El paviment hidràulic. La seva consolidació com a
producte alternatiu a la pedra natural (marbre principalment) fou al
1867 en què es presentava com un tipus de rajola que no requeria cocció
sinó que es consolidava mitjançant premses.
A l'àrea de
Barcelona va haver-hi fàbriques destacables i Sitges va ser una de les
ciutats pioneres en la fabricació de rajoles hidràuliques, gràcies a la
fàbrica cimentera de Vallcarca, idònia per a la fabricació de ciment. A
Catalunya, les empreses que manufacturaven rajoles hidràuliques van
comptar amb la col·laboració d'artistes i arquitectes reconeguts arreu
Les mides de les rajoles eren bàsicament de 10x10, 15x15, 20x20, 25x25 i 40x40 cm, però les més habituals van ser les de 20x20.
La
coincidència d'aquesta tècnica amb el desenvolupament del modernisme va
fer que els dissenys fossin més complexos i artístics i que els
fabricants comptessin amb arquitectes. Els dibuixos representaven formes
geomètriques, florals o vegetals. Els dissenys més senzills tenien un
dibuix que es repetia i concatenava peça a peça. Generalment els
decoradors componien els dissenys simulant una catifa que ocupava tota
l'habitació i que requeria rajoles que conformessin una sanefa
perimetral. També era habitual que la composició de la imatge final
s'obtingués amb la combinació de 2, 4 o 6 peces diferents, la qual cosa
complicava de forma notable la producció i instal·lació.
Curiositat:
en Gaudi només en va dissenyà una per a la casa Batlló i que avui pavimenta el Passeig de Gràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada