El 6 d’octubre passat, a Capolat (Berguedà),
en un indret delimitat per un pastor elèctric on hi freqüenta molta gent
a l’època dels bolets, vaig patir un dels despropòsits més grossos que
m’han passat mai. Cap al migdia vaig rebre una trucada dels agents
rurals: una de les meves vaques havia envestit diverses persones i
alguna d’elles de gravetat. Arribat al lloc, l’agent em va dir que
havíem de treure aquell animal de la zona, ja que amb dues hores de
diferència havia agredit a quatre persones i perillava que no s’acabés
aquí, perquè no sabia com fer adonar a tota la gent que buscava bolets
dins el tancat, del perill que corrien, ja que no li volien fer cas, que
ja sabien que hi havia vaques i no fan res, li deien.
Vaig localitzar l’animal, era una vaca adulta que estava criant un
vedell d’uns dos mesos, estava molt nerviosa i quan t’hi apropaves a uns
vint metres intentava envestir. Vaig demanar a l’agent rural que per
tancar-la i treure-la d’allà necessitàvem 24 hores de tranquil·litat, és
a dir, ni crits ni gent voltant per allà. Em va contestar que a causa
de la febre del bolet això era impossible i que el cos d’agents rurals
no tenien mitjans per poder aturar tanta gent. Em van aconsellar el
sacrifici de la vaca, no m’hi van obligar, però em van donar a entendre
que si per desgràcia matava algú era responsabilitat meva. Jo li vaig
dir que la matés ell o algú preparat per aquests casos, però després de
diverses trucades, mossos i rurals em van dir que ho fes jo. Vaig anar a
buscar una arma a casa meva, que es troba a 40 quilòmetres d’allà, i la
vaig matar jo, sempre amb la supervisió i el permís de l’agent rural,
el qual va tenir bastanta feina a retirar gent de la zona per evitar
danys de possibles bales perdudes.
Un cop morta la vaca els agents rurals van marxar, però l’endemà ens
van trucar del departament d’agricultura que retiréssim ràpid l’animal
mort de la zona per possibles denúncies d’entitats animalistes per haver
mort d’un tret una vaca. Així ho vam fer, la vam haver d’amagar dins un
remolc de bestiar fins que van venir-la a recollir els de l’empresa
pertinent de la recollida d’animals morts.
En el lloc dels fets, hi ha 500 metres de fil elèctric, el propietari
del terreny, al qual jo li tinc arrendat, em va dir que el dia abans de
tot això estava massificat de gent. Dins la seva finca hi havia 83
cotxes a la vegada i quan en marxava un n’arribava un altre,
contínuament durant tot el dia. Això era totalment insostenible pel
ramat que pastura allà. Cada any se’m moren animals a causa de deixalles
que deixa la gent al bosc (llaunes, paper d’alumini, plàstics,...),
vedells ferits per gossos controlats per gent que diu que “aquest gos no
fa res”, fils trencats, material com pastor elèctric, portes d’entrada a
les finques o cartells informatius robats,... N’estem més que farts
d’aquesta situació i cada any és pitjor.
Amb tot això, a les persones agredides per la vaca volia dir, molt
sincerament, que em sap greu el que ha passat, segurament ells no van
ser els culpables directes que l’animal es comportés així, però tanta
gent, crits, xiulets, gossos, soroll per tot arreu,... no és estrany que
l’animal es sentís amenaçat i en perill i es comportés d’aquesta
manera. I que jo, com a ramader, he hagut de matar-la, perdre l’animal i
quedar amb un vedell sense mare per intentar fer créixer. He intentat
prendre mesures per tallar l’accés a zones de pastura, perquè les vaques
estiguin tranquil·les i evitar aquestes coses, i a dia d’avui m’ho
estic sentint tot: que em cremaran el bosc, que em mataran les vaques,
m’han intentat agredir, em rebenten candaus de les propietats, en fi, la
gent del territori estem destinats a desaparèixer.
Ramon Sala, Olius (Solsonès)
