Dia 17
Ball de gegants i capgrossos.
Sardanes
Concert amb Paola Lai.
Concert amb Quico Pi de la Serra.
Dia 18
Concert-Serenata amb la Principal a la Plaça Major.
Correfoc xiqui.
Nit de gintònics a la Rigotaverna.
Fins l'any que ve!!!
divendres, 19 d’agost del 2016
dimarts, 16 d’agost del 2016
FM-2016
Festa Major.
Abans d'ahir pregó i cercavila amb les entitats i tot de gegants vinguts d'arreu
Ahir 15 diada pobre sense concert de la Principal de la Bisbal, desprès de tota la vida, almenys jo des de l'any 1980, que al acabar la sobretaula era obligat anar a concert.
Avui 16, segon dia concert de jazz a les 19:00
I l'esperat
CORREFOC
Abans d'ahir pregó i cercavila amb les entitats i tot de gegants vinguts d'arreu
Ahir 15 diada pobre sense concert de la Principal de la Bisbal, desprès de tota la vida, almenys jo des de l'any 1980, que al acabar la sobretaula era obligat anar a concert.
Avui 16, segon dia concert de jazz a les 19:00
I l'esperat
divendres, 12 d’agost del 2016
LA FLOR DE SAÚC
A diferents indrets d'Europa fan un refresc amb la flor de saüc, llimona i sucre.
Diuen que aquesta beguda ja la feien els romans.
Primer fan un xarop dens que després barregen amb aigua fresca o bé amb tònica.
Amb la flor acabada de collir podeu fer una infusió i afegir-hi mel i llimona.
Diuen que aquesta beguda ja la feien els romans.
Primer fan un xarop dens que després barregen amb aigua fresca o bé amb tònica.
Amb la flor acabada de collir podeu fer una infusió i afegir-hi mel i llimona.
dimecres, 15 de juny del 2016
Transhumància-2016
Des del 31 de maig fins el 4 de juny hem portat 270 caps de bestiar boví des d'Avinyonet de Puigventós fins a Llanars.
1er dia. Jornada dura ja que el 75% del trajecte es fa sobre l'asfalt.
Des dels paratges de la Falguerona aviem el ramat, travessant tota la garriga d'Empordà i les brugueres cap els camps de Mas Pi, carretera Gi-510 Terrades, Sant Llorenç de la Muga dinant al Moli de la Cademont i posant fil fins a Albanyà, passant per la Mare de Déu de Palau i tancant les vaques al Mas de l'Illa a tocar del càmping d'Albanyà. Arriben els "cowboys" i ens acompanyen fins al càmping. Petit incident amb un vedell que cau cap el Muga, que més tard va poder ser rescatat.
2n. dia. Llarg per els desnivells acumulats sobretot el coll de Bassegoda.
Des d'Albanyà passant per Can Ferrers, acompanyant La Muga fins a trobar el torrent del Pincaró i deixant el GR-11 , pujant per arribar al pla de Can Coll, on esmorzem, deixem l'ermita de Sant Joan de Mussols (890m.) al cim de la serra de Corsavell a ma esquerra i per les "escaletes" pas estret, on el ramat ha de pujar en fila índia, anem pujant pausadament cap a assolir el coll de Bassegoda on enllacem novament amb el GR-11 que abandonem per baixar i pujar cap a la Creu de Principi, on dinarem deixant menjar el ramat en les pastures que hi ha; comença a ploure i els joves van a posar fil per una marrada que ja s'havia fet l'any anterior baixant cap a la Comella, plou tota la tarda i tenim la sort que para a les 8 deixant sopar al personal i podem parar la tenda: 3 a la tenda, 2 al cotxe de suport, 2 al d'en Dani i 2 a la casa i a dormir fins a 2/4 de 6, per poder aviar a les 6.
3r. dia. Diada curta uns 10-12 kms. per descansar i preparar el 4rt dia.
Des de la Comella pujant per las serra del mateix nom coronem el coll de Sant Julià, poc abans del qual deixem a ma dreta el trencant que puja a l'ermita de S. Julià de Ribelles i agafem una nova marrada, que l'any anterior va fallar, car les vaques el desconeixien, enguany però amb el fil al costat esquerra vam arribar sans i estalvis fins el rierol del coll de Ribelles i planejant varem parar al Camp d'en Quel, sota de Can Domer i prop del Molí del Moretó i del Moretó als prats del qual es va posar fil per si les vaques no tenien prou menjar poder-les aviar cap els plans de sota Can Moretó.
Sopar amb els "cowboys" i anar a dormir d'hora pel que ens esperava l'endemà.
4rt. dia. Diada complicada difícil i molt dura. Cal entrar a França i els camins
es compliquen podent fer una marrada planera cal baixar des de Coll de Falgueres darrera el Comanegre fins a La Manère i pujar per un GR secundari en fila índia com a les escaletes, dues hores llargues.
Sortim des dels camps d'en Quel cap el Moretó seguint la riera de Sant Aniol que creuem fins els prats de Cal Moretó, on mengem una queixalada, per trencar el cuc, mentre les vaques i vedells aprofiten les pastures. Pugem Coll de Falgueres molt dret i mal camí, les vaques s'escampen cada vegada que trobem petits prats; al arribar a dalt per la pujada de l'Infern es dispersen i tenim feines a agrupar-les baixem fins a Lamanère i pugem per la marge esquerra del torrent de Malrem tardem quasi tres hores des del primer cap fins a l'últim a part de quedar 5 vaques endarrere a baix a Lamanère; a dalt trobem el ramader francès que no ens permet fer el planer que ens estalviaria 5 hores de camí.
Al prat de Malrem ens costa aviar-les les boixedes, sort dels "cowboys", deixem a ma dreta Bocabartella passant per el cingle Blanc i el Coll del Roure per anar a parar l'Oratori de Sant Antoni on arribem a les 3 tocades. Parem a dinar, han passat 9 hores des que havíem fet una queixalada Dinem mentre un va recollir les vaques de Lamanère.
Desprès de dinar trons llamps i aigua fins arribar a Rocabruna. Ni temps per fer fotos.
5é. dia. Des de Rocabruna fins a Llanars carretera i lentitud ja que el ramat està cansat.
Sortim de Rocabruna a 1/4 o dos de set (tard), anem fins a Fontrubí on esmorzem a Coll Pregon i amb els "cowboys" fins a Camprodon: P. de la Vall, Pont del Freixenet sobre el Ritort, C. del Freixenet, Av. de Maristany i cap a Llanars. Triem les que van a La Moixa i comença a ploure a bots i barrals, 47 litres en 3/4 d'hora amb els paraigues oberts fins a La Moixa.
Deprès dinar de comiat a Camprodon amb un mató excepcional de la Teresa.
1er dia. Jornada dura ja que el 75% del trajecte es fa sobre l'asfalt.
Des dels paratges de la Falguerona aviem el ramat, travessant tota la garriga d'Empordà i les brugueres cap els camps de Mas Pi, carretera Gi-510 Terrades, Sant Llorenç de la Muga dinant al Moli de la Cademont i posant fil fins a Albanyà, passant per la Mare de Déu de Palau i tancant les vaques al Mas de l'Illa a tocar del càmping d'Albanyà. Arriben els "cowboys" i ens acompanyen fins al càmping. Petit incident amb un vedell que cau cap el Muga, que més tard va poder ser rescatat.
 |
| Tarrades |
 |
| S. Llorenç de la Muga |
Des d'Albanyà passant per Can Ferrers, acompanyant La Muga fins a trobar el torrent del Pincaró i deixant el GR-11 , pujant per arribar al pla de Can Coll, on esmorzem, deixem l'ermita de Sant Joan de Mussols (890m.) al cim de la serra de Corsavell a ma esquerra i per les "escaletes" pas estret, on el ramat ha de pujar en fila índia, anem pujant pausadament cap a assolir el coll de Bassegoda on enllacem novament amb el GR-11 que abandonem per baixar i pujar cap a la Creu de Principi, on dinarem deixant menjar el ramat en les pastures que hi ha; comença a ploure i els joves van a posar fil per una marrada que ja s'havia fet l'any anterior baixant cap a la Comella, plou tota la tarda i tenim la sort que para a les 8 deixant sopar al personal i podem parar la tenda: 3 a la tenda, 2 al cotxe de suport, 2 al d'en Dani i 2 a la casa i a dormir fins a 2/4 de 6, per poder aviar a les 6.
3r. dia. Diada curta uns 10-12 kms. per descansar i preparar el 4rt dia.
Des de la Comella pujant per las serra del mateix nom coronem el coll de Sant Julià, poc abans del qual deixem a ma dreta el trencant que puja a l'ermita de S. Julià de Ribelles i agafem una nova marrada, que l'any anterior va fallar, car les vaques el desconeixien, enguany però amb el fil al costat esquerra vam arribar sans i estalvis fins el rierol del coll de Ribelles i planejant varem parar al Camp d'en Quel, sota de Can Domer i prop del Molí del Moretó i del Moretó als prats del qual es va posar fil per si les vaques no tenien prou menjar poder-les aviar cap els plans de sota Can Moretó.
Sopar amb els "cowboys" i anar a dormir d'hora pel que ens esperava l'endemà.
es compliquen podent fer una marrada planera cal baixar des de Coll de Falgueres darrera el Comanegre fins a La Manère i pujar per un GR secundari en fila índia com a les escaletes, dues hores llargues.
Sortim des dels camps d'en Quel cap el Moretó seguint la riera de Sant Aniol que creuem fins els prats de Cal Moretó, on mengem una queixalada, per trencar el cuc, mentre les vaques i vedells aprofiten les pastures. Pugem Coll de Falgueres molt dret i mal camí, les vaques s'escampen cada vegada que trobem petits prats; al arribar a dalt per la pujada de l'Infern es dispersen i tenim feines a agrupar-les baixem fins a Lamanère i pugem per la marge esquerra del torrent de Malrem tardem quasi tres hores des del primer cap fins a l'últim a part de quedar 5 vaques endarrere a baix a Lamanère; a dalt trobem el ramader francès que no ens permet fer el planer que ens estalviaria 5 hores de camí.
Al prat de Malrem ens costa aviar-les les boixedes, sort dels "cowboys", deixem a ma dreta Bocabartella passant per el cingle Blanc i el Coll del Roure per anar a parar l'Oratori de Sant Antoni on arribem a les 3 tocades. Parem a dinar, han passat 9 hores des que havíem fet una queixalada Dinem mentre un va recollir les vaques de Lamanère.
Desprès de dinar trons llamps i aigua fins arribar a Rocabruna. Ni temps per fer fotos.
5é. dia. Des de Rocabruna fins a Llanars carretera i lentitud ja que el ramat està cansat.
Sortim de Rocabruna a 1/4 o dos de set (tard), anem fins a Fontrubí on esmorzem a Coll Pregon i amb els "cowboys" fins a Camprodon: P. de la Vall, Pont del Freixenet sobre el Ritort, C. del Freixenet, Av. de Maristany i cap a Llanars. Triem les que van a La Moixa i comença a ploure a bots i barrals, 47 litres en 3/4 d'hora amb els paraigues oberts fins a La Moixa.
Deprès dinar de comiat a Camprodon amb un mató excepcional de la Teresa.
 |
| Sortint de Rocabruna |
 |
| Camprodon |
 | ||
| Llanars fent la tria |
dimecres, 25 de maig del 2016
Transhumància des d'Avinyonet de Puigventos fins a Llanars
Enguany tornaré a acompanyar a la família Fontdecaba de Llanars que portaran el seu ramat a les pastures d'estiu de les muntanyes de sota el Costabona.
https://www.youtube.com/watch?v=AFc7gskuVsk
https://www.youtube.com/watch?v=AFc7gskuVsk
diumenge, 8 de maig del 2016
Transhumància
El primer diumenge de maigse celebra la Fira de la Transhumància a la Santa Creu del Jutglar, Olost.
Es fa un esmorzar de pastor i es mostren diferents treballs amb llana.
Es fa un esmorzar de pastor i es mostren diferents treballs amb llana.
diumenge, 20 de març del 2016
Les columnes del Palau de la Generalitat
Cadascuna de les quatre columnes que avui decoren el Palau de la Generalitat va ser esculpida d'una sola peça fa quasi 2.000 anys per picapedrers de la zona de l'antiga Troia (a l'actual Turquia).
Amb unes quantes columnes més, aquests monumentals blocs de granit van travessar la Mediterrània per formar part d'algun temple de l'antiga Tàrraco.
El temple, segurament dedicat a l'emperador August, va desaparèixer.
i a finals del segleXVI, l'arquitecte Pere Blasi va fer portar les quatre columnes a Barcelona per embellir el Palau de la Generalitat. Almanac del cordill.
Amb unes quantes columnes més, aquests monumentals blocs de granit van travessar la Mediterrània per formar part d'algun temple de l'antiga Tàrraco.
El temple, segurament dedicat a l'emperador August, va desaparèixer.
i a finals del segleXVI, l'arquitecte Pere Blasi va fer portar les quatre columnes a Barcelona per embellir el Palau de la Generalitat. Almanac del cordill.
dimarts, 1 de març del 2016
Almanac del cordill
El MARÇ marceja.
No enganya a ningú.
No convé refiar-se'n del Març.
El clima encara pot ser fred.
Però ens hem de posar a treballar de valent a l'hort.
