Foto

La fotografia de la capçalera és d'en Lluís Bosch i va ser feta en un dinar de Nadal de Trenquem el Cuc, tocant la tenora amb en Josep Pascual de l'Estartit i amb un "públic" totalment entregat.

dilluns, 8 de febrer del 2021

Evolució (IV) Teories sobre l'inici de la Vida

 Hi ha dues teories envers la VIDA:

CREACIONISME

El creacionisme és una creença religiosa segons la qual l'univers i totes les coses han estat originats per un acte creador. El creacionisme fou acceptat fins al segle XIX, i actualment hi ha una batalla política on moviments de dretes i ultradreta intenten incorporar el creacionisme o disseny intel·ligent a l'educació.

Creacionisme o Disseny intel·ligent, tot i que sovint s'identifiquen, els defensors del disseny intel·ligent es distancien del creacionisme argumentant que no es basen en la religió sinó en l'observació de la naturalesa.

El disseny intel·ligent és, entre les teories creacionistes, una de les més populars en l'actualitat. Es tracta d'una reformulació del creacionisme pensada per dotar les idees creacionistes d'una aurèola científica i promoure'n així la difusió a les escoles i universitats. L'argument utilitzat principalment pels partidaris del moviment del disseny intel·ligent és que els seus investigadors han desenvolupat tècniques i mètodes per poder detectar un origen intel·ligent darrere les estructures de l'univers. Normalment els adeptes d'aquesta teoria citen presumptes casos de complexitat irreductible o d'improbabilitat. Darrerament alguns sectors segueixen una versió modificada de la teoria en què tot no ha estat dissenyat sinó que només alguns aspectes de la realitat són producte d'una intel·ligència superior. L'intent del disseny intel·ligent de fer-se passar per ciència i així accedir a l'educació pública ha estat sentenciat d'inconstitucional als EUA per violar la separació entre estat i església.

EVOLUCIONISME

Teoria que sosté que tots els éssers vius actuals procedeixen, per evolució i a través de canvis més o menys lents al llarg dels temps, d'avantpassats comuns, en un sentit ampli, concep l’Univers com un sistema en evolució, i en un sentit més restringit, la vida com un procés evolutiu.

Actualment totes les teories científiques sobre la formació de l’Univers i dels éssers vius admeten, en un grau més gran o més petit, fenòmens evolutius. Hom hi pot considerar tres nivells: l'evolució fisicoquímica, que correspon, d’una banda, a l’evolució dels àtoms i molècules, i, de l’altra, a la de les nebuloses i els astres, l'evolució biològica, segons la qual l’origen de tots els éssers vivents s’hauria iniciat pel trànsit de sistemes moleculars complexos, encara al nivell fisicoquímic, a sistemes biològics simples, formats per la integració de diversos tipus de molècules complexes, i, finalment, l'evolució cultural, que apareix amb l’home i és la base del progrés cultural i del desenvolupament de les diverses cultures.

 La síntesi evolutiva moderna (també anomenada síntesi neodarwinista o neodarwinisme), en general, significa la integració de:

1.               la teoria de l'evolució de les espècies per selecció natural de Charles Darwin,

2.               més la teoria genètica de Gregor Mendel com a base de l'herència biològica

3.               més la mutació genètica aleatòria com a font de variació i

4.               la genètica de poblacions matemàtica

El terme de selecció natural va ser introduït per Darwin en el seu llibre de 1859 On the Origin of Species.

La selecció natural continua sent la principal explicació per l'evolució adaptativa. És considerar el procés com el resultat de dos fenòmens: les mutacions a l'atzar i la selecció no aleatòria.

La selecció natural és el procés gradual no aleatori pel qual els patrons biològics esdevenen més o menys comuns dins d'una població com a funció de la reproducció diferencial dels seus progenitors. Charles Darwin va popularitzar aquest terme amb un intent de comparar-lo amb la selecció artificial, o cria selectiva

Les variacions existeixen en totes les poblacions d'organismes. En part, això succeeix per les mutacions a l'atzar que causen canvis en el genoma d'un individu i aquestes mutacions poden passar a la descendència. Al llarg de la vida dels organismes, els seus genomes interaccionen amb el seu entorn i causen variacions en les seves característiques.

Els individus que han tingut certes variants dels seus trets característics, influenciats pel seu entorn, poden sobreviure i reproduir-se més que no pas els individus que hagin tingut menys èxit. D'aquesta manera, la població evoluciona.

Els factors que afecten l'èxit reproductiu també són importants, un tema que Charles Darwin va desenvolupar en les seves idees de la selecció sexual, per exemple.

La selecció natural actua sobre el fenotip, o les característiques observables d'un organisme, però la base genètica (heretable) de qualsevol fenotip que dóna un avantatge reproductiu esdevindrà comuna en una població. Amb el temps, aquest procés pot donar com a resultat poblacions que s'especialitzin en un nínxol ecològic particular i finalment pot originar l'emergència de noves espècies.

La selecció natural és un procés important, però no pas l'únic, pel qual té lloc l'evolució natural dins una població d'organismes.