Foto

La fotografia de la capçalera és d'en Lluís Bosch i va ser feta en un dinar de Nadal de Trenquem el Cuc, tocant la tenora amb en Josep Pascual de l'Estartit i amb un "públic" totalment entregat.

dilluns, 27 de setembre del 2021

24-09-21.... tempus discurrit

 El paviment hidràulic. La seva consolidació com a producte alternatiu a la pedra natural (marbre principalment) fou al 1867 en què es presentava com un tipus de rajola que no requeria cocció sinó que es consolidava mitjançant premses.

A l'àrea de Barcelona va haver-hi fàbriques destacables i Sitges va ser una de les ciutats pioneres en la fabricació de rajoles hidràuliques, gràcies a la fàbrica cimentera de Vallcarca, idònia per a la fabricació de ciment. A Catalunya, les empreses que manufacturaven rajoles hidràuliques van comptar amb la col·laboració d'artistes i arquitectes reconeguts arreu

Les mides de les rajoles eren bàsicament de 10x10, 15x15, 20x20, 25x25 i 40x40 cm, però les més habituals van ser les de 20x20.

La coincidència d'aquesta tècnica amb el desenvolupament del modernisme va fer que els dissenys fossin més complexos i artístics i que els fabricants comptessin amb arquitectes. Els dibuixos representaven formes geomètriques, florals o vegetals. Els dissenys més senzills tenien un dibuix que es repetia i concatenava peça a peça. Generalment els decoradors componien els dissenys simulant una catifa que ocupava tota l'habitació i que requeria rajoles que conformessin una sanefa perimetral. També era habitual que la composició de la imatge final s'obtingués amb la combinació de 2, 4 o 6 peces diferents, la qual cosa complicava de forma notable la producció i instal·lació.

Curiositat:

en Gaudi només en va dissenyà una per a la casa Batlló i que avui pavimenta el Passeig de Gràcia.