El manescal: qui te per art i ofici guarir les malalties de les besties

dimecres, 29 de juny del 2022

28-06-22 tempus discurrit ...

Modernisme.-
Caixa modernista d’un ascensor de l’Eixample barceloní. Tot i que el modernista català era de caire decoratiu no deixa de ser important la part arquitectònica que va desenvolupar.
Va ser una creació artística cara i desenvolupada per la fatxenderia de la burgesia.
Principalment es va treballar el ferro, la fusta i el vidre.
Curiositat:
A cada país va tenir aquesta corrent un nom propi:
Art Nouveau a França i a Bèlgica.
Modern Style a Anglaterra.
Tiffany als EUA.
Jugendstil a Alemanya. Sezessionstil o Wiener Sezession a Àustria.
Floreale o Liberty a Itàlia. #mobiliariurbàsingular #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

27-06-22 tempus discurrit ...

Contrallum - 55

Canícula.
És el període en que sol fer més calor de l’any.
Coincidia amb el dia que Sirius sortia pel mateix punt de l’horitzó per on sortirà el Sol minuts més tard.
Sirius és l’estrella alfa de la constel·lació del Ca Major, la més brillant de la nit, i dona el nom de canícula des de l’época dels egipcis, ja que és coneguda com a estel del Ca.
Curiositat:
En realitat Sirius és una estrella doble i en grec significa: ardent!!! #contrallumdefoto #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

26-06-22 tempus discurrit...

Fotografia nocturna - 15
Revetlla a CMdlG. Curiositat:
Gran angular de 26 mm. ; f 1,6; ISO 640 i 1/25 s. #fotografianocturnaambmòbil #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

24-06-22 tempus discurrit...

La colza - 6
S’està recol·lectant la colza.
Els colors espectaculars de la floració, que fan que els urbanites surtin a fer fotos i selfis, s’han transformat en un color marró clar.
La grana està dintre d’una baina (siliqua: fruit sec encapsulat format per dues meitats separades per un septe) d’uns 5-7 cms. que conté una vintena de llavors de 1-1,5 mm. de diàmetre.
Si el terreny és de secà, les produccions son d’uns 2200 quilos per Ha., en regadiu pot arribar a 4500.
La producció d’oli de colza ve a ser d’un 40%, o sigui de 900 a 1800 litres per Ha.
Curiositat:
Dintre de la silíqua, la maduració de la grana passa d’un color verdós a un vermell i finalment a un color negre. #CMdlG #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

23-06-22 tempus discurrit

Camí de la Bisbal d‘Empordà

dijous, 23 de juny del 2022

20-06-22 tempus discurrit ...

L’escabetx.
És una forma de conservació d’aliments pereceders gràcies a la cocció del peix o la carn, adició de vinagre i/o vi, sal i pebre vermell dolç.
Si pot afegir: ceba, alls, pastanaga, pebre negre en gra, llorer, farigola i romaní.
L’origen sembla que és del temps dels romans.
Curiositat:
El més conegut de carn és el de perdiu, molt apreciat en tota la península ibèrica, de peix, el de sardines i el de barat!!!

#faunalocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

19-06-22 tmpus discurrit ...

Fotografia nocturna - 14
Església darrera la casa, abans va ser la casa que l’ampliació de la Parroquial???
Curiositat:
Hora: 23:08.
Gran angular de 26 mm. f=1,6; ISO 500 i 1/33 segons.

#edificissingularsdelmón #edificissingularsdeCAT #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

18-06-22 tempus discurrit...

Contrallum-55
Posta darrera el Convent.

Curiositat:18-06-22; 20:56 h. ; ISO 25; tele de 52mm. ; f=2 i 1/1370 s.

#contrallumdefoto #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

17-06-22 tempus discurrit...

Fotografia nocturna - 13
Arriant la vacada.

#fotografianocturnaambmòbil #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

16-0622 tempus discurrit...

Fotografia nocturna - 12

#mobiliariurbàsingular #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

dijous, 16 de juny del 2022

15-06-22 tempus discurrit ...

Creixement herbaci del raïm.
Cap a finals de Juny, enguany anem 15 dies avançats, comença una de les 4 fases de maduració dels grans de raïm.
El gra és d’un tamany semblant a un pèsol petit, inclús el color és semblant encara que una mica més intents degut a la gran quantitat de clorofil·la.
Està acumulant àcids, i alguns sucres, pocs.
Curiositat:
Aquest fenomen s’anomena quallat.
Té lloc quan s’obre la flor i una vegada fecundada es tanca formant-se el gra amb la llavor a dintre. #CMdlG #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

14-06-22 tempus discurrit...

Contrallum-53
Sortidor o brollador al capvespre.

Curiositat:
Teleobjectiu de 52 mm. ; ISO 25; f=2 i 1/254 s. #contrallumdefoto #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

13-06-22 tempus discurrit...

Contrallum-53;
Roura monumental ( un dels tres) pujant a coll de Bassegoda.

Curiositat: ISO 32; gran angular de 26 mm ; f=1,6; 1/330 s. #contrallumdefoto #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

12-06-22 tempus discurrit ...

Sant Bertomeu de Pincaró.
Pincaró és un veïnat d’Albanyà que pertany a l’Empordà peró es considera Alta Garrotxa.
Situat a la vall de la Muga, té una església romànica dedicada a S. Bertomeu, és del s. XII, campanar d’espadanya, absis i porta lateral amb arc de mig punt.
Curiositat:
Entrant a l’esquerra, sota el cor, hi ha una pila baptismal d’una sola peça.
L’espedanya recorda molt a la de Santa Maria de Palau, també al terme d’Albanyà. #edificissingularsdelmón #edificissingularsdeCAT #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

peremaria3449

A l'espadanya també se li diu campanar de cadireta.

11-06-22 tempus discurrit ...

Contrallum-52.
Surtidor de Pl. Catalunya. Curiositat: ISO 25; 52mm. ; f=2; 1/4785 s. #contrallumdefoto #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

10-06-22 tempus discurrit ...

La cogula.
Avena fatua. És tracte d’una gramínia emparentades amb la civada (avena sativa), una mala herba que creix al voltant de camins i sembrats.
La llavor (anomenada TRAPASACS) té una sèrie d’arestes que s’arrapen sovint als vestits i als pels dels gossos, sovint els hi entren a les orelles o el nas donant malestar i/o infeccions; també als peluts es posa entre dits perforant la pell i fent trajectes sota pell.
Curiositat:
De petits, jugàvem a veure qui tenia més novies, llençant contra l’esquena dels altres les llavors i comptant les que restaven enganxades al jersey. #CMdlG #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

09-06-22 tempus discurrit ...

L’Hostal de la Muga.
Construcció amb dos edificis principals, l’Hostal i la païssa.
Fets amb pedra vermella de tall irregular menys a les obertures que son escairades.
Situat al terme d’Albanyà, entre el Vallespir i l’Alta Garrotxa, des del tractat dels Pirineus, és va fer famós no pas per la cuina que si feia, sinó perquè era un punt de trobada de: excursionistes, contrabandistes, guàrdia civils i maquis.
Habitat fins el 1992 pel masover Jaume: Met de la Muga.
Curiositat:
En Quico Sabater el va posar al mapa, ja que al 1959 hi va passar en la seva última incursió des del Vallespir, fins que va ésser abatut per la guàrdia civil a S. Celoni. #edificissingularsdelmón #edificissingularsdeCAT #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

08-06-22 tempus discurrit...

Contrallum-51
Pl. Catalunya BCN. 1/4 de 9 del vespre. Curiositat: ISO 40; tele de 52mm. ; f=2; 1/23800 s. #contrallumdefoto #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

07-06-22 tempus discurrit...

Vaca Bruna dels Pirineus.
La vaca (bos primigenius taurus) és un dels primers animals domesticats per l’home.
És un animal que dona llet, carn, pot treballar i dona cuïr per vestir.
Les vaques van sorgir de la última glaciació fa 2,5 milions d’anys, la Bruna és una barreja entre la pirinaica i la centre europea de Suïssa cap a finals del XIX.
S’anomena vaca de ventre ja que actualment només s’utilitza per obtenir un vedell a l’any. És un remugant (4 estòmacs) que menja majoritàriament graminees, no te dents a la part central de la mandíbula superior i al pasturar, estira l’herba.
Curiositat:
El cens a Catalunya és d’unes 30.000 i la comarca amb més animals és el Ripollés. #naturalocalBE #faunalocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

06-06-22 tempus discurrit...

Dia i nit de l’interior d’una illa irregular de l’Eixample. #mobiliariurbàsingular #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

Almanac del cordill

Els Romans van ser els primers en fer tunels per passar-hi carreteres.
23-03-25.- A l'edat mediaval, les tòfonesno eren gaire apreciades, per ser negres i per nèixer sota terra eren considerades d'origen diabòlic.
24-02-25_ les vaques i els cavalls poden dormir dretes, però en aquesta postura no descansen
24-01-25 S. Francesc de Sales; parlem de dents de tauró quan a un nen li surt una doble fila de dents, sabem que els taurons en tenen 7 de files
20-02-25_ plantem en arrel nua quan les arrels van al aire, sense un pa de terra
13-01-25.- avui comença la setmana dels barbuts, S. Hilari, diuen la més freda de l'any. Hem començat bé, a CMdlG a -4º C. , el Sol des de 08:18 fins 17:44 i Lluna plena a les 23:27 a Càncer, BOIRES A LES PLANES (Calendari dels Pagesos)
08-01-25 S. Apol·linar i S. Gúdula. quan s'entraba a una casa es deia sempre: AH MARIA!!!

Paraula del dia de RODAMOTS.

ANAR A TOTES.- Algú, anar al màxim de les seves possibilitats, fins al límit. Va a totes per tal d’aconseguir treure la millor nota de la classe. Quan surt al camp, el nostre equip sempre va a totes.
ANAR DE TRONC.- Anar junts i avinguts a divertir-se. Es van separar de la colla i tots tres van anar de tronc fins a la matinada. Origen de l’expressió L’expressió anar de tronc es fonamenta en el fet que el tronc, a més de «la part d’un arbre o arbust compresa entre les arrels i les branques», és també un «parell de cavalls o muls que tiren un carruatge enganxats al fusell». Segons aquesta segona accepció és molt fàcil d’entendre què vol dir anar de tronc: dos amics que van junts a passejar, divertir-se, etc. En Joan i en Pere sempre anaven de tronc.
ANAR-LI AL DARRERA AMB UN FLABIOL SONANT.- Perseguir algú inútilment perquè faci alguna cosa; donar per perduda alguna cosa. Li vas deixar un llibre a la Laia i ara el vols recuperar? Ja li pots anar al darrere amb un flabiol sonant! Va deixar perdre l’ocasió, ara ja li pot anar al darrere amb un flabiol sonant.
BEMOLLS.- Eufemisme per collons; s’usa amb verbs com ara tenir o tindre, tocar, etc. Ara que ho teníem tot a punt, venen els veïns a tocar els bemolls. Sí que té bemolls que el nou ens vulgui donar lliçons. Etimologia En sentit recte (‘signe musical que indica que l’entonació natural de la nota que precedeix s’ha d’abaixar un semitò’) ve del baix llatí be molle, ‘be suau, molla’, a causa de la representació antiga, i també anglosaxona actual, de la nota musical si per una lletra b.
CALMÓS/OSA.-Que està en calma. La Maria va parlar tota calmosa. Són les nits calmoses i suaus de l’estiu. Té un tarannà calmós. 2 Que té calma, que fa les coses sense apressar-se gens. L’Eduard és de temperament calmós, no li menis pressa. Amb aquest caminar tan calmós farem tard.
CEBA.- En sentit figurat, dèria excessiva, idea fixa. Quina ceba que li ha agafat, amb això d’estudiar música, però no té bona oïda. Etimologia Del llatí cēpa, mateix significat. Més mots de la mateixa família són ceballaire (‘venedor de cebes’), ceballut, cebar (‘camp plantat de cebes’), cebaci (‘de ceba’) i ceballot.
COM AQUELL QUE DIU.- Fórmula que serveix per a acompanyar una afirmació poc exacta o que ho pot semblar. Només érem quatre, com aquell qui diu. Ell era, com aquell qui diu, una mena de missioner. També: com aquell que diu, com qui diu, per dir-ho així, com si diguéssim, que diguéssim
DIDALERA.- Digital; herba de la família de les escrofulariàcies, de fulles lanceolades i gruixudes, i flors en raïm, de corol·la tubulosa en forma de didal, generalment purpúrica i tacada per dins, que sol fer-se a les clarianes dels boscos humits, emprada com a tònic cardíac perquè conté digitalina i digitoxina (Digitalis purpurea). També: boca de llop, didals, digital purpúria, guantera, herba didalera... Etimologia De didal, del llatí digĭtale, mateix significat, derivat de dĭgĭtus, ‘dit’. Més mots de la mateixa família són ditada, dígit, ditejar i digitalitzar.
ENNUEG.- Acte d’ennuegar-se. Entre els plors i els ennuecs no vam entendre bé el que ens deia. També: ennuegada, ennuegament Etimologia D’ennuegar, del llatí vulgar innodicare, llatí clàssic innodare, ‘fer un nus’, derivat de nodus, ‘nus’.
ESCLATA-SANG.- Nom donat a diversos bolets comestibles de la família de les russulàcies, tots ells pertanyents al gènere Lactarius. Els més coneguts són el Lactarius sanguifluus (rovelló) i el Lactarius deliciosus (pinetell). Es fan a les pinedes. Els esclata-sangs són molt bons de menjar, fregits, guisats o bé rostits a la brasa o a la planxa. Esclata-sang es diu sobretot al sud del País Valencià, a Mallorca i a Menorca; en altres bandes la denominació més comuna és rovelló. Vegeu en aquest mapa com en diuen a les diverses comarques.
GINESTA.- 1 Arbust de la família de les papilionàcies (Spartium junceum), gairebé sense fulles, de branques verdes semblants a joncs, de flors grogues i oloroses i llegum negre quan és madur, que es fa a les terres mediterrànies. 2 Flor de la ginesta. Etimologia Del llatí vulgar genĕsta, llatí clàssic genista, mateix significat. Un ginestar és el lloc on abunden les ginestes. L’arbust també rep el nom de ginestera.
GRATAR.- Fregar amb les ungles. Els óssos graten els arbres per marcar el territori. Quan no sap què respondre, es grata el cap. Per extensió, fregar una cosa per a arrencar-ne allò que en revesteix la superfície, la capa més externa. Va gratar la pintura de la paret per veure què hi havia a sota. Per saber si teniu premi, grateu la zona platejada amb una moneda.
JOQUER.- 1 Lloc (normalment barra o embarrat) disposat perquè hi dormin les gallines, l'aviram, etc. A mitjan gener, cada gallina al joquer. 2 Jaç, llit, lloc per a dormir. En aquella posada trobareu bon menjar i bon joquer. També: joc (o jóc, abans que en suprimissin el diacrític) Etimologia De joc, del germànic fràncic juk, ‘jou; perxa per a objectes’.
MANOBRE.- Obrer que ajuda el paleta en totes les feines que no necessiten gaires coneixements de l’ofici. Quan van decidir de restaurar l’ermita, el mestre d’obres va comparèixer acompanyat d’un paleta i un parell de manobres. Etimologia Compost de mà i obra, inicialment ‘mà d’obra, materials i conjunt de constructors’, amb pas de l’abstracte a l’agent, en masculí, com guàrdia, guaita.
MESTRE DE CASES.- Professional que, sota la direcció d’un arquitecte o sense, dirigeix els paletes i els manobres. Sense un mestre de cases no es pot emprendre cap construcció. També: mestre d’obres
MEULA.- 1 Borratxera (mall., men.). Escorxava una meula que havia agafada diumenge decapvespre. 2 Constipat fort (mall., men.). He agafat una meula que no m’aguant. No vagis descalç, que aplegaràs una bona meula!
OCUPADA.- Eufemisme de prenyada; dit de persones o animals prenys. «Tinc la dona ocupada». «Tinc la vaca ocupada». També es deia: «Tinc la dona plena». Un altre eufemisme sinònim és panxuda. Etimologia D’ocupar, del llatí occupare, mateix significat, derivat de ob- ‘enfront de’ i capĕre ‘agafar’. Més mots de la mateixa família són cabre, cabuda, encabir (o enquibir), preocupar i desocupar.
