Camí de Sant Jaume 2014(3)

 30-06-14
3a. etapa: Estella - Viana     41.3 km

La única font del Món on hi raja vi!!!

Pujant cap a Villamayor

Font de Villamayor de Monjardin

Fita del Camí

Baixant cap a Los Arcos

Plaza de los Fueros de Viana

Església de Viana

Camí de Sant Jaume 2014(2)

29-06-14
2a etapa.- Pamplona_Estella (Lizarra) 55,6 km

Café Iruña a la Plaza Castillo

Esmorzant a la plaça

1e port: Puerto del Perdón

Dalt del Perdón

Baixant cap a Puente la Reina

Óbanos

Eunate

Eunate

Puente la Rei na

Camí de Sant Jaume 2014(1)

Enguany hem fet el CAMINO amb en Jordi i en Mingo des de Roncesvalles
28-06-14  1a etapa.- Roncesvalles - Pamplona.  45,5 km. 
Les dues Tereses ens hi van portar.

Sortida de la Bisbal 1/4 de 7 del matí

Roncesvalles a les 4 de la tarda

Km 0

Baixant cap a Zubiri

Amb el pont de la Ràbia al darrera

Calendari de collites(almanac del cordill)

La riquesa climàtica de Catalunya permet de tenir molta verdura fresca, de temporada, i de qualitat.
Dels nostres horts, al mercat, podeu trobar:

Bròquil i escarola: des de novembre fins el gener.
Carxofa i all tendre: desembre_maig.
Fava: febrer_maig
Pèsols: març_juny
Porro, api, col: novembre_abril
Espàrrec: abril_juny
Carbassó, pebrot i albergínia: maig_octubre
Tomàquet: maig_octubre
Mongeta tendra i cogombre: maig_octubre
Pastanaga, enciam, raves, bledes i espinacs: tot l'any.

Les mongetes (almanac del cordill)

Les mongetes plantades ara; primers de Juny, quan la temperatura de germinació és la més adequada, creixeran en un mes, i des de finals de juliol fins a setembre ens permetran gaudir d'un dels sopars més exquisits de l'estiu: un plat de mongeta tendra amb patat, amanida amb un raig d'oli, a la vora d'una truita a la francesa.

Per cert, planteu les en Lluna Nova. (del 29 de maig fins el 13 de juny)

Tomaqueres

Els plançons de tomaqueres agraeixen ser colgats fondos, colgats fins el coll, i encara els podeu calçar amb un petit munt de terra.

L'Oriol

L'Oriol és un ocell de plomatge groc i a les negres.
En arribar el maig fuig de la calor d'Àfrica i travessa la Mediterrània en un viatge de més de 3.000 quilòmetres.
És un ocell discret.
Passa l'estiu a casa nostra, menjant erugues i fruita.
Si els voleu veure, aprofiteu les primeres hores del matí del maig, per entre fruiters, quan busquen parella amb un xiulet sonor que per alguns diu: "oriol, oriol, hem dic oriol..."

El CALOSTRE

El calostre és la primera llet de les mares quan crien.
Té moltes propietats i dona defenses pasives al nadó.
El calostre és el primer fluid que la mare segrega per les seves glàndules mamàries i es caracteritza per ser força espès i de color tirant a groc clar.

El calostre normalment apareix els primers dies després de parir, encara que també potser que durant el tercer trimestre d’ embaràs hi hagi dones que tinguin pèrdues de calostre, degut a l’augment dels nivells de l’hormona de la lactància.

El calostre és la millor vacuna que una mare li pot donar a un recent nascut , ja que conté tota la informació genètica del sistema immune de la mare, sent imprescindible per aportar al nadó la protecció necessària en les primeres setmanes de vida.

Els primers dies el recent nascut no necessita res més que el calostre. El contacte pell a pell amb la mare és important per a que el pugui alimentar de manera constant i a demanda, ja que els seu sistema digestiu és immadur i necessita poca quantitat i sovint. Per tant, el calostre aporta la quantitat i la qualitat que el recent nascut necessita durant aquets dies.

Entre les seves qualitats  podem assenyalar:

-          Ajuda en la creació del sistema immunològic.

-          Ajuda a   estabilitzar el sucre de la sang, ja que és fàcil de digerir.

-          Protegeix la membrana digestiva, estableix la flora bacteriana i ajuda a construir i madurar els intestins.

-          És laxant (ajuda a eliminar el meconi).

La llet materna passa per tres fases: el calostre, la llet de transició i la llet madura o definitiva. 

SENSE PARAULES

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=e3oNVmSaMsE

La Mona

Com cada any, enguany la meva "padrina" m'ha portat la mona.
Una mona extraordinària, com sempre.
Es tracte de la burra per la barraca de Can Manons de les Goresques, però ja veig que amb aquesta hauré de continuar estassant.

Almanac del cordill

Per molt estrany que sembli, hi ha un tipus de granota australiana que s'empassa els seus propis ous i els incuba a l'estómac.
Per tant, quan neixen surten de la boca de la mare.

Les granotes australianes: Rheobatrachus; van ser un gènere de granotes de terra natives del Rainsforest de Queensland a Austràlia Oriental. El gènere va consistir en dues espècies, els quals es van extingir a finals del segle XX.
El gènere fou únic perquè contenia la només dues espècies d'anur coneguda que incuben les etapes prejuvenils de la seva descendència a l'estómac de la mare.
Ambdues espècies estaven associats a sistemes de rierol en les selves tropicals a altituds d'entre 350 (1.150 m) i 1.400 (4.600 m). Les causes d'extinció de la  granota no són clares, però la pèrdua d'hàbitat i la degradació, la contaminació, i algunes malalties pot haver contribuït.
Científics de la Universitat de Newcastle i la Universitat de New South Wales va anunciar al març 2013 que la granota seria el tema d'un intent de clonació , denominat "Lazarus Project" (ressuscitar l'espècie).
Els embrionshan estat  clonats amb èxit

Formatges

Proveu formatges del país, artesanals, quallats amb herbacol, de llet de vaca, ovella o cabra.
Frescos o curats.
De motllo, drap o farcell.
Salats, empebrats o amb aromes de farigola o romaní.

L'espelta

L'espelta és un dels primers cereals coneguts per l'home.
És una mena de blat molt antic.
Fa uns 3000 anys ja es conreava a l'Orient Mitjà.

Pa d'espelta

Dimarts de Carnestoltes

Diada de l'escudella a Castellterçol

El «dia de l'escudella» se celebra cada any el dimarts de carnestoltes. 

És una festa que data de temps molt llunyans, alguns parlen del segle XVI, quan era necessari menjar una bona escudella i divertir-se, abans de començar la «quaresma», un període de dejuni i abstinència, segons l'autoritat religiosa.

Trobar una explicació enraonada a aquesta tradició no és fàcil. 

Hi ha qui diu que es tractava de poder oferir un plat calent als visitants que acudien a la vila, per les festes de Carnestoltes. 

Hi ha, fins i tot, qui explica que donat que anys enrere hi havia molts pobres que passaven a demanar almoina i caritat, en aquesta diada se'ls podia oferir un plat calent... 

Sigui com vulgui, a Castellterçol la festa no solament s'ha conservat, sinó que fins i tot s'ha millorat, i la participació ha anat en augment a mida que passen els anys.
 

A primers del segle passat només hi havia 4 ó 5 calderes de brou, que es repartien a la Plaça Vella. L'elaboració de l'Escudella només es va interrompre durant la guerra, en acabar,el dia 30 de gener de 1939, el dimarts de Carnestoltes del mateix any, ja es va tornar a fer amb 3 perols.

Avui la festa és esplèndida, amb molta participació dels veïns, visitants i, fins i tot, escolars que volen conèixer aquesta tradició. Abans es matava un porc expressament per a fer la festa, després es recollien almoines per a la vila, i actualment la festa es costejada i potenciada per l'Ajuntament.

Durant tot el matí, un grup d'escudellers del poble la cuinen a la «Plaça Nova». 

En aquesta plaça una filera de tubs de ferro fan de clemàstecs per a penjar-hi unes 25 calderes d'uns 60 litres, que podran donar un brou suculent a prop de quatre mil persones. 

S'utilitzen dos perols a part per a fer l'adob, on s'hi cou la vedella, el porc i el pollastre, que després es distribueix amb uns cullerots per a tots els perols. 

 Es remena amb unes llosses de fusta i amb unes escumadores se'n treuen les impureses.
 

Al migdia i després de ser beneïda pel rector de la Parròquia i un personatge conegut, l'Escudella es reparteix als vilatans i visitants aplegats a la plaça.

Alguns se la mengen a la mateixa plaça.

HORARIS

A partir de les 7h del matí ja es comença a fer la brasa per les calderes i ja cap a les 9h que es col·loquen les calderes i l'aigua perquè tot comenci a bullir... 

Amb paciència i amb gust mica en mica es van tirant els diferents ingredients. 

La gent comença a arribar, a controlar que l'escudella està fent-se correctament, alguns van disfressats, d'altres venen encuriosits... 

A les 13h l'Escudella ja ha d'estar a punt... i des de la Plaça Nova el Mossèn les beneeix, el convidat d'honor diu unes paraules d'agraïment.... i a servir que hi ha cua