El manescal: qui te per art i ofici guarir les malalties de les besties

dimarts, 29 de juliol del 2014

Camí de Sant Jaume 2014 (6)

03-07-14
6a. etapa.- Belorado - Burgos 50,5 km

Pujant el Alto de la Pedraja 1165m

Cim dels Montes de Oca

Boscos d'avets i roures

S. Juan de Ortega

Poble d'Atapuerca

Ajuntament de Burgos a la plaza Mayor

Catedral

Camí de Sant Jaume 2014 (5)

02-07-14
5a. etapa Nájera - Belorado 47,2 km

Crucero de Cirueña

Entrant a Castella

Afegeix la llegenda

Belorado

Plaza Mayor de Belorado

Camí de Sant Jaume 2014(4)

01-07-14
4a etapa.- Viana - Nájera 40,2 km

Arrivant a Logroño després de saludar a Doña Felisa

Després de la Grajera

Navarrete

S. María la Real de Nájera

diumenge, 27 de juliol del 2014

Camí de Sant Jaume 2014(3)

30-06-14
3a. etapa: Estella - Viana 41.3 km

La única font del Món on hi raja vi!!!

Pujant cap a Villamayor

Font de Villamayor de Monjardin

Fita del Camí

Baixant cap a Los Arcos

Plaza de los Fueros de Viana

Església de Viana

Camí de Sant Jaume 2014(2)

29-06-14
2a etapa.- Pamplona_Estella (Lizarra) 55,6 km

Café Iruña a la Plaza Castillo

Esmorzant a la plaça

1e port: Puerto del Perdón

Dalt del Perdón

Baixant cap a Puente la Reina

Óbanos

Eunate

Puente la Rei na

Camí de Sant Jaume 2014(1)

Enguany hem fet el CAMINO amb en Jordi i en Mingo des de Roncesvalles
28-06-14 1a etapa.- Roncesvalles - Pamplona. 45,5 km.
Les dues Tereses ens hi van portar.

Sortida de la Bisbal 1/4 de 7 del matí

Roncesvalles a les 4 de la tarda

Km 0

Baixant cap a Zubiri

Amb el pont de la Ràbia al darrera

dilluns, 9 de juny del 2014

Calendari de collites(almanac del cordill)

La riquesa climàtica de Catalunya permet de tenir molta verdura fresca, de temporada, i de qualitat.
Dels nostres horts, al mercat, podeu trobar:

Bròquil i escarola: des de novembre fins el gener.
Carxofa i all tendre: desembre_maig.
Fava: febrer_maig
Pèsols: març_juny
Porro, api, col: novembre_abril
Espàrrec: abril_juny
Carbassó, pebrot i albergínia: maig_octubre
Tomàquet: maig_octubre
Mongeta tendra i cogombre: maig_octubre
Pastanaga, enciam, raves, bledes i espinacs: tot l'any.

diumenge, 1 de juny del 2014

Les mongetes (almanac del cordill)

Les mongetes plantades ara; primers de Juny, quan la temperatura de germinació és la més adequada, creixeran en un mes, i des de finals de juliol fins a setembre ens permetran gaudir d'un dels sopars més exquisits de l'estiu: un plat de mongeta tendra amb patat, amanida amb un raig d'oli, a la vora d'una truita a la francesa.

Per cert, planteu les en Lluna Nova. (del 29 de maig fins el 13 de juny)

dissabte, 10 de maig del 2014

Tomaqueres

Els plançons de tomaqueres agraeixen ser colgats fondos, colgats fins el coll, i encara els podeu calçar amb un petit munt de terra.

L'Oriol

L'Oriol és un ocell de plomatge groc i a les negres.
En arribar el maig fuig de la calor d'Àfrica i travessa la Mediterrània en un viatge de més de 3.000 quilòmetres.
És un ocell discret.
Passa l'estiu a casa nostra, menjant erugues i fruita.
Si els voleu veure, aprofiteu les primeres hores del matí del maig, per entre fruiters, quan busquen parella amb un xiulet sonor que per alguns diu: "oriol, oriol, hem dic oriol..."

El CALOSTRE

El calostre és la primera llet de les mares quan crien.
Té moltes propietats i dona defenses pasives al nadó.
El calostre és el primer fluid que la mare segrega per les seves glàndules mamàries i es caracteritza per ser força espès i de color tirant a groc clar.

