tempus discurrit... 26-05-21

 Quan hom menys s’ho pensa salta la llebre.
Caminant al matí he trobat aquesta estesa de civada tallada per tal que s’eixugui i es pugui embalar.
Cal reduir la humitat des de un 85-90 % fins a un 25-30%, bales embolicades -micro sitges- o bé un 15-18%, bales seques.

Els jardiners del territori, els nostres agricultors i pagesos, han après ràpidament i amb la maquinaria actual poden arribar a fer aquestes paral·leles corbes.
Abans les màquines segadores només tallaven, les primeres mecàniques les tirava un cavall i tenien una pinta amb unes ganivetes que tallaven el ferratge. Avui però son segadores-condicionadores, el que vol dir es que no tallen sinó que aplasten, amb la qual cosa augmenta la superfície d’evaporació i escurcem el període de assecatge i el perill que no es mulli.
#naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #emnanescalfañé

 

jesus_marti_campmajo

Baixant de coll bregó cap a Rabioses?

el_manescal

Si, on hi havien els eucaliptus d’en Botó!!!

tempus discurrit... 25-05-21

 Contrallum 33.- olivera. #CMdlGBE #natuuralocalBE #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

peremaria3449

Curiositat: no hi ha cap explicació didàctica.

el_manescal

No he trobat els llibres de bon matí!!!😉

Tempus discurrit... 24-05-21

 Estisoretes
Avui me'n he trobat una d’albina!!!
Forficula auricularia, la papaorelles comuna o tisoreta europea, és un insecte dermàpter omnívor, tenen dos apèndixs abdominals que li donen nom. Te dues ales però quasi no les desplega mai. Són inofensius i tendeixen a habitar en els llocs on ho fan els humans. F. auricularia és una espècie que té cura dels seus fills i ha sobreviscut en una gran varietat d'ambients.
Són actius principalment de nit, s'alimenten des de matèria vegetal a petits insectes. Són més aviat carronyaires que depredadors. De dia es solen amagar en escletxes i petits caus per a no ser depredats.
Ponen, les femelles, uns 50 ous en un niu, on s’alletarguen fins a la primavera que es quan neixen les nimfes a les que cuiden durant un mes.
Curiositat:
El nom de papaorelles prové del rumor que aquests insectes entren a les orelles humanes i fins i tot poden entrar dins el cervell. Evidentment que és només una llegenda urbana!!! #CMdlGBE #naturalocalBE #faunalocalBE #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

tempus discurrit... 23-05-21

 Ahir els IN-COMBO-STIBLES, vàrem fer el primer i potser únic concert!!!
L’escola Municipal de Música Conrad Saló intenta fer una socialització de la música i, a part de la Cobla, ha Creat una sèrie de grups per tal de que les/els alumnes aprenguin a tocar en conjunt. Al combo d’adults: InCOMBOstibles ens dirigeix l’Óscar i hi toquem: un piano, un saxo, dos clarinets, una bateria i una tenora. L’Ajuntament procura que en alguns dels seus actes actuïn aquests grups, per anar agafant “taules” (Tenir experiència com a actor.) No hi ha edat per aprendre a tocar un instrument i us animo a fer-ho. Sempre m’ha semblat que la MÚSICA és el MILLOR que hem fet com a espècie per deixar de ser homínids i ser més humans. #músicadeconjunt #elmanescalfañé

 

tempus discurrit... 22-05-21

 Passejant pel barri de la Ribera (5)
El concepte Gremi defineix un conjunt de persones que practiquen el mateix ofici; solien concentrar-se en un mateix carrer. A Barcelona, com a d’altres ciutats, hi ha carrers que mantenen el nom de l’ofici que allà s’hi havia realitzat durant molts anys.
Els artesans eren els “ministerials”: menestrals, persones que es guanyen la vida fent treballs manuals o mecànics !!!
Heus ací alguns dels carrers:

Carrer dels Assaonadors
Carrer dels Corders
Carrer de les Semoleres
Carrer dels Cotoners
Carrer dels Mirallers
Carrer dels Sombrerers
Carrer dels Abaixadors
Carrer de les Caputxes
Carrer dels Canvis vells
Carrer dels Canvis Nous
Carrer de la Vidrieria
Carrer de la Formatgeria
Carrer dels Flassaders

Per últim el carrer de l’Argenteria que des de la plaça de S. Maria ens porta a la Via Laietana.

Curiositat:
Cada corporació tenia la seva confraria, agrupació de caràcter religiós amb funcions socials i benèfiques amb un sant patró que la representava. Ajudaven els que ho necessitaven i les vídues i els orfes. #trepitjantBCN #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

Tempus discurrit... 21-05-21

 La “solanum tuberosum” (2)
La seva floració es dóna a la primavera i a principis de l'estiu, depenent del lloc.
Les flors es presenten agrupades en cimes i són blanques o violetes amb uns estams grocs molt visibles, amb cinc sèpals i una corol·la formada per cinc pètals soldats.
Les patates s'utilitzen per a cuinar un dels plats més populars del món: les patates fregides.
A Mallorca es fan servir per preparar el tombet, el Frit mallorquí i les coques de patata.
Les patates també es fan servir per elaborar el vodka.
Curiositat:
Per al consum humà la seva producció només és superada per tres cereals: el blat, l'arròs i el blat de moro. No obstant això, els tubercles de la patata brinden un rendiment per hectàrea diverses vegades superior a aquells que s'obtenen amb els grans dels cereals. #CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

peremaria3449

També són molt populars les patates braves del bar Tomás, a Sarrià.

 

Tempus discurrit... 20-05-21

 Sant Joan de Salellas (2). Ermita romànica restaurada al 1985, està situada prop del mas de Can Salellas. Construïda entre els segles X-XI, presenta en els seus murs “opus spicatum” una manera de construir murs i paviments. L'opus spicatum (terme llatí que significa obra en forma d'espiga), o d'espiga de blat, o espina de peix, és un tipus de construcció utilitzada en temps dels romans i medievals. Consta de maons, rajoles o pedra tallada posats en un patró en forma d'espiga.
Com a paviment no presenta cap dificultat, el més gran que he vist és el de la plaça del Campo a Siena.
En canvi en la construcció de murs amb pedres planes i allargades, dona inestabilitat a la pared, degut a les carregues oblíques. En podeu veure també a Santa Coloma de Fitor
Curiositat:
Hom pensa que en els murs te un caire més ornamental que constructiu, ja que en la simbologia cristiana és un element recurrent. #edificissingularsbe #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

 

Tempus discurrit... 19-05-21

 El cep es considera una planta de secà la qual, per sobreviure a les secades, ha desenvolupat unes arrels molt profundes que poden arribar fins als 5 metres de fondària.
És un arbust de fulla caduca. És una planta enfiladissa que s’emparra agafant-se mitjançant els “circells”, petites branques que es cargolen al suport que troben. Normalment els ceps tenen un tronc “soca o rabassó” de poca alçada.
De la soca en surten unes branques primes anomenades “sarments o redoltes”, d’aquests en surten fulles “pàmpols” alternes i també flors agrupades en inflorescències en forma de raïm. Les flors són blanques o verdoses.
Els de CMdlG ja tenen flors, però encara son tancades!!!
Curiositat:
Tot i que n’hi diem cep, el nom és vinya i el lloc on es cultiven s’anomena vinyes o vinyars.
#CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #elmanescalfañé

peremaria3449

Curiositat, a la comarca del Priorat, les arrels poden arribar, fins i tot, als 10 metres de profunditat.

 

tempus discurrit... 18-05-21

 La colza (Brasica Napus), està granant, aquells colors grocs que a part d’atreure al insectes polinitzadors, és una planta molt mel•lifera, atreu als humans per tal de fer i fer-se fotos, estan passant a un color verdós on cada flor pol·linitzada forma una tavella de uns 7 centímetres (coneguda científicament com a silíqua) amb 10-15 llavors d’entre 1,5-2 mil·límetres de diàmetre.
Encara ens caldrà esperar perquè passi a color beix i finalment a un color fosc, bastant negre.
Les fulles primàries, en aquesta etapa es tornen grogues, i cauen, queda només la tija, de fet és la mort de la planta: morir per renéixer, típic de moltes plantes.
Podem fer-ne: oli i/o tortó.
Curiositat:
És la tercera font més abundant d'oli vegetal i la segona font de proteïna més gran del món. #naturalocalBE #floralocalBE #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #elmanescalfañé

 

 

tempus discurrit... 17-05-21

 Santa Maria de la Mar, antigament Santa Maria de les Arenes, ( sembla ser que en aquesta zona hi podia haver agut una arena o amfiteatre romà) és una església del gòtic català, construïda entre 1329 i 1383.
A l’any 1005 apareix com a parròquia de Vilanova de la Mar, barri extramurs com vàrem explicar ja en el primer post.
El terratrèmol del 1428 enderrocà la rosassa i provocà la mort de 30 persones.
Té 4 portes: la de la façana principal, la de les Moreres, de Sombrerers i una a l’absís que dona al Passeig del Born.
Tot i que te tres naus, l’impressió que hom té al entrar-hi es quasi d’una sola nau.
Així com la catedral la va fer construir la monarquia, la basílica la va construir el Poble, contribuint-hi especialment els bastaixos, carregadors del moll.

Curiositat:
La construcció de l'església és l'assumpte principal de la coneguda novel·la d'Ildefonso Falcones, L'església del mar. #trepitjantBCN #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #edificissingularsBCN #elmanescalfañé

 

Tempus discurrit... 16-05-21

 Passejant pel barri de la Ribera(5)
El fossar de les Moreres, actualment es una plaça, però corresponia a un dels dos cementiris(fossar ve de fossa: lloc on s’enterren els desconeguts) que tenia S. Maria del Mar.

L'onze de setembre de 1714, durant la Guerra de Successió, l'últim reducte resistent era format per Santa Eulàlia, els baluards de llevant i de Santa Clara, així com el barri sencer de Ribera. El fossar era el cementiri més proper i en ell varen ésser enterrats els seus defensors.
Pels volts de 1870 es començà a celebrar al fossar l'Onze de setembre amb caire d'homenatge als caiguts i reivindicatiu del fet català. Des d'aleshores, aquest indret esdevingué un lloc fortament testimonial i plenament arrelat a la consciència i memòria històrica del país.
Avui dia és un memorial de guerra pels morts que hi va haver en el Setge de Barcelona.
Està situat a la façana Sud de la basílica.
Curiositat:
La degeneració i dessacralització de l'espai va durar fins que la poesia de Frederic Soler Pitarra va cridar l'atenció sobre la significació històrica del lloc. A la poesia s'explica que un fosser i el seu nét hi enterren els defensors morts a la Barcelona de 1714, quan els porten el cadàver d'un soldat dels assetjadors, fill del fosser i pare del noi, es neguen a enterrar-lo:

« Al fossar de les Moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.» #trepitjantBCN #humanitzaciódelmedi #quasiqmzero #fetsdenostrahistòria #elmanescalfañé

Tempus discurrit... 15-05-21

 El gran duc (bubo bubo) és una au amb els ulls grossos i de color taronja, i dos plomalls al cim del cap que recorden ben bé unes "orelles", tot i que no tenen res a veure amb el sentit de l'oïda.
És el rapinyaire nocturn més gran del món, ja que mesura entre 29 i 73 cm del bec a la cua, i la seua envergadura alar ronda d'1,38 a 1,7 m (una mica més petit que l'àguila daurada). El seu pes oscil·la entre 1,5 i 4 kg. Les femelles són més grans que els mascles i poden arribar a pesar tres quilos i fer més d'un metre i mig de punta a punta d'ala.
Menja carn viva: rates, conills, talps, ànecs i perdius, així com d’altres rapinyaires diürns.
La seva veu és un udol profund, tipus úú-oo, que pot arribar a sentir-se fins a 2 km de distància.
Avui n’he posat un, de fibra, a CMdlG per que vigili les cireres, a veure si enguany, en podem collir algunes, abans que els estornells!!!
Curiositat:
S’estima una població d’unes 1000 parelles als Països Catalans.
Viu des de Portugal fins al Japó i des de Mongòlia fins a Escandinàvia!!! #CMdlGBE #naturalocalBE #faunalocalBE #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé 

 

Tempus discurrit... 14-05-21

Ahir era S. Pere Regalat, diu la tradició: “per S. P. Regalat, tot aixut o tot mullat”, “si plou per S. P. R., 40 dies d’aigua al teulat”, “si plou per S. P. R. , plou 40 dies de comptat”.
Ni Sol ni pluja o una mica de cada, però ha fet possible que pogués asprar les tomaqueres.
Una feina manual d’artesania arquitectònica ancestral. Ara esperar que no plogui cada dia com l’any passat, que va provocar una sèrie de malures, especialment de fongs, a la vinya, les patates i les tomaqueres. #CMdlGBE #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé