El manescal: qui te per art i ofici guarir les malalties de les besties

dijous, 21 de gener del 2021

EVOLUCIÓ(II) ADN i ARN

TOTS ELS ÉSSERS VIUS CONEGUTS

Tenen:

ü ADN-ARN

ü La doble hèlix: Watson i Crick (1953)

ü Les 4 BASES de l’ADN

ü Sempre aparellades de la mateixa manera: Adenina – Timina (o Uracil l’ ARN) Citosina – Guanina

ü Sempre organitzades per Triplets : 4 x 4 x 4 = 64 combinacions de 4 elements agrupats de 3 en 3 amb repetició.

ü Només 20 aminoàcids diferents (Tots els éssers vius tenen aquests 20 o menys, però no més)

ü Cada triplet codifica un aminoàcid, igual, el mateix en tots els éssers vius. Hi ha aminoàcids que poden ser codificats per 2, 3 o més tripletes (llenguatge degenerat): Ex. TCT, TCA, TCC i TCG codifiquen la Serina. Però, cada triplet només codifica un aminoàcid. Hi ha 3 triplets que signifiquen STOP (aquí acaba o comença un GEN).

ü Un grup concret d’aminoàcids forma una proteïna concreta, igual en tots els éssers vius.

ü S’anomena GEN a una sèrie consecutiva de triplets que codifiquen una proteïna. Els humans tenim uns 30.000 gens. La cadena de l’ADN (tots els cromosomes) d’una cèl·lula humana inclou centenars de milions de triplets; ben estirat, l’ADN d’una sola cèl·lula humana fa 2 metres.

El CODI GENÈTIC és el mateix en TOTS els éssers vius (Tots A, T (U), C, G, i tots només els 20 aminoàcids). El que cada espècie té de diferent és la DOTACIÓ GENÈTICA o GENOMA (els seus GENS concrets) i, dins de cada espècie, hi ha VARIACIÓ GENÈTICA entre individus. El nombre de gens o de cromosomes (trossos de l’ADN) no vol dir res especial; per exemple els ximpanzés tenen un parell de cromosomes més que nosaltres, i els cavalls més de 70 parells. Nosaltres tenim 23 parells.

Espècie

Nº

Formiga, Myrmecia pilosula, mascle

Formiga, Myrmecia pilosula, femella

Mosca, Drosophila melanogaster

Sègol, Secale cereale

Cargol, Helix

Gat, Felis silvestris

Porc, Sus scrofa

Ratolí, Mus musculus

Blat, triticum aestivium

Rata, Rattus rattus

Conill, Oryctolagus cuniculus

Llebre, Lepus europeus

Humà, Homo sapiens sapiens

Ximpanzé, Pan troglodytes

Patata, Solanum tuberosum

Ovella, Ovis aries

Vaca, Bos taurus

Ase, Equus asinus

Mula, Equus mulus, estèril

Cavall, Equus caballus

Camell, Camelus bactrianus

Llama, Lama glama

Gos, Canis lupus familiaris

Gallina, Gallus gallus

Colom, Columbia livia

Diamant mandarí, Taeniopygia guttata

Peix, Carassius auratus

Papallona,

380

Falguera, Ophioglussum reticulatum

1260

Protozoari, Aulacantha scolymantha

1600

Tempus dsicurrit... 21-01-21

La gatosa (gatova a les Illes Balears) o argelaga (Ulex parviflorus) és un arbust mediterrani, molt espinós, i amb una abundosa florida hivernal o primaveral de flors grogues. Floreix tot l'hivern, si bé sovint comença a la tardor i s'allarga fins a la primavera. S’usaba una vegada seca per a cremar els pels del porc quan es feia la matança, ja que crema ràpidament per la qual cosa no fa butllofes a la pell(cansalada). Segons sembla era la tanca vegetal preferida d’en Gaudí, ja que durant un any es posa de tres colors: marró quan es seca(estiu), verda quan es revifa(tardor) i groga en plena floració (hivern). #CMdlGBE #floalocalBE #elmanescalfañé

tempus discurrit... 20-01-21

Contrallum-27; copa despullada d’arbre caducifoli!!! #labisbalBE #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

empus discurrit... 19-01-21

Camp de barraca de can Vuiestret!!! #naturalocalBE #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

tempus discurrit... 19-01-21

El Canigó vist quan surt el Sol, al migdia i al capvespre. Situat al Conflent, la pica del Canigó o Pic de Balaig, fa 2.784 msnm. Malgrat la seva altitud moderada, fou considerada la muntanya més alta dels Pirineus a causa del gran i brusc desnivell que la separa de la plana del Rosselló, cosa que la fa més aparent que altres muntanyes més engorjades i situades entre valls ja més altes. La llegenda n'atribueix la primera ascensió al rei Pere el Gran, l'any 1285. #geografialocalcat #quasiqmzero #elmanescalfañé

Tempus discurrit... 18-01-21

El Convent de la Bisbal D’Empordà quan el Sol va a la posta. El Convent de Sant Sebastià fou un convent franciscà. Situat en un turó a la part sud-oest i a una alçada d’uns 60 m. sobre el nivell del mar. El convent va ser fundat l'any 1850 al lloc on antigament hi hagué una ermita dedicada a Sant Sebastià. L'església del convent de franciscans va ser iniciada l'any 1591. Des de 1850 era noviciat de franciscans. Des del 2003 és un dels centres de la Fundació Acollida i Esperança. #edificacionsdelBE #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

Tempus discurrit... 17-01-21

Enguany aquesta imatge no es podrà repetir, avui 17 de gener es Sant Antoni ABAD, festa dels traginers, al poble on vaig néixer (CASTELLTERÇOL) és festa gran i a la casa pairal de Can Manons, encara més. El meu avi, no va anar a Cuba, era traginer, tenia dos carros grossos i 8 mules i feia dos viatges setmanals a BCN, els 45 + 45 quilòmetres d’anada i tornada eren quasi dos dies i mig!!! #elmanescalfañé

tempus discurrit... 16-01-21

Sempre després del foc i les brases queden les cendres (Amb la cendra podem elaborar sabons casolans. S'elaboren barrejant cendra, aigua i greix animal. Es bull tot i posteriorment s'afegeix sal perquè quedi sòlid.) Temps ha molta gent només podia fer aquesta classe de sabó. #CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #elmanescalfañé

tempus discurrit...15-01-21

Portem una bona tongada(Sèrie de fets anàlegs que ocorren durant un període determinat de temps) de fred intens com feia anys que no veiem. Les plantes i la terra ho necessiten. #CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #elmanescalfañé

dijous, 14 de gener del 2021

Tempus discurrit... 14-01-21

Aprofitant el temps per fer crema de restes vegetals, car encara que sigui un temps que sembla llarg (16 d'octubre fins el 14 de març), quant te'n dons compte ja s'acabat!!

Almanac del cordill

Els Romans van ser els primers en fer tunels per passar-hi carreteres.
23-03-25.- A l'edat mediaval, les tòfonesno eren gaire apreciades, per ser negres i per nèixer sota terra eren considerades d'origen diabòlic.
24-02-25_ les vaques i els cavalls poden dormir dretes, però en aquesta postura no descansen
24-01-25 S. Francesc de Sales; parlem de dents de tauró quan a un nen li surt una doble fila de dents, sabem que els taurons en tenen 7 de files
20-02-25_ plantem en arrel nua quan les arrels van al aire, sense un pa de terra
13-01-25.- avui comença la setmana dels barbuts, S. Hilari, diuen la més freda de l'any. Hem començat bé, a CMdlG a -4º C. , el Sol des de 08:18 fins 17:44 i Lluna plena a les 23:27 a Càncer, BOIRES A LES PLANES (Calendari dels Pagesos)
08-01-25 S. Apol·linar i S. Gúdula. quan s'entraba a una casa es deia sempre: AH MARIA!!!

Paraula del dia de RODAMOTS.

ANAR A TOTES.- Algú, anar al màxim de les seves possibilitats, fins al límit. Va a totes per tal d’aconseguir treure la millor nota de la classe. Quan surt al camp, el nostre equip sempre va a totes.
ANAR DE TRONC.- Anar junts i avinguts a divertir-se. Es van separar de la colla i tots tres van anar de tronc fins a la matinada. Origen de l’expressió L’expressió anar de tronc es fonamenta en el fet que el tronc, a més de «la part d’un arbre o arbust compresa entre les arrels i les branques», és també un «parell de cavalls o muls que tiren un carruatge enganxats al fusell». Segons aquesta segona accepció és molt fàcil d’entendre què vol dir anar de tronc: dos amics que van junts a passejar, divertir-se, etc. En Joan i en Pere sempre anaven de tronc.
ANAR-LI AL DARRERA AMB UN FLABIOL SONANT.- Perseguir algú inútilment perquè faci alguna cosa; donar per perduda alguna cosa. Li vas deixar un llibre a la Laia i ara el vols recuperar? Ja li pots anar al darrere amb un flabiol sonant! Va deixar perdre l’ocasió, ara ja li pot anar al darrere amb un flabiol sonant.
BEMOLLS.- Eufemisme per collons; s’usa amb verbs com ara tenir o tindre, tocar, etc. Ara que ho teníem tot a punt, venen els veïns a tocar els bemolls. Sí que té bemolls que el nou ens vulgui donar lliçons. Etimologia En sentit recte (‘signe musical que indica que l’entonació natural de la nota que precedeix s’ha d’abaixar un semitò’) ve del baix llatí be molle, ‘be suau, molla’, a causa de la representació antiga, i també anglosaxona actual, de la nota musical si per una lletra b.
CALMÓS/OSA.-Que està en calma. La Maria va parlar tota calmosa. Són les nits calmoses i suaus de l’estiu. Té un tarannà calmós. 2 Que té calma, que fa les coses sense apressar-se gens. L’Eduard és de temperament calmós, no li menis pressa. Amb aquest caminar tan calmós farem tard.
CEBA.- En sentit figurat, dèria excessiva, idea fixa. Quina ceba que li ha agafat, amb això d’estudiar música, però no té bona oïda. Etimologia Del llatí cēpa, mateix significat. Més mots de la mateixa família són ceballaire (‘venedor de cebes’), ceballut, cebar (‘camp plantat de cebes’), cebaci (‘de ceba’) i ceballot.
COM AQUELL QUE DIU.- Fórmula que serveix per a acompanyar una afirmació poc exacta o que ho pot semblar. Només érem quatre, com aquell qui diu. Ell era, com aquell qui diu, una mena de missioner. També: com aquell que diu, com qui diu, per dir-ho així, com si diguéssim, que diguéssim
DIDALERA.- Digital; herba de la família de les escrofulariàcies, de fulles lanceolades i gruixudes, i flors en raïm, de corol·la tubulosa en forma de didal, generalment purpúrica i tacada per dins, que sol fer-se a les clarianes dels boscos humits, emprada com a tònic cardíac perquè conté digitalina i digitoxina (Digitalis purpurea). També: boca de llop, didals, digital purpúria, guantera, herba didalera... Etimologia De didal, del llatí digĭtale, mateix significat, derivat de dĭgĭtus, ‘dit’. Més mots de la mateixa família són ditada, dígit, ditejar i digitalitzar.
ENNUEG.- Acte d’ennuegar-se. Entre els plors i els ennuecs no vam entendre bé el que ens deia. També: ennuegada, ennuegament Etimologia D’ennuegar, del llatí vulgar innodicare, llatí clàssic innodare, ‘fer un nus’, derivat de nodus, ‘nus’.
ESCLATA-SANG.- Nom donat a diversos bolets comestibles de la família de les russulàcies, tots ells pertanyents al gènere Lactarius. Els més coneguts són el Lactarius sanguifluus (rovelló) i el Lactarius deliciosus (pinetell). Es fan a les pinedes. Els esclata-sangs són molt bons de menjar, fregits, guisats o bé rostits a la brasa o a la planxa. Esclata-sang es diu sobretot al sud del País Valencià, a Mallorca i a Menorca; en altres bandes la denominació més comuna és rovelló. Vegeu en aquest mapa com en diuen a les diverses comarques.
GINESTA.- 1 Arbust de la família de les papilionàcies (Spartium junceum), gairebé sense fulles, de branques verdes semblants a joncs, de flors grogues i oloroses i llegum negre quan és madur, que es fa a les terres mediterrànies. 2 Flor de la ginesta. Etimologia Del llatí vulgar genĕsta, llatí clàssic genista, mateix significat. Un ginestar és el lloc on abunden les ginestes. L’arbust també rep el nom de ginestera.
GRATAR.- Fregar amb les ungles. Els óssos graten els arbres per marcar el territori. Quan no sap què respondre, es grata el cap. Per extensió, fregar una cosa per a arrencar-ne allò que en revesteix la superfície, la capa més externa. Va gratar la pintura de la paret per veure què hi havia a sota. Per saber si teniu premi, grateu la zona platejada amb una moneda.