Sembrem melons, carbasses, cebes, cogombres, pebrot i tomàquets.
Hem de cuidar que les verdures més delicades quedin ben protegides.
No enganya a ningú.
No convé refiar-se'n del Març.
El clima encara pot ser fred.
Però ens hem de posar a treballar de valent a l'hort.
Sembrem melons, carbasses, cebes, cogombres, pebrot i tomàquets.
Hem de cuidar que les verdures més delicades quedin ben protegides.
diumenge, 7 de febrer del 2016
30/01/16 Anada a buscar oli a ASPA
Enguany hem tornat a buscar oli a la Coop. del Camp d'Aspa.
Degut a la poca collita de 4 € litre a passat a 4,60 €.
Varem fer la visita cultural a Lleida
El Modernisme lleidatà fent una petita camina per l'eixample de Lleida. Edificis construïts a principis del segle passat. Vegeu-ne algunes.
Degut a la poca collita de 4 € litre a passat a 4,60 €.
Varem fer la visita cultural a Lleida
El Modernisme lleidatà fent una petita camina per l'eixample de Lleida. Edificis construïts a principis del segle passat. Vegeu-ne algunes.
 |
| Escoltant la guia. |
 | |
| l'Escorxador |
 |
| entrada peatonal |
 |
| Pati i nau |
 |
| detall reixa forjada |
 |
| entrada de les cases noves |
 |
| Cases noves o de Balasch |
 |
| La Vinícola_ Casa Baró |
 |
| Casa de la Lira |
 |
| Casa Xammar |
 |
| Cinema Vinyes |
 |
| Casa Magí Llorens |
 | |
| Sostre de l'entrada principal |
 |
| Entrada |
 |
| Casa Melcior |
dimecres, 3 de febrer del 2016
POLLEGUERA (ALMANAC DEL CORDILL)
Ni menjar sopes sense cullera ni tenir porta amb polleguera.
Aixó es deia en inventar-se les frontisses...
Perquè abans, les portes s'aguantaven amb polleguera: una barra vertical de ferro o fusta, encaixada en dos clots a la llinda (un a dalt i un a sota).
Sobre la polleguera girava la porta..., però si es desencaixava, era difícil de tornar-la a posar.
per això quan algú ens fa perdre els nervis i ens treu del nostre estat d'ànim habitual, encar diem: "em treus de polleguera"!!!
Aixó es deia en inventar-se les frontisses...
Perquè abans, les portes s'aguantaven amb polleguera: una barra vertical de ferro o fusta, encaixada en dos clots a la llinda (un a dalt i un a sota).
Sobre la polleguera girava la porta..., però si es desencaixava, era difícil de tornar-la a posar.
per això quan algú ens fa perdre els nervis i ens treu del nostre estat d'ànim habitual, encar diem: "em treus de polleguera"!!!
dissabte, 23 de gener del 2016
La gla
La gla (f.), aglà (m. o f.) (del llatí glans id.) o bellota (f., de l'àrab ballūta, alzina) és un fruit característic de les plantes del gènere Quercus (família Fagaceae).
Dins d'aquest gènere hi ha espècies arbòries: l'alzina, la carrasca, la surera i totes les espècies de roures i arbusts com garric, que fa les glans més grosses.
Les glans d'alzines i roures s'han destinat des de l'antiguitat a alimentar ramats de porcs, ovelles i cabres.
Roures i alzines són arbres molt preuats dels nostres boscos.
Són resistents i poden viure segles.
Produeixen la gla, un fruit que en èpoques passades es molia per a fer-ne pa.
Les glans agraden als porcs, ratolins i esquirols... i a uns quants ocells.
Les rates les amaguen sota terra.
A vegades no les recuperen, i aquelles glans germinen i es converteixen en arbres.
Dins d'aquest gènere hi ha espècies arbòries: l'alzina, la carrasca, la surera i totes les espècies de roures i arbusts com garric, que fa les glans més grosses.
Les glans d'alzines i roures s'han destinat des de l'antiguitat a alimentar ramats de porcs, ovelles i cabres.
Roures i alzines són arbres molt preuats dels nostres boscos.
Són resistents i poden viure segles.
Produeixen la gla, un fruit que en èpoques passades es molia per a fer-ne pa.
Les glans agraden als porcs, ratolins i esquirols... i a uns quants ocells.
Les rates les amaguen sota terra.
A vegades no les recuperen, i aquelles glans germinen i es converteixen en arbres.
 |
| Gla |
 |
| Alzina |
 |
| Alzina surera |
 |
| Roure |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)