El calostre normalment apareix els primers dies després de parir, encara que també potser que durant el tercer trimestre d’ embaràs hi hagi dones que tinguin pèrdues de calostre, degut a l’augment dels nivells de l’hormona de la lactància.

El calostre és la millor vacuna que una mare li pot donar a un recent nascut , ja que conté tota la informació genètica del sistema immune de la mare, sent imprescindible per aportar al nadó la protecció necessària en les primeres setmanes de vida.

Els primers dies el recent nascut no necessita res més que el calostre. El contacte pell a pell amb la mare és important per a que el pugui alimentar de manera constant i a demanda, ja que els seu sistema digestiu és immadur i necessita poca quantitat i sovint. Per tant, el calostre aporta la quantitat i la qualitat que el recent nascut necessita durant aquets dies.

Entre les seves qualitats podem assenyalar:

- Ajuda en la creació del sistema immunològic.

- Ajuda a estabilitzar el sucre de la sang, ja que és fàcil de digerir.

- Protegeix la membrana digestiva, estableix la flora bacteriana i ajuda a construir i madurar els intestins.

- És laxant (ajuda a eliminar el meconi).

La llet materna passa per tres fases: el calostre, la llet de transició i la llet madura o definitiva.

Almanac del cordill

Els Romans van ser els primers en fer tunels per passar-hi carreteres.
23-03-25.- A l'edat mediaval, les tòfonesno eren gaire apreciades, per ser negres i per nèixer sota terra eren considerades d'origen diabòlic.
24-02-25_ les vaques i els cavalls poden dormir dretes, però en aquesta postura no descansen
24-01-25 S. Francesc de Sales; parlem de dents de tauró quan a un nen li surt una doble fila de dents, sabem que els taurons en tenen 7 de files
20-02-25_ plantem en arrel nua quan les arrels van al aire, sense un pa de terra
13-01-25.- avui comença la setmana dels barbuts, S. Hilari, diuen la més freda de l'any. Hem començat bé, a CMdlG a -4º C. , el Sol des de 08:18 fins 17:44 i Lluna plena a les 23:27 a Càncer, BOIRES A LES PLANES (Calendari dels Pagesos)
08-01-25 S. Apol·linar i S. Gúdula. quan s'entraba a una casa es deia sempre: AH MARIA!!!

Paraula del dia de RODAMOTS.