JOQUER.- 1 Lloc (normalment barra o embarrat) disposat perquè hi dormin les gallines, l'aviram, etc. A mitjan gener, cada gallina al joquer. 2 Jaç, llit, lloc per a dormir. En aquella posada trobareu bon menjar i bon joquer. També: joc (o jóc, abans que en suprimissin el diacrític) Etimologia De joc, del germànic fràncic juk, ‘jou; perxa per a objectes’.
MANOBRE.- Obrer que ajuda el paleta en totes les feines que no necessiten gaires coneixements de l’ofici. Quan van decidir de restaurar l’ermita, el mestre d’obres va comparèixer acompanyat d’un paleta i un parell de manobres. Etimologia Compost de mà i obra, inicialment ‘mà d’obra, materials i conjunt de constructors’, amb pas de l’abstracte a l’agent, en masculí, com guàrdia, guaita.
MESTRE DE CASES.- Professional que, sota la direcció d’un arquitecte o sense, dirigeix els paletes i els manobres. Sense un mestre de cases no es pot emprendre cap construcció. També: mestre d’obres
MEULA.- 1 Borratxera (mall., men.). Escorxava una meula que havia agafada diumenge decapvespre. 2 Constipat fort (mall., men.). He agafat una meula que no m’aguant. No vagis descalç, que aplegaràs una bona meula!
OCUPADA.- Eufemisme de prenyada; dit de persones o animals prenys. «Tinc la dona ocupada». «Tinc la vaca ocupada». També es deia: «Tinc la dona plena». Un altre eufemisme sinònim és panxuda. Etimologia D’ocupar, del llatí occupare, mateix significat, derivat de ob- ‘enfront de’ i capĕre ‘agafar’. Més mots de la mateixa família són cabre, cabuda, encabir (o enquibir), preocupar i desocupar.
PARSIMÒNIA.- Que està en calma. La Maria va parlar tota calmosa. Són les nits calmoses i suaus de l’estiu. Té un tarannà calmós. 2 Que té calma, que fa les coses sense apressar-se gens. L’Eduard és de temperament calmós, no li menis pressa. Amb aquest caminar tan calmós farem tard.
PENSAMENT.- Nom donat a les espècies del gènere Viola, de la família de les violàcies, de flors semblants a les violetes, però amb els dos pètals laterals acostats al superior. Cal esmentar-ne el pensament de jardí o, simplement, pensament (V. wittrockiana) i el pensament silvestre o de camp (V. tricolor). Etimologia Pensament ve del verb pensar, però en el sentit de la flor potser ve del francès pensée; a l’Edat Mitjana aquesta flor era considerada un símbol de la memòria.
PICAPEDRER.- 1 Persona que treballa la pedra que ha d’ésser emprada en construcció. 2 A les Balears, paleta, mestre de cases. També: picador -a, picapedra, pedrapiquer -a Etimologia De picapedra, que és una altra manera de designar els picapedrers, de picar i pedra.
POCA COSA.- 1 Cosa sense importància. La feina que m’han encomanat és poca cosa, aviat l’hauré enllestida. 2 Persona feble, insignificant, físicament o de caràcter. Aquest noi és molt poca cosa, però encara pot créixer. És tan poca cosa que no se sap imposar quan cal. També: poqueta cosa, poca coseta
QUÈ DIUS ARA! .- Expressió que indica sorpresa, estranyesa, davant el que un altre afirma o nega. Anar a la platja? Què dius ara! No veus que està a punt de ploure? —S’ha mort la meva mare. —Què dius ara? Si que em sap greu! També: què dius!, què vol dir!
SANGONERA.- 1 Invertebrat anèl·lid de la classe dels hirudinis, que es caracteritza perquè s’adhereix a altres animals i els xucla la sang. 2 En sentit figurat, persona que viu, que s’enriqueix, a despeses d’altri, exhaurint-ne els béns, els recursos; cosa que absorbeix grans cabals.
SANGTRAIT.- Blau, especialment petita acumulació de sang presa continguda sota la pell que es fa als dits, a les parts carnoses de la mà, etc., a conseqüència d’una pessigada, d’un cop d’una eina, etc. M’he pessigat els dits amb les estenalles i m’ha sortit un sangtraït. També: mostela, mula; el DCVB recull les formes sangprès i peramassat al Conflent. Segons els llocs es pronuncia santrit, sentruït, sang truïda, etc.
TRANQUILITAT I BONS ALIMENTS.- Locució amb què hom recomana de fer o de prendre les coses amb calma. No t’espantis i fes-ho a poc a poc; tranquil·litat i bons aliments.
TRINCAR.- Beure molt (Empordà). No trinquis tant, que t’emborratxaràs.
UAL·LA!!!.- Digital; herba de la família de les escrofulariàcies, de fulles lanceolades i gruixudes, i flors en raïm, de corol·la tubulosa en forma de didal, generalment purpúrica i tacada per dins, que sol fer-se a les clarianes dels boscos humits, emprada com a tònic cardíac perquè conté digitalina i digitoxina (Digitalis purpurea). També: boca de llop, didals, digital purpúria, guantera, herba didalera... Etimologia De didal, del llatí digĭtale, mateix significat, derivat de dĭgĭtus, ‘dit’. Més mots de la mateixa família són ditada, dígit, ditejar i digitalitzar.
VERGONYES.- Eufemisme per òrgans genitals; s’usa sobretot amb els verbs ensenyar, mostrar, etc. No els feia res d’ensenyar les vergonyes a casa, encara que tinguessin visita. Mig poble els va veure al riu mostrant les vergonyes.