Foto

La fotografia de la capçalera és d'en Lluís Bosch i va ser feta en un dinar de Nadal de Trenquem el Cuc, tocant la tenora amb en Josep Pascual de l'Estartit i amb un "públic" totalment entregat.

dimecres, 3 de desembre del 2008

La vaca cega



Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.
D’un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot, mentres pasturen
l’herba fresca a l’atzar… ella cauria.
Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada… Però torna,
abaixa el cap a l’aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic: parpelleja
damunt les mortes nines, i se’n torna
orfe de llum sota el sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant lànguidament la llarga cua.
JOAN MARAGALL

La vaca boja



Cliqueu ací

La que caça mosques


cliqueu ací

La del futur


cliqueu ací, es llarg però val la pena

La que mira el vent

cliqueu ací

La inconformista


clique ací

La revolucionaria



cliqueu aci

divendres, 21 de novembre del 2008

dissabte, 4 d’octubre del 2008

Tornem a parlar de l'aigua

Espanya ocupa el primer lloc entre els països europeus pel que es refereix al consum d'aigua en l'àmbit domèstic --llars, petits negocis i edificis públics--, amb una mitjana de 250 litres per persona i dia i, com a país mediterrani.

A més, és un dels països de l'UE que atreu més turistes, qui solen gastar més d'un 100% més d'aigua que els nacionals.

Aquestes dades formen part de l'informe que va difondre la setmana passada la Comissió Europea sobre el potencial d'estalvi d'aigua en diferents àmbits, però que també posa en relleu alguns patrons de consum, ja sigui en el turisme, l'agricultura, l'ús domèstic o la indústria.

En termes generals, situa la majoria d'Espanya en el grup de territoris europeus on es preveu "estrès d'aigua", provocat no per la sola existència de recursos hídrics, sinó per la seva relació amb la gestió dels mateixos que fan organismes públics, indústries, plantes d'energia o l'agricultura.

Així, sols la zona de Galícia tindrà un risc "baix" d'estrès, que serà "mitjà" a l'altiplà nord i "elevat" pràcticament en la resta del país.

Pel que respecta a l'ús domèstic de l'aigua, situa Espanya al capdavant del consum, que es distribueix un 70% a les llars, un 24% en petites empreses i serveis i un 6% en serveis públics.

L'informe assenyala que, en termes generals, aquest sector va ser el responsable en 2000 de la despesa del 24% de l'aigua, corresponent a 73,2 quilòmetres cúbics, el que mostra una "tendència negativa".

En el cas d'Espanya, assenyala que entre 1996 i 1999 les pèrdues d'aigua a la xarxa de distribució van créixer de 20 a 21,4%. 1 de cada 5 litres es perd.

El text proposa una sèrie de mesures amb què es podria estalviar el consum d'entre un 20 i un 50%, per exemple mitjançant canvis en els hàbits de la població, un ús més eficient de tecnologies i dispositius d'estalvi o ús de fonts alternatives d'aigua que incloguessin la seva reutilització quan sigui possible.

La veritat és que en algunes zones la població ha respost adequadament.


TURISME

El risc més gran que altres països que té Espanya a sofrir "estrès" per aigua s'incrementa tenint en compte la major afluència de turistes que, com la resta de països de la Mediterrània, registra.

L'estudi adverteix que els turistes no poden considerar-se com causa, encara que admet que els impactes sobre els recursos hídrics són "significatius" en algunes àrees.


Assenyala que Espanya es va situar el 2004 entre els sis països mediterranis dins de les 25 principals destinacions turístiques.

Adverteix que el consum d'aigua varia considerablement entre les temporades de més afluència, però també perquè la quantia del consum és diferent segons la manera de fer turisme.

En termes generals estima que "els turistes que visiten la Mediterrània consumeixen una mitjana d'entre 300 i 880 litres al dia", el que suposa "més del 100% que els residents locals".

Esmenta com un dels exemples les Illes Balears, on el consum d'aigua el juliol va ser el 1999 igual al 20% del que la població local va utilitzar en tot un any.


L'informe indica també que el consum depèn del tipus d'allotjament, de manera que la mitjana:

  1. en un càmping és de 174 litres per persona i dia;
  2. en un 'bed and breakfast', de 281 litres,
  3. i de 294 litres en un hotel.
En un hotel de més de tres estrelles, el consum als seus bars o cafeteries pot rondar els 35 litres per hoste, mentre que la despesa en locals nocturns o amb piscines pot arribar a 60 litres més per nit si es compara en llocs que no tenen piscina.

CAMPS DE GOLF

Mereixen un comentari especial el consum en els camps de golf, on creix "significativament".

De mitja, un camp d'entre 50 i 150 hectàrees consumeix entre 10. 000 y 15. 000 metres cúbics d'aigua, que correspon a la despesa anual en una ciutat d'uns 12. 000 habitants.

El text torna a citar dades de 2004 d'Espanya, per indicar que la demanda d'aigua en els camps de golf s'eleva a uns 125 milions de metres cúbics a l'any, una xifra que s'espera que creixi al voltant d'un 65% el 2015.(més de 200 milions de m3)


Les recomanacions per reduir el consum al sector turístic coincideixen amb les domèstiques --com a un major control en la despesa en vàters o dutxes-- o en l'agricultura, amb irrigació en jardins i camps de golf.

CAMP i INDÚSTRIA

Pel que respecta a l'agricultura, el consum també varia en funció de la necessitat dels països de regar o no segons el seu clima, per la qual cosa, una vegada més necessitarà més aigua que països del nord d'Europa. "Als països mediterranis el reg de terres suposa una gran part del consum total", diu i assenyala que a Espanya és del 68%.

Afirma que l'estalvi d'aigua en les activitats agrícoles pot esperar-se gràcies a les millores tecnològiques, canvis en les pràctiques agrícoles o ús de cultius més resistents a les sequeres.
Afirma que el reg per degoteig és en general positiu i pot potenciar l'estalvi, encara que assenyala també exemples, com en València, on no van funcionar segons l'esperat(
cosa rara ja que funciona be en climes molt més àrids com a Israel).

Quant a l'ús d'aigua en l'àmbit industrial, el document ressenya que aquest ha disminuït en els últims 30 anys al sector indústria, però ha augmentat en el de l'energia. Els majors consumidors industrials són a Finlàndia, França, Alemanya, Suècia, Espanya i Itàlia.
Aquí proposa tecnologies per estalviar partint de canvis en els processos de producció, el reciclat de l'aigua, canvis en les tecnologies de refrigeració o mitjançant els "dispositius clàssics" d'estalvi.

Ja cal que les administracions es posin les piles ben aviat, abans que ens quedem amb la gargamella seca, tot i que no paren de dir barbaritats!

Els refranys del mes de Juliol

juny, juliol i agost, ni dones, ni carn, ni most

Pel juliol ni dona ni cargol

Ordi



Mentres l'ordi ja es granat, l'arròs tot just ha estat sembrat. Bellcaire d'Empordà

Civada

Refranys de Juny

flor d'olivera per Sant Joan, oli en gran

esquila el gos per Sant Joan, si vols que passi un bon any

el bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per Nadal

juny brillant, any abundant

acabat el juny, no canta el cucut

Trets del blog: http://refranyer.blogspot.com/

Refranys de maig

  • aigua de maig, pa per tot l'any
  • pel mes de maig la mosca deixa el bou i va al cavall
Podeu veure'n més al "Refranyer català" , que es d'on els he tret jo

A final de mes les vaques tornaran a les pastures de muntanya

Els sembrats florits ja fan goig

Tot i estan encara a l'hivern hi ha simptomes de primavera

divendres, 20 de juny del 2008

Tot i estan encara a l'hivern hi ha simptomes de primavera

El MAL de la VACA BOJA

Torna a ser d’actualitat, per la mort de dues persones a la comunitat de Castella-Lleó, el mal anomenat: MAL DE LES VAQUES BOGES.

Fa 23 anys que es coneix i en tot el món han mort unes 200 persones.

Cal preguntar-nos:

  1. Les persones que morien de CREUTZFELDT-JAKOB abans que aparegués la malaltia, sel's practicà la necròpsia per saber de quina encefalitis havien mort?
  2. per què si fa ja 23 anys, sols han mort 200 persones?
  3. per què ens preocupa la mort de dues persones i en canvi no fem cas de les estadístiques de les persones que moren cada any a les carreteres catalanes(prop de 500 l’any 2006)?
  4. per què els mitjans de comunicació només publiquen noticies relacionades amb la por i la inseguretat?

PARTICULARMENT HE DE DIR QUE MENJO CARN DE VEDELL I MILLOR DE VACA O DE BOU(MÉS VELLA PERÒ MÉS SABROSA), MAGRADA POC FETA I TAMBÉ MENJO POTA I TRIPA SENSE CAP MENA DE TEMOR.

Es per això que us recomano llegir aquest article publicat en el butlletí nº 31 de SERVEIS VETERINARIS CB, el desembre de 2000, per que podeu opinar amb MÉS coneixement de la malaltia i us podeu treure la por de sobre.

L’Encefalitis Espongiforme Bovina és una malaltia del sistema nerviós, que provoca una vacualització (vacuola és una petita bombolla buida) del cervell (encèfal) dels bovins adults. S'en diu espongiforme perquè l’aparença del cervell en el moment de la mort de l’animal és semblant al d'una esponja.

L’agent etiològic o causal és un prió. (seqüència d’àcids aminats que formen una proteïna, anormal per la seva posició en l’espai, en el cas del que provoca l'EEB). Dintre del cos dels animals, inclús el de l’home, n’hi ha de prions, però tenen una estructura ESPAIAL normal.

Originàriament aquest prió anormal és troba en el teixit nerviós d'una altra espècie: l’ovella, quan pateix una malaltia que és diu Scrapie, que també és una Encefalitis. (Fa més de 200 anys que és coneguda)

La manera d'agafar la malaltia és per via oral: consum d'una quantitat de prions que superin la dosi infectiva, que encara és desconeguda.

El temps d’incubació és desconeix també, però sembla ser que és llarg, des de 18 mesos fins a 10 anys.

El procés de la malaltia en les vaques, de més de 2 anys, sol ser d’uns 15 dies. Presenten ansietat, agressivitat, i por, essent molt sensibles al soroll i al contacte, finalment presenten incoordinació de moviments que fa que semblin boges (Mal de les Vaques Boges). Moren estirades al terra sense poder-se moure.

Com ha passat d'una espècie a l’altra? Fins fa ben poc, hom creia que no podia passar, però ha passat, heus ací el que fins ara sembla el perquè.

Dintre del món ramader tots sabem que la part més important de l’economia de l’explotació es l’alimentació, i l’ecologia intenta recuperar (reciclar) tots els productes que encara tenen una utilitat, doncs bé, una bona font de proteïna son les farines que s’obtenen de les restes d’animals morts (f de carn, f de plomes, f d’ossos, f de sang) així com una bona font d’energia s’obté de grasses o greixos animals.

Per a l’obtenció d’aquests productes, s’utilitzen autoclaus(aparells hermètics que utilitzem per a esterilitzar eines i productes que utilitzem en cirurgia) i que mitjançant un augment de la pressió, una dissolució amb dissolvent i l’augment de la temperatura durant un temps prudencial fan que siguin totalment estèrils. El fet és que fins l’any 1973, que hi va haver la 1ª gran crisi del petroli, les coses és feien d'una manera molt correcta, però l’encariment dels productes energètics va fer reduir el temps d’esterilització. Ningú va pensar que les conseqüències fossin tan nefastes!

A l’utilitzarà la farina de carn, tant en l’engreix dels vedells com en els pinsos d’alta producció, va desembocar uns 10 anys més tard en el 1er. cas l’EEB, aquest va ésser detectat per un veterinari anglès a l’abril del 1985, i al novembre de 1986 va ser catalogada com a EEB. Al desembre de 1987 els científics relacionen la malaltia amb el consum de pinsos, on hi entren farina de carn i ossos d’ovelles amb Scrapie, d’altra banda se'n venien donant des dels anys 20. A partir del 1988 a Gran Bretanya es prohibeix el seu ús. El 1989 es prohibeix el consum humà de vísceres a Anglaterra i Gales, tot i que encara no és sap si passa a l’home.

Tot s’hauria acabat així si al 1996 el Govern Britànic no hagués anunciat que la variant humana de la Malaltia de CREUTZFELDT-JAKOB podia ésser deguda al consum de vacu, especialment hamburgueses i part dels budells (pota i tripa, "callos"). I AIXÒ SI QUE JA ES UN GREU PROBLEMA! I sobretot si pensem que la Tatcher va amagar el problema per raons polítiques, sense tenir present les conseqüències sanitaries.

Actualment es troba en 9 països: Gran Bretanya, França, Portugal, Itàlia, Alemanya, Holanda, Bèlgica, Dinamarca i des del dia 21 de novembre a Galícia. Però no en tots ells hi ha diagnòstics fets en humans.

La societat ens demana aliments barats i sovint s'han fet barrabassades que han portat a escàndols com: l’oli de colza, les dioxines, el clembuterol o els aliments vegetals transgènics.

Tots sabem que només cal que qualsevol "burro" (inculte en la matèria de la que opina) faci una crida en els mitjans de comunicació, per ensorrar un sector l’agro-ramader, que ja està sovint sota mínims.

El cas és que la 1ª bomba ja esclatat: ja tenim EEB!

Ara cal pensar que si les coses s'han fet mitjanament be:

  1. tant a la prohibició del consum de farines de carn i ossos en la cadena dels remugants,
  2. s’identifiquin correctament els animals nascuts al país i els importats,
  3. els escorxadors cremin totes les parts sensibles de portar el prió anormal, a saber: crani, cervell i medul·la espinal, melsa, budells i estómacs, tim i amígdales;
  4. i a partir d’ara és facin probes a tots els animals de més de 20 mesos, que entrin a l’escorxador, per tal de detectar els possibles portadors i investigar com s'han contaminat.

Així com continuar les investigacions per acabar de saber la quantitat de prió infectiva, el temps d’incubació i tot el procés patogènic tant en els humans com en les vaques, ja que sols el que es coneix es pot mesurar i sols el que està mesurat es pot eliminar.

Tenim la sort que ni la carn ni la llet són transmissors de la malaltia.

diumenge, 11 de maig del 2008

Cada dia un mot

Cada dia un mot

Suscriu-te i rebràs cada dia una paraula.
Cal fer país.

dimecres, 7 de maig del 2008

El refrany del mes d'abril (26-04-08)

si el març no marceja, l'abril abrileja
Si cliqueu sobre el refrany anireu a petar a l'adreça d'on ha estat tret, val la pena!