El manescal: qui te per art i ofici guarir les malalties de les besties: 24-01-25

Almanac del cordill

23-03-25.- A l'edat mediaval, les tòfonesno eren gaire apreciades, per ser negres i per nèixer sota terra eren considerades d'origen diabòlic.
24-02-25_ les vaques i els cavalls poden dormir dretes, però en aquesta postura no descansen
24-01-25 S. Francesc de Sales; parlem de dents de tauró quan a un nen li surt una doble fila de dents, sabem que els taurons en tenen 7 de files
20-02-25_ plantem en arrel nua quan les arrels van al aire, sense un pa de terra
13-01-25.- avui comença la setmana dels barbuts, S. Hilari, diuen la més freda de l'any. Hem començat bé, a CMdlG a -4º C. , el Sol des de 08:18 fins 17:44 i Lluna plena a les 23:27 a Càncer, BOIRES A LES PLANES (Calendari dels Pagesos)
08-01-25 S. Apol·linar i S. Gúdula. quan s'entraba a una casa es deia sempre: AH MARIA!!!

Paraula del dia de RODAMOTS.

ANAR A TOTES.- Algú, anar al màxim de les seves possibilitats, fins al límit. Va a totes per tal d’aconseguir treure la millor nota de la classe. Quan surt al camp, el nostre equip sempre va a totes.
ANAR DE TRONC.- Anar junts i avinguts a divertir-se. Es van separar de la colla i tots tres van anar de tronc fins a la matinada. Origen de l’expressió L’expressió anar de tronc es fonamenta en el fet que el tronc, a més de «la part d’un arbre o arbust compresa entre les arrels i les branques», és també un «parell de cavalls o muls que tiren un carruatge enganxats al fusell». Segons aquesta segona accepció és molt fàcil d’entendre què vol dir anar de tronc: dos amics que van junts a passejar, divertir-se, etc. En Joan i en Pere sempre anaven de tronc.
ANAR-LI AL DARRERA AMB UN FLABIOL SONANT.- Perseguir algú inútilment perquè faci alguna cosa; donar per perduda alguna cosa. Li vas deixar un llibre a la Laia i ara el vols recuperar? Ja li pots anar al darrere amb un flabiol sonant! Va deixar perdre l’ocasió, ara ja li pot anar al darrere amb un flabiol sonant.
ANAR.- Fer de cos, defecar. El malalt ha anat dos cops avui. Vaig regularment cada dia. Etimologia Del llatí amnare, evolució d’una forma amlare, fruit en llatí vulgar d’una pronúncia descurada d’ambulare, ‘caminar, fer pas de marxa’.
BEMOLLS.- Eufemisme per collons; s’usa amb verbs com ara tenir o tindre, tocar, etc. Ara que ho teníem tot a punt, venen els veïns a tocar els bemolls. Sí que té bemolls que el nou ens vulgui donar lliçons. Etimologia En sentit recte (‘signe musical que indica que l’entonació natural de la nota que precedeix s’ha d’abaixar un semitò’) ve del baix llatí be molle, ‘be suau, molla’, a causa de la representació antiga, i també anglosaxona actual, de la nota musical si per una lletra b.
CEBA.- En sentit figurat, dèria excessiva, idea fixa. Quina ceba que li ha agafat, amb això d’estudiar música, però no té bona oïda. Etimologia Del llatí cēpa, mateix significat. Més mots de la mateixa família són ceballaire (‘venedor de cebes’), ceballut, cebar (‘camp plantat de cebes’), cebaci (‘de ceba’) i ceballot.
CEBALLOT.- Un ceballot és una ceba tendra collida abans d’hora, però en sentit figurat també el podem fer anar com a insult i equival a estúpid, beneit, curt d’enteniment. No siguis ceballot! Com pots creure que això que has sentit dir és cert? Un altre sentit figurat (i col·loquial) de ceballot és ‘cop molt fort’: Li va fotre un ceballot que el va deixar estès.
DE SANG I FETGE.- Dit del film, la novel·la, l’espectacle, etc., en què predominen les escenes d’assassinats i violència. Li agradaven les pel·lícules de terror, sobretot les de sang i fetge.
DIDALERA.- Digital; herba de la família de les escrofulariàcies, de fulles lanceolades i gruixudes, i flors en raïm, de corol·la tubulosa en forma de didal, generalment purpúrica i tacada per dins, que sol fer-se a les clarianes dels boscos humits, emprada com a tònic cardíac perquè conté digitalina i digitoxina (Digitalis purpurea). També: boca de llop, didals, digital purpúria, guantera, herba didalera... Etimologia De didal, del llatí digĭtale, mateix significat, derivat de dĭgĭtus, ‘dit’. Més mots de la mateixa família són ditada, dígit, ditejar i digitalitzar.
ENNUEG.- Acte d’ennuegar-se. Entre els plors i els ennuecs no vam entendre bé el que ens deia. També: ennuegada, ennuegament Etimologia D’ennuegar, del llatí vulgar innodicare, llatí clàssic innodare, ‘fer un nus’, derivat de nodus, ‘nus’.

El manescal: qui te per art i ofici guarir les malalties de les besties

Foto

els meus blocs

divendres, 24 de gener del 2025

24-01-25

Cap comentari: