A Aragó hi ha una dama
que és bonica com un sol;
té la caballera rossa,
li arriba fins els talons.
Ai, amorosa Anna Maria,
robadora de l'amor,
ai, amorós.
És la lletra de "la dama d'Aragó", una de les més antigues del nostre cançoner, típica de l'ofici dels paraires, dedicats a rentar, cardar i preparar la llana per a poder ser teixida.
Castellteçol: El RoquerAgost 2008.
Es tracta d'una bellíssima construcció, al costat de la riera de Fonts Calents, feta amb pedra amb una volta de mig punt amb dovelles de pedra picada que formen un arc, entregat pels dos costats a sengles parets de pedra i que va a morir al fons de la bauma o espluga. En aquest lloc, durant els segles XVI, XVII i XVIII, els paraires hi rentaven la llana. Posteriorment, durant la decadència del tèxtil del segle XIX, els veïns el van utilitzar com a safareig per a rentar roba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada