, per tant ho deixaria tal com ho deixa el carnicer.
Com que la xaia (menys d'un any i femella)és jove la carn també és molt tendre.
Publica un comentari a l'entrada