El manescal: qui te per art i ofici guarir les malalties de les besties

dimarts, 12 de març del 2024

03-03-24

Fa de bon veure, la Bisbal!!! Va sentenciar en Josep Pla. Les interminables Voltes en son un bon exemple, tant si les mirem per fora com per dintre.

#edificissingularsdelmón

#humanitzaciódelmedi
#quasiqmzero
#elmanescalfañé

02-03-24

Quasi mai el Sol surt de la mateixa manera. #CMdlG #naturalocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

Can Culleretes
Diuen que és el restaurant més antic de BCN.
Situat al carrer d’en Quintana, 5 de Ciutat vella.
Es va fer famós per els seus “ sopars de duro”, ja que oferia sopars de 5 pessetes.
Curiositat:
El nom sembla que li ve de la gran cuantitat de postres que feia pels quals feien falta moltes “culleretes”, si no e vero e ben trovato!!! #edificissingularsdelmón #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

29-02-24

Ruta modernista - 37
C Mallorca, 273, casa Amadeu Maristany
Projectada per en Pere Bassegoda Mateu.
Destaca sobretot l’ordenació dels 4 eixos amb una portalada d’entrada a ma dreta, dues tribunes semi-circulars al principa, una tribuna de dues portes al primer pis i dos balcons que sobresurten al tercer pis.
Curiositat:
Coronament de pedra amb dues peces de forja que contenen la politja per pujar i baixar mobles i paquets. #edificissingularsdelmón #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

28-02-24

Feia temps, per no dir anys, que la tramontana no bufava amb la força d’ahir i avui. Potser és un presagi que el temps ha canviat temporalment??? Abans quan feia tramuntana forta a mig hivern deien que havia començat la primavera

#naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

26-02-24

Ahir va ser l’últim dia d’aquesta exposició feta en dos museus insignes de BCN. Vàrem tenir el privilegi de fer les dues visites guiades per les comissaries. Cosa que et fan veure les coses d’altre manera, encara que puguis escoltar una àudio-guia. :
Curiositat:
L’amistat entre Miró i Picasso va ser de més de 50 anys i tots dos ens van deixar una part del seu llegat a BCN.
Un en un lloc privilegiat amb una estructura arquitectònica del seu amic Sert i l’altra en un palau del carrer Montcada en plé barri de la Ribera. #edificissingularsdelmón #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

24-02-24

Ahir visita a la que va ser premiada l’any passat com la millor biblioteca del Món. :
En un solar de les enderrocades comissaries de la Verneda a l’antic poble de S. Martí de Provençals, s’ha construït aquest edifici de 6 plantes que per fora sembla un pilot de llibres oberts.
Per dintre molta fusta clara que li dona calidesa amb un ull central per distribuir la llum cenital.
Cada pis té una funció predeterminada.
Especialitzada en literatura sud-americana.
Curiositat:
Morirà del seu propi èxit, pensada per uns 500 usuaris diaris actualment en té 1700, apart els visitants, com jo, que anem a admirar aquesta petita obra d’art, tant per l’arquitectura com pel servei específic cultural que dona al barri. #edificissingularsdelmón #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

23-02-24

Fotografia nocturna - 60; fanal de tres pàmpols de llum.
#fotografianocturnaambmòbil #fetasensefiltresniretocs #humanitzaciódelmedi #quasikmzero #elmanescalfañé

22-02-24

Les cases dels Indianus a Begur. Indiscutiblement quan la gana apreta hom fa el que pot per apaivagar-la. Durant el segleXVIII, molts homes joves de Begur, es creu que més de 500 van anar a fer les Amériques. Alguns varen tornar més o menys rics i d’aquella época, finals del XVIII, hi ha encara algunes construccions en peus més o menys ben conservades. Curiositat:
La majoria s’han transformat en petits hotels o apartaments turístics. #edificissingularsdelmón #humanitzaciódelmedi
#quasiqmzero
#elmanescalfañé

21-02-24

El cardó, Dipsacus fullonum, és una planta que viu en terrenys nitrogenats i des d’altutids de 0 fins a1500 metres d’alçada. Les seves llavors agraden especialment a les caderneres o cardines, és per això que el seu nom científic Carduelis Carduelis li ve d’aquesta afició.
Curiositat:
Les fulles quan son verdes fan petits basals on si ofeguin insectes, cosa que fa considerar-la una planta protocarnívora. #CMdlG
#naturalocalBE
#floralocalBE
#quasiqmzero
#humanitzaciódelmedi
#elmanescalfañé

20-02-24

Ruta modernista - 38
Palau Montaner.
Residència d’un dels dos socis de l’editorial Montaner i Simón
Situat a la cantonada dels carrers Mallorca i Roger de Llúria.
Avui seu del Govern Central. (Delegación)
És un edifici envoltat de jardí per les cuatre façanes, dues de les quals no es poden observar.
Destaca la part superior del carrer Mallorca, la tribuna de doble pis del C. Roger de Llúria i l’extraordinaria reixa del tancament de pedra del jardí.
Important l’entaulament entre les façanes i el teulat
Curiositat:
Son extraordinaris tots els estucats, però sobresurten les composicions de ceràmica vidriada entre obertures, que representen la història de l’imprenta
#edificissingularsdelmón #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

19-02-24

Ahir Joventuts Musicals de la Bisbal va presentar un duet musical: violí i piano senzillament fantàstic!!!

18-02-24

Fotografia nocturna - 59; plaça Caralunya de BCN. #fotografianocturnaambmòbil #sensefiltresniretocs #humanitzaciódelmedi #quasikmzero #elmanescalfañé

17-02-24

Ruta modernista - 36
C Girona, 120, casa Llosas
De l’arquitecte Adolf Ruiz Casamitjana.
Amb una façana de 4 eixos verticals.
Cal remarcar que el dret és totalment diferent dels altres tres i aquest conté la porta i el coronament.
Al pricipal i a l’últim pis el forjat del balcó ocupa les tres portes.
Curiositat:
destecar la porta principal de fusta i el bust femeni sobre la mateixa porta i el balcó del principal. #mobiliariurbàsingular #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

16-02-24 tempus discurrit irreparabile....

La gatosa o argelaga (Ulex Parviflora) ja ha florit també. Aquesta planta té dues florides segons l’aigua que troba. :
La d’hivern i la de la primavera. Per en Antoni Gaudí era una bona planta per fer de tanca natural ja que durant l’any presenta tres colors: verd, groc i ocre clar. #CMdlG #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

15-02-24

Els 20 litres caiguts la setmana passada han acabat de fer explotar els atmetllers que quedaven enrrera en la seva floració. #CMdlG #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

Almanac del cordill

Els Romans van ser els primers en fer tunels per passar-hi carreteres.
23-03-25.- A l'edat mediaval, les tòfonesno eren gaire apreciades, per ser negres i per nèixer sota terra eren considerades d'origen diabòlic.
24-02-25_ les vaques i els cavalls poden dormir dretes, però en aquesta postura no descansen
24-01-25 S. Francesc de Sales; parlem de dents de tauró quan a un nen li surt una doble fila de dents, sabem que els taurons en tenen 7 de files
20-02-25_ plantem en arrel nua quan les arrels van al aire, sense un pa de terra
13-01-25.- avui comença la setmana dels barbuts, S. Hilari, diuen la més freda de l'any. Hem començat bé, a CMdlG a -4º C. , el Sol des de 08:18 fins 17:44 i Lluna plena a les 23:27 a Càncer, BOIRES A LES PLANES (Calendari dels Pagesos)
08-01-25 S. Apol·linar i S. Gúdula. quan s'entraba a una casa es deia sempre: AH MARIA!!!

Paraula del dia de RODAMOTS.

ANAR A TOTES.- Algú, anar al màxim de les seves possibilitats, fins al límit. Va a totes per tal d’aconseguir treure la millor nota de la classe. Quan surt al camp, el nostre equip sempre va a totes.
ANAR DE TRONC.- Anar junts i avinguts a divertir-se. Es van separar de la colla i tots tres van anar de tronc fins a la matinada. Origen de l’expressió L’expressió anar de tronc es fonamenta en el fet que el tronc, a més de «la part d’un arbre o arbust compresa entre les arrels i les branques», és també un «parell de cavalls o muls que tiren un carruatge enganxats al fusell». Segons aquesta segona accepció és molt fàcil d’entendre què vol dir anar de tronc: dos amics que van junts a passejar, divertir-se, etc. En Joan i en Pere sempre anaven de tronc.
ANAR-LI AL DARRERA AMB UN FLABIOL SONANT.- Perseguir algú inútilment perquè faci alguna cosa; donar per perduda alguna cosa. Li vas deixar un llibre a la Laia i ara el vols recuperar? Ja li pots anar al darrere amb un flabiol sonant! Va deixar perdre l’ocasió, ara ja li pot anar al darrere amb un flabiol sonant.
BEMOLLS.- Eufemisme per collons; s’usa amb verbs com ara tenir o tindre, tocar, etc. Ara que ho teníem tot a punt, venen els veïns a tocar els bemolls. Sí que té bemolls que el nou ens vulgui donar lliçons. Etimologia En sentit recte (‘signe musical que indica que l’entonació natural de la nota que precedeix s’ha d’abaixar un semitò’) ve del baix llatí be molle, ‘be suau, molla’, a causa de la representació antiga, i també anglosaxona actual, de la nota musical si per una lletra b.
CALMÓS/OSA.-Que està en calma. La Maria va parlar tota calmosa. Són les nits calmoses i suaus de l’estiu. Té un tarannà calmós. 2 Que té calma, que fa les coses sense apressar-se gens. L’Eduard és de temperament calmós, no li menis pressa. Amb aquest caminar tan calmós farem tard.
CEBA.- En sentit figurat, dèria excessiva, idea fixa. Quina ceba que li ha agafat, amb això d’estudiar música, però no té bona oïda. Etimologia Del llatí cēpa, mateix significat. Més mots de la mateixa família són ceballaire (‘venedor de cebes’), ceballut, cebar (‘camp plantat de cebes’), cebaci (‘de ceba’) i ceballot.
COM AQUELL QUE DIU.- Fórmula que serveix per a acompanyar una afirmació poc exacta o que ho pot semblar. Només érem quatre, com aquell qui diu. Ell era, com aquell qui diu, una mena de missioner. També: com aquell que diu, com qui diu, per dir-ho així, com si diguéssim, que diguéssim
DIDALERA.- Digital; herba de la família de les escrofulariàcies, de fulles lanceolades i gruixudes, i flors en raïm, de corol·la tubulosa en forma de didal, generalment purpúrica i tacada per dins, que sol fer-se a les clarianes dels boscos humits, emprada com a tònic cardíac perquè conté digitalina i digitoxina (Digitalis purpurea). També: boca de llop, didals, digital purpúria, guantera, herba didalera... Etimologia De didal, del llatí digĭtale, mateix significat, derivat de dĭgĭtus, ‘dit’. Més mots de la mateixa família són ditada, dígit, ditejar i digitalitzar.
ENNUEG.- Acte d’ennuegar-se. Entre els plors i els ennuecs no vam entendre bé el que ens deia. També: ennuegada, ennuegament Etimologia D’ennuegar, del llatí vulgar innodicare, llatí clàssic innodare, ‘fer un nus’, derivat de nodus, ‘nus’.
ESCLATA-SANG.- Nom donat a diversos bolets comestibles de la família de les russulàcies, tots ells pertanyents al gènere Lactarius. Els més coneguts són el Lactarius sanguifluus (rovelló) i el Lactarius deliciosus (pinetell). Es fan a les pinedes. Els esclata-sangs són molt bons de menjar, fregits, guisats o bé rostits a la brasa o a la planxa. Esclata-sang es diu sobretot al sud del País Valencià, a Mallorca i a Menorca; en altres bandes la denominació més comuna és rovelló. Vegeu en aquest mapa com en diuen a les diverses comarques.
GINESTA.- 1 Arbust de la família de les papilionàcies (Spartium junceum), gairebé sense fulles, de branques verdes semblants a joncs, de flors grogues i oloroses i llegum negre quan és madur, que es fa a les terres mediterrànies. 2 Flor de la ginesta. Etimologia Del llatí vulgar genĕsta, llatí clàssic genista, mateix significat. Un ginestar és el lloc on abunden les ginestes. L’arbust també rep el nom de ginestera.
GRATAR.- Fregar amb les ungles. Els óssos graten els arbres per marcar el territori. Quan no sap què respondre, es grata el cap. Per extensió, fregar una cosa per a arrencar-ne allò que en revesteix la superfície, la capa més externa. Va gratar la pintura de la paret per veure què hi havia a sota. Per saber si teniu premi, grateu la zona platejada amb una moneda.
