RACIONAMENT

Qué fem per formular una ració?

1. Obtenir l’informació sobre la composició dels farratges: estat vegetatiu, recol·lecció, conservació(sitja, bala rodona assecat, deshidratat, etc..) i contingut (anàlisi).

2. Determinar la quantitat de matèria seca (SS) que serà consumida.

3. Seleccionar una proporció de l’aliment apropiada.

4. Prorratejar el farratge total entre els disponibles.

5. Si una ració està equilibrada per a la mitjana de producció de llet d’un grup de vaques, un percentatge gran de les vaques del grup estarà mal alimentat: sots-alimentat. Per tan cal introduir un factor de correcció

6. Determinar els requisits nutricionals que necessiten els animals que alimentarem. Les necessitats varien: amb el pes corporal, nivell de producció de llet, greix i proteïna.

7. Multiplicar i sumar la SS disponible de cada farratge per la concentració de cada nutrient i determinar els nutrients totals disponibles.

8. Calcular la composició de la barreja de concentrats que ens manca per arribar a les necessitats totals que hem determinat en el punt 6.

9. Formular una barreja concentrada que tingui els requisits especificats.

10. Triar entre totes les possibles la millor per les vaques.

11. Procurar que tingui un preu de cost raonable, no sempre la més cara és la millor, ni la més barata la MENYS cara.

12. Comprovar que el consum i la fórmula funcioni correctament.

Una vegada la ració està equilibrada caldrà que és compleixin tres condicions per fer-la efectiva:

1.- que el ramader cregui que fent-la anirà bé. Si el ramader no creu en el nutròleg ni en la fórmula, malament anirà la cosa, cal, doncs que creieu en qui us fa la ració, demaneu-li, perquè us fa aquesta i no un altre, o bé si és la millor o tant sols és la més barata, o bé si utilitza totalment els vostres recursos (aliments produïts en la vostra explotació) o per què us fa comprar productes externs a la vostra finca agrícola.

2.- que es prepari acuradament. El que no podem esperar que els miracles és facin sols, caldrà posar-hi bastant de part nostre.

No és pot donar menjar despresa i corrent per anar a rampinar la userda, si no podem fer tota la feina, poder ens sortirà més barat fer-ne fer a d’altres i fer part de la nostra com cal.

El treball cal fer-lo a gust per disfrutar-ne i perquè sigui perfecte.

El que no podem fer és donar avui el que teníem de donar ahir, ni donar el que tindrem de donar demà, les formules estan calculades per uns quilos de pes en viu i per unes produccions en l’atipament de les vaques intervenen factors tant diversos com: Humitat dels aliments, Temperatura ambiental, Estat de gestació, Quantitat de fibra dels aliments, etc...

És per això que moltes vegades mengen molt més o molt menys de la quantitat expressada a la fórmula, i cal avisar ràpidament al nutròleg per veure si augmentem el nombre de racions o bé si cal tornar a calcular la fórmula o analitzar els aliments que hi entren en major quantitat: ensitjat principalment i també les bales rodones embolicades ja que el contingut en S.S. varia entre camps.

3.- que la vaca tingui oportunitat per poder-la menjar. És evident que si fem la fórmula correctament però a la vaca no l’hi donem barrejada, ni durant el temps necessari per poder-la menjar, ni en un pessebre net, la producció que n’esperem no s’assolirà.

L’evolució de la manera de donar el menjar ha canviat i millorat.

1. El principal problema que teníem per a la producció de llet era que el menjar es donava d’una manera esglaonada: primer el concentrat a la sala de munyir, després la userda a l'estable, més tard l’ensitjat i després una mica de farinada.

2. Més tard veient que el pinso dintre de la sala produïa una acidosi a nivell ruminal, es va introduir un sistema per administrar els concentrats de manera gradual.

Els collars magnètics (DAC) identificatius per cada animal , aquest sistema millorava ostensiblement la distribució d’aliments i eliminava l’acidosi ruminal, però no resolia el problema de l’administració dels aliments de volum.

3. Aquest problema és va resoldre quan van entrar al mercat els UNIFEEDS.

Amb l'Unifeed (que vol dir MENJAR ÚNIC) la vaca menja tot el dia el mateix i per tant aconseguim que a nivell del remuc no hi hagi acidosi i que la fermentació dintre del mateix sigui SEMPRE la mateixa, cosa que fa que la producció de llet pugui ésser constant al llarg del dia i per tant superior.

És a partir de l'Unifeed que la vaca ja la podem alimentar quasi com a un monogàstric (un sol estómac) i per tant mantenir bones lactacions amb una bona qualitat de la llet.

Això comporta que la vaca estigui més ben alimentada i faci més llet. Molts ramaders tenen por, perquè pensen que les més productores no estan prou ben alimentades i que en canvi, les de baixa producció, en un pati únic, s’engreixin més.

I pot ser veritat, sempre i quan, les vaques no quedin prenyades dintre dels sis mesos després del part (180 dies).

Nosaltres tenim comprovat que en granges amb un sol pati amb collars i Unifeed, si donem tots els quilos de pinso barrejats l'Unifeed la producció augmenta i hem disminuït la despesa.

Hem de tenir present que la capacitat d’ingestió de matèria seca d’una vaca depèn en gran manera de la seva producció lletera i del moment de gestació, ja que la producció lletera depèn de la producció i equilibri de dues hormones:

• la somatrotopina (BST) i

• l’insulina

Necessitem complir les següents normes de maneig:

· Netejar la menjadora almenys 1 cop cada dia.

· La menjadora tindria d’ésser el més fina possible(de ceràmica o bé d'acer inoxidable). A TOTHOM LI AGRADA MENJAR EN UN PLAT NET.

· Tenir sempre la menjadora plena, quan les vaques surtin de la sala de munyir, perquè pugin anar a menjar i quedin atrapades, cada dia almenys d’una a dues hores diàries, no serveix que puguin menjar quan vulguin.

· Totes han de tenir un espai de 70 cms per poder menjar sempre.

· Procurar que les vaques remuguin almenys de 8 a 11 h. cada dia. Hem de pensar que una vaca necessita uns 15 minuts per cada ½ kg. de Substància Seca, per tant una vaca que faci 50 litres de llet ens menjarà de 24 a 25 kg. de SS i necessitarà remugar unes 12 o 13 hores.

· Mantenir i NO sobrepassar la relació 60/40 % entre concentrats i fibra llarga de la ració en SS per evitar disfuncions del remuc.

· Procurar que la ració tingui una humitat propera al 50 %, més humitat atipa les vaques inútilment, i menys fa que la ració(sobretot si és dona amb UNIFEED) quedi dispersa i les vaques puguin triar el que més els hi agrada.

· Mantenir la corba de lactació procurant que la disminució de la corba sigui inferior al 7-8 % mensual.

· Separar les vaques en patis: per producció i per condició corporal.

1.- PART	3,5-3,75
2.- 30DIES POST-PART	1,75-2
3.- 50 DIES POST-PART	2
4.- 70 DIES POST-PART	2-2,5
5.- 100 DIES POST-PART	2,5
6.- 215 DIES POST-PART	3
7.- ASSECAT	3,5

· No tenir MAI juntes les vaques en producció i les eixutes.

· Procurar tenir el major número de patis de producció 3 millor que 2.

· Alimentar les vaques no ATIPAR-LES.

· Donar tot el menjar BARREJAT, en la mesura que sigui possible. Si no tenim UNIFEED caldrà imitar-lo tan com poguem

· Donar el menjar PESAT. Sinó li donem és molt possible que la fórmula que ens han equilibrat no sigui la correcta.

· Donar menjar una vegada al dia.

· Acostar-lo a l'estable almenys 4 vegades i millor 6. En aquest moment , hi ha ramaderies que acosten el menjar fins a 8 i 10 vegades cada dia.

· Procurar que tinguin menjar almenys 22-23 h. cada dia a la menjadora. Si les vaques mengen tot el dia el mateix, hi ha un increment del consum al voltant del 10 %, i també de la producció.

Cal començar a fer proselitisme

Vegeu que ens volen plantar al Baix Empordà

EL PAISSATGE ÉS L'ÚNIC PATRIMONI DE LA NOSTRA ESPÈCIE I DE TOTES LES QUE HI HAN CONVISCUT, HI CONVIVIM, I HI CONVIURAN EN UN FUTUR.

L'HOME TAMBÉ ÉS LA UNICA ESPÈCIE ANIMAL QUE TE PODER DESTRUCTOR.

I NINGÚ HI TE DRET EN NOM D'UNA FALSA ECONOMIA QUE NOMÉS DONA IMPORTANCIA AL TEMPS QUE TARDEM ANAR D'UN LLOC A L'ALTRE.

I AIXÍ RESTARÀ PER SEMPRE MÉS, SI NO ATUREM AQUESTA ANIMALADA DE L'ANELLA DE LES GAVARRES.

NO A CAP AUTOVIA DE 2x2 CARRILS I PONTS I TALUSSOS PER ARREU.

SÍ A UNA VARIANT A PEU PLA DE 1 x 1 CARRILS AMB CARRILS INTERMEDIS, D'ONZE METRES D'AMPLADA A PEU PLA EN TOT EL TRAÇAT MENYS A LES ZONES INUNDABLES.

Aliments Funcionals

Últimament han posat de moda la idea que cal prendre “aliments funcionals”, sovint es tracta d’una tàctica de marketing empresarial, ja que son més cars i el benefici empresarial és superior en tots els casos, ja que el valor afegit dels mateixos es elevat.

Malgrat que el terme "aliment funcional" sembli propi del nou mil·lenni, molts de nosaltres hem provat ja, potser sense saber-ho, aliments funcionals: llets enriquides, pro-biòtics, substàncies antioxidants...

Què són els aliments funcionals?

Són aliments als que s’ha afegit o s'ha eliminat un o diversos ingredients, l’estructura química o biodisponibilitat de nutrients dels quals s'ha modificat, o d'una combinació d’aquests dos factors.

És a dir, són aliments modificats, amb la particularitat que algun dels seus components (sigui o no nutrient) afecta funcions vitals de l'organisme de manera específica i positiva.

Però els components dels aliments enriquits es troben també en els convencionals, per la qual cosa una persona que segueix una dieta equilibrada i manté hàbits de vida saludables no necessita consumir aliments funcionals, ja que ingereix tots els nutrients que necessita el seu organisme.

Seria convenient, això sí, que l'Administració legislés (encara no ho ha fet al nostre país) sobre els requisits exigibles als aliments funcionals, i que controlés el compliment del que prometen al consumidor en la seva publicitat.

Aliments funcionals i les seves repercussions sanitàries

Existeix la creença que els aliments funcionals "curen" malalties. Tanmateix, la propietat funcional està relacionada amb el paper metabòlic estructural o fisiològic sobre el creixement, desenvolupament, manteniment i altres funcions normals de l'organisme i no amb la capacitat de tractar una patologia.

Els aliments funcionals poden (?) prevenir, però no curen.

Els principals:

1. Llets enriquides.
2. Probiòtics.
3. Prebiòtics.
4. Productes enriquits amb àcids grassos omega-3.
5. Productes enriquits en fitosterols.
6. Productes enriquits amb substàncies antioxidants.

Els fonaments científics per considerar funcionals diversos aliments són consistents, però cal preguntar-se si no és més raonable divulgar les propietats saludables ben demostrades de molts aliments, naturals o transformats, sense necessitat de crear una nova categoria, ambigüitats o al·legacions discutibles de promoció de productes que "s'afegeixin al que és funcional" sense arguments vàlids que ho justifiquin.

Actualment són necessàries més investigacions per a la comprovació científica de les propietats dels aliments funcionals, cal identificar els principis actius i validar la seguretat i, molt important, la dosi que s'ha d'utilitzar, establint-se marcadors analítics, assaigs clínics i demostració d'efectes bioquímics i fisiològics.

Ja som grandets i cal que decidim nosaltres si cal incloure’ls a la nostra dieta, de ben segur que si mengem una mica de TOT, cobrirem les nostres necessitats, sense carències.

*resum de l'article que està penjat al blog:El consum amb seny

La variant (08-04-09)

El conseller de Política Territorial s’ha despenjat amb unes declaracions dient que tot i que l’opció Nord es millor, faran la Sud-1,5(ni la Sud-1 ni la Sud-2).

Es veu clar que tenen ficat a la barretina que cal fer una AUTOVIA al Baix Empordà, sigui com sigui i faci falta o no, en lloc d’arreglar les carreteretes que ja tenim i augmentar-ne la seva seguretat.

Ara ja no diu que és pel desenvolupament econòmic ara ja diu que és per el trànsit DIARI, valenta escusa quan no es tenen arguments de PES.

Escolta música mentres mires el blog

Punxa ací
i desprès torna a obrir el blog en una altra finestra.
(encara no sé com fer-ho per que només soni de fons, tot arribarà)

Els Padrins regalen la Mona al Fillol Adoptiu

Els meus padrins adoptius m'han regalat una MONA esplèndida!
Com podeu apreciar a la foto, va d'animals com cada any!
Enguany ha esta un "cocodrilu" amb ous de xocolata i un pollet.
Miraré de menjar-la amb precaució, dosificant-la, no fos cas que després tingui restrenyiment amb tanta xocolata.
El meu agraiment a la Gemma i en Xevi de La Folcrà de Sant Pau de Seguries.

Refranys d'abril

Per Sant Jordi, s'espiga l'ordi, i per Sant Marc espiga el blat.
Abril abrilet, al migdia calor i al vespre fred.
Abril ploraner, maig rialler.
Trets de la Web de l'IESI de la Bisbal d'Empordà:
http://www.xtec.cat/centres/b7007300/recull/index.htm

Viatge a Nàpols

Els proppassats 1, 2 i 3 de Maig hem fet un viatge de puja i baixa amb la Nostra colla de la Garriga, amb un guia d’excepció: en BODI (joan boada) conegut a la part antiga de Nàpols com a GIOVANNI, no sé pas quins negocis hi té.

Podeu mirar les fotos en aquestes presentacions de diapositives(2 i 3)

Refranys de Maig

Per maig, cada dia un raig.
Al mes de maig faves a raig.
No diguis blat, fins que no sigui al sac i ben lligat.

Àlbums web de Picasa - jaume

Àlbums web de Picasa - jaume

Fotos

Dinar de tallarines amb nata a la barraca d'en Vuiestret

Encara hivern i la Natura ja nota la primavera

Arbres gebrats a Sant Pau de Seguries

Refranys d'Abril

Per Sant Jordi, s'espiga l'ordi, i per Sant Marc espiga el blat.
Abril abrilet, al migdia calor i al vespre fred.
Abril ploraner, maig rialler.
Trets de la Web: IES de la Bisbal d'Empordà

Refranys de Març

• Any gelat, any de blat.
• Aigua de febrer és bona pel "sementer"
• Després de gener poda l’arbre fruiter.
• De l’aigua de gener ni una gota se’n fa malbé.
• Si el febrer no febreja i el març no marceja, tot l’any li té enveja.

Trets de la WEB: IES La Bisbal

Hivern amb fred

Feia anys que no teníem un hivern com cal, amb: neu, aigua, temperatures fredes i algunes glaçades. Vaja que ha fet un bon temps.

Tempus discurrit irreparabile

Sense més ni menys ja ha passat Nadal i cap d'Any!
Espero que les festes no s'hagin entravessat a ningú.

També vull desitjar-vos sort per travessar aquest 2009 que ens pinten tant “xungu” i que us portin moltes coses els Reis d’Orient.

La tendència actual cap a la perversió alimentària

Article de Jaume Fàbrega
La moda són els aliments "funcionals", que ens ho ha de guarir quasi bé tot.


ALIMENTACIÓ I PERVERSIÓ

Un dels llibres d'alimentació de més èxit és el titulat "Alimentos sanos, alimentos dañinos", del Readers Digest (hi ha aliments "danyins").
A qualsevol quiosc o llibreria hi trobareu un munt de llibres amb títols o continguts similars. Als aparadors n’hi ha un altres, que , més o menys, ve a dir ” i encara creieu que les medicines es compren a la farmàcia” i, naturalment, també tracta d’alimentació.
El concepte que ara es maneja als mitjans sembla més aviat malaltís. Certs dietistes mediàtics fan el seu agost, reduint la cuina a una sinistra i perversa qüestió de suposats efectes per la salut: ho podem veure els caps de setmana a Catalunya Ràdio on al matí broden aquesta qüestió.
Altrament, si teniu a mà qualsevol producte alimentari envasat als Estats Units, veureu que la part més visible-o molt visible- de l' etiquetat són les "Nutrition facts", o dades nutricionals, pràctica que ja comença a imposar-se aquí. Sembla que comprem una recepta, no una cosa de menjar.
I sembla que el marcat s' ha convertit en una farmàcia.
Tant aquest costum com l' obsessió per les dietes- aquesta nova forma de religió-, així com la moda de mirar els aliments des de la perspectiva de suposats efectes benèfics per la salut- el peix blau, l' oli, el vi o el te- són un reflex d' una tendència que està arribant aquí, la "medicalització" de l'alimentació.
Una medicalització que, convertida en obessió, esdevé ortorèxia, la nova malaltia alimentària.
Us imagineu un menú d' un restaurant que, en comptes de dir "Amanida a la catalana" o "Suquet de peix" hi posés "1 mil.lígram de riboflavina, indicis de colesterol ,10 mg de tocoferol, 1 mg de vitamina k1,100 mg de magnesi".
De fet ja estem aquí.
Ara, sense abandonar aquest camp, la indústria alimentària ha descobert la moda dels aliments “funcionals”: aquells als qual s’els afegeix alguna substància, suposadament beneficiosa per la salut: llet amb omega3, galetes amb fibra, sucs amb vitamines, begudes de te o qualsevol cosa amb tota mena de coses més o menys misterioses- “factor 3”, “factor h”, etc.
Hem deixat de preguntar-nos una cosa elemental; una tomaca ha de ser bona, madura i a bon preu, i el fet que pugui tenir antioxidants o vitamines és, des del punt de vista del plaer alimentari, poc comprovable (en sabem les dosis) i irrellevant.
I, de fet, és una cosa perversa, del fet que perverteix les arrels mateixes de la cuina i el gaudi de menjar.

Aliments FUNCIONALS

Últimament han posat de moda la idea que cal prendre “aliments funcionals”, sovint es tracta d’una tàctica de marketing empresarial, ja que son més cars i el benefici empresarial és superior en tots els casos, ja que el valor afegit dels mateixos es elevat.

Malgrat que el terme "aliment funcional" sembli propi del nou mil·lenni, molts de nosaltres hem provat ja, potser sense saber-ho, aliments funcionals: llets enriquides, pro-biòtics, substàncies antioxidants...

Què són els aliments funcionals?

Són aliments als que s'ha afegit (o dels que s'ha eliminat) un o diversos ingredients, o aliments l'estructura química o biodisponibilitat de nutrients dels quals s'ha modificat, o d'una combinació d'aquests dos factors.

És a dir, són aliments modificats, amb la particularitat que algun dels seus components (sigui o no nutrient) afecta funcions vitals de l'organisme de manera específica i positiva.

Però els components dels aliments enriquits es troben també en els convencionals, per la qual cosa una persona que segueix una dieta equilibrada i manté hàbits de vida saludables no necessita consumir aliments funcionals, ja que ingereix tots els nutrients que necessita el seu organisme.

Seria convenient, això sí, que l'Administració legislés (encara no ho ha fet al nostre país) sobre els requisits exigibles als aliments funcionals, i que controlés el compliment del que prometen al consumidor en la seva publicitat.

Aliments funcionals i les seves repercussions sanitàries

Existeix la creença que els aliments funcionals "curen" malalties. Tanmateix, la propietat funcional està relacionada amb el paper metabòlic estructural o fisiològic sobre el creixement, desenvolupament, manteniment i altres funcions normals de l'organisme i no amb la capacitat de tractar una patologia.

Els aliments funcionals poden prevenir, però no curen.

Llets enriquides.

L'última generació la constitueixen les llets enriquides en calci, vitamines, àcids grassos omega-3, etc., que representen el 5% del consum total, un volum petit, però gens menyspreable si valorem la curta edat del producte.

Probiòtics.

Un probiòtic és un microorganisme viu que en ser ingerit en quantitats suficients exerceix un efecte positiu en la salut més enllà dels efectes nutricionals tradicionals. Sota el qualificatiu probiòtic s'engloben, a més dels microorganismes del iogurt (Lactobacillus acidóphilus bulgaricus), les últimes generacions de llets fermentades amb diversos bacteris (Bifidobacterium i Lactobacillus acidófilus i L. casei inmunitas). Mentre que els ja establerts "Bio" asseguren afavorir la regeneració de la flora intestinal pel seu aportament de bifidobacteris (bacteris que es troben de forma natural a l'intestí humà) i les noves llets fermentades amb lactobacils sostenen la seva capacitat d'estimular les defenses naturals de l'organisme, un bon nombre d'estudis clínics demostren que tots els bacteris làctics esmentats exerceixen accions saludables similars en l'organisme.

Prebiòtics.

Són substàncies que contenen els aliments que resisteixen la digestió a l'intestí prim i són susceptibles de ser fermentades per la flora bacteriana de l'intestí gruixut, amb un efecte favorable sobre aquesta i, indirectament, sobre l'organisme humà.

Entre els prebiòtics es troben diferents tipus de fibra: soluble, lignina i oligosacàrids no digeribles (per exemple, els FOS-fructooligosacàrids), que s'inclouen en productes com la llet, els iogurts, els flams i les margarines, entre d'altres. Aquests compostos són substrat dels bacteris que colonitzen l'intestí gruixut i originen àcid làctic i àcids grassos de cadena curta, metabòlits que estimulen el creixement dels bifidobacteris.

Diversos estudis suggereixen que la ingesta d'oligosacàrids no digeribles augmenta l'absorció de minerals, en particular del calci. Aquest descobriment obre una nova via en la prevenció de l'osteoporosi. Els FOS són presents en nombrosos aliments vegetals (porro, ceba, espàrrec, all, carxofes, tomàquets, llegums), la lignina es troba a la part llenyosa de vegetals (enciam, bleda) i als cereals integrals, i la fibra soluble en fruites, llegums...

Per això, s'ha de tenir en compte una varietat d'aliments com a part d'una dieta equilibrada.

Productes enriquits amb àcids grassos omega-3.

Els omega-3 són àcids grassos poliinsaturats que es troben naturalment en la dieta: àcid eicosapentanoic (EPA) i àcid docosahexanoic (DHA).

Des de fa ja pocs anys, concretament des del març de 1996, es comercialitzen els ous enriquits amb DHA. El DHA és un àcid gras que destaca per diverses propietats: manté l'equilibri dels greixos a la sang, impedeix l'agregació plaquetària, per la qual cosa incideix favorablement en cas de risc cardiovascular i, a més, es tracta d'un lípid fonamental per al desenvolupament i funcionament favorable del sistema nerviós central.

Aquest àcid gras s'ha d'aportar a través del consum de productes rics en aquest tipus de lípids, com el peix blau. Fa uns anys, s'utilitzava oli de peix com a complement del pinso de les gallines, a fi d'enriquir els ous en DHA, però presentava els seus inconvenients.

El producte podia adquirir sabor a peix i, a més, calia una sèrie de processos químics i de refinament que encarien notablement la producció. Tanmateix, una companyia dels Estats Units va ser la que va descobrir el tipus d'alga que té un alt contingut en DHA i, actualment, s'utilitza com a part del pinso de les gallines. Avui, conseqüència dels avenços tecnològics s'afegeixen aquests àcids grassos a galetes, margarines, productes lactis, patés de fetge de porc i salsitxes d'au, a més dels ous.

Però, com passa amb tots els aliments que tenen una quantitat superior de determinats nutrients, l'abús pot resultar perjudicial. De fet, l'excés de DHA en l'organisme pot provocar defectes en la coagulació de la sang.

Productes enriquits en fitosterols.

Els fitosterols són substàncies vegetals similars al colesterol humà. En aportar-los a la dieta, l'absorció de l'anomenat "mal colesterol" (LDL) a l'intestí es bloqueja. En aquestes propietats es basa una margarina, aprovada recentment com aliment funcional per part del Comitè Científic d'Alimentació Humana de la Unió Europea. Aquest aliment actua com un fàrmac hipolipemiant (capaç de reduir el colesterol), amb l'avantatge que la tolerància és bona i no comporta els trastorns d'altres fàrmacs amb un mecanisme d'acció similar, concretament, les resines. Amb el consum d'uns 20 grams diaris d'aquesta margarina, quantitat suficient per a dues llesques de pa, n'hi ha prou per obtenir reduccions de LDL d'entre el 10 i el 14%. Tanmateix, el consum de fitosterols es pot associar a determinats desequilibris, com ara una reducció important dels nivells de betacarotens o provitamina A i l'absorció deficient de les vitamines solubles en greix, A i K.

Una dieta variada compensa les disminucions, per la qual cosa no suposa cap risc. Això no obstant, convé controlar-ne la ingesta en persones amb necessitats nutritives elevades: infants i adolescents en període de creixement, embarassades i mares lactants i persones que pateixen alteracions a l'aparell digestiu (maldigestió i malabsorció), situacions que impedeixen un aprofitament correcte de certs nutrients dels aliments.

Productes enriquits amb substàncies antioxidants.

Existeix evidència científica que la ingesta habitual de substàncies amb activitat antioxidant es relaciona amb la disminució de la incidència de malalties cardiovasculars. Un dels principals mecanismes de producció d'aterosclerosi (estrenyiment del diàmetre de les artèries que dificulta el pas de la sang), origen de la majoria de malalties cardiovasculars, és l'oxidació d'una de les proteïnes que transporten colesterol per la sang (LDL).

Entre les substàncies antioxidants que redueixen aquest procés, hi ha les vitamines E (oli vegetal verge de primera pressió en fred, fruits secs, germen de blat) i C (cítrics, kiwi, pebrot, tomàquet), com també altres carotenoides com el licopè (tomàquet), el betacarotè (pastanaga, carbassa, mànec), el zenc (carns, peixos, ous) i el seleni (carns, peixos, ous, marisc principalment), els polifenols (vegetals en general) i els compostos ensofrats (verdures de la família de la col, cebes, alls...).

Així mateix, el mateix envelliment i processos degeneratius com cataractes o certs tumors es relacionen amb les reaccions d'oxidació en l'organisme, per la qual cosa les substàncies antioxidants tenen un efecte protector. Actualment són nombrosos els productes alimentaris, com sucs de fruita, begudes de llet i suc, entre d'altres, els que inclouen una o diverses substàncies antioxidants entre els seus ingredients a fi de pal·liar els processos orgànics oxidatius.

Això no obstant, s'ha de ser prudent amb les dosis a consumir, ja que existeixen diversos estudis realitzats amb substàncies que se sap que tenen un efecte beneficiós quan s'ingereixen com a part d'un aliment, com el betacarotè, però quan s'han administrat a voluntaris en estat pur, fora dels aliments, i amb altes dosis, deixen de ser antioxidants per ser prooxidants (efecte contrari).

Els fonaments científics per considerar funcionals diversos aliments són consistents, però cal preguntar-se si no és més raonable divulgar les propietats saludables ben demostrades de molts aliments, naturals o transformats, sense necessitat de crear una nova categoria, ambigüitats o al·legacions discutibles de promoció de productes que "s'afegeixin al que és funcional" sense arguments vàlids que ho justifiquin.

Actualment són necessàries més investigacions per a la comprovació científica de les propietats dels aliments funcionals, cal identificar els principis actius i validar la seguretat i, molt important, la dosi que s'ha d'utilitzar, establint-se marcadors analítics, assaigs clínics i demostració d'efectes bioquímics i fisiològics.

La part en cursiva pertany a un article de la revista "consumer d'Eroski

Ja som grandets i cal que decidim nosaltres si cal incloure’ls a la nostra dieta, de ben segur que si mengem una mica de TOT, cobrirem les nostres necessitats, sense carències.

Salut!