El fet que els ramaders de Molló
puguin dur els seus
escamots a unes pastures del Conflent, administrativament de l'Estat
francès, té molta història. Tres pagesos del poble –Pastoret, Carol i
Canilla- eren els propietaris de la muntanya de Rojà. Tot i que se les
van vendre, quasi per força, en van conservar els drets de pastura, un
fet que va reconèixer el Tractat dels Pirineus (1659) que suposava la
separació de les comarques nord-catalanes de les de la resta del
Principat i creava una frontera als límits del Ripollès.
Aquest
dijous, com cada any, les diverses explotacions de Molló van fer pujar
les eugues cap a Rojà. Això representa que les pastures del comunal del
municipi resten per a les vaques. Es tracta de vuit ramaders –Canilla,
Pastoret (pare i fill), Carol, Gascó, Teresa Buxeda, Can Becada i Can
Freixa– que compleixen un autèntic ritual ramader. En arribar a Rojà, en
presència del delegat comarcal d'Agricultura, es realitza un llistat
dels caps que hi entren per lliurar-la a les autoritats franceses i
també es paga la meitat del preu de l'aprofitament.
Curiositat:
Les
eugues i els mulats que hi pugen han d’estar convenientment
identificats amb un xip que els veterinaris francesos que hi ha a
l’entrada de les pastures, comproven si compleixen la identificació
europea. #elmanescalfañé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada