Camí de Sant Jaume 2014(3)

 30-06-14
3a. etapa: Estella - Viana     41.3 km

La única font del Món on hi raja vi!!!

Pujant cap a Villamayor

Font de Villamayor de Monjardin

Fita del Camí

Baixant cap a Los Arcos

Plaza de los Fueros de Viana

Església de Viana

Camí de Sant Jaume 2014(2)

29-06-14
2a etapa.- Pamplona_Estella (Lizarra) 55,6 km

Café Iruña a la Plaza Castillo

Esmorzant a la plaça

1e port: Puerto del Perdón

Dalt del Perdón

Baixant cap a Puente la Reina

Óbanos

Eunate

Eunate

Puente la Rei na

Camí de Sant Jaume 2014(1)

Enguany hem fet el CAMINO amb en Jordi i en Mingo des de Roncesvalles
28-06-14  1a etapa.- Roncesvalles - Pamplona.  45,5 km. 
Les dues Tereses ens hi van portar.

Sortida de la Bisbal 1/4 de 7 del matí

Roncesvalles a les 4 de la tarda

Km 0

Baixant cap a Zubiri

Amb el pont de la Ràbia al darrera

Calendari de collites(almanac del cordill)

La riquesa climàtica de Catalunya permet de tenir molta verdura fresca, de temporada, i de qualitat.
Dels nostres horts, al mercat, podeu trobar:

Bròquil i escarola: des de novembre fins el gener.
Carxofa i all tendre: desembre_maig.
Fava: febrer_maig
Pèsols: març_juny
Porro, api, col: novembre_abril
Espàrrec: abril_juny
Carbassó, pebrot i albergínia: maig_octubre
Tomàquet: maig_octubre
Mongeta tendra i cogombre: maig_octubre
Pastanaga, enciam, raves, bledes i espinacs: tot l'any.

Les mongetes (almanac del cordill)

Les mongetes plantades ara; primers de Juny, quan la temperatura de germinació és la més adequada, creixeran en un mes, i des de finals de juliol fins a setembre ens permetran gaudir d'un dels sopars més exquisits de l'estiu: un plat de mongeta tendra amb patat, amanida amb un raig d'oli, a la vora d'una truita a la francesa.

Per cert, planteu les en Lluna Nova. (del 29 de maig fins el 13 de juny)

Tomaqueres

Els plançons de tomaqueres agraeixen ser colgats fondos, colgats fins el coll, i encara els podeu calçar amb un petit munt de terra.

L'Oriol

L'Oriol és un ocell de plomatge groc i a les negres.
En arribar el maig fuig de la calor d'Àfrica i travessa la Mediterrània en un viatge de més de 3.000 quilòmetres.
És un ocell discret.
Passa l'estiu a casa nostra, menjant erugues i fruita.
Si els voleu veure, aprofiteu les primeres hores del matí del maig, per entre fruiters, quan busquen parella amb un xiulet sonor que per alguns diu: "oriol, oriol, hem dic oriol..."

El CALOSTRE

El calostre és la primera llet de les mares quan crien.
Té moltes propietats i dona defenses pasives al nadó.
El calostre és el primer fluid que la mare segrega per les seves glàndules mamàries i es caracteritza per ser força espès i de color tirant a groc clar.

El calostre normalment apareix els primers dies després de parir, encara que també potser que durant el tercer trimestre d’ embaràs hi hagi dones que tinguin pèrdues de calostre, degut a l’augment dels nivells de l’hormona de la lactància.

El calostre és la millor vacuna que una mare li pot donar a un recent nascut , ja que conté tota la informació genètica del sistema immune de la mare, sent imprescindible per aportar al nadó la protecció necessària en les primeres setmanes de vida.

Els primers dies el recent nascut no necessita res més que el calostre. El contacte pell a pell amb la mare és important per a que el pugui alimentar de manera constant i a demanda, ja que els seu sistema digestiu és immadur i necessita poca quantitat i sovint. Per tant, el calostre aporta la quantitat i la qualitat que el recent nascut necessita durant aquets dies.

Entre les seves qualitats  podem assenyalar:

-          Ajuda en la creació del sistema immunològic.

-          Ajuda a   estabilitzar el sucre de la sang, ja que és fàcil de digerir.

-          Protegeix la membrana digestiva, estableix la flora bacteriana i ajuda a construir i madurar els intestins.

-          És laxant (ajuda a eliminar el meconi).

La llet materna passa per tres fases: el calostre, la llet de transició i la llet madura o definitiva. 

SENSE PARAULES

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=e3oNVmSaMsE

La Mona

Com cada any, enguany la meva "padrina" m'ha portat la mona.
Una mona extraordinària, com sempre.
Es tracte de la burra per la barraca de Can Manons de les Goresques, però ja veig que amb aquesta hauré de continuar estassant.

Almanac del cordill

Per molt estrany que sembli, hi ha un tipus de granota australiana que s'empassa els seus propis ous i els incuba a l'estómac.
Per tant, quan neixen surten de la boca de la mare.

Les granotes australianes: Rheobatrachus; van ser un gènere de granotes de terra natives del Rainsforest de Queensland a Austràlia Oriental. El gènere va consistir en dues espècies, els quals es van extingir a finals del segle XX.
El gènere fou únic perquè contenia la només dues espècies d'anur coneguda que incuben les etapes prejuvenils de la seva descendència a l'estómac de la mare.
Ambdues espècies estaven associats a sistemes de rierol en les selves tropicals a altituds d'entre 350 (1.150 m) i 1.400 (4.600 m). Les causes d'extinció de la  granota no són clares, però la pèrdua d'hàbitat i la degradació, la contaminació, i algunes malalties pot haver contribuït.
Científics de la Universitat de Newcastle i la Universitat de New South Wales va anunciar al març 2013 que la granota seria el tema d'un intent de clonació , denominat "Lazarus Project" (ressuscitar l'espècie).
Els embrionshan estat  clonats amb èxit

Formatges

Proveu formatges del país, artesanals, quallats amb herbacol, de llet de vaca, ovella o cabra.
Frescos o curats.
De motllo, drap o farcell.
Salats, empebrats o amb aromes de farigola o romaní.

L'espelta

L'espelta és un dels primers cereals coneguts per l'home.
És una mena de blat molt antic.
Fa uns 3000 anys ja es conreava a l'Orient Mitjà.

Pa d'espelta

Dimarts de Carnestoltes

Diada de l'escudella a Castellterçol

El «dia de l'escudella» se celebra cada any el dimarts de carnestoltes. 

És una festa que data de temps molt llunyans, alguns parlen del segle XVI, quan era necessari menjar una bona escudella i divertir-se, abans de començar la «quaresma», un període de dejuni i abstinència, segons l'autoritat religiosa.

Trobar una explicació enraonada a aquesta tradició no és fàcil. 

Hi ha qui diu que es tractava de poder oferir un plat calent als visitants que acudien a la vila, per les festes de Carnestoltes. 

Hi ha, fins i tot, qui explica que donat que anys enrere hi havia molts pobres que passaven a demanar almoina i caritat, en aquesta diada se'ls podia oferir un plat calent... 

Sigui com vulgui, a Castellterçol la festa no solament s'ha conservat, sinó que fins i tot s'ha millorat, i la participació ha anat en augment a mida que passen els anys.
 

A primers del segle passat només hi havia 4 ó 5 calderes de brou, que es repartien a la Plaça Vella. L'elaboració de l'Escudella només es va interrompre durant la guerra, en acabar,el dia 30 de gener de 1939, el dimarts de Carnestoltes del mateix any, ja es va tornar a fer amb 3 perols.

Avui la festa és esplèndida, amb molta participació dels veïns, visitants i, fins i tot, escolars que volen conèixer aquesta tradició. Abans es matava un porc expressament per a fer la festa, després es recollien almoines per a la vila, i actualment la festa es costejada i potenciada per l'Ajuntament.

Durant tot el matí, un grup d'escudellers del poble la cuinen a la «Plaça Nova». 

En aquesta plaça una filera de tubs de ferro fan de clemàstecs per a penjar-hi unes 25 calderes d'uns 60 litres, que podran donar un brou suculent a prop de quatre mil persones. 

S'utilitzen dos perols a part per a fer l'adob, on s'hi cou la vedella, el porc i el pollastre, que després es distribueix amb uns cullerots per a tots els perols. 

 Es remena amb unes llosses de fusta i amb unes escumadores se'n treuen les impureses.
 

Al migdia i després de ser beneïda pel rector de la Parròquia i un personatge conegut, l'Escudella es reparteix als vilatans i visitants aplegats a la plaça.

Alguns se la mengen a la mateixa plaça.

HORARIS

A partir de les 7h del matí ja es comença a fer la brasa per les calderes i ja cap a les 9h que es col·loquen les calderes i l'aigua perquè tot comenci a bullir... 

Amb paciència i amb gust mica en mica es van tirant els diferents ingredients. 

La gent comença a arribar, a controlar que l'escudella està fent-se correctament, alguns van disfressats, d'altres venen encuriosits... 

A les 13h l'Escudella ja ha d'estar a punt... i des de la Plaça Nova el Mossèn les beneeix, el convidat d'honor diu unes paraules d'agraïment.... i a servir que hi ha cua

Omplir o no omplir!!!

Un profesor se paró frente de su clase mientras tenía algunas cosas en su escritorio. Al dar comienzo a la clase, tomo un gran frasco de vidrio que estaba vacío y procedió a llenarlo con pelotas de golf. Rompió su silencio preguntando a sus alumnos si el jarro estaba lleno. Sin excepción, todos los estudiantes asintieron.

El profesor después tomo una caja con canicas de cristal y las vertió entre las pelotas de golf que antes había puesto en el jarro. El profesor sacudió el jarro suavemente y las canicas escurrieron a los espacios que habían quedado entre las pelotas de golf. Nuevamente, el profesor preguntó a sus alumnos si el jarro estaba lleno. Los alumnos, sorprendidos, respondieron con un “sí” unánime.

El profesor tomó una pequeña caja de arena y la vertió dentro del jarro. Por supuesto, la arena lleno todo el espacio que quedaba en el jarro. Pregunto una vez más si el jarro estaba lleno. Los estudiantes respondieron en voz alta y al mismo
tiempo “sí”.

El profesor sacó después dos cervezas debajo de su escritorio y las vertió completamente dentro del jarro de vidrio llenando el espacio entre la arena. Los estudiantes rieron.

“Ahora”, dijo el profesor mientras la risa disminuía, “Quiero que piensen que este jarro representa su vida. Las pelotas de golf son las cosas importantes – su familia, los hijos, la salud, los amigos y sus pasiones. Si lo perdieran todo y solo estas cosas importantes quedaran, su vida todavía estaría llena y plena. Las canicas representan las otras cosas que importan como su trabajo, su casa y su auto. La arena es todo lo demás, el resto.”

“Si ponen la arena primero dentro del jarro vacío”, continuó, “No habrá más espacio para las canicas o las pelotas de golf. Lo mismo pasa en su vida.”

“Si pasan todo su tiempo y energía en las cosas pequeñas, nunca van a tener espacio para las cosas que son realmente importantes.”

“Presten siempre atención a las cosas que son realmente importantes para ser felices. Pasen tiempo con sus hijos. Pasen tiempo con sus padres. Visiten a sus abuelos. Salgan a cenar con su esposa. Disfruten otra fiesta en familia. Siempre habrá tiempo después para limpiar la casa y cortar el césped.

“Siempre preocúpense de las Pelotas de golf primero - las cosas que realmente importan. Fijen sus prioridades. El resto es sólo arena.”

Una vez que el profesor había terminado, uno de los estudiantes levanto su mano y preguntó que representaba la cerveza. El profesor sonrió y dijo, “Que bueno que preguntaste. La cerveza solo muestra que no importa cuan llena de cosas parezca tu vida, siempre hay tiempo para compartir un par de cervezas con un amigo.”

Sabrem fer-ho bé entre tots!!!

Això si que no!

Enric Casulleras. Professor del departament d’Economia i Empresa.

Els estudis econòmics publicats per l’OCDE, el Banc Mundial, i els serveis d’estudis de les grans entitats financeres continuen especulant sobre les perspectives de creixement, la sortida de la crisi i les possibilitats ofertes pels mercats emergents.
Però, oh meravella! Cap d’ells dedica ni una ratlla a parlar de l’esgotament de les reserves que mouen tot el nostre món de la indústria, del transport, de la producció, del turisme i del consum. Pretendre que l’economia funcioni sense energia és com pretendre fer un partit de futbol sense pilota. Amb la particularitat que, enlloc de dedicar-nos a veure on podem trobar una pilota o aprendre’n a fabricar, estem tots discutint les alineacions, talment el problema fonamental no existís.
Tanmateix, l’esgotament dels recursos fòssils que han mogut el món en els darrers dos-cents anys no només és inevitable, sinó imminent. Ignorar-ho suposa inflar una bombolla condemnada a petar, de conseqüències molt més dramàtiques que la bombolla immobiliària –aquella bombolla  que ara no entenem com vam poder deixar que s’inflés sense fer-hi res. El fenomen ha estat estudiat amb tot rigor per Carles Riba a “Recursos energètics i crisi: La fi de 200 anys irrepetibles”, un llibre interessantíssim.
Potser la nostra generació hauria de demanar perdó: els europeus que vam néixer als 50, 60 o 70, probablement som els primers de la història que no hem passat gana ni hem viscut guerres, i els últims que haurem viscut en un món on l’energia abundant i barata ens ha fet la vida molt fàcil: ara, amb l’energia que estem consumint, estem esgotant les reserves fòssils que es van acumular durant els milions d’anys que va durar el carbonífer.
Els nostres fills veuran com desapareixen, i els nostres néts ja no les coneixeran. Això ens aboca al canvi més brusc que haurà viscut mai la humanitat.
Malgrat l’enormitat del repte, aquest problema té solució. I no es tracta de caure en la fal·làcia fàcil de pensar que algú ja inventarà alguna cosa nova, o que aprendrem a aconseguir energia per la fusió d’àtoms: això ja està molt explorat, i no té futur. Tanmateix, tenim una font d’energia enorme, inexhaurible, i gratis que gairebé no l’aprofitem: el sol.
Evitar el col·lapse energètic amb l’aprofitament de l’energia solar no és una entelèquia; està perfectament estudiat (i l’estudi l’ha dut a terme algú molt proper a la UVic, l’enginyer Ramon Sans).
És absolutament segur que la humanitat, d’aquí a quaranta anys, anirà gairebé exclusivament amb energia solar, eòlica i hidroelèctrica. Seria interessant que la captació d’energia solar no la deixéssim en mans de grans empreses oligopolístiques disposades a xuclar-nos la sang. Elles prou que provaran d’acaparar-la (ja ho estan fent, a base d’impostos a l’autogeneració, en el cas del govern espanyol).

Però això sí que no: així com el petroli és escàs, contaminant, car, complicat de refinar, complex de convertir en electricitat i només n’hi ha en uns quants racons, l’energia solar és gratis, neta, inexhaurible, d’aprofitament senzill i n’hi ha a tot arreu. Naturalment, hi ha molts interessos en joc que faran que les grans companyies elèctriques, els seus potentats accionistes, i els governs que estan en connivència amb ells, com l’espanyol, intentin mantenir-nos en la ignorància. Fan tot el que poden per desacreditar i perjudicar els que aposten per la transició energètica. Però no serem tan ximples com per permetre’ls-ho, oi? I, en tot cas, raó de més per deixar Espanya enrere.
Si emprenem la transició energètica envers les renovables, i ho fem bé, resoldrem la triple crisi que ens tenalla: la crisi econòmica, perquè això crearà molts llocs de treball; la crisi financera, perquè estalviarem una quantitat de diners brutal quan puguem deixar d’importar les energies primàries; i la crisi ambiental, perquè és evident que el canvi climàtic té molt a veure amb la combustió de tantes tones de carbó i petroli que hem fet en els darrers dos-cents anys. Depèn de nosaltres.

