El mercat setmanal de la Bisbal, és fa cada divendres durant tot l’any, inclús si cau el 25 de desembre o l’u de gener.
El
dret de fer mercat era un privilegi que el 1322 el rei Jaume II va
atorgar a La Bisbal. Actualment, el formen unes 150 parades
d’alimentació, roba, parament de la llar i complements personals.
El
fet que sigui comarcal (durant l'edat mitjana sorgeix la denominació de
comarca com a sinònim de marca, terra fronterera, i es consolida com a
denominació popular.) es perquè abans de que l’automoció (motos, cotxes i
autocars) fos prou popular, la gent anava a mercat en carro i/o a peu,
per tant havia de ser prou a la vora com per anar i tornar el mateix
dia.
Aquest fet va influir en la divisió comarcal de Catalunya.
La gent dels massos, venien a vendre aviram i conills, especialment les
dones, i els homes vedells, garrins, xais i cabrits, amb els diners
obtinguts compraven el que no podien tenir als massos: roba,
espardenyes, boines o barretines, el pa per els set dies, etc...
A la
Bisbal hi havia tres punts específicament neuràlgics: la llera del riu
on “aparcaven” els carros, les voltes on s’hi feien les transaccions
comercials d’entitat (amb un xivarri de molts decibels) i tot el nucli
antic, on tenien lloc les petites compres i vendes de menys valor
comercial.
Curiositats:
Tots els TRACTES és tancaven amb una encaixada de mans!!!
Entre
la pagesia hi havia unes frases típiques de després del mercat: “encara
en tenia de demanar més”, “valia més”, “no m’en han donat prou”. Quasi
sempre marxaven amb un sentiment d’haver sigut enganyats.
Sovint
s’aprofitava el mercat per: fer mitja festa, anar a la barberia, a veure
els parents i a fer un esmorzar de forquilla i ganivet!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada