La privatització d'Aigües Ter-Llobregat comporta augmentar l'extracció del Ter
S'incompliria la promesa de retorn de cabal, que el govern havia avalat
El Ter al seu pas per el Pont de la Barca de Girona. Foto: JOAN SABATER.
ICV va anunciar ahir que portarà la concessió als jutjats
El compromís amb el Ter quedarà com a paper mullat. L'anterior govern
de la Generalitat havia planificat un programa per reduir
progressivament el transvasament del Ter cap a l'àrea metropolitana de
Barcelona. Els objectius eren passar dels 190 hectòmetres cúbics
habituals durant bona part de la dècada del 2000 a un màxim de 115 hm³
el 2015. Entremig, el 2010, no es podia passar dels 150 hm³ i el 2012,
dels 130.
El govern entrant va assumir aquest compromís. Fins i tot l'actual director de l'ACA va afirmar l'abril de l'any passat: “El compromís és vigent i volem retornar cabals al Ter en els terminis i quantitats anunciats.” Ara sembla que la situació s'ha capgirat i que les necessitats econòmiques del govern a curt termini poden fer variar aquests compromisos. L'avantprojecte d'explotació per a la privatització d'Aigües Ter-Llobregat inclou una anàlisi econòmica i financera del servei, i compta obtenir fins a mil milions d'euros per la concessió. D'aquests, uns 400 es pagarien aquest mateix any, i la resta serien en diferit.
La concessió seria a 50 anys, fins al 2061, i el document fa una projecció de l'evolució de la demanda i de les fonts de producció d'aigua. La principal font de subministrament continua sent l'aigua del Ter, que oscil·la entre els 120 i els 166 hm³ anuals en funció de les sequeres. La resta, fins a arribar a entre 210 i 250 hm³ de demanda prevista pels municipis, prové sobretot del Llobregat. En canvi, les dessalinitzadores del Prat i de Blanes es mantenen en xifres baixes de funcionament, i només està previst activar-les més a fons els anys de sequera. Això és degut a l'alt cost de l'aigua dessalinitzada, que encariria el preu de l'aigua i de la concessió.
Per tant, el transvasament del Ter es manté com a font principal d'abastament d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona. A més, recuperaria la tendència a l'alça que s'havia aconseguit capgirar aquests últims anys, cosa que posaria en risc el compliment tant de la llei del Ter del 1959 –on s'estableix que el riu ha de portar sempre més de 3 m³ per segon a Girona– i també del pla sectorial de cabals de manteniment. A més, el document no inclou altres variants, com ara la progressiva reducció d'entrada d'aigua a la conca del Ter a causa del canvi climàtic, que diversos estudis ja han detectat.
Des del Departament de Territori i Sostenibilitat es va recordar que el procés de privatització d'Aigües Ter-Llobregat no està tancat. A més, es va insistir que fins ara el govern ha complert els compromisos adquirits amb la conca del Ter.
El govern entrant va assumir aquest compromís. Fins i tot l'actual director de l'ACA va afirmar l'abril de l'any passat: “El compromís és vigent i volem retornar cabals al Ter en els terminis i quantitats anunciats.” Ara sembla que la situació s'ha capgirat i que les necessitats econòmiques del govern a curt termini poden fer variar aquests compromisos. L'avantprojecte d'explotació per a la privatització d'Aigües Ter-Llobregat inclou una anàlisi econòmica i financera del servei, i compta obtenir fins a mil milions d'euros per la concessió. D'aquests, uns 400 es pagarien aquest mateix any, i la resta serien en diferit.
La concessió seria a 50 anys, fins al 2061, i el document fa una projecció de l'evolució de la demanda i de les fonts de producció d'aigua. La principal font de subministrament continua sent l'aigua del Ter, que oscil·la entre els 120 i els 166 hm³ anuals en funció de les sequeres. La resta, fins a arribar a entre 210 i 250 hm³ de demanda prevista pels municipis, prové sobretot del Llobregat. En canvi, les dessalinitzadores del Prat i de Blanes es mantenen en xifres baixes de funcionament, i només està previst activar-les més a fons els anys de sequera. Això és degut a l'alt cost de l'aigua dessalinitzada, que encariria el preu de l'aigua i de la concessió.
Per tant, el transvasament del Ter es manté com a font principal d'abastament d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona. A més, recuperaria la tendència a l'alça que s'havia aconseguit capgirar aquests últims anys, cosa que posaria en risc el compliment tant de la llei del Ter del 1959 –on s'estableix que el riu ha de portar sempre més de 3 m³ per segon a Girona– i també del pla sectorial de cabals de manteniment. A més, el document no inclou altres variants, com ara la progressiva reducció d'entrada d'aigua a la conca del Ter a causa del canvi climàtic, que diversos estudis ja han detectat.
Des del Departament de Territori i Sostenibilitat es va recordar que el procés de privatització d'Aigües Ter-Llobregat no està tancat. A més, es va insistir que fins ara el govern ha complert els compromisos adquirits amb la conca del Ter.
ICV ho denunciarà
El
grup d'ICV-EUiA va denunciar ahir aquest procés de privatització que ha
iniciat el govern, i l'incompliment del compromís amb el Ter que
representa. El diputat Joan Boada va avisar que “això condemna a mort el
Ter, a les comarques gironines el riu també és vida, i el govern el que
fa és vendre el Ter a una empresa”. Salvador Milà, també diputat d'ICV
al Parlament, va avisar que, tal com s'està plantejant la concessió
d'ATL, “és una concessió il·legal que portarem als jutjats i també a la
Unió Europea”. En aquest sentit, va advertir que les previsions respecte
al Ter incompliran les directrius europees referents a la qualitat de
l'aigua i dels rius, i també el compromís amb el Ter i el pla de gestió
de conques. A més, van recordar que l'estació d'aforament de Girona fa
mesos que no funciona i que, per tant, no hi ha dades actualitzades.
LA XIFRA
166
hectòmetres cúbics
és el que es preveu transvasar habitualment i en condicions normals del Ter a Barcelona.
2015
segons
el compromís del Ter, és l'any a partir del qual només es podrien transvasar 115 hectòmetres cúbics del riu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada