VIKIPEDIA
El sègol [ségol ] o sègle (Secale cereale) és una planta herbàcia anual, monocotiledònia de la família de les gramínies de 60 a 200 cm d'alçària, de fulles amplament linears i planes, d'espiga llarga, densa i una mica comprimida, i d'espícules amb dues flors aristades.
A diferència de l'ordi i el blat, que van ser domesticats, el sègol apareix, en un principi, com a mala herba dels cultius anteriors. En lloc d'eliminar-la, els pobles la van adoptar com a cultiu. La planta és originaria del sud-oest asiàtic, a la regió càspia. A l'any 3.000 a. de C. es coneix ja detalladament i el seu cultiu s'estén per Europa durant el següent mil·lenni.[1]
El sègol pot germinar fins a -1 °C i madurar a una temperatura inferior als 12 °C, atributs que li permetrien ésser cultivat en aquells llocs on el blat no ho podia ser, com ara el nord d'Europa. A més, el fet de presentar una rel llarga, de fins a dos metres, el convertiria en un cultiu apte per a llocs secs, especialment de muntanya.[2] És un cereal que es cultiva per extreure'n el gra, com a planta farratgera i per aprofitar un fong que el parasita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada