AUTOVIA ???

Carta oberta a tothom que encara tingui una mica de sensibilitat envers el TERRITORI on estem assentats.

El projecte de desdoblament de la carretera C-66, que ha de formar part de l’Anella de les Gavarres, fa que un es pregunti si és adequada aquesta gran infraestructura tenint en compte les característiques del petit territori que afectarà.

I VEIG:

· Que no s’estan adequant ni eixamplant les carreteres actuals PER FER-LES MÉS SEGURES.

· Que aquesta autovia de quatre carrils està sobre dimensionada i no servirà per millorar la mobilitat ni la qualitat de vida dels que vivim a l’Empordanet i que poc a poc han i hem anat modelant durant els últims dos-cents anys, parlem del paisatge de l’Empordanet, que han construït especialment els pagesos amb els camps i campets, les zones boscoses, els marges de paret seca, els vorals amb arbres i arbustives, els rius d’estopada, les rieres, els ponts que els sortegen i els camins que hi menen.

· Que un cop CONSTRUÏDA serà IMPOSSIBLE DE RETORNAR AL PUNT DE SORTIDA ACTUAL (POLÍTICA DE FETS CONSUMATS).

· Que amb la construcció de L’AUTOVIA damunt d’un terraplè suposarà, a part d’un gran impacte visual, una greu ferida al territori i alhora obligarà a tallar molts dels camins rurals que des de les poblacions donen accés a la zona dels aiguamolls de Pals o Torroella i/o per suposat a les Gavarres.

· Que augmentarà el risc d’incendi i la seva extinció, segons el Consorci de les Gavarres.

· Que moltes de les persones que han arreglat els masos i cases de les viles i els han convertit en segones residències sembla que tant els hi fa que es faci o no, talment sembla que no els afecti per res.

I CREC:

· Que el criteri del conseller de prioritzar l’autovia per sobre el millorament de l’actual xarxa de carreteres ens fa creure que respon a interessos privats i/o de partit o de favoritisme que poden perjudicar de manera irreversible el NOSTRE territori.

· Que el moment històric que estem vivint: una crisi de sistema, que obligarà més tard o més aviat a replantejar-nos el consum desorbitat i compulsiu per retornar al sostenible, i poder recuperar la humilitat que necessita l’home per poder continuar essent un poblador del planeta i no pas un destructor del mateix.

· Que tal com explica molt bé un article de la Vanguardia del proppassat diumenge 17 de maig, titulat: “Tendencias- Formas de entender la vida”, la Toscana Italiana i en especial un poblet de 2.600 habitants Gaiole in Chianti ha estat escollit per un grup d’experts en turisme i qualitat de vida de la revista “FORBES”(la revista de finances Nord-americana) com el millor lloc d’Europa per viure una bona vida doncs hi ha: boscos, vinyes, castells i poblets (no us sembla que parlin de l’Empordanet). Es troba només a una mitja hora de Siena i a una de Florència, i sobretot per que la petita carretera secundaria que hi comunica es una sort; sort doncs a l’estar lluny de grans xarxes viaries l’aparta dels grans masses turístiques (COSTA BRAVA), per contra els que hi van, hi van més motivats i més tranquils ja que ho fan expressament.

· Que si tal com venen dient els “NOSTRES POLÍTICS” (és un eufemisme doncs encara no n’he trobat cap que hem pugui representar) des de fa temps, busquem un turisme sense massificar, caldrà:

1. TRANQUIL·LITAT,

2. RESPECTA PEL PAISATGE,

3. NUL·LA DELINQUÈNCIA,

4. UNA RELATIVA LLUNYANIA DE LES VIAS RÀPIDES.

· Que si es construeix aquesta gran artèria (terminologia emprada per donar-nos a entendre que és sana i imprescindible) ens allunyem d’aquest tipus de vida lenta, tot i que per viure-la cal renunciar a certs serveis i comoditats que ens han venut com el “sumum” de la felicitat, en aquests darrers 30 anys, com pot ser anar cadascú sol en un sol vehicle.

Demano, i suplico si es que cal, tant al Departament de Medi Ambient com al d’Obres Públiques:

1. que es tornin a pensar i repensar (també poden comptar fins a 1000) si ens cal una autovia de 4 carrils que oscil·la entre els 18 i 30 metres d’amplada amb talussos de més de 8 metres i no pas una carretera d’onze metres (com la que s’està acabant actualment i que mena de la Bisbal a Figueres).

2. que posin SENY i VETLLIN perquè els interessos d’uns quants pocs no destrossin una part del territori que ha estat preservat i que és la nostra única riquesa natural que ens queda, per poder continuar gaudint d’una qualitat de vida que, fins ara, han tingut els que ens han visitat i hem tingut els que hem optat per viure en el territori, amb el territori i del territori d’una manera sostenible, sana, equilibrada i perdurable.

3. que una vegada destrossada la COSTA BRAVA amb edificis de pisos arran de mar (Palamós, Platja d’Aro, Sant Feliu...) no voleu endossar-nos aquesta nova i brutal infraestructura amb un format que afectarà als espais de Xarxa Natura i al futur parc de la Gavarres junt amb la seva àrea d’influència o sigui el que es coneix com a segona línia de mar, així com destruirà de forma irremeiable el paisatge de l’Empordanet nord, que per sort encara resta amb un bon estat de salut.

4. que no s’acabi de construir mai l’anomenada anella (pot ser caldrà batejar-la com ARGOLLA, com molt bé ja sa dit abans) de les Gavarres, , ja que l’economia de futur del nostre petit territori, de ben segur no passa, de cap manera, per LA CONSTRUCCIÓ DE LA MATEIXA, doncs la massificació del turisme no vol dir MÉS BENEFICI ECONÒMIC ans ben al contrari: pa per avui i molta fam per demà

Atentament: Jaume Fañé Carbonés, manescal

A la Bisbal d’Empordà juny de 2009

RACIONAMENT

Qué fem per formular una ració?

1. Obtenir l’informació sobre la composició dels farratges: estat vegetatiu, recol·lecció, conservació(sitja, bala rodona assecat, deshidratat, etc..) i contingut (anàlisi).

2. Determinar la quantitat de matèria seca (SS) que serà consumida.

3. Seleccionar una proporció de l’aliment apropiada.

4. Prorratejar el farratge total entre els disponibles.

5. Si una ració està equilibrada per a la mitjana de producció de llet d’un grup de vaques, un percentatge gran de les vaques del grup estarà mal alimentat: sots-alimentat. Per tan cal introduir un factor de correcció

6. Determinar els requisits nutricionals que necessiten els animals que alimentarem. Les necessitats varien: amb el pes corporal, nivell de producció de llet, greix i proteïna.

7. Multiplicar i sumar la SS disponible de cada farratge per la concentració de cada nutrient i determinar els nutrients totals disponibles.

8. Calcular la composició de la barreja de concentrats que ens manca per arribar a les necessitats totals que hem determinat en el punt 6.

9. Formular una barreja concentrada que tingui els requisits especificats.

10. Triar entre totes les possibles la millor per les vaques.

11. Procurar que tingui un preu de cost raonable, no sempre la més cara és la millor, ni la més barata la MENYS cara.

12. Comprovar que el consum i la fórmula funcioni correctament.

Una vegada la ració està equilibrada caldrà que és compleixin tres condicions per fer-la efectiva:

1.- que el ramader cregui que fent-la anirà bé. Si el ramader no creu en el nutròleg ni en la fórmula, malament anirà la cosa, cal, doncs que creieu en qui us fa la ració, demaneu-li, perquè us fa aquesta i no un altre, o bé si és la millor o tant sols és la més barata, o bé si utilitza totalment els vostres recursos (aliments