El manescal: qui te per art i ofici guarir les malalties de les besties

dimecres, 28 de setembre del 2016

Anada a Mallorca

Amb els del sopar dels divendres hem estat a Mallorca sis dies, amb guia local ja que dormíem a casa d'ella: La Catalina
dia 20:
Vol a Palma
Visita a Valldemossa, Cementiri de Deià i port de Valldemossa amb dinar al mateix.

Deià

Port de Valldemossa

dia 21
Mercat de Sineu
Palma
Castell de Bellver

Maria de la Salut

Ses Corbates, 36

Gallina menorquina

Portes d'olivet

dia 22
Jardins de d'Alfabia
Puig de Randa

dia 23
Sa Calobra
Lluc
Fornalux
Sóller
Port de Sóller

Sa Calobra

Tramvia del Port de Sóller

dia 24
Felanitx
Porto Petro
Casa de l'arquitecte de l'Operahaus de Sidney
Cala Mondragó
Ses Salines

Pebrots per a la sobrassada

dia 25
Alcúdia
Pollença
Port de Pollença
Cap de Formentor
S'Albufera

Maria de la Salut


tamariu

dimecres, 7 de setembre del 2016

TRET de l'Almanac del cordill

Els ocells alegren l'hort amb els cants i el netegen d'un munt d'insectes, però, per contra, quan arriben en estols famolencs, poden malmetre la collita.
A més, els agrada molt els cucs, que son beneficiosos per a l'hort.
I, es clar, els agrada becar la fruita just al punt de la maduració.
Per això convé protegir verdures i fruiters.

"Canticel" de Josep Carner

Per una vela en el mar blau

daria un ceptre;

per una vela en el mar blau

ceptre i palau.

Per l'ala lleu d'una variant

mon goig daria,

i el tros em resta, mig romput,

de joventut.

Per una flor de romaní

l'amor daria;

per una flor de romaní

l'amor doní...

"L'ofici de moliner: menjar, beure i no fer res:

fa treballar l'aigua,

fa treballar el vent

i les pobres bèsties

de les altres gents"

divendres, 19 d’agost del 2016

FM-2016 (2)

Dia 17
Ball de gegants i capgrossos.
Sardanes
Concert amb Paola Lai.
Concert amb Quico Pi de la Serra.
Dia 18
Concert-Serenata amb la Principal a la Plaça Major.
Correfoc xiqui.
Nit de gintònics a la Rigotaverna.
Fins l'any que ve!!!

dimarts, 16 d’agost del 2016

FM-2016

Festa Major.
Abans d'ahir pregó i cercavila amb les entitats i tot de gegants vinguts d'arreu
Ahir 15 diada pobre sense concert de la Principal de la Bisbal, desprès de tota la vida, almenys jo des de l'any 1980, que al acabar la sobretaula era obligat anar a concert.
Avui 16, segon dia concert de jazz a les 19:00
I l'esperat

CORREFOC

divendres, 12 d’agost del 2016

LA FLOR DE SAÚC

A diferents indrets d'Europa fan un refresc amb la flor de saüc, llimona i sucre.
Diuen que aquesta beguda ja la feien els romans.
Primer fan un xarop dens que després barregen amb aigua fresca o bé amb tònica.
Amb la flor acabada de collir podeu fer una infusió i afegir-hi mel i llimona.

dimecres, 15 de juny del 2016

Transhumància-2016

Des del 31 de maig fins el 4 de juny hem portat 270 caps de bestiar boví des d'Avinyonet de Puigventós fins a Llanars.

1er dia. Jornada dura ja que el 75% del trajecte es fa sobre l'asfalt.

Des dels paratges de la Falguerona aviem el ramat, travessant tota la garriga d'Empordà i les brugueres cap els camps de Mas Pi, carretera Gi-510 Terrades, Sant Llorenç de la Muga dinant al Moli de la Cademont i posant fil fins a Albanyà, passant per la Mare de Déu de Palau i tancant les vaques al Mas de l'Illa a tocar del càmping d'Albanyà. Arriben els "cowboys" i ens acompanyen fins al càmping. Petit incident amb un vedell que cau cap el Muga, que més tard va poder ser rescatat.

Tarrades

S. Llorenç de la Muga

2n. dia. Llarg per els desnivells acumulats sobretot el coll de Bassegoda.

Des d'Albanyà passant per Can Ferrers, acompanyant La Muga fins a trobar el torrent del Pincaró i deixant el GR-11 , pujant per arribar al pla de Can Coll, on esmorzem, deixem l'ermita de Sant Joan de Mussols (890m.) al cim de la serra de Corsavell a ma esquerra i per les "escaletes" pas estret, on el ramat ha de pujar en fila índia, anem pujant pausadament cap a assolir el coll de Bassegoda on enllacem novament amb el GR-11 que abandonem per baixar i pujar cap a la Creu de Principi, on dinarem deixant menjar el ramat en les pastures que hi ha; comença a ploure i els joves van a posar fil per una marrada que ja s'havia fet l'any anterior baixant cap a la Comella, plou tota la tarda i tenim la sort que para a les 8 deixant sopar al personal i podem parar la tenda: 3 a la tenda, 2 al cotxe de suport, 2 al d'en Dani i 2 a la casa i a dormir fins a 2/4 de 6, per poder aviar a les 6.

3r. dia. Diada curta uns 10-12 kms. per descansar i preparar el 4rt dia.
Des de la Comella pujant per las serra del mateix nom coronem el coll de Sant Julià, poc abans del qual deixem a ma dreta el trencant que puja a l'ermita de S. Julià de Ribelles i agafem una nova marrada, que l'any anterior va fallar, car les vaques el desconeixien, enguany però amb el fil al costat esquerra vam arribar sans i estalvis fins el rierol del coll de Ribelles i planejant varem parar al Camp d'en Quel, sota de Can Domer i prop del Molí del Moretó i del Moretó als prats del qual es va posar fil per si les vaques no tenien prou menjar poder-les aviar cap els plans de sota Can Moretó.
Sopar amb els "cowboys" i anar a dormir d'hora pel que ens esperava l'endemà.

4rt. dia. Diada complicada difícil i molt dura. Cal entrar a França i els camins
es compliquen podent fer una marrada planera cal baixar des de Coll de Falgueres darrera el Comanegre fins a La Manère i pujar per un GR secundari en fila índia com a les escaletes, dues hores llargues.

Sortim des dels camps d'en Quel cap el Moretó seguint la riera de Sant Aniol que creuem fins els prats de Cal Moretó, on mengem una queixalada, per trencar el cuc, mentre les vaques i vedells aprofiten les pastures. Pugem Coll de Falgueres molt dret i mal camí, les vaques s'escampen cada vegada que trobem petits prats; al arribar a dalt per la pujada de l'Infern es dispersen i tenim feines a agrupar-les baixem fins a Lamanère i pugem per la marge esquerra del torrent de Malrem tardem quasi tres hores des del primer cap fins a l'últim a part de quedar 5 vaques endarrere a baix a Lamanère; a dalt trobem el ramader francès que no ens permet fer el planer que ens estalviaria 5 hores de camí.
Al prat de Malrem ens costa aviar-les les boixedes, sort dels "cowboys", deixem a ma dreta Bocabartella passant per el cingle Blanc i el Coll del Roure per anar a parar l'Oratori de Sant Antoni on arribem a les 3 tocades. Parem a dinar, han passat 9 hores des que havíem fet una queixalada Dinem mentre un va recollir les vaques de Lamanère.
Desprès de dinar trons llamps i aigua fins arribar a Rocabruna. Ni temps per fer fotos.

5é. dia. Des de Rocabruna fins a Llanars carretera i lentitud ja que el ramat està cansat.

Sortim de Rocabruna a 1/4 o dos de set (tard), anem fins a Fontrubí on esmorzem a Coll Pregon i amb els "cowboys" fins a Camprodon: P. de la Vall, Pont del Freixenet sobre el Ritort, C. del Freixenet, Av. de Maristany i cap a Llanars. Triem les que van a La Moixa i comença a ploure a bots i barrals, 47 litres en 3/4 d'hora amb els paraigues oberts fins a La Moixa.
Deprès dinar de comiat a Camprodon amb un mató excepcional de la Teresa.

Sortint de Rocabruna

Camprodon


Llanars fent la tria

Almanac del cordill

Els Romans van ser els primers en fer tunels per passar-hi carreteres.
23-03-25.- A l'edat mediaval, les tòfonesno eren gaire apreciades, per ser negres i per nèixer sota terra eren considerades d'origen diabòlic.
24-02-25_ les vaques i els cavalls poden dormir dretes, però en aquesta postura no descansen
24-01-25 S. Francesc de Sales; parlem de dents de tauró quan a un nen li surt una doble fila de dents, sabem que els taurons en tenen 7 de files
20-02-25_ plantem en arrel nua quan les arrels van al aire, sense un pa de terra
13-01-25.- avui comença la setmana dels barbuts, S. Hilari, diuen la més freda de l'any. Hem començat bé, a CMdlG a -4º C. , el Sol des de 08:18 fins 17:44 i Lluna plena a les 23:27 a Càncer, BOIRES A LES PLANES (Calendari dels Pagesos)
08-01-25 S. Apol·linar i S. Gúdula. quan s'entraba a una casa es deia sempre: AH MARIA!!!

Paraula del dia de RODAMOTS.

ANAR A TOTES.- Algú, anar al màxim de les seves possibilitats, fins al límit. Va a totes per tal d’aconseguir treure la millor nota de la classe. Quan surt al camp, el nostre equip sempre va a totes.
ANAR DE TRONC.- Anar junts i avinguts a divertir-se. Es van separar de la colla i tots tres van anar de tronc fins a la matinada. Origen de l’expressió L’expressió anar de tronc es fonamenta en el fet que el tronc, a més de «la part d’un arbre o arbust compresa entre les arrels i les branques», és també un «parell de cavalls o muls que tiren un carruatge enganxats al fusell». Segons aquesta segona accepció és molt fàcil d’entendre què vol dir anar de tronc: dos amics que van junts a passejar, divertir-se, etc. En Joan i en Pere sempre anaven de tronc.
ANAR-LI AL DARRERA AMB UN FLABIOL SONANT.- Perseguir algú inútilment perquè faci alguna cosa; donar per perduda alguna cosa. Li vas deixar un llibre a la Laia i ara el vols recuperar? Ja li pots anar al darrere amb un flabiol sonant! Va deixar perdre l’ocasió, ara ja li pot anar al darrere amb un flabiol sonant.
BEMOLLS.- Eufemisme per collons; s’usa amb verbs com ara tenir o tindre, tocar, etc. Ara que ho teníem tot a punt, venen els veïns a tocar els bemolls. Sí que té bemolls que el nou ens vulgui donar lliçons. Etimologia En sentit recte (‘signe musical que indica que l’entonació natural de la nota que precedeix s’ha d’abaixar un semitò’) ve del baix llatí be molle, ‘be suau, molla’, a causa de la representació antiga, i també anglosaxona actual, de la nota musical si per una lletra b.
CALMÓS/OSA.-Que està en calma. La Maria va parlar tota calmosa. Són les nits calmoses i suaus de l’estiu. Té un tarannà calmós. 2 Que té calma, que fa les coses sense apressar-se gens. L’Eduard és de temperament calmós, no li menis pressa. Amb aquest caminar tan calmós farem tard.
CEBA.- En sentit figurat, dèria excessiva, idea fixa. Quina ceba que li ha agafat, amb això d’estudiar música, però no té bona oïda. Etimologia Del llatí cēpa, mateix significat. Més mots de la mateixa família són ceballaire (‘venedor de cebes’), ceballut, cebar (‘camp plantat de cebes’), cebaci (‘de ceba’) i ceballot.
COM AQUELL QUE DIU.- Fórmula que serveix per a acompanyar una afirmació poc exacta o que ho pot semblar. Només érem quatre, com aquell qui diu. Ell era, com aquell qui diu, una mena de missioner. També: com aquell que diu, com qui diu, per dir-ho així, com si diguéssim, que diguéssim
DIDALERA.- Digital; herba de la família de les escrofulariàcies, de fulles lanceolades i gruixudes, i flors en raïm, de corol·la tubulosa en forma de didal, generalment purpúrica i tacada per dins, que sol fer-se a les clarianes dels boscos humits, emprada com a tònic cardíac perquè conté digitalina i digitoxina (Digitalis purpurea). També: boca de llop, didals, digital purpúria, guantera, herba didalera... Etimologia De didal, del llatí digĭtale, mateix significat, derivat de dĭgĭtus, ‘dit’. Més mots de la mateixa família són ditada, dígit, ditejar i digitalitzar.
ENNUEG.- Acte d’ennuegar-se. Entre els plors i els ennuecs no vam entendre bé el que ens deia. També: ennuegada, ennuegament Etimologia D’ennuegar, del llatí vulgar innodicare, llatí clàssic innodare, ‘fer un nus’, derivat de nodus, ‘nus’.
ESCLATA-SANG.- Nom donat a diversos bolets comestibles de la família de les russulàcies, tots ells pertanyents al gènere Lactarius. Els més coneguts són el Lactarius sanguifluus (rovelló) i el Lactarius deliciosus (pinetell). Es fan a les pinedes. Els esclata-sangs són molt bons de menjar, fregits, guisats o bé rostits a la brasa o a la planxa. Esclata-sang es diu sobretot al sud del País Valencià, a Mallorca i a Menorca; en altres bandes la denominació més comuna és rovelló. Vegeu en aquest mapa com en diuen a les diverses comarques.
GINESTA.- 1 Arbust de la família de les papilionàcies (Spartium junceum), gairebé sense fulles, de branques verdes semblants a joncs, de flors grogues i oloroses i llegum negre quan és madur, que es fa a les terres mediterrànies. 2 Flor de la ginesta. Etimologia Del llatí vulgar genĕsta, llatí clàssic genista, mateix significat. Un ginestar és el lloc on abunden les ginestes. L’arbust també rep el nom de ginestera.
GRATAR.- Fregar amb les ungles. Els óssos graten els arbres per marcar el territori. Quan no sap què respondre, es grata el cap. Per extensió, fregar una cosa per a arrencar-ne allò que en revesteix la superfície, la capa més externa. Va gratar la pintura de la paret per veure què hi havia a sota. Per saber si teniu premi, grateu la zona platejada amb una moneda.
JOQUER.- 1 Lloc (normalment barra o embarrat) disposat perquè hi dormin les gallines, l'aviram, etc. A mitjan gener, cada gallina al joquer. 2 Jaç, llit, lloc per a dormir. En aquella posada trobareu bon menjar i bon joquer. També: joc (o jóc, abans que en suprimissin el diacrític) Etimologia De joc, del germànic fràncic juk, ‘jou; perxa per a objectes’.
MANOBRE.- Obrer que ajuda el paleta en totes les feines que no necessiten gaires coneixements de l’ofici. Quan van decidir de restaurar l’ermita, el mestre d’obres va comparèixer acompanyat d’un paleta i un parell de manobres. Etimologia Compost de mà i obra, inicialment ‘mà d’obra, materials i conjunt de constructors’, amb pas de l’abstracte a l’agent, en masculí, com guàrdia, guaita.
MESTRE DE CASES.- Professional que, sota la direcció d’un arquitecte o sense, dirigeix els paletes i els manobres. Sense un mestre de cases no es pot emprendre cap construcció. També: mestre d’obres
MEULA.- 1 Borratxera (mall., men.). Escorxava una meula que havia agafada diumenge decapvespre. 2 Constipat fort (mall., men.). He agafat una meula que no m’aguant. No vagis descalç, que aplegaràs una bona meula!
OCUPADA.- Eufemisme de prenyada; dit de persones o animals prenys. «Tinc la dona ocupada». «Tinc la vaca ocupada». També es deia: «Tinc la dona plena». Un altre eufemisme sinònim és panxuda. Etimologia D’ocupar, del llatí occupare, mateix significat, derivat de ob- ‘enfront de’ i capĕre ‘agafar’. Més mots de la mateixa família són cabre, cabuda, encabir (o enquibir), preocupar i desocupar.
PARSIMÒNIA.- Que està en calma. La Maria va parlar tota calmosa. Són les nits calmoses i suaus de l’estiu. Té un tarannà calmós. 2 Que té calma, que fa les coses sense apressar-se gens. L’Eduard és de temperament calmós, no li menis pressa. Amb aquest caminar tan calmós farem tard.
PENSAMENT.- Nom donat a les espècies del gènere Viola, de la família de les violàcies, de flors semblants a les violetes, però amb els dos pètals laterals acostats al superior. Cal esmentar-ne el pensament de jardí o, simplement, pensament (V. wittrockiana) i el pensament silvestre o de camp (V. tricolor). Etimologia Pensament ve del verb pensar, però en el sentit de la flor potser ve del francès pensée; a l’Edat Mitjana aquesta flor era considerada un símbol de la memòria.
PICAPEDRER.- 1 Persona que treballa la pedra que ha d’ésser emprada en construcció. 2 A les Balears, paleta, mestre de cases. També: picador -a, picapedra, pedrapiquer -a Etimologia De picapedra, que és una altra manera de designar els picapedrers, de picar i pedra.
POCA COSA.- 1 Cosa sense importància. La feina que m’han encomanat és poca cosa, aviat l’hauré enllestida. 2 Persona feble, insignificant, físicament o de caràcter. Aquest noi és molt poca cosa, però encara pot créixer. És tan poca cosa que no se sap imposar quan cal. També: poqueta cosa, poca coseta
QUÈ DIUS ARA! .- Expressió que indica sorpresa, estranyesa, davant el que un altre afirma o nega. Anar a la platja? Què dius ara! No veus que està a punt de ploure? —S’ha mort la meva mare. —Què dius ara? Si que em sap greu! També: què dius!, què vol dir!
SANGONERA.- 1 Invertebrat anèl·lid de la classe dels hirudinis, que es caracteritza perquè s’adhereix a altres animals i els xucla la sang. 2 En sentit figurat, persona que viu, que s’enriqueix, a despeses d’altri, exhaurint-ne els béns, els recursos; cosa que absorbeix grans cabals.
SANGTRAIT.- Blau, especialment petita acumulació de sang presa continguda sota la pell que es fa als dits, a les parts carnoses de la mà, etc., a conseqüència d’una pessigada, d’un cop d’una eina, etc. M’he pessigat els dits amb les estenalles i m’ha sortit un sangtraït. També: mostela, mula; el DCVB recull les formes sangprès i peramassat al Conflent. Segons els llocs es pronuncia santrit, sentruït, sang truïda, etc.
TRANQUILITAT I BONS ALIMENTS.- Locució amb què hom recomana de fer o de prendre les coses amb calma. No t’espantis i fes-ho a poc a poc; tranquil·litat i bons aliments.
TRINCAR.- Beure molt (Empordà). No trinquis tant, que t’emborratxaràs.
UAL·LA!!!.- Digital; herba de la família de les escrofulariàcies, de fulles lanceolades i gruixudes, i flors en raïm, de corol·la tubulosa en forma de didal, generalment purpúrica i tacada per dins, que sol fer-se a les clarianes dels boscos humits, emprada com a tònic cardíac perquè conté digitalina i digitoxina (Digitalis purpurea). També: boca de llop, didals, digital purpúria, guantera, herba didalera... Etimologia De didal, del llatí digĭtale, mateix significat, derivat de dĭgĭtus, ‘dit’. Més mots de la mateixa família són ditada, dígit, ditejar i digitalitzar.
VERGONYES.- Eufemisme per òrgans genitals; s’usa sobretot amb els verbs ensenyar, mostrar, etc. No els feia res d’ensenyar les vergonyes a casa, encara que tinguessin visita. Mig poble els va veure al riu mostrant les vergonyes.