JOQUER.- 1 Lloc (normalment barra o embarrat) disposat perquè hi dormin les gallines, l'aviram, etc. A mitjan gener, cada gallina al joquer. 2 Jaç, llit, lloc per a dormir. En aquella posada trobareu bon menjar i bon joquer. També: joc (o jóc, abans que en suprimissin el diacrític) Etimologia De joc, del germànic fràncic juk, ‘jou; perxa per a objectes’.
MANOBRE.- Obrer que ajuda el paleta en totes les feines que no necessiten gaires coneixements de l’ofici. Quan van decidir de restaurar l’ermita, el mestre d’obres va comparèixer acompanyat d’un paleta i un parell de manobres. Etimologia Compost de mà i obra, inicialment ‘mà d’obra, materials i conjunt de constructors’, amb pas de l’abstracte a l’agent, en masculí, com guàrdia, guaita.
MESTRE DE CASES.- Professional que, sota la direcció d’un arquitecte o sense, dirigeix els paletes i els manobres. Sense un mestre de cases no es pot emprendre cap construcció. També: mestre d’obres
MEULA.- 1 Borratxera (mall., men.). Escorxava una meula que havia agafada diumenge decapvespre. 2 Constipat fort (mall., men.). He agafat una meula que no m’aguant. No vagis descalç, que aplegaràs una bona meula!
OCUPADA.- Eufemisme de prenyada; dit de persones o animals prenys. «Tinc la dona ocupada». «Tinc la vaca ocupada». També es deia: «Tinc la dona plena». Un altre eufemisme sinònim és panxuda. Etimologia D’ocupar, del llatí occupare, mateix significat, derivat de ob- ‘enfront de’ i capĕre ‘agafar’. Més mots de la mateixa família són cabre, cabuda, encabir (o enquibir), preocupar i desocupar.
PARSIMÒNIA.- Que està en calma. La Maria va parlar tota calmosa. Són les nits calmoses i suaus de l’estiu. Té un tarannà calmós. 2 Que té calma, que fa les coses sense apressar-se gens. L’Eduard és de temperament calmós, no li menis pressa. Amb aquest caminar tan calmós farem tard.
PENSAMENT.- Nom donat a les espècies del gènere Viola, de la família de les violàcies, de flors semblants a les violetes, però amb els dos pètals laterals acostats al superior. Cal esmentar-ne el pensament de jardí o, simplement, pensament (V. wittrockiana) i el pensament silvestre o de camp (V. tricolor). Etimologia Pensament ve del verb pensar, però en el sentit de la flor potser ve del francès pensée; a l’Edat Mitjana aquesta flor era considerada un símbol de la memòria.
PICAPEDRER.- 1 Persona que treballa la pedra que ha d’ésser emprada en construcció. 2 A les Balears, paleta, mestre de cases. També: picador -a, picapedra, pedrapiquer -a Etimologia De picapedra, que és una altra manera de designar els picapedrers, de picar i pedra.
POCA COSA.- 1 Cosa sense importància. La feina que m’han encomanat és poca cosa, aviat l’hauré enllestida. 2 Persona feble, insignificant, físicament o de caràcter. Aquest noi és molt poca cosa, però encara pot créixer. És tan poca cosa que no se sap imposar quan cal. També: poqueta cosa, poca coseta
QUÈ DIUS ARA! .- Expressió que indica sorpresa, estranyesa, davant el que un altre afirma o nega. Anar a la platja? Què dius ara! No veus que està a punt de ploure? —S’ha mort la meva mare. —Què dius ara? Si que em sap greu! També: què dius!, què vol dir!
SANGONERA.- 1 Invertebrat anèl·lid de la classe dels hirudinis, que es caracteritza perquè s’adhereix a altres animals i els xucla la sang. 2 En sentit figurat, persona que viu, que s’enriqueix, a despeses d’altri, exhaurint-ne els béns, els recursos; cosa que absorbeix grans cabals.
SANGTRAIT.- Blau, especialment petita acumulació de sang presa continguda sota la pell que es fa als dits, a les parts carnoses de la mà, etc., a conseqüència d’una pessigada, d’un cop d’una eina, etc. M’he pessigat els dits amb les estenalles i m’ha sortit un sangtraït. També: mostela, mula; el DCVB recull les formes sangprès i peramassat al Conflent. Segons els llocs es pronuncia santrit, sentruït, sang truïda, etc.
TRANQUILITAT I BONS ALIMENTS.- Locució amb què hom recomana de fer o de prendre les coses amb calma. No t’espantis i fes-ho a poc a poc; tranquil·litat i bons aliments.
TRINCAR.- Beure molt (Empordà). No trinquis tant, que t’emborratxaràs.
UAL·LA!!!.- Digital; herba de la família de les escrofulariàcies, de fulles lanceolades i gruixudes, i flors en raïm, de corol·la tubulosa en forma de didal, generalment purpúrica i tacada per dins, que sol fer-se a les clarianes dels boscos humits, emprada com a tònic cardíac perquè conté digitalina i digitoxina (Digitalis purpurea). També: boca de llop, didals, digital purpúria, guantera, herba didalera... Etimologia De didal, del llatí digĭtale, mateix significat, derivat de dĭgĭtus, ‘dit’. Més mots de la mateixa família són ditada, dígit, ditejar i digitalitzar.
VERGONYES.- Eufemisme per òrgans genitals; s’usa sobretot amb els verbs ensenyar, mostrar, etc. No els feia res d’ensenyar les vergonyes a casa, encara que tinguessin visita. Mig poble els va veure al riu mostrant les vergonyes.