dijous, 2 de febrer del 2012
Nevada?
Així com fa dos anys, l'Ajuntament,és va començar a moure quan la "cagarada" de neu ja feia pudor, enguany sembla que ha mogut fitxa abans del "caos", esperem que no faci falta aplicar les mesures adients del BAN municipal.
divendres, 27 de gener del 2012
DÈFICIT???
LA REDUCCIÓ DEL DÈFICIT HA DE PASSAR, EN PRIMER LLOC, PER LA REDUCCIÓ DEL SOU I PRIVILEGIS DELS POLÍTICS. INCOMPATIBILITAT DE SOUS I DE CÀRRECS PER ALS POLÍTICS I ALTS CÀRRECS.
EL GOVERN: Ha baixat el sou als funcionaris, suprimit el xec-bebè, congelat les pensions i reduït l'ajuda a la desocupació (ATUR), per afrontar la crisi que han generat els bancs, els polítics i els especuladors borsaris.
Ens agradaria transmetre-li al Govern el següent:
Dediquin la seva obstinació a rebaixar LA VERGONYA DEL FRAU FISCAL, que a Espanya se situa al voltant del 23% del P.I.B. (10 punts per sobre de la mitjana europea) i pel qual es perden milers de milions d'Euros, frau que repercuteix en majors impostos per als ciutadans honestos.
TINGUIN LA VERGONYA de fer un pla perquè la Banca retorni a l'erari públic els milers de milions d'euros que Vostès els han donat per augmentar els beneficis dels seus accionistes i directius, en comptes de facilitar el crèdit a les famílies i a les empreses, eradicar les comissions pels serveis bancaris i que deixin de cobrar als més humils el 30% cada vegada que el seu minvat compte es queda sense saldo. Cosa que passa cada 1r de mes, quan els carreguen les factures de col·legis, comunitats, telefonia, etc., quan
encara no els han abonat la nòmina.
POSIN LÍMIT als excessos de les empreses de telefonia i d'ADSL que ofereixen els serveis més cars d'Europa i de pitjor qualitat.
ELIMININ la duplicitat de moltes Administracions Públiques, suprimint organismes innecessaris, reasignant-ho als funcionaris de carrera i acabant amb els càrrecs, assessors de confiança i altres llocs nomenats a dit que, malgrat ser innecessaris en la seva major part, són els que cobren els grans sous en les Administracions Públiques i la seva teòrica funció pot ser exercida de forma més qualificada per molts funcionaris públics titulats i que lamentablement estan infrautilizats.
ELIMININ - Els sous Vitalicis.
ELIMININ- Eliminar o reduir el senat o senadors, és el més elevat de tota Europa.
PROHIBIR PER LLEI- Que els expresidents puguin treballar i cobrar de l'empresa privada i alhora cobrar la seva pensió vitalícia.
FACIN que els polítics corruptes dels seus partits tornin els diners equivalents als perjudicis que han causat a l'erari públic amb la seva mala gestió i/o les seves malifetes, i endureixin el Codi Penal amb procediments judicials més ràpids i amb càstigs exemplars per a ells.
VA DIR la Vicepresident del govern "que és indecent que mentres la inflació és -1% i tinguem més de 5.000.000 d'aturats, hi hagi gent que no estigui d'acord a allargar la jubilació als 70 anys".
Ens agradaria transmetre-li a aquesta "Sra. Vicepresident" i a tots els polítics, què és el que considerem indecent :
INDECENT, és que el salari mínim d'un treballador sigui de 624 mes i el d'un diputat de 3.996, podent arribar, amb dietes i altres prebendes, a 6.500 mes. I bastants més per diferents motius que se li poden agregar.
INDECENT, és que un professor, un mestre, un catedràtic d'universitat o un cirurgià de la sanitat pública, guanyin menys que el regidor de "festejos" d'un ajuntament de tercera.
INDECENT, és que un ciutadà hagi de cotitzar 35 anys per percebre una jubilació i als diputats els basti tan sols amb set, i que els membres del govern, per cobrar la pensió màxima, només necessitin jurar el càrrec.
INDECENT, és que els diputats siguin els únics treballadors (?) d'aquest país que estan exempts de tributar un terç del seu sou de l'IRPF.
INDECENT, és col·locar a l'administració a milers d'assessors, (llegeixi’s amigatxos), amb sous que ja desitjarien els tècnics més qualificats.
INDECENT, són les ingents quantitats de diners destinats a sostenir els partits i sindicats pesebreros, aprovats pels mateixos polítics que viuen d'ells.
INDECENT, és que a un polític no se li exigeixi superar una mínima prova de capacitat per exercir el seu càrrec (ni cultural ni intel·lectual).
INDECENT, és el cost que representa per als ciutadans els seus menjars, cotxes oficials, xofers, viatges (sempre en classe superior) i targetes de crèdit per onsevulla.
INDECENT No és que no es congelin el sou les seves senyories, sinó que no els hi baixin.
INDECENT, és que les seves senyories tinguin sis mesos de vacances a l'any.
INDECENT, és que ministres, secretaris d'estat i alts càrrecs de la política, quan cessen, són els únics ciutadans d'aquest país que poden legalment percebre dos salaris de l'Erari PÚBLIC.
INDECENT, és saber que hi ha infants indefensos morint-se de gana, guerres imparables i països destruint-se i que ningú faci res perquè els interessos econòmics no són suficients per intervenir en aquests països, perquè interessa més que es matin i comprin armes al fet que hi hagi pau i haguem d'enviar diners per ensenyar-los a conrear les seves terres... l'indecent no és qui cobra més o menys sinó qui és més humà i en aquesta societat d'interessos la humanitat va desaparèixer fa molt de temps.
I que sigui quin sigui el color del govern, toooooooots els polítics es beneficien d'aquest modern "dret de cuixa" mentre no es canviïn les lleis que ho regulen.
I qui les canviarà? Ells mateixos?
(Tret d'un correu electrònic que circula per la xarxa.)
Ens agradaria transmetre-li al Govern el següent:
Dediquin la seva obstinació a rebaixar LA VERGONYA DEL FRAU FISCAL, que a Espanya se situa al voltant del 23% del P.I.B. (10 punts per sobre de la mitjana europea) i pel qual es perden milers de milions d'Euros, frau que repercuteix en majors impostos per als ciutadans honestos.
TINGUIN LA VERGONYA de fer un pla perquè la Banca retorni a l'erari públic els milers de milions d'euros que Vostès els han donat per augmentar els beneficis dels seus accionistes i directius, en comptes de facilitar el crèdit a les famílies i a les empreses, eradicar les comissions pels serveis bancaris i que deixin de cobrar als més humils el 30% cada vegada que el seu minvat compte es queda sense saldo. Cosa que passa cada 1r de mes, quan els carreguen les factures de col·legis, comunitats, telefonia, etc., quan
encara no els han abonat la nòmina.
POSIN LÍMIT als excessos de les empreses de telefonia i d'ADSL que ofereixen els serveis més cars d'Europa i de pitjor qualitat.
ELIMININ la duplicitat de moltes Administracions Públiques, suprimint organismes innecessaris, reasignant-ho als funcionaris de carrera i acabant amb els càrrecs, assessors de confiança i altres llocs nomenats a dit que, malgrat ser innecessaris en la seva major part, són els que cobren els grans sous en les Administracions Públiques i la seva teòrica funció pot ser exercida de forma més qualificada per molts funcionaris públics titulats i que lamentablement estan infrautilizats.
ELIMININ - Els sous Vitalicis.
ELIMININ- Eliminar o reduir el senat o senadors, és el més elevat de tota Europa.
PROHIBIR PER LLEI- Que els expresidents puguin treballar i cobrar de l'empresa privada i alhora cobrar la seva pensió vitalícia.
FACIN que els polítics corruptes dels seus partits tornin els diners equivalents als perjudicis que han causat a l'erari públic amb la seva mala gestió i/o les seves malifetes, i endureixin el Codi Penal amb procediments judicials més ràpids i amb càstigs exemplars per a ells.
VA DIR la Vicepresident del govern "que és indecent que mentres la inflació és -1% i tinguem més de 5.000.000 d'aturats, hi hagi gent que no estigui d'acord a allargar la jubilació als 70 anys".
Ens agradaria transmetre-li a aquesta "Sra. Vicepresident" i a tots els polítics, què és el que considerem indecent :
INDECENT, és que el salari mínim d'un treballador sigui de 624 mes i el d'un diputat de 3.996, podent arribar, amb dietes i altres prebendes, a 6.500 mes. I bastants més per diferents motius que se li poden agregar.
INDECENT, és que un professor, un mestre, un catedràtic d'universitat o un cirurgià de la sanitat pública, guanyin menys que el regidor de "festejos" d'un ajuntament de tercera.
INDECENT, és que un ciutadà hagi de cotitzar 35 anys per percebre una jubilació i als diputats els basti tan sols amb set, i que els membres del govern, per cobrar la pensió màxima, només necessitin jurar el càrrec.
INDECENT, és que els diputats siguin els únics treballadors (?) d'aquest país que estan exempts de tributar un terç del seu sou de l'IRPF.
INDECENT, és col·locar a l'administració a milers d'assessors, (llegeixi’s amigatxos), amb sous que ja desitjarien els tècnics més qualificats.
INDECENT, són les ingents quantitats de diners destinats a sostenir els partits i sindicats pesebreros, aprovats pels mateixos polítics que viuen d'ells.
INDECENT, és que a un polític no se li exigeixi superar una mínima prova de capacitat per exercir el seu càrrec (ni cultural ni intel·lectual).
INDECENT, és el cost que representa per als ciutadans els seus menjars, cotxes oficials, xofers, viatges (sempre en classe superior) i targetes de crèdit per onsevulla.
INDECENT No és que no es congelin el sou les seves senyories, sinó que no els hi baixin.
INDECENT, és que les seves senyories tinguin sis mesos de vacances a l'any.
INDECENT, és que ministres, secretaris d'estat i alts càrrecs de la política, quan cessen, són els únics ciutadans d'aquest país que poden legalment percebre dos salaris de l'Erari PÚBLIC.
INDECENT, és saber que hi ha infants indefensos morint-se de gana, guerres imparables i països destruint-se i que ningú faci res perquè els interessos econòmics no són suficients per intervenir en aquests països, perquè interessa més que es matin i comprin armes al fet que hi hagi pau i haguem d'enviar diners per ensenyar-los a conrear les seves terres... l'indecent no és qui cobra més o menys sinó qui és més humà i en aquesta societat d'interessos la humanitat va desaparèixer fa molt de temps.
I que sigui quin sigui el color del govern, toooooooots els polítics es beneficien d'aquest modern "dret de cuixa" mentre no es canviïn les lleis que ho regulen.
I qui les canviarà? Ells mateixos?
(Tret d'un correu electrònic que circula per la xarxa.)
No ho dubteu pas, tot i que son molt: egoistes, ineptes i ineficients!
VISCA LA PARTITOCRÀCIA!!!
dijous, 26 de gener del 2012
Viure per veure!
Camps: “Mai he perdut l'honorabilitat”
Com podem esser tan dropos, ens les foten per tots els costats, deu ser que som masoquistes de mena?
Salut tinguem per poder veure el futur proper!
Quan la guineu no les pot haber...
Magnífiques les reaccions dels nostres veïns de "Madrit", si no és guanya es per culpa de l'àrbitre, hem recorden temps passats quan nosaltres tampoc guanyàvem ni per sort!
De totes maneres cada partit que anem fent se'ns acosten més a la vora, cal anar-se preparant, però mentrestant gaudir d'aquesta bonança!
De totes maneres cada partit que anem fent se'ns acosten més a la vora, cal anar-se preparant, però mentrestant gaudir d'aquesta bonança!
Visca la innocència!
Visca la manca de probes fefaents!
Dia trist del "tercer poder" espanyol, la JUSTÍCIA!!!
Un pot ser innocent, però IDIOTA ja NO!
En fi que van donant la raó als que creiem que la PARTITOCRÀCIA ens porta cap a l'abisme.
Dia trist del "tercer poder" espanyol, la JUSTÍCIA!!!
Un pot ser innocent, però IDIOTA ja NO!
En fi que van donant la raó als que creiem que la PARTITOCRÀCIA ens porta cap a l'abisme.
dimecres, 25 de gener del 2012
Almanàc del cordill
Gust de la Mediterrània:
L'olivada és un paté vegetal, que es pot menjar sobre llesques de pa torrat o bé com a salsa per a pasta o amanides.
També acompanya molt bé l'albergínia.
Trèieu la carn d'olives negres d'Aragó, i poseu-les al morter amb un polsim de sal, orenga, farigola i romaní. Matxuqueu-ho tot amb una mica d'oli per a lligar-ho bé. (hi ha qui afegeix, algun trosset d'anxova confitada)
L'olivada és un paté vegetal, que es pot menjar sobre llesques de pa torrat o bé com a salsa per a pasta o amanides.
També acompanya molt bé l'albergínia.
Trèieu la carn d'olives negres d'Aragó, i poseu-les al morter amb un polsim de sal, orenga, farigola i romaní. Matxuqueu-ho tot amb una mica d'oli per a lligar-ho bé. (hi ha qui afegeix, algun trosset d'anxova confitada)
dilluns, 23 de gener del 2012
Aniversari de la Bruna
El diumenge 15, va fer ja 30 anys, vàrem celebrar-ho a les Goresques dels Manons.
Avui tinc ja algunes fotos.
Avui tinc ja algunes fotos.
dimecres, 18 de gener del 2012
El rebost
Almanac del cordill:
- Si hem de coure mongetes seques, afegim un parell de pastanagues senceres a l'olla. Així, les mongetes es couran més ràpidament, amb la garantia de que quedaran senceres i més toves.
- Un formatge curat de gust potent, pot anar acompanyat d'un vi blanc que no destaqui.
- Si voleu fer uns ous remenats, sapigueu que resultaran més esponjosos si abans de coure'ls, i després de batre l'ou, hi afegiu una mica d'aigua amb gas.
dimarts, 10 de gener del 2012
Economia ESPANYOLA
La economia espanyola explicada amb 2 vaques.
· Economia Basca: Tu tens 2 vaques. Les munys. Et prens la llet que necessites i envies la que et sobra a Madrid.
· Economia Catalana: Tu tens 2 vaques. Les munys. Envies tota la llet a Madrid i ells et tornen la quantitat que creuen convenient. (la quantitat l’has de pactar cada tres o quatre anys).
· Economia Valenciana: Tu tens 2 vaques. Et vens les vaques, requalifiques el prat on pasturaven i fas un bloc d’apartaments. Creus que amb els diners podràs comprar tota la llet que vulguis, però com que els apartaments no es venen ni a trets et porten la llet des de Madrid.
· Economia Extremenya: Tu tens 2 vaques… i creus que si no fos pels catalans en podries tenir 3
· Economia Andalusa: Tu tens 2 toros. Com que els toros no es poden munyir t’esperes al bar fins que t’enviïn la llet des de Madrid.
· Economia Galega: Tu tens 2 vaques, una és de la teva dona i l’altre està subvencionada per Brussel·les.
· Economia madrilenya: Per què vols tenir cap vaca si a Madrid arriba la millor llet d’Espanya?
![]() |
| Les dues vaques catalanes queixant-se de MADRID |
dissabte, 7 de gener del 2012
Almanac del cordill
Cols amb trumfos, i trumfos amb cols, què carai més vols?.
Això deien els pares quan els fills es queixaven de sopar cada dia el mateix plat de verdura.
Perquè a moltes cases de pagès, durant l'hivern, se sopava a diari col i patata aixafades, amanides amb llard i passades per la paella, amb unes rostes de cansalada a la vora.
Això deien els pares quan els fills es queixaven de sopar cada dia el mateix plat de verdura.
Perquè a moltes cases de pagès, durant l'hivern, se sopava a diari col i patata aixafades, amanides amb llard i passades per la paella, amb unes rostes de cansalada a la vora.
Gener
Pel gener no et separis del braser.
Pel gener, així que matineja ja vespreja.
No és bon gener
si no es glaça
l'aigua en un calder.
Flor de gener no omple el graner.
Guarda la llenya al llenyer
per quan arribi el febrer.
Pel gener, així que matineja ja vespreja.
No és bon gener
si no es glaça
l'aigua en un calder.
Flor de gener no omple el graner.
Guarda la llenya al llenyer
per quan arribi el febrer.
diumenge, 1 de gener del 2012
CAP d'ANY
Ja hi tornem a ser el temps humà és indefectible, se'ns continua consumint dia a dia. Au! un altra any a sobre les espatlles.
Amb uns presagis més que pessimistes, el Govern de les Espanyes ens felicita l'entrada d'any amb un augment substancial dels impostos de la classe mitjana que -en principi- és l'única que te "cash".
Sempre som els mateixos que paguem els plats trencats d'uns polítics ineptes i/o corruptes que ens han portat a aquest atzucac, d'on es impossible que ens treguin per culpa de la seva ineficiència, no estan preparats ni en la teoria ni en la pràctica per poder governar un país i ens duen cap a l'estimball sense presses i sense pausa, doncs no manen ells mana "EL MERCAT", aquesta cosa etèria (sembla la "nube" d'Internet) que quasi ningú sap on es però que hi es.
Esperem que facin com els Ministres d'Agricultura de l'època franquista, que el millor era el que no feia res.
De totes maneres salut i sort per tots, doncs ja sabem que qui dies passa anys empeny!!!
Amb uns presagis més que pessimistes, el Govern de les Espanyes ens felicita l'entrada d'any amb un augment substancial dels impostos de la classe mitjana que -en principi- és l'única que te "cash".
Sempre som els mateixos que paguem els plats trencats d'uns polítics ineptes i/o corruptes que ens han portat a aquest atzucac, d'on es impossible que ens treguin per culpa de la seva ineficiència, no estan preparats ni en la teoria ni en la pràctica per poder governar un país i ens duen cap a l'estimball sense presses i sense pausa, doncs no manen ells mana "EL MERCAT", aquesta cosa etèria (sembla la "nube" d'Internet) que quasi ningú sap on es però que hi es.
Esperem que facin com els Ministres d'Agricultura de l'època franquista, que el millor era el que no feia res.
De totes maneres salut i sort per tots, doncs ja sabem que qui dies passa anys empeny!!!
dilluns, 26 de desembre del 2011
Les MARQUES BLANQUES
A la ràdio parlaven de LES MARQUES BLANQUES, he quedat esparverat.
Evidentment que les marques blanques son les més barates i econòmiques pel consumidor, si no fos així, no existirien, però aquest bon senyor(director d’una revista de consum) no ha dit per què ho eren i menys si això era una bona cosa pel sector primari del nostre país.
Si el consumidor només mira el preu, aviat no existiran productes del país.
Si el consumidor només mira el preu, aviat no existiran productes del país.
Des de fa trenta cinc anys estic ficat dintre del sector, crec que coneix-ho una mica tot el que pertany a les vaques, a la llet i els seus derivats.
En primer lloc no vull discutir la qualitat de la llet i els làctics de marca blanca, ja que la llet dels seus envasos prové, es clar, de les mateixes centrals lleteres que els hi envasen(se’n diu fer “maquila”, no he trobat cap paraula adient en català) .
Només fer notar que no es bo intentar fer desaparèixer el sector primari, pensant que els aliments es poden produir en qualsevol lloc del món, transportar-los i elaborar-los (Produir, preparar, transformar, amb el treball, especialment amb successives operacions. Elaborar un producte químic, una substància alimentària. ) ací i llestos.
Catalunya és el país d’Europa que ocupa el primer lloc en industria Agroalimentària en quan al volum de fabricació i vendes.
A “España” produïm uns 5.500.000.000 de litres de llet líquida a l’any . I en consumim uns 7.000.000.000, per tant ens cal importar-ne uns 1.500.000.000 litres, que venen principalment de França i Alemanya, ja que el mercat de distribució -comercialització i venda (grans superfícies)- es troba en mans franceses i alemanyes.
- Imposen les marques blanques (les seves) que son més barates, ja que per fidelitzar clients les poden deixar a preu de cost o menys (dumping), doncs recuperaran el dèficit amb productes reclam (sovint innecessaris) i no pas amb productes bàsics i essencials en la dieta alimentaria diària.
- Obliguen que les marques de les centrals lleteres (Llet NOSTRA, ATO, Pascual, Puleva, Danone, ...) siguin més cares, a més a més de practicar trampes comercials de marketing, com per exemple:
- posar la seva llet, iogurt, formatge fresc, etc. a l'alçada de la ma i de la vista
- posar la de la central lletera amagada al prestatge més alt o al de baix de tot, per que així el client no la pugui ni abastar ni visualitzar.
- posar la seva en paquets de sis tetrabricks, més fàcilment transportables que no pas si els traiem del cartró i els posem un a un en la lleixa.
Com que la producció de llet va escassejant degut a que:
- En els països emergents dels Sud-est Asiàtic cada dia augmenten les classes amb possibilitats de menjar proteïnes làcties i càrnies com al països rics.
- La producció mundial de llet en pols va disminuir dràsticament a causa de la sequera persistent dels països exportadors: Nova Zelanda i Austràlia, ambdós països remenen el 50% de tota la llet en pols del món. I el preu de la llet en pols és el que determina el preu de la llet líquida. (la que produïm nosaltres i no es pot transportar tal qual, ja que conté més del 87,5 % d’aigua, el preu del transport no es assumible i que la llet, per definició, és un aliment que té una durada de pocs dies o sigui amb data de caducitat)
- La CEE ha estat subvencionant els estocs de llet en pols i mantega fins fa 4 anys, i va deixar de fer-ho, doncs dintre de la Política Agrària Comunitària (PAC) era una carga molt gran dintre dels pressupostos Comunitaris, ara doncs no hi ha estocs (reserves estratègiques, se’n diu d’això) i per tant no hi possibilitat de regular el preu de la llet en pols, ni de la mantega.
Així doncs, primer volen vendre la seva pròpia marca- la central lletera- i no volen envasar la seva pròpia llet, per tant d’igual qualitat, amb la marca blanca de la gran superfície, cosa que obliga a les marques blanques a igualar el preu de les centrals lleteres o bé son més cares o bé no n'hi ha.
Tot i així continuen amagant en els LLINEALS (prestatges o lleixes) les de les centrals lleteres.
El fet és que actualment les marques blanques estan escanyant a les centrals lleteres i aquestes s’han vist obligades a crear nous productes per sobreviure: els anomenats ALIMENTS FUNCIONALS (PUR MÀRQUETING per vendre més)
Els metges RECOMANEN (recepten) aliments FUNCIONALS ja que en els seus congressos els hi expliquen les excel·lències dels mateixos:
- La llet amb omega-3 i omega-6. (no seria millor beure llet pasteuritzada i menjar un verat o unes sardines)
- Llet enriquida amb Calç. (la llet sencera en porta 1,2 grams per litre, es que potser la treuen abans i desprès n’hi afegeixen d’altra, que potser no la podrà assimilar el budell prim)
- Llet amb fibra. (tan difícil es menjar coses amb alt contingut en fibra?)
- Productes que augmenten les defenses: Actimel. (un percentatge alt de malalties son psicosomàtiques, es curen amb aigua de Lurdes si hom hi creu)
- Productes que acceleren el trànsit intestinal: Activia. (menys pastes i pastisseria industrial i més verdura, amanides i fruita sencera)
- Llet vegetal: Natursoy. (de llet només en segreguen les glàndules mamaries dels mamífers, el demés pot ser suc: de xufla, d’ametlles o de soja.)
És evident que l’alimentació humana, en general, ha derivat cap a una alimentació:
1. dirigida,
2. envasada en plàstic,
3. amb una quantitat d’additius industrials (naturals i artificials) desesperant
4. sanitàriament quasi perfecta,
5. amb gustos prefabricats, que inciten al consum de la mateixa marca,
6. amb traçabilitat perfecta (o quasi )(dioxines?, pollastres?, oli?, etc.)
7. amb colorants naturals, però afegits
8. amb dates de caducitat llargues
9. amb continuïtat durant tot l’any
10. amb productes de tot el món, sense estacionalitat.
Cada dia veiem als restaurants dos plats (el segon sempre de carn, peix o be ous) i postres.
Hem perdut la famosa dieta mediterrània:
§ esmorzar de rei,
§ dinar de príncep,
§ sopar de pobre.
Tot amb productes nostres i de temporada:
§ cereals(pasta, arròs i pa),
§ molta verdura,
§ moltes amanides,
§ llegums sense carn,
§ poca carn (però diversa: porc, xai, vedella de tant en tant i pollastre de pagès els festius importants),
§ una mica de peix,
§ algun ou a la setmana,
§ una mica de llet cada matí o vespre,
§ o iogurt o formatge fresc o mató
§ i de postres la fruita del temps i la grana.
Desprès hem de córrer al gimnàs o fer dietes d’aprimament i els metges ens tornen a receptar productes funcionals.
VIURE PER VEURE!!!
divendres, 23 de desembre del 2011
dijous, 22 de desembre del 2011
FESTES I ANY NOU!
A pesar de tot plegat, poc que hem pas d'oblidar-nos de celebrar, en la mesura que puguem, les Festes i l'entrada d'any nou.
Perdoneu la qualitat però he hagut de posar-hi les fotos que ocupessin poc espai, doncs si no es així no puc penjar-ho al bloc; o potser es que encara no en sé prou?
NOU GOVERN
A part d'anar escanyats per la crisi, haurem de suportar aquest govern colonialista que han votat els espanyolets perquè els tregui de la crisi, que Déu hi faci més que nosaltres!
Trenquem el cuc!
El dissabte passat vàrem celebrar el dinar d'hivern dels col·laboradors del programa matinal dels dissabtes de Ràdio Olot. A la festa enguany si van sumar molta gent- érem més de 125- per celebrar també els primers 27 anys del "PUGRAMA".
Podeu veure la contra-portada d'el Punt/Avui+ del dilluns 19, o be cliqueu al link següent:
Podeu veure la contra-portada d'el Punt/Avui+ del dilluns 19, o be cliqueu al link següent:
dilluns, 12 de desembre del 2011
Les MARQUES BLANQUES
A la ràdio parlaven de LES MARQUES BLANQUES, he quedat esparverat.
Evidentment que les marques blanques son les més barates i econòmiques pel consumidor, si no fos així, no existirien, però aquest bon senyor(director d’una revista de consum) no ha dit per què ho eren i menys si això era una bona cosa pel sector primari del nostre país.
Si el consumidor només mira el preu, aviat no existiran productes del país.
Si el consumidor només mira el preu, aviat no existiran productes del país.
Des de fa trenta cinc anys estic ficat dintre del sector, crec que coneix-ho una mica tot el que pertany a les vaques, a la llet i els seus derivats.
En primer lloc no vull discutir la qualitat de la llet i els làctics de marca blanca, ja que la llet dels seus envasos prové, es clar, de les mateixes centrals lleteres que els hi envasen(se’n diu fer “maquila”, no he trobat cap paraula adient en català) .
Només fer notar que no es bo intentar fer desaparèixer el sector primari, pensant que els aliments es poden produir en qualsevol lloc del món, transportar-los i elaborar-los (Produir, preparar, transformar, amb el treball, especialment amb successives operacions. Elaborar un producte químic, una substància alimentària. ) ací i llestos.
Catalunya és el país d’Europa que ocupa el primer lloc en industria Agroalimentària en quan al volum de fabricació i vendes.
A “España” produïm uns 5.500.000.000 de litres de llet líquida a l’any . I en consumim uns 7.000.000.000, per tant ens cal importar-ne uns 1.500.000.000 litres, que venen principalment de França i Alemanya, ja que el mercat de distribució -comercialització i venda (grans superfícies)- es troba en mans franceses i alemanyes.
- Imposen les marques blanques (les seves) que son més barates, ja que per fidelitzar clients les poden deixar a preu de cost o menys (dumping), doncs recuperaran el dèficit amb productes reclam (sovint innecessaris) i no pas amb productes bàsics i essencials en la dieta alimentaria diària.
- Obliguen que les marques de les centrals lleteres (Llet NOSTRA, ATO, Pascual, Puleva, Danone, ...) siguin més cares, a més a més de practicar trampes comercials de marketing, com per exemple:
- posar la seva llet, iogurt, formatge fresc, etc. a l'alçada de la ma i de la vista
- posar la de la central lletera amagada al prestatge més alt o al de baix de tot, per que així el client no la pugui ni abastar ni visualitzar.
- posar la seva en paquets de sis tetrabricks, més fàcilment transportables que no pas si els traiem del cartró i els posem un a un en la lleixa.
Com que la producció de llet va escassejant degut a que:
- En els països emergents dels Sud-est Asiàtic cada dia augmenten les classes amb possibilitats de menjar proteïnes làcties i càrnies com al països rics.
- La producció mundial de llet en pols va disminuir dràsticament a causa de la sequera persistent dels països exportadors: Nova Zelanda i Austràlia, ambdós països remenen el 50% de tota la llet en pols del món. I el preu de la llet en pols és el que determina el preu de la llet líquida. (la que produïm nosaltres i no es pot transportar tal qual, ja que conté més del 87,5 % d’aigua, el preu del transport no es assumible i que la llet, per definició, és un aliment que té una durada de pocs dies o sigui amb data de caducitat)
- La CEE ha estat subvencionant els estocs de llet en pols i mantega fins fa 4 anys, i va deixar de fer-ho, doncs dintre de la Política Agrària Comunitària (PAC) era una carga molt gran dintre dels pressupostos Comunitaris, ara doncs no hi ha estocs (reserves estratègiques, se’n diu d’això) i per tant no hi possibilitat de regular el preu de la llet en pols, ni de la mantega.
Així doncs, primer volen vendre la seva pròpia marca- la central lletera- i no volen envasar la seva pròpia llet, per tant d’igual qualitat, amb la marca blanca de la gran superfície, cosa que obliga a les marques blanques a igualar el preu de les centrals lleteres o bé son més cares o bé no n'hi ha.
Tot i així continuen amagant en els LLINEALS (prestatges o lleixes) les de les centrals lleteres.
El fet és que actualment les marques blanques estan escanyant a les centrals lleteres i aquestes s’han vist obligades a crear nous productes per sobreviure: els anomenats ALIMENTS FUNCIONALS (PUR MÀRQUETING per vendre més)
Els metges RECOMANEN (recepten) aliments FUNCIONALS ja que en els seus congressos els hi expliquen les excel·lències dels mateixos:
- La llet amb omega-3 i omega-6. (no seria millor beure llet pasteuritzada i menjar un verat o unes sardines)
- Llet enriquida amb Calç. (la llet sencera en porta 1,2 grams per litre, es que potser la treuen abans i desprès n’hi afegeixen d’altra, que potser no la podrà assimilar el budell prim)
- Llet amb fibra. (tan difícil es menjar coses amb alt contingut en fibra?)
- Productes que augmenten les defenses: Actimel. (un percentatge alt de malalties son psicosomàtiques, es curen amb aigua de Lurdes si hom hi creu)
- Productes que acceleren el trànsit intestinal: Activia. (menys pastes i pastisseria industrial i més verdura, amanides i fruita sencera)
- Llet vegetal: Natursoy. (de llet només en segreguen les glàndules mamaries dels mamífers, el demés pot ser suc: de xufla, d’ametlles o de soja.)
És evident que l’alimentació humana, en general, ha derivat cap a una alimentació:
1. dirigida,
2. envasada en plàstic,
3. amb una quantitat d’additius industrials (naturals i artificials) desesperant
4. sanitàriament quasi perfecta,
5. amb gustos prefabricats, que inciten al consum de la mateixa marca,
6. amb traçabilitat perfecta (o quasi )(dioxines?, pollastres?, oli?, etc.)
7. amb colorants naturals, però afegits
8. amb dates de caducitat llargues
9. amb continuïtat durant tot l’any
10. amb productes de tot el món, sense estacionalitat.
Cada dia veiem als restaurants dos plats (el segon sempre de carn, peix o be ous) i postres.
Hem perdut la famosa dieta mediterrània:
§ esmorzar de rei,
§ dinar de príncep,
§ sopar de pobre.
Tot amb productes nostres i de temporada:
§ cereals(pasta, arròs i pa),
§ molta verdura,
§ moltes amanides,
§ llegums sense carn,
§ poca carn (però diversa: porc, xai, vedella de tant en tant i pollastre de pagès els festius importants),
§ una mica de peix,
§ algun ou a la setmana,
§ una mica de llet cada matí o vespre,
§ o iogurt o formatge fresc o mató
§ i de postres la fruita del temps i la grana.
Desprès hem de córrer al gimnàs o fer dietes d’aprimament i els metges ens tornen a receptar productes funcionals.
VIURE PER VEURE!!!
diumenge, 11 de desembre del 2011
Aplec de Santa Llúcia
Avui dia 11 hem celebrat altra vegada l'Aplec, amb esmorzar d'hivern, sardanes (gràcies als amics de les Sardanes), Missa i dinar popular.
Hem cuit unes 520 botifarres i quasi hem fet curt; bon matí encara que l'hora de dinar ha estat una mica enteranyinat.
Han desaparegut: la imatge de Santa Llúcia i fins i tot els Goigs. Haurem de fer quelcom per refer-los.
L'Albert Matarrodona ha fet dos bancs nous que tenen l'escut de l'ermita i els han pintat els germans Aulet.
Vegeu unes fotos que he fet de bon matí amb els Amics de Santa Llúcia treballant de valent
Hem cuit unes 520 botifarres i quasi hem fet curt; bon matí encara que l'hora de dinar ha estat una mica enteranyinat.
Han desaparegut: la imatge de Santa Llúcia i fins i tot els Goigs. Haurem de fer quelcom per refer-los.
L'Albert Matarrodona ha fet dos bancs nous que tenen l'escut de l'ermita i els han pintat els germans Aulet.
Vegeu unes fotos que he fet de bon matí amb els Amics de Santa Llúcia treballant de valent
Subscriure's a:
Missatges (Atom)





