Hem de ser realistes. Som set milions i mig de consumidors i productors, contribuents nets. De què hem de tenim por?

Que ens fan fora de la UE? Serem la Noruega de la Mediterrània

Alfred Bosch

 

No hem de caure en la trampa de fer futurologia. Ells en fan, i diuen que caurem de la Unió Europea. Nosaltres tenim tendència a contestar, també fent futurologia, i diem que no, que tot indica que no, per això i per allò… No hem d'entrar-hi. Ens hem de treure els complexos, hem de dir que som europeus i europeistes i que volem ser a la Unió Europea. Això no és fer futurologia, és l'expressió d'una voluntat comprovada històricament. Som europeus, som forts, i en això també volem decidir.

Crec que hauríem de dir que si Barroso, Margallo, Van Rompuy o qui sigui ens volen empènyer fora de la UE, nosaltres podem triar de ser la Noruega o la Suïssa de la Mediterrània; si nosaltres triem això, la UE en sortirà perjudicada. En lloc de caure en el parany de mirar de desmentir els qui diuen que passarà no sé què i començar a especular sobre Catalunya i la UE, crec que hem de tenir prou amor propi i ser prou conscients de les nostres fortaleses per a dir que, d'entrada, nosaltres decidirem; que pot ser que amb tota aquesta pressió i aquestes amenaces al final acabem triant una cosa que no ens havíem proposat, però que potser descobrim que no va tan malament, com ara ser Noruega, Suïssa o Islàndia; pertànyer a l'EFTA, que vol dir que aleshores tindríem els beneficis del lliure canvi sense pagar les factures de la UE política, és a dir, de les institucions europees, l'europarlament, la comissió… Això és molt atractiu.

Catalunya és contribuent neta, i la nostra posició mental no hauria de ser la d'Espanya, que és un estat clarament beneficiari de la UE. La nostra actitud mental hauria de ser la de Noruega o la de Suïssa, o podria ser la de Dinamarca o la de Suècia, és a dir, països que trien si els convé de ser-hi o no. Quan ens comencin a amenaçar que ens faran fora, hauríem de reaccionar amb tota seguretat i serenor, i dir: 'No ho sé, ja ho veurem, potser sí…'

Ens hem de mirar al mirall i adonar-nos que som atractius per a Europa. Si tenim aquesta visió, que és més real, perquè som contribuents nets, aleshores no pensarem si ens en faran marxar o no. Hem de començar a pensar on ens convindria més d'estar. Hem de girar-la com un mitjó, aquesta ofensiva, hem de tenir més seguretat. És com quan el poder espanyol ens diu que no podrem votar. L'exercici que fem d'autoestima és molt important; perquè hem de dir que la cosa més normal és votar. Encara hem de fer aquest pas, i dir que som atractius. Per què no pensem que Catalunya és atractiva per si, pel nivell de producció, pels beneficis que dóna a l'erari europeu? Si som conscients d'això, el discurs de la por es desfà com un terròs. És una qüestió d'emancipació mental, psicològica, col·lectiva, de no infravalorar-nos.

Hem de ser realistes. Som set milions i mig de consumidors i productors, contribuents nets. De què hem de tenim por? La qüestió és què li passa a la UE política, als comissaris, a l'europarlament… Que ens faran fora? Doncs ens convertiran en la Noruega de la Mediterrània. Això perjudica sobretot la UE i evidentment també Espanya. Per a ells faran.