PARSIMÒNIA.- Que està en calma. La Maria va parlar tota calmosa. Són les nits calmoses i suaus de l’estiu. Té un tarannà calmós. 2 Que té calma, que fa les coses sense apressar-se gens. L’Eduard és de temperament calmós, no li menis pressa. Amb aquest caminar tan calmós farem tard.
PENSAMENT.- Nom donat a les espècies del gènere Viola, de la família de les violàcies, de flors semblants a les violetes, però amb els dos pètals laterals acostats al superior. Cal esmentar-ne el pensament de jardí o, simplement, pensament (V. wittrockiana) i el pensament silvestre o de camp (V. tricolor). Etimologia Pensament ve del verb pensar, però en el sentit de la flor potser ve del francès pensée; a l’Edat Mitjana aquesta flor era considerada un símbol de la memòria.
PICAPEDRER.- 1 Persona que treballa la pedra que ha d’ésser emprada en construcció. 2 A les Balears, paleta, mestre de cases. També: picador -a, picapedra, pedrapiquer -a Etimologia De picapedra, que és una altra manera de designar els picapedrers, de picar i pedra.
POCA COSA.- 1 Cosa sense importància. La feina que m’han encomanat és poca cosa, aviat l’hauré enllestida. 2 Persona feble, insignificant, físicament o de caràcter. Aquest noi és molt poca cosa, però encara pot créixer. És tan poca cosa que no se sap imposar quan cal. També: poqueta cosa, poca coseta
QUÈ DIUS ARA! .- Expressió que indica sorpresa, estranyesa, davant el que un altre afirma o nega. Anar a la platja? Què dius ara! No veus que està a punt de ploure? —S’ha mort la meva mare. —Què dius ara? Si que em sap greu! També: què dius!, què vol dir!
SANGONERA.- 1 Invertebrat anèl·lid de la classe dels hirudinis, que es caracteritza perquè s’adhereix a altres animals i els xucla la sang. 2 En sentit figurat, persona que viu, que s’enriqueix, a despeses d’altri, exhaurint-ne els béns, els recursos; cosa que absorbeix grans cabals.
SANGTRAIT.- Blau, especialment petita acumulació de sang presa continguda sota la pell que es fa als dits, a les parts carnoses de la mà, etc., a conseqüència d’una pessigada, d’un cop d’una eina, etc. M’he pessigat els dits amb les estenalles i m’ha sortit un sangtraït. També: mostela, mula; el DCVB recull les formes sangprès i peramassat al Conflent. Segons els llocs es pronuncia santrit, sentruït, sang truïda, etc.
TRANQUILITAT I BONS ALIMENTS.- Locució amb què hom recomana de fer o de prendre les coses amb calma. No t’espantis i fes-ho a poc a poc; tranquil·litat i bons aliments.
TRINCAR.- Beure molt (Empordà). No trinquis tant, que t’emborratxaràs.
UAL·LA!!!.- Digital; herba de la família de les escrofulariàcies, de fulles lanceolades i gruixudes, i flors en raïm, de corol·la tubulosa en forma de didal, generalment purpúrica i tacada per dins, que sol fer-se a les clarianes dels boscos humits, emprada com a tònic cardíac perquè conté digitalina i digitoxina (Digitalis purpurea). També: boca de llop, didals, digital purpúria, guantera, herba didalera... Etimologia De didal, del llatí digĭtale, mateix significat, derivat de dĭgĭtus, ‘dit’. Més mots de la mateixa família són ditada, dígit, ditejar i digitalitzar.
VERGONYES.- Eufemisme per òrgans genitals; s’usa sobretot amb els verbs ensenyar, mostrar, etc. No els feia res d’ensenyar les vergonyes a casa, encara que tinguessin visita. Mig poble els va veure al riu mostrant les vergonyes.

Foto

els meus blocs

dimecres, 29 de juny del 2022

dijous, 23 de juny del 2022

dijous, 16 de juny del 2022