Un ric de la contrada va voler esquivar l'ordre, enduent-se tot el blat en un carro tibat per una parella de bous.
Però era negra nit, i els bous es van enfonsar als aiguamolls de l'Empordà...
Que en realitat són els crits del bitó, una au que cria a l'Empordà
Emet crits en forma de brams que recorden els dels mamífers (origen del seu nom castellà avetoro) i el seu vol és lent i pausat, semblant al de l'òliba. A més, i en situacions de perill, es camufla perfectament, tot estirant el bec enlaire i restant immòbil en aquesta posició, perquè, d'aquesta manera, deixa al descobert una sèrie de ratlles obscures i clares en el coll que trenquen la seua silueta i la difuminen en el fons de tiges grogues i d'ombres fosques. Si, en aquests moments, les canyes es belluguen endutes pel vent, el bitó comú oscil·larà al mateix compàs. El resultat és sorprenent puix que aquest ocell, d'aquesta manera, es fa fonedís.[3]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada