Bones Festes i Bon Any Nou!!!

El Gall de Nadal

Un àpat com el de Nadal demana preparació i uns quantes hores de bona cuina
Després de l'escudella amb galets grossos, la carn d'olla no hi pot mancar, però el gran plat de la taula serà el gall, capó o pollastre de corral, ben rostit, amb la pell torradeta, i un bon farciment que porti: pinyons, exquisits i les meloses prunes.
I li donareu un gust noble, si compartiu el secret de les millors cuines: el dia abans de cuinar-lo. poseu-li entre carn i pell, 20 g de tòfona.

A Aragó hi ha una dama

que és bonica com un sol;

té la caballera rossa,

li arriba fins els talons.

Ai, amorosa Anna Maria,

robadora de l'amor,

ai, amorós.

És la lletra de "la dama d'Aragó", una de les més antigues del nostre cançoner, típica de l'ofici dels paraires, dedicats a rentar, cardar i preparar la llana per a poder ser teixida.

Castellteçol: El Roquer
Agost 2008. 
Es tracta d'una bellíssima construcció, al costat de la riera de Fonts Calents, feta amb pedra amb una volta de mig punt amb dovelles de pedra picada que formen un arc, entregat pels dos costats a sengles parets de pedra i que va a morir al fons de la bauma o espluga. En aquest lloc, durant els segles XVI, XVII i XVIII, els paraires hi rentaven la llana. Posteriorment, durant la decadència del tèxtil del segle XIX, els veïns el van utilitzar com a safareig per a rentar roba.

Aplec de Santa Llúcia de l'Arboç!!!

Enguany, com cada any, hem celebrat l'Aplec, amb : esmorzar d'hivern, missa, sardanes i dinar. Hem gaudit d'un temps impecable, fins l'any que ve!!!

En Toti Soler

Toti Soler a Sputnik

Una de pastors

El pastor i el gos

La salsa majordoma

És una salsa clerical, de convent o sagristia.
Es fa amb mantega, julivert picat, sal i pebre.
Opcionalment se li pot posar una ceba trinxada molt menuda.
Aquesta salsa de fondre cobre la carn acabada de coure, especialment cuixes de xai rostides o costellams sencers de porc!
Salut!!!

Mantega a la majordoma (maître d'hotel)

Ideal per a bistecs i per a peixos cuits a la graella.
Per a l'elaboració d'aquesta mantega necessitaràs 200 g de mantega, 30 g de julivert picat, el suc d'1 llimona, pebre blanc mòlt i sal.
Barreja i bat la mantega en punt de pomada amb la resta d'ingredients fins que esdevingui cremosa i escumosa.
Aquesta mantega s'ha de preparar just abans d'emprar-la.

Almanac del cordill

Les pinyes de xiprer fan olor dins els armaris de roba, i preserven contra les arnes de la roba

De Tot Sants a Sant Martí, onze dies i un matí

El fred no pot pas ser massa lluny!!!

Ahir dia 31 ja vaig veure fredelugues prop de Verges

Oh, Europa...

Escrit de Xavier Sala i Martin

 

Jo esperava que, avui, el Pere Navarro, secretari general d’el PSC, hagués tingut la dignitat de dir: “jo no soc independentista i lluitaré per la unitat d’Espanya, però no ja com a demòcrata sinó com a ser humà, no puc acceptar que la Unió Europea, la meva Unió Europea, accepti com si res a països que s’han independitzat a través d’una violenta guerra amb neteges ètniques i violacions massives dels drets humans com  Croàcia o Sèrbia, i en canvi amenaci amb prendre la ciutadania europea a 7,5 milions de catalans que es volen independitzar a través dels vots! Europa ha de donar exemple als demés pobles del nostre planeta i demostrar que això de dibuixar les fronteres amb la sang de les guerres i el semen dels reis ja ha passat a la història i que, a partir d’ara, les dibuixarem amb la raó democràtica dels vots ”.

Si. Ho esperava. Però en lloc de dir això, el líder del PSC ha anat a Madrid i ha fet un discurs per a fer content el seu amo i ha acceptat la posició d’alguns funcionaris de la UE com el seu cap Joaquín Almúnia que amenaça amb fer fora Catalunya de la UE. Però jo em pregunto: Si la Unió Europea efectivament li pren la ciutadania a 7,5 milions de Catalans (que ja són ciutadans europeus!), com ho explicaran al món? Perquè hauran d’explicar que ens expulsen perquè varem tenir els nassos de votar! Però, de veritat que diran això? De veritat ho faran? Ho pregunto perquè si realment la UE pensa així, si realment la UE accepta nous membres que han sorgit de la força de les armes però expulsa a qui ho fa amb la força dels vots, aleshores  que aturin immediatament Europa perquè jo baixo!

Tria de mulats 2013 per en DANI SALVÀ

https://vimeo.com/77675502

Ull amb el Basa-pangasius!!!

OJO con esto..............más vale prevenir que envenenar a toda la familia
Hay miles de familias que deben llegar a fin de mes como pueden… y hay productos que se “manipulan e inventan ” para atraer clientela fácil. 
El *basa-pangasius*, es un *nuevo pescado asiático* que se puede encontrar en varios supermercados (MERCADONA, SUPERSOL, EUROSKI, ALCAMPO etc), en forma de filetes y a precio muy barato. 
El panga es un pescado de cultura intensiva/industrial en Vietnam, más exactamente en el delta del río Mekong, y está invadiendo el mercado debido a su precio.
 "Parece un filete hermoso, gordito y su precio es muy económico". 
Esto es lo que hay que saber sobre el pangasius: el río Mekong es uno de los ríos con *mayor contaminación del planeta*.
 Los basa-pangasius están infectados con elevados niveles de venenos y bacterias (arsénico de los residuos industriales, tóxicos y peligrosos subproductos, del creciente sector industrial), metales contaminantes, fenoles policlorados (PCB) o DDT y sus (DDTs), clorato, compuestos relacionados (CHLs), hexaclorociloxano, isomeros (HCHs) y hexaclorobenceno (HCB). No hay *nada natural* en los panga. 
Son alimentados con peces muertos, restos de huesos y con una harina de América del Sur, mandioca y residuos de soja y rano. 
Obviamente, este tipo de alimentación no saludable no tiene nada que ver con la que tendría en un ambiente natural. 
La diferencia está en que, con este tratamiento, crece cuatro veces más rápido que si se alimentara en la naturaleza en condiciones normales. 
El sistema alimentario descrito es lo más parecido a la alimentación de las vacas locas (vacas que fueron alimentadas con vacas, ¿se acuerdan?). 
 La alimentación de los pangas está completamente fuera de toda reglamentación judicial. Además los pangasius son inyectados con PEE. 
Algunos científicos descubrieron que al inyectar a las hembras panga con las hormonas femeninas derivados del deshidratado de orina de mujeres embarazadas, la hembra pangasius produciría sus huevas muy rápidamente y en gran cantidad, lo que no ocurriría en ambiente natural (una pangasius puede así producir 500.000 huevas de una vez). 
 Básicamente éstos son peces tratados con hormonas inyectables (producidas por una empresa farmacéutica china), para acelerar su proceso de crecimiento y reproducción. 
Al comprar basa-pangasius estamos colaborando con empresas gigantes, especuladoras y sin escrúpulos, que no se preocupan de la salud y el bienestar de los seres humanos. 
Este comercio está siendo aceptado por grandes empresas que venden abiertamente al público, sabiendo que están vendiendo productos contaminados. 
 ¡Atención!! El panga está en los supermercados y lo venden bajo el engañoso nombre de "FILETE DE BASA". 
 ¡NO LO COMPRE NI LO CONSUMA!

Per Sant Narcís, cada mosca en val per sis

Es diu que la fredorada de Sant Narcís (29 d'Octubre) matamles mosques, però les que queden són molt molestes.
Conta la llegenda que la ciutat de Girona era assetjada per les tropes del rei francés, quan de dins de la pesada llosa del sepulcre de Sant Narcís en van sortir nuvolades de mosques, que es van llençar sobre els francesos.
Els que no van morir per les picades, van fugir esparverats amb el seu rei.
Finament, van ser vençuts al coll de Panissars per la tropa catalana.

Wikipèdia
La mosca comuna o mosca domèstica (Musca domestica) és una espècie de dípter braquícer de la família dels múscids. 
Està estesa per tot el món, ja que acompanya l'home allí on va. 
Es considera un flagell per a la humanitat ja que contamina els aliments propagant malalties infeccioses.

Almanac del corsdill

Coneguda com a Vitamina de la joventut, la vitamina E la trobem només en als aliments vegetals.
En porten les avellanes, les pipes de gira-sol o l'oli d'oliva.
En menor concentració, en porten també les pomes i els espàrrecs.
Aquesta vitamina ajuda a regenerar els teixits corporals.

La mallerenga és un dels ocells que més atret se sent per les caixes-niu.
És un ocell petit, que menja insectes i nia als forats de les soques dels arbres vells.
Les caixes-niu són un bon remei per a boscos malmesos, cremats o mal explotats.

Cant de mallarenga

13-10-2013_ Tria de Mulats d'Espinavell

Com cada any enguany hem estat al mercat de mulats més gran de Catalunya

Independència alimentària, la revolució per venir

Catalunya adquireix fora més de la meitat dels aliments que consumeix i perd biodiversitat a passos de gegant
Les multinacionals són les principals proveïdores de les admisnistraciones catalanes, que gasten entre 200 i 300 milions d'euros anuals en compra alimentària
Els experts advoquen per recórrer als agricultors locals i als circuits de proximitat per millorar la qualitat de l'alimentació, evitar el tancament d'explotacions agràries i generar nous llocs de treball.

Noelia Román - Barcelona

13/10/2013

El anhels independentistes d'alguns catalans comencen per una cosa tan bàsica com l'alimentació. Avui per avui, Catalunya és un territori dependent en matèria alimentària: produeix només el 40 per cent dels productes que consumeix, compra fora més de la meitat i perd biodiversitat a passos de gegant. Com a mostra, un botó: fa un segle, l'horta catalana oferia 408 varietats de tomàquets; actualment, només 70.

L'exemple il·lustra el perquè VSF Justícia Alimentària Global ha iniciat Curt circuit, una campanya que pretén concienciar a l'administració dels beneficis de realitzar la compra pública en el mercat local. Les administracions mouen a Catalunya entre 200 i 300 milions d'euros anuals amb les seves compres per al sector educatiu (60 per cent), el sanitari (30 per cent) i el penitenciari (10 per cent). Però la majoria d'aquests diners va a parar a les arques de les multinacionals i no a la butxaca dels petits i mitjans productors catalans, pràcticament exclosos dels grans circuits de compra.

"El 75 per cent de la compra pública es fa a grans empreses de càtering", assegura Javier Guzmán, president de VSF Justícia Alimentària Global. "Un altre model alimentari és possible, viable i necessari", prossegueix Guzmán, mirant cap a França, un país que presenta una venda de proximitat del 20 per cent en regions com Rhône Alpes. A Catalunya, no se supera el tres per cent.

El nostre model alimentari remet a quilòmetres i quilòmetres de recorregut abans que els aliments siguin consumits. El peix, el marisc, les fruites i els llegums, per exemple, no viatgen menys de 5.000 quilòmetres abans d'arribar a la taula. "Al marge que, entre el 40 i el 50 per cent del que es produeix en el món no es consumeix, hi ha un gran empobriment de la qualitat organolèptica dels aliments", denuncia Ramon Sentmartí, especialista en el circuit curt i en alimentació de proximitat.

L'statu quo actual margina els productors locals, incapaços de competir amb les grans empreses. I els condemna progressivament a la desaparició: VSF xifra en unes 200.000 les explotacions agràries que tanquen, mensualment, a Catalunya.

"En el sistema públic de contractació regna l'anarquia", assegura Ferran Garcia, membre de VSF i autor de l'estudi 'Compra pública en sistemes alimentaris locals'. "És necessària una ordenació, però no hi ha voluntat política real que es tradueixi en accions reals", abunda.

Una altra dada il·lustra el paradigma imperant: dues multinacional, una francesa (Serunión-Grup Elior) i una altra britànica (Eurest -Grup Compass) es reparteixen pràcticament el pastís dels menús escolars de 90.000 alumnes catalans. Segons dades de VSF Justícia Alimentària Global, l'empresa britànica controla, a més a més, el 25 per cent del mercat que proveeix a les escoles bressol de Barcelona.

"Els consells comarcals contracten les empreses de càtering que volen, no hi ha control sobre ells", assegura Laura Coll, vicepresidenta de la Federació d'Associacions de Pares i Mares de Catalunya (FAPAC). "Nosaltres no volem portar aquests serveis, però si el que els donen als nostres fills és merda, sí que volem fer-ho perquè parlem de desnutrició", prossegueix. Segons aquesta federació, són ja 10.000 les famílies catalanes que no compten amb beques aquest curs i tenen problemes d'alimentació.

Sentmartí defineix l'actual model com el de les tres 'des': desconeixement, desconfiança i descontrol. I advoca per convertir-lo en el de les tres 'ces': conegut, confiança i control, els avantatges de la proximitat. "L'alimentació hauria de ser l'eix de la propera revolució", assenyala aquest expert.

Segons estimacions de VSF Justícia Alimentària Global, aquesta revolució alimentària podria, a més a més, generar uns 100.000 llocs de treball en el sector agrícola català, el doble dels actuals.

Tercera anada als arrossars 06-10-2013

Va tot endarrerit però ja ha començat la collita

Amb la presència de cinc cigonyes!!!

Les cigonyes en un camp ja recollit.

Necessitats reals i NECESSITATS POLÍTIQUES!!!

http://www.revistadegirona.cat/recursos/2013/0278_062.pdf

Necessitats reals i necessitats polítiques!!!

http://www.revistadegirona.cat/recursos/2013/0278_062.pdf

AVUI COMENCEN A BAIXAR EL BESTIAR: EUGUES, VAQUES I OVELLES DELS PIRINEUS

(Tret de CULTURCAT)

L’organització de l’economia ramadera, les tradicions i les ordenacions pastorívoles giren al voltant de l’herba. L’herba és el motor. En un país mediterrani com Catalunya, on plou poc i enlloc hi ha herba tot l’any, la ramaderia ha hagut de ser forçosament transhumant i els ramats han hagut de seguir l’herba allà on era: a muntanya a l’estiu i a terra baixa a l’hivern.
La transhumància a gran escala entre el mar o la plana i la muntanya s’ha pogut donar en aquelles èpoques de relativa seguretat. De fet, la logística transhumant que es coneix comença entre els segles X i XI, quan es reconquereix la terra baixa –les pastures d’hivern– i els monestirs, mitjançant donacions i privilegis, obtenen dels senyors feudals el dret de pas entre la plana i els Pirineus. Es crea així una xarxa de camins ramaders per on el bestiar pot travessar el país sense entrebancs i que, posteriorment, serà utilitzada també per la resta de propietaris de bestiar.
A Catalunya, aquests camins, les antigues ‘via peccorale’ que apareixen en els cartularis dels monestirs medievals, reben també el nom de ‘carrerades’, ‘cabaneres’ o ‘lligallos’, segons la comarca, i són béns de domini públic, protegits per la llei, la qual cosa obliga a inventariar-los i protegir-los. El camí s’acompanya d’eixamplaments o returades on el ramat té el dret d’aturar-se fins a tres dies a descansar i menjar i també de drets d’abeurada perquè el bestiar pugui accedir a l’aigua que necessita en el viatge.
A mesura que es bastia una extensa infraestructura, es configurava també una rica regulació de drets i de costums, entre els quals destaca el dels comunals de muntanya. Qui no tenia prou herba havia de comprar-ne –el dret de pastura– en altres indrets o donar el bestiar a conlloc. El conlloc és un contracte ramader oral i molt antic, mitjançant el qual el ramader que no té herba afegeix el seu bestiar a un altre ramat i paga un tant per cap de bestiar pel dret de pupil•latge i manutenció.
En les fires ramaderes de tardor es pagaven les herbes i els conllocs de l’estiu i es llogaven, si calia, pastors per a l’hivern. En les fires de primavera s’acostumava a arrendar les muntanyes i acordar els conllocs de bestiar durant l’estiu.
L’any dels pastors transhumants, el més primitiu i genuïnament muntanyenc, es dividia en dues meitats –una de cria i una d’engreix– separades per dues diades mítiques que, cristianitzades, són la de Tots Sants i la de les Santes Creus de maig: la diada de baixar a terra baixa i la de tornar cap a casa. Es feia perquè els parts es produïssin entre Tots Sants i Nadal, quan el ramat ja era a casa o bé a terra baixa; durant la primavera i l’estiu, s’engreixava el bestiar a muntanya, per vendre’l.
El cicle transhumant s’acabava d’organitzar a l’entorn de quatre diades més, que es corresponen aproximadament amb els solsticis i els equinoccis: Sant Miquel, Nadal, els dies emprats i Sant Joan. Si bé les dates poden ballar una mica, segons la comarca o la vall, responen a un esquema comú i persistent.

Sant Miquel de setembre marcava el moment d’abandonar la muntanya, de triar el bestiar de cada casa. Diada festiva, de parar pletes, de fer anar el tirapeus, de comptar el bestiar a la manera d’abans, és a dir, de cinquanta en cinquanta. En muntanyes amb poca herba, es podia baixar abans: els de Gresolet, per exemple, baixaven per la Mare de Déu de setembre. La gent de muntanya es quedava pels baixants del poble fins a Tots Sants, mentre que la de la plana ja tirava avall. Temps de separar la baciva –el ramat improductiu– del ramat de cria, al qual es reservaven les millors herbes i les màximes atencions. Temps de tancar, a la nit, el corral.
Nadal concentrava el gros dels naixements. El pastor dormia en una habitació de la casa, amb un ull tothora posat al corral. Si el clima no permetia sortir, es donava herba seca en el rastell. Era el moment de xurmar o afillar els xais, és a dir, d’ensenyar-los a mamar.

El Nadal és una de les festes ancestrals dels pastors, la festa de la criança. En són testimoni les figuretes del pessebre, endiumenjades amb samarra i barretina i un moltó a les espatlles com a ofrena al Déu nascut. Era tradició, per la missa del Gall, que els pastors ensinistressin un moltó manyac perquè s’agenollés davant la figura de l’infant Jesús. El guarnien amb una gran borromba, cintes de colors i fins una candela encesa a cada banya. En alguns indrets hi ha memòria de balls rodons de pastors a l’interior de l’església. Segurament reminiscències d’un antic sacrifici pastoral en el moment de la cria; segurament la submissió d’una antiga divinitat cornada i protectora del bestiar al nou Déu cristià. En aquest moltó es reconeixia una certa divinitat protectora del ramat: no se’l matava i moria de vell al ramat.

Els dies emprats o manllevats, també anomenats les velles de març, assenyalaven el pas de l’hivern a l’estiu. Dies difícils, dies sense herba i amb un temps variable i traïdor que podia donar grans disgustos. Final de l’estació de la cria i moment de barrejar, de nou, el ramat de cria i la baciva. Temps de fer formatge als orris. Temps de tancar el ramat en pletes, al ras, d’afemar els camps i de dormir dins del burro o pastera al costat del bestiar. Dies de tondre i de marcar amb pega el senyal de cada casa als animals que han de pujar a muntanya.
Sant Joan o Sant Pere marcaven el moment d’entrar a l’alta muntanya. Per pujar es posaven les grans esquelles de la transhumància i els collars musicats amb signes solars, instruments màgics i protectors, als moltons manyacs o els crestons que guiaven el ramat. Moment de barrejar els senyals de cada casa dins la gran ramada de l’estiu. Dies de dormir a la jaça, el bestiar, i els pastors dins de la barraca.

Els calçots

Ahir vàrem arrencar les tomaqueres i plantar els calçots, amb dos "pagesos" joves!!!

Santa Coloma de Fitor

Avui sortida amb BTT a S. Coloma.

La terra amb la Diada

Els de Casavells i la seva performance de la Festa Major

01-09-13 Segona ullada als arrossars de Pals