ANAR A TOTES.- Algú, anar al màxim de les seves possibilitats, fins al límit. Va a totes per tal d’aconseguir treure la millor nota de la classe. Quan surt al camp, el nostre equip sempre va a totes.
ANAR DE TRONC.- Anar junts i avinguts a divertir-se. Es van separar de la colla i tots tres van anar de tronc fins a la matinada. Origen de l’expressió L’expressió anar de tronc es fonamenta en el fet que el tronc, a més de «la part d’un arbre o arbust compresa entre les arrels i les branques», és també un «parell de cavalls o muls que tiren un carruatge enganxats al fusell». Segons aquesta segona accepció és molt fàcil d’entendre què vol dir anar de tronc: dos amics que van junts a passejar, divertir-se, etc. En Joan i en Pere sempre anaven de tronc.
ANAR-LI AL DARRERA AMB UN FLABIOL SONANT.- Perseguir algú inútilment perquè faci alguna cosa; donar per perduda alguna cosa. Li vas deixar un llibre a la Laia i ara el vols recuperar? Ja li pots anar al darrere amb un flabiol sonant! Va deixar perdre l’ocasió, ara ja li pot anar al darrere amb un flabiol sonant.
BEMOLLS.- Eufemisme per collons; s’usa amb verbs com ara tenir o tindre, tocar, etc. Ara que ho teníem tot a punt, venen els veïns a tocar els bemolls. Sí que té bemolls que el nou ens vulgui donar lliçons. Etimologia En sentit recte (‘signe musical que indica que l’entonació natural de la nota que precedeix s’ha d’abaixar un semitò’) ve del baix llatí be molle, ‘be suau, molla’, a causa de la representació antiga, i també anglosaxona actual, de la nota musical si per una lletra b.
CALMÓS/OSA.-Que està en calma. La Maria va parlar tota calmosa. Són les nits calmoses i suaus de l’estiu. Té un tarannà calmós. 2 Que té calma, que fa les coses sense apressar-se gens. L’Eduard és de temperament calmós, no li menis pressa. Amb aquest caminar tan calmós farem tard.
CEBA.- En sentit figurat, dèria excessiva, idea fixa. Quina ceba que li ha agafat, amb això d’estudiar música, però no té bona oïda. Etimologia Del llatí cēpa, mateix significat. Més mots de la mateixa família són ceballaire (‘venedor de cebes’), ceballut, cebar (‘camp plantat de cebes’), cebaci (‘de ceba’) i ceballot.
COM AQUELL QUE DIU.- Fórmula que serveix per a acompanyar una afirmació poc exacta o que ho pot semblar. Només érem quatre, com aquell qui diu. Ell era, com aquell qui diu, una mena de missioner. També: com aquell que diu, com qui diu, per dir-ho així, com si diguéssim, que diguéssim
DIDALERA.- Digital; herba de la família de les escrofulariàcies, de fulles lanceolades i gruixudes, i flors en raïm, de corol·la tubulosa en forma de didal, generalment purpúrica i tacada per dins, que sol fer-se a les clarianes dels boscos humits, emprada com a tònic cardíac perquè conté digitalina i digitoxina (Digitalis purpurea). També: boca de llop, didals, digital purpúria, guantera, herba didalera... Etimologia De didal, del llatí digĭtale, mateix significat, derivat de dĭgĭtus, ‘dit’. Més mots de la mateixa família són ditada, dígit, ditejar i digitalitzar.
ENNUEG.- Acte d’ennuegar-se. Entre els plors i els ennuecs no vam entendre bé el que ens deia. També: ennuegada, ennuegament Etimologia D’ennuegar, del llatí vulgar innodicare, llatí clàssic innodare, ‘fer un nus’, derivat de nodus, ‘nus’.
ESCLATA-SANG.- Nom donat a diversos bolets comestibles de la família de les russulàcies, tots ells pertanyents al gènere Lactarius. Els més coneguts són el Lactarius sanguifluus (rovelló) i el Lactarius deliciosus (pinetell). Es fan a les pinedes. Els esclata-sangs són molt bons de menjar, fregits, guisats o bé rostits a la brasa o a la planxa. Esclata-sang es diu sobretot al sud del País Valencià, a Mallorca i a Menorca; en altres bandes la denominació més comuna és rovelló. Vegeu en aquest mapa com en diuen a les diverses comarques.
GINESTA.- 1 Arbust de la família de les papilionàcies (Spartium junceum), gairebé sense fulles, de branques verdes semblants a joncs, de flors grogues i oloroses i llegum negre quan és madur, que es fa a les terres mediterrànies. 2 Flor de la ginesta. Etimologia Del llatí vulgar genĕsta, llatí clàssic genista, mateix significat. Un ginestar és el lloc on abunden les ginestes. L’arbust també rep el nom de ginestera.
GRATAR.- Fregar amb les ungles. Els óssos graten els arbres per marcar el territori. Quan no sap què respondre, es grata el cap. Per extensió, fregar una cosa per a arrencar-ne allò que en revesteix la superfície, la capa més externa. Va gratar la pintura de la paret per veure què hi havia a sota. Per saber si teniu premi, grateu la zona platejada amb una moneda.
JOQUER.- 1 Lloc (normalment barra o embarrat) disposat perquè hi dormin les gallines, l'aviram, etc. A mitjan gener, cada gallina al joquer. 2 Jaç, llit, lloc per a dormir. En aquella posada trobareu bon menjar i bon joquer. També: joc (o jóc, abans que en suprimissin el diacrític) Etimologia De joc, del germànic fràncic juk, ‘jou; perxa per a objectes’.
MANOBRE.- Obrer que ajuda el paleta en totes les feines que no necessiten gaires coneixements de l’ofici. Quan van decidir de restaurar l’ermita, el mestre d’obres va comparèixer acompanyat d’un paleta i un parell de manobres. Etimologia Compost de mà i obra, inicialment ‘mà d’obra, materials i conjunt de constructors’, amb pas de l’abstracte a l’agent, en masculí, com guàrdia, guaita.
MESTRE DE CASES.- Professional que, sota la direcció d’un arquitecte o sense, dirigeix els paletes i els manobres. Sense un mestre de cases no es pot emprendre cap construcció. També: mestre d’obres
MEULA.- 1 Borratxera (mall., men.). Escorxava una meula que havia agafada diumenge decapvespre. 2 Constipat fort (mall., men.). He agafat una meula que no m’aguant. No vagis descalç, que aplegaràs una bona meula!
OCUPADA.- Eufemisme de prenyada; dit de persones o animals prenys. «Tinc la dona ocupada». «Tinc la vaca ocupada». També es deia: «Tinc la dona plena». Un altre eufemisme sinònim és panxuda. Etimologia D’ocupar, del llatí occupare, mateix significat, derivat de ob- ‘enfront de’ i capĕre ‘agafar’. Més mots de la mateixa família són cabre, cabuda, encabir (o enquibir), preocupar i desocupar.
PARSIMÒNIA.- Que està en calma. La Maria va parlar tota calmosa. Són les nits calmoses i suaus de l’estiu. Té un tarannà calmós. 2 Que té calma, que fa les coses sense apressar-se gens. L’Eduard és de temperament calmós, no li menis pressa. Amb aquest caminar tan calmós farem tard.
PENSAMENT.- Nom donat a les espècies del gènere Viola, de la família de les violàcies, de flors semblants a les violetes, però amb els dos pètals laterals acostats al superior. Cal esmentar-ne el pensament de jardí o, simplement, pensament (V. wittrockiana) i el pensament silvestre o de camp (V. tricolor). Etimologia Pensament ve del verb pensar, però en el sentit de la flor potser ve del francès pensée; a l’Edat Mitjana aquesta flor era considerada un símbol de la memòria.
PICAPEDRER.- 1 Persona que treballa la pedra que ha d’ésser emprada en construcció. 2 A les Balears, paleta, mestre de cases. També: picador -a, picapedra, pedrapiquer -a Etimologia De picapedra, que és una altra manera de designar els picapedrers, de picar i pedra.
POCA COSA.- 1 Cosa sense importància. La feina que m’han encomanat és poca cosa, aviat l’hauré enllestida. 2 Persona feble, insignificant, físicament o de caràcter. Aquest noi és molt poca cosa, però encara pot créixer. És tan poca cosa que no se sap imposar quan cal. També: poqueta cosa, poca coseta
QUÈ DIUS ARA! .- Expressió que indica sorpresa, estranyesa, davant el que un altre afirma o nega. Anar a la platja? Què dius ara! No veus que està a punt de ploure? —S’ha mort la meva mare. —Què dius ara? Si que em sap greu! També: què dius!, què vol dir!
SANGONERA.- 1 Invertebrat anèl·lid de la classe dels hirudinis, que es caracteritza perquè s’adhereix a altres animals i els xucla la sang. 2 En sentit figurat, persona que viu, que s’enriqueix, a despeses d’altri, exhaurint-ne els béns, els recursos; cosa que absorbeix grans cabals.
SANGTRAIT.- Blau, especialment petita acumulació de sang presa continguda sota la pell que es fa als dits, a les parts carnoses de la mà, etc., a conseqüència d’una pessigada, d’un cop d’una eina, etc. M’he pessigat els dits amb les estenalles i m’ha sortit un sangtraït. També: mostela, mula; el DCVB recull les formes sangprès i peramassat al Conflent. Segons els llocs es pronuncia santrit, sentruït, sang truïda, etc.
TRANQUILITAT I BONS ALIMENTS.- Locució amb què hom recomana de fer o de prendre les coses amb calma. No t’espantis i fes-ho a poc a poc; tranquil·litat i bons aliments.
TRINCAR.- Beure molt (Empordà). No trinquis tant, que t’emborratxaràs.
UAL·LA!!!.- Digital; herba de la família de les escrofulariàcies, de fulles lanceolades i gruixudes, i flors en raïm, de corol·la tubulosa en forma de didal, generalment purpúrica i tacada per dins, que sol fer-se a les clarianes dels boscos humits, emprada com a tònic cardíac perquè conté digitalina i digitoxina (Digitalis purpurea). També: boca de llop, didals, digital purpúria, guantera, herba didalera... Etimologia De didal, del llatí digĭtale, mateix significat, derivat de dĭgĭtus, ‘dit’. Més mots de la mateixa família són ditada, dígit, ditejar i digitalitzar.
VERGONYES.- Eufemisme per òrgans genitals; s’usa sobretot amb els verbs ensenyar, mostrar, etc. No els feia res d’ensenyar les vergonyes a casa, encara que tinguessin visita. Mig poble els va veure al riu mostrant les vergonyes.