Mana la tradició que a la segona quinzena de setembre es plantin els calçots.
Ceballots
o calçots son unes cebes tendres. Aquesta varietat tendeix a no formar
bulb, es allargada i al igual que l’espàrrec, se’l fa créixer en la
foscor de la terra, per evitar que hi hagin cloroplasts dintre de les
cèl·lules que farien tornar verdes les tijes.
Aquesta varietat de
cebes, és molt dolça i es menja escalivada o sia es crema amb flama i
s’embolica amb paper per que s’acabi de fer degut a la temperetura que
ha agafat al cremar-la!!!
És típica, la calçotada, als voltants de
Valls (alt camp) i per cremar S’utilitzen les rabasses de vinya,
sarments o tòries de la poda de la vinya.
Al gener es sembren les
llavors i a finals de juny es treuen els bulbs per que s’assequin, per
plantar-los ara. Si es talla la part superior de la ceba, creixen millor
els calçots, que es diuen així ja que es calcen amb terra per evitar la
fotosíntesi.
Curiositat:
Hi ha varies teories sobre l’origen de
la calçotada, però la més coneguda se li atribueix a en Xat de Benaiges,
un camperol de Valls que va viure a finals del XIX. #CMdlGBE #floralocalBE #quasiqmzero #elmanescalfañé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada