Sembla que tot si val pels polítics, inclús jugar amb l'atur.
Fragment de Josep Ramoneda, "Ridícul Las Vegas" (Ara, 26-II-12), una ment més clara que la de TOTS els "nostres" polítics.
Portar l'Eurovegas als voltants de Barcelona em sembla un disbarat tan gran que em costa creure que de veritat la Generalitat estigui decidida a competir per aconseguir-lo. ¿Las Vegas, una icona del capitalisme més hortera, un símbol dels arxipèlags d'excepció del diner i del negoci, ha de salvar l'economia catalana? Creix un nou populisme consistent a utilitzar els aturats com a coartada per defensar l'indefensable. La promesa de crear llocs de treball no es raó suficient per acceptar qualsevol projecte. [+]
dimecres, 29 de febrer del 2012
dimarts, 28 de febrer del 2012
Un dia de conveniències!
Demà dia 29 és un dia per que quadrin els dies de l'any en els calendaris.
L'any de 366 dies que excedeix en un dia a l’any normal se li diu "any de traspàs". Aquest dia de més es posa al mes de febrer, que passa de tenir 28 dies a tenir-ne 29. Va ser el Papa Gregori XIII, en la seva reforma coneguda com a "calendari gregorià" on va establir que per que un any fos any de traspàs calia que les dues darreres xifres de l’any foren divisibles per 4, i a més a més, que l’any no acabes amb dos zeros; i en aquest cas solament es consideren anys de traspàs els divisibles per 400.
L'any de 366 dies que excedeix en un dia a l’any normal se li diu "any de traspàs". Aquest dia de més es posa al mes de febrer, que passa de tenir 28 dies a tenir-ne 29. Va ser el Papa Gregori XIII, en la seva reforma coneguda com a "calendari gregorià" on va establir que per que un any fos any de traspàs calia que les dues darreres xifres de l’any foren divisibles per 4, i a més a més, que l’any no acabes amb dos zeros; i en aquest cas solament es consideren anys de traspàs els divisibles per 400.
L'Àrtic
diumenge, 12 de febrer del 2012
L'ametller florit
A mig aire de la serra
veig un ametller florit.
Déu te guard, bandera blanca,
dies ha que t'he delit!
Ets la pau que s'anuncia
entre el sol, núvols i vents...
No ets encara el millor temps
però en tens tota l'alegria.
Joan Maragall
dissabte, 11 de febrer del 2012
dimecres, 8 de febrer del 2012
Enguany la Candelera...
Enguany la Candelera va plorar i va riure segons la comarca on estiguesis.
Per tant ens ha deixat amb el dubte de si s'ha acabat el fred.
Sembla no obstant que de moment el fred no és fora, ni molt menys!
Avui encara he pogut observar FREDELUGUES( Vanellus Vanellus,en castellà: avefría) al Pla de l'estany, a l'Alt Empordà i al Baix Empordà i aquests ocells si que no fallen, si els tenim ací és perquè cap el Nord encara hi fa més fred!
Per tant ens ha deixat amb el dubte de si s'ha acabat el fred.
Sembla no obstant que de moment el fred no és fora, ni molt menys!
Torre de Vallferosa
diumenge, 5 de febrer del 2012
Ja hem arribat aquí
Ja hem arribat aquí
No sé si això ja ho he explicat. Quan es va iniciar la primera fase de la reforma laboral i la taxa d'atur estava lluny dels 5 milions d'aturats, vaig tenir l'ocasió de formular al ministre de Treball, llavors Celestino Corbacho, un parell de preguntes. Una va ser molt directa: “Senyor ministre, creu que la reforma laboral reduirà la taxa d'atur i farà augmentar la taxa d'ocupació?” Corbacho em va respondre: “Si el PIB creix i els bancs donen crèdit, sí.” A Espanya hem arribat als 5,3 milions d'aturats i a aquesta xifra s'hi afegiran, el 2012, almenys 0,5 milions més. Per què? Perquè Espanya no creix al 2%, que és el que ha de créixer per crear ocupació neta; perquè, és clar, l'economia espanyola ha d'aconseguir dues coses: reduir el nombre de desocupats i crear ocupacions a fi de donar cabuda a la nova població que vagi incorporant-se al mercat de treball, i l'FMI ha previst que el 2012 el creixement econòmic d'Espanya serà del -1,7%.
Espanya té un model productiu pervers: és molt intensiu en factor treball i poc en factor capital, que és lògic tenint en compte el que Espanya fabrica: en els últims seixanta anys cada boom econòmic hagut al regne ha estat, en major o en menor mesura, vinculat al maó. Però un model així té el problema que si no es fabriquen moltes coses les empreses no tenen demanda de treball, per la qual cosa l'atur inevitablement augmenta.
I la nova fase de la reforma laboral que s'està coent, servirà per reduir l'atur? En absolut. Les empreses tenen demanda de treball quan ho necessiten, i ara no ho necessiten perquè no venen el que podrien fabricar -ni cobrar el que venguessin- perquè el consum de tot s'ha enfonsat pel fet que ho ha fet la capacitat d'endeutament de tots. Ni famílies, ni empreses, ni entitats financeres, ni ajuntaments, ni governs regionals, ni l'Estat poden endeutar-se més, i si ho aconsegueixen, és a uns preus desorbitats, cosa que empitjora el problema. La reforma laboral reduirà els costos laborals de les empreses que continuïn funcionant però no farà augmentar la demanda de feina.
Però és que, d'altra banda, continuar endeutant-se tampoc és -era- una solució, ja que això feia que la dependència fos creixent: “Sobrevisc perquè em donen crèdit.” Aquesta ha estat l'altra pota del model de creixement espanyol: “On no arribo jo, arriba el crèdit que em concedeixen.” Quan la capacitat d'endeutament s'ha esgotat…
Què pot esperar-se ara? Un progressiu alentiment de l'activitat econòmica, més tancaments d'empreses i superiors problemes de finançament per a les administracions públiques en caure la recaptació fiscal. Més retallades de despesa per eixugar un dèficit monstruós. I més atur, sí. I sí: ja hem arribat aquí.
Espanya té un model productiu pervers: és molt intensiu en factor treball i poc en factor capital, que és lògic tenint en compte el que Espanya fabrica: en els últims seixanta anys cada boom econòmic hagut al regne ha estat, en major o en menor mesura, vinculat al maó. Però un model així té el problema que si no es fabriquen moltes coses les empreses no tenen demanda de treball, per la qual cosa l'atur inevitablement augmenta.
I la nova fase de la reforma laboral que s'està coent, servirà per reduir l'atur? En absolut. Les empreses tenen demanda de treball quan ho necessiten, i ara no ho necessiten perquè no venen el que podrien fabricar -ni cobrar el que venguessin- perquè el consum de tot s'ha enfonsat pel fet que ho ha fet la capacitat d'endeutament de tots. Ni famílies, ni empreses, ni entitats financeres, ni ajuntaments, ni governs regionals, ni l'Estat poden endeutar-se més, i si ho aconsegueixen, és a uns preus desorbitats, cosa que empitjora el problema. La reforma laboral reduirà els costos laborals de les empreses que continuïn funcionant però no farà augmentar la demanda de feina.
Però és que, d'altra banda, continuar endeutant-se tampoc és -era- una solució, ja que això feia que la dependència fos creixent: “Sobrevisc perquè em donen crèdit.” Aquesta ha estat l'altra pota del model de creixement espanyol: “On no arribo jo, arriba el crèdit que em concedeixen.” Quan la capacitat d'endeutament s'ha esgotat…
Què pot esperar-se ara? Un progressiu alentiment de l'activitat econòmica, més tancaments d'empreses i superiors problemes de finançament per a les administracions públiques en caure la recaptació fiscal. Més retallades de despesa per eixugar un dèficit monstruós. I més atur, sí. I sí: ja hem arribat aquí.
Darrera actualització ( Dissabte, 4 de febrer del 2012 02:00 )
Publicat a: 
Edició L'econòmic. Dissabte, 4 de Febrer de 2012
Es ven a pes, quelcom és. (Almanac del cordill)
A granel, a doll i a pes... Amb cistell, garrafa o lletera... La venda tradicional i de proximitat guanya espais i clients en molts petits establiments. Això afavoreix el tracte personalitzat i estalvia muntanyes de plàstics i cartons de tots aquells productes que es venen empaquetats. I és que quasi la meitat de les escombraries són envasos d'un sol ús...
dijous, 2 de febrer del 2012
Nevada?
Així com fa dos anys, l'Ajuntament,és va començar a moure quan la "cagarada" de neu ja feia pudor, enguany sembla que ha mogut fitxa abans del "caos", esperem que no faci falta aplicar les mesures adients del BAN municipal.
divendres, 27 de gener del 2012
DÈFICIT???
LA REDUCCIÓ DEL DÈFICIT HA DE PASSAR, EN PRIMER LLOC, PER LA REDUCCIÓ DEL SOU I PRIVILEGIS DELS POLÍTICS. INCOMPATIBILITAT DE SOUS I DE CÀRRECS PER ALS POLÍTICS I ALTS CÀRRECS.
EL GOVERN: Ha baixat el sou als funcionaris, suprimit el xec-bebè, congelat les pensions i reduït l'ajuda a la desocupació (ATUR), per afrontar la crisi que han generat els bancs, els polítics i els especuladors borsaris.
Ens agradaria transmetre-li al Govern el següent:
Dediquin la seva obstinació a rebaixar LA VERGONYA DEL FRAU FISCAL, que a Espanya se situa al voltant del 23% del P.I.B. (10 punts per sobre de la mitjana europea) i pel qual es perden milers de milions d'Euros, frau que repercuteix en majors impostos per als ciutadans honestos.
TINGUIN LA VERGONYA de fer un pla perquè la Banca retorni a l'erari públic els milers de milions d'euros que Vostès els han donat per augmentar els beneficis dels seus accionistes i directius, en comptes de facilitar el crèdit a les famílies i a les empreses, eradicar les comissions pels serveis bancaris i que deixin de cobrar als més humils el 30% cada vegada que el seu minvat compte es queda sense saldo. Cosa que passa cada 1r de mes, quan els carreguen les factures de col·legis, comunitats, telefonia, etc., quan
encara no els han abonat la nòmina.
POSIN LÍMIT als excessos de les empreses de telefonia i d'ADSL que ofereixen els serveis més cars d'Europa i de pitjor qualitat.
ELIMININ la duplicitat de moltes Administracions Públiques, suprimint organismes innecessaris, reasignant-ho als funcionaris de carrera i acabant amb els càrrecs, assessors de confiança i altres llocs nomenats a dit que, malgrat ser innecessaris en la seva major part, són els que cobren els grans sous en les Administracions Públiques i la seva teòrica funció pot ser exercida de forma més qualificada per molts funcionaris públics titulats i que lamentablement estan infrautilizats.
ELIMININ - Els sous Vitalicis.
ELIMININ- Eliminar o reduir el senat o senadors, és el més elevat de tota Europa.
PROHIBIR PER LLEI- Que els expresidents puguin treballar i cobrar de l'empresa privada i alhora cobrar la seva pensió vitalícia.
FACIN que els polítics corruptes dels seus partits tornin els diners equivalents als perjudicis que han causat a l'erari públic amb la seva mala gestió i/o les seves malifetes, i endureixin el Codi Penal amb procediments judicials més ràpids i amb càstigs exemplars per a ells.
VA DIR la Vicepresident del govern "que és indecent que mentres la inflació és -1% i tinguem més de 5.000.000 d'aturats, hi hagi gent que no estigui d'acord a allargar la jubilació als 70 anys".
Ens agradaria transmetre-li a aquesta "Sra. Vicepresident" i a tots els polítics, què és el que considerem indecent :
INDECENT, és que el salari mínim d'un treballador sigui de 624 mes i el d'un diputat de 3.996, podent arribar, amb dietes i altres prebendes, a 6.500 mes. I bastants més per diferents motius que se li poden agregar.
INDECENT, és que un professor, un mestre, un catedràtic d'universitat o un cirurgià de la sanitat pública, guanyin menys que el regidor de "festejos" d'un ajuntament de tercera.
INDECENT, és que un ciutadà hagi de cotitzar 35 anys per percebre una jubilació i als diputats els basti tan sols amb set, i que els membres del govern, per cobrar la pensió màxima, només necessitin jurar el càrrec.
INDECENT, és que els diputats siguin els únics treballadors (?) d'aquest país que estan exempts de tributar un terç del seu sou de l'IRPF.
INDECENT, és col·locar a l'administració a milers d'assessors, (llegeixi’s amigatxos), amb sous que ja desitjarien els tècnics més qualificats.
INDECENT, són les ingents quantitats de diners destinats a sostenir els partits i sindicats pesebreros, aprovats pels mateixos polítics que viuen d'ells.
INDECENT, és que a un polític no se li exigeixi superar una mínima prova de capacitat per exercir el seu càrrec (ni cultural ni intel·lectual).
INDECENT, és el cost que representa per als ciutadans els seus menjars, cotxes oficials, xofers, viatges (sempre en classe superior) i targetes de crèdit per onsevulla.
INDECENT No és que no es congelin el sou les seves senyories, sinó que no els hi baixin.
INDECENT, és que les seves senyories tinguin sis mesos de vacances a l'any.
INDECENT, és que ministres, secretaris d'estat i alts càrrecs de la política, quan cessen, són els únics ciutadans d'aquest país que poden legalment percebre dos salaris de l'Erari PÚBLIC.
INDECENT, és saber que hi ha infants indefensos morint-se de gana, guerres imparables i països destruint-se i que ningú faci res perquè els interessos econòmics no són suficients per intervenir en aquests països, perquè interessa més que es matin i comprin armes al fet que hi hagi pau i haguem d'enviar diners per ensenyar-los a conrear les seves terres... l'indecent no és qui cobra més o menys sinó qui és més humà i en aquesta societat d'interessos la humanitat va desaparèixer fa molt de temps.
I que sigui quin sigui el color del govern, toooooooots els polítics es beneficien d'aquest modern "dret de cuixa" mentre no es canviïn les lleis que ho regulen.
I qui les canviarà? Ells mateixos?
(Tret d'un correu electrònic que circula per la xarxa.)
Ens agradaria transmetre-li al Govern el següent:
Dediquin la seva obstinació a rebaixar LA VERGONYA DEL FRAU FISCAL, que a Espanya se situa al voltant del 23% del P.I.B. (10 punts per sobre de la mitjana europea) i pel qual es perden milers de milions d'Euros, frau que repercuteix en majors impostos per als ciutadans honestos.
TINGUIN LA VERGONYA de fer un pla perquè la Banca retorni a l'erari públic els milers de milions d'euros que Vostès els han donat per augmentar els beneficis dels seus accionistes i directius, en comptes de facilitar el crèdit a les famílies i a les empreses, eradicar les comissions pels serveis bancaris i que deixin de cobrar als més humils el 30% cada vegada que el seu minvat compte es queda sense saldo. Cosa que passa cada 1r de mes, quan els carreguen les factures de col·legis, comunitats, telefonia, etc., quan
encara no els han abonat la nòmina.
POSIN LÍMIT als excessos de les empreses de telefonia i d'ADSL que ofereixen els serveis més cars d'Europa i de pitjor qualitat.
ELIMININ la duplicitat de moltes Administracions Públiques, suprimint organismes innecessaris, reasignant-ho als funcionaris de carrera i acabant amb els càrrecs, assessors de confiança i altres llocs nomenats a dit que, malgrat ser innecessaris en la seva major part, són els que cobren els grans sous en les Administracions Públiques i la seva teòrica funció pot ser exercida de forma més qualificada per molts funcionaris públics titulats i que lamentablement estan infrautilizats.
ELIMININ - Els sous Vitalicis.
ELIMININ- Eliminar o reduir el senat o senadors, és el més elevat de tota Europa.
PROHIBIR PER LLEI- Que els expresidents puguin treballar i cobrar de l'empresa privada i alhora cobrar la seva pensió vitalícia.
FACIN que els polítics corruptes dels seus partits tornin els diners equivalents als perjudicis que han causat a l'erari públic amb la seva mala gestió i/o les seves malifetes, i endureixin el Codi Penal amb procediments judicials més ràpids i amb càstigs exemplars per a ells.
VA DIR la Vicepresident del govern "que és indecent que mentres la inflació és -1% i tinguem més de 5.000.000 d'aturats, hi hagi gent que no estigui d'acord a allargar la jubilació als 70 anys".
Ens agradaria transmetre-li a aquesta "Sra. Vicepresident" i a tots els polítics, què és el que considerem indecent :
INDECENT, és que el salari mínim d'un treballador sigui de 624 mes i el d'un diputat de 3.996, podent arribar, amb dietes i altres prebendes, a 6.500 mes. I bastants més per diferents motius que se li poden agregar.
INDECENT, és que un professor, un mestre, un catedràtic d'universitat o un cirurgià de la sanitat pública, guanyin menys que el regidor de "festejos" d'un ajuntament de tercera.
INDECENT, és que un ciutadà hagi de cotitzar 35 anys per percebre una jubilació i als diputats els basti tan sols amb set, i que els membres del govern, per cobrar la pensió màxima, només necessitin jurar el càrrec.
INDECENT, és que els diputats siguin els únics treballadors (?) d'aquest país que estan exempts de tributar un terç del seu sou de l'IRPF.
INDECENT, és col·locar a l'administració a milers d'assessors, (llegeixi’s amigatxos), amb sous que ja desitjarien els tècnics més qualificats.
INDECENT, són les ingents quantitats de diners destinats a sostenir els partits i sindicats pesebreros, aprovats pels mateixos polítics que viuen d'ells.
INDECENT, és que a un polític no se li exigeixi superar una mínima prova de capacitat per exercir el seu càrrec (ni cultural ni intel·lectual).
INDECENT, és el cost que representa per als ciutadans els seus menjars, cotxes oficials, xofers, viatges (sempre en classe superior) i targetes de crèdit per onsevulla.
INDECENT No és que no es congelin el sou les seves senyories, sinó que no els hi baixin.
INDECENT, és que les seves senyories tinguin sis mesos de vacances a l'any.
INDECENT, és que ministres, secretaris d'estat i alts càrrecs de la política, quan cessen, són els únics ciutadans d'aquest país que poden legalment percebre dos salaris de l'Erari PÚBLIC.
INDECENT, és saber que hi ha infants indefensos morint-se de gana, guerres imparables i països destruint-se i que ningú faci res perquè els interessos econòmics no són suficients per intervenir en aquests països, perquè interessa més que es matin i comprin armes al fet que hi hagi pau i haguem d'enviar diners per ensenyar-los a conrear les seves terres... l'indecent no és qui cobra més o menys sinó qui és més humà i en aquesta societat d'interessos la humanitat va desaparèixer fa molt de temps.
I que sigui quin sigui el color del govern, toooooooots els polítics es beneficien d'aquest modern "dret de cuixa" mentre no es canviïn les lleis que ho regulen.
I qui les canviarà? Ells mateixos?
(Tret d'un correu electrònic que circula per la xarxa.)
No ho dubteu pas, tot i que son molt: egoistes, ineptes i ineficients!
VISCA LA PARTITOCRÀCIA!!!
dijous, 26 de gener del 2012
Viure per veure!
Camps: “Mai he perdut l'honorabilitat”
Com podem esser tan dropos, ens les foten per tots els costats, deu ser que som masoquistes de mena?
Salut tinguem per poder veure el futur proper!
Quan la guineu no les pot haber...
Magnífiques les reaccions dels nostres veïns de "Madrit", si no és guanya es per culpa de l'àrbitre, hem recorden temps passats quan nosaltres tampoc guanyàvem ni per sort!
De totes maneres cada partit que anem fent se'ns acosten més a la vora, cal anar-se preparant, però mentrestant gaudir d'aquesta bonança!
De totes maneres cada partit que anem fent se'ns acosten més a la vora, cal anar-se preparant, però mentrestant gaudir d'aquesta bonança!
Visca la innocència!
Visca la manca de probes fefaents!
Dia trist del "tercer poder" espanyol, la JUSTÍCIA!!!
Un pot ser innocent, però IDIOTA ja NO!
En fi que van donant la raó als que creiem que la PARTITOCRÀCIA ens porta cap a l'abisme.
Dia trist del "tercer poder" espanyol, la JUSTÍCIA!!!
Un pot ser innocent, però IDIOTA ja NO!
En fi que van donant la raó als que creiem que la PARTITOCRÀCIA ens porta cap a l'abisme.
dimecres, 25 de gener del 2012
Almanàc del cordill
Gust de la Mediterrània:
L'olivada és un paté vegetal, que es pot menjar sobre llesques de pa torrat o bé com a salsa per a pasta o amanides.
També acompanya molt bé l'albergínia.
Trèieu la carn d'olives negres d'Aragó, i poseu-les al morter amb un polsim de sal, orenga, farigola i romaní. Matxuqueu-ho tot amb una mica d'oli per a lligar-ho bé. (hi ha qui afegeix, algun trosset d'anxova confitada)
L'olivada és un paté vegetal, que es pot menjar sobre llesques de pa torrat o bé com a salsa per a pasta o amanides.
També acompanya molt bé l'albergínia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)