Transhumància-2016

Des del 31 de maig fins el 4 de juny hem portat 270 caps de bestiar boví des d'Avinyonet de Puigventós fins a Llanars.

1er dia. Jornada dura ja que el 75% del trajecte es fa sobre l'asfalt.

Des dels paratges de la Falguerona aviem el ramat, travessant tota la garriga d'Empordà i les brugueres cap els camps de Mas Pi, carretera Gi-510 Terrades, Sant Llorenç de la Muga  dinant al Moli de la Cademont i posant fil fins a Albanyà, passant per la Mare de Déu de Palau i tancant les vaques al Mas de l'Illa a tocar del càmping d'Albanyà. Arriben els "cowboys" i ens acompanyen fins al càmping. Petit incident amb un vedell que cau cap el Muga, que més tard va poder ser rescatat.

Tarrades

S. Llorenç de la Muga

2n. dia. Llarg per els desnivells acumulats sobretot el coll de Bassegoda.

Des d'Albanyà passant per Can Ferrers, acompanyant La Muga fins a trobar el torrent del Pincaró i deixant el GR-11 , pujant per arribar al pla de Can Coll, on esmorzem, deixem l'ermita de Sant Joan de Mussols (890m.) al cim de la serra de Corsavell a ma esquerra i per les "escaletes" pas estret, on el ramat ha de pujar en fila índia, anem pujant pausadament cap a assolir el coll de Bassegoda  on enllacem novament amb el GR-11 que abandonem per baixar i pujar cap a la Creu de Principi, on dinarem deixant menjar el ramat en les pastures que hi ha; comença a ploure i els joves van a posar fil per una marrada que ja s'havia fet l'any anterior baixant cap a la Comella, plou tota la tarda i tenim la sort que para a les 8 deixant sopar al personal i podem parar  la tenda: 3 a la tenda, 2 al cotxe de suport, 2 al d'en Dani i 2 a la casa i a dormir fins a 2/4 de 6, per poder aviar a les 6.

3r. dia. Diada curta uns 10-12 kms. per descansar i preparar el 4rt dia.
Des de la Comella pujant per las serra del mateix nom coronem el coll de Sant Julià, poc abans del qual deixem a ma dreta el trencant que puja a l'ermita de S. Julià de Ribelles  i agafem una nova marrada, que l'any anterior va fallar, car les vaques el desconeixien, enguany però amb el fil al costat esquerra vam arribar sans i estalvis fins el rierol del coll de Ribelles i planejant varem parar al Camp d'en Quel, sota de Can Domer i prop del Molí del Moretó i  del Moretó als prats del qual es va posar fil per si les vaques no tenien prou menjar poder-les aviar cap els plans de sota Can Moretó.
Sopar amb els "cowboys" i anar a dormir d'hora pel que ens esperava l'endemà.

4rt. dia. Diada complicada difícil i molt dura. Cal entrar  a França i els camins
es compliquen podent fer una marrada planera cal baixar des de Coll de Falgueres darrera el Comanegre fins a La Manère i pujar per un GR secundari en fila índia com a les escaletes, dues hores llargues.

Sortim des dels camps d'en Quel cap el Moretó seguint la riera de Sant Aniol que creuem fins els prats de Cal Moretó, on mengem una queixalada, per trencar el cuc, mentre les vaques i vedells aprofiten les pastures. Pugem Coll de Falgueres molt dret i mal camí, les vaques s'escampen cada vegada que trobem petits prats; al arribar a dalt per la pujada de l'Infern es dispersen i tenim feines a agrupar-les baixem fins a Lamanère i pugem per la marge esquerra del torrent de Malrem tardem quasi tres hores des del primer cap fins a l'últim a part de quedar 5 vaques endarrere a baix a Lamanère; a dalt trobem el ramader francès que no ens permet fer el planer que ens estalviaria 5 hores de camí.
Al prat de Malrem ens costa aviar-les les boixedes, sort dels "cowboys", deixem a ma dreta Bocabartella passant per el cingle Blanc i el Coll del Roure per anar a parar l'Oratori de Sant Antoni on arribem a les 3 tocades. Parem a dinar, han passat 9 hores des que havíem fet una queixalada   Dinem mentre un va recollir les vaques de Lamanère.
Desprès de dinar trons llamps i aigua fins arribar a Rocabruna. Ni temps per fer fotos.

5é. dia. Des de Rocabruna fins a Llanars carretera i lentitud ja que el ramat està cansat.

Sortim de Rocabruna a 1/4 o dos de set (tard), anem fins a Fontrubí on esmorzem a Coll Pregon i amb els "cowboys" fins a Camprodon: P. de la Vall, Pont del Freixenet sobre el Ritort, C. del Freixenet, Av. de Maristany i cap a Llanars. Triem les que van a La Moixa i comença a ploure a bots i barrals, 47 litres en 3/4 d'hora amb els paraigues oberts fins a La Moixa.
Deprès dinar de comiat a Camprodon amb un mató excepcional de la Teresa.

Sortint de Rocabruna

Camprodon

Llanars fent la tria

Transhumància des d'Avinyonet de Puigventos fins a Llanars

Enguany tornaré a acompanyar a la família Fontdecaba de Llanars que portaran el seu ramat a les pastures d'estiu de les muntanyes de sota el Costabona.

https://www.youtube.com/watch?v=AFc7gskuVsk

Transhumància

El primer diumenge de maigse celebra la Fira de la Transhumància a la Santa Creu del Jutglar, Olost.
Es fa un esmorzar de pastor i es mostren diferents treballs amb llana.

Les columnes del Palau de la Generalitat

Cadascuna de les quatre columnes que avui decoren el Palau de la Generalitat va ser esculpida d'una sola peça fa quasi 2.000 anys per picapedrers de la zona de l'antiga Troia (a l'actual Turquia).
Amb unes quantes columnes més, aquests monumentals blocs de granit van travessar la Mediterrània per formar part d'algun temple de l'antiga Tàrraco.
El temple, segurament dedicat a l'emperador August, va desaparèixer.
i a finals del segleXVI, l'arquitecte Pere Blasi va fer portar les quatre columnes a Barcelona per embellir el Palau de la Generalitat. Almanac del cordill.

Almanac del cordill

El MARÇ marceja.
No enganya a ningú.
No convé refiar-se'n del Març.
El clima encara pot ser fred.
Però ens hem de posar a treballar de valent a l'hort.
Sembrem melons, carbasses, cebes, cogombres, pebrot i tomàquets.
Hem de cuidar que les verdures més delicades quedin ben protegides.

30/01/16 Anada a buscar oli a ASPA

Enguany hem tornat a buscar oli a la Coop. del Camp d'Aspa.
Degut a la poca collita de 4 € litre a passat a 4,60 €.
Varem fer la visita cultural a Lleida
El Modernisme lleidatà fent una petita camina per l'eixample de Lleida. Edificis construïts a principis del segle passat. Vegeu-ne algunes.

Escoltant la guia.

l'Escorxador

entrada peatonal

Pati i nau

detall reixa forjada

entrada de les cases noves

Cases noves o de Balasch

La Vinícola_ Casa Baró

Casa de la Lira

Casa Xammar

Cinema Vinyes

Casa Magí  Llorens

Sostre de l'entrada principal

Entrada

Casa Melcior

POLLEGUERA (ALMANAC DEL CORDILL)

Ni menjar sopes sense cullera ni tenir porta amb polleguera.
Aixó es deia en inventar-se les frontisses...
Perquè abans, les portes s'aguantaven amb polleguera: una barra vertical de ferro o fusta, encaixada en dos clots a la llinda (un a dalt i un a sota).
Sobre la polleguera girava la porta..., però si es desencaixava, era difícil de tornar-la a posar.
per això quan algú ens fa perdre els nervis i ens treu del nostre estat d'ànim habitual, encar diem: "em treus de polleguera"!!!

La gla

La gla (f.), aglà (m. o f.) (del llatí glans id.) o bellota (f., de l'àrab ballūta, alzina) és un fruit característic de les plantes del gènere Quercus (família Fagaceae).
Dins d'aquest gènere hi ha espècies arbòries: l'alzina, la carrasca, la surera i totes les espècies de roures i arbusts com garric, que fa les glans més grosses.
Les glans d'alzines i roures s'han destinat des de l'antiguitat a alimentar ramats de porcs, ovelles i cabres.
Roures i alzines són arbres molt preuats dels nostres boscos.
Són resistents i poden viure segles.
Produeixen la gla, un fruit que en èpoques passades es molia per a fer-ne pa.
Les glans agraden als porcs, ratolins i esquirols... i a uns quants ocells.
Les rates les amaguen sota terra.
A vegades no les recuperen, i aquelles glans germinen i es converteixen en arbres.

Gla

Alzina

Alzina surera

Roure

Visita a Sidillà (10-01-16)

El diumenge, sortida matinal amb bici, hem visitat Sidillà (Sant Romans de les Arenes) poble perdut, prop de la illa del Ter entre Foixà i Jafre.
Abandonat a l'edat mitjana a causa dels moviments de sorra del Ter a conseqüència de la Tramuntana.
Fa un temps que s'actua per preservar l'església romànica que hi ha.
Mig soterrada per l'arena, es pot veure encara el terra interior i l'opus spicatum de les parets exteriors.
Amb una teulada de ferro (corten) amb les bigues per sobre, ha quedat força digna.

teulada de corten amb bigues exteriors.

Vista des de Llevant

Interior

Terra amb l'entrada a migjorn original

Vista des del Nord-Oest

L'ESPATLLAT

L'espatllat era un malt molt habitual que es tractava amb remeis casolans i de medicina popular.
Poca gana, fatiga, desmanegament general, dolors a la nou del coll i a l'estèrnum....
Ja no existeix l'espatllat?
Pregunteu als osteòpates, especialistes en estructura corporal, que tenen molta demanda i resolen molt problemes de salut.
Els noms de les malalties canvien, però no pas les persones i els seus mals!!!

	adj 1 Que ja no funciona o que funciona malament.
	2 pop PAT 1 Dit de la persona malaltissa, desganada, de mal color, però sense febre.
		2 Dit del malalt afectat d'algun esquinç o luxació, causat per un mal gest, especialment de la part superior del tòrax.
		3 Dit del membre que ha sofert algun dany i ha esdevingut invàlid parcialment o totalment.
		4 espatllat de pit Dit de la persona que sofreix una o diverses molèsties imprecises (anorèxia, ois, aprimament) atribuïdes a una defectuosa posició esternal, que en medicina popular el curandero guareix mitjançant massatge vertebral i suspensions axil·lars.

Almanac del cordill

LES CALENDAS
Per els romans, el primer dia de cada mes.
D'aquesta paraula llatina ve el mot "calendari".
Sembla que el dia de "calendas" els cobradors romans anaven pel carrer cridant.
Cridaven perquè la gent pagués els tributs.
I sembla que el llibre on els cobradors apuntaven els comptes era el "calendarium"

• Ianuarius: de Jano,
• Februarius: dedicat a Februus (o Plutó)
• Martius: en honor a Mart,
• Aprilis: es un nom de dubtosa interpretació.  Venus, Apru en etrusc. O a l'arribada de la primavera, estació en que s'obren (aperire) les flors.
• Maius: alguns afirmen que estava dedicat a la mare de Mercuri, la deessa Maya, que s'encarregava de la fertilitat agrícola.
• Iunius: consagrat a Juno (Iuno).
• Quintilis: per ser el cinqué mes (quinque: cinc). A la mort de Juli César va anomenarse Iulius en honor seu.
• Sextilis: mes sisé (six: sis). Es dedicà posteriorment a Octavio Augusto i va rebre el nom d'Augustus.
• Septembris: mes seté (septem: set)
• Octobris: mes octau (octo: vuit).
• Novembris: mes nové (novem: nou)
• Decembris: mes desé (decem: deu)

Festes-2015-2016

Sant Eduard; 13 d'octubre. Tria de mulats d'Espinavell

Com cada any, el dimarts 13, vàrem complir amb la tradició de baixar les eugues i els seus mulats per fer-ne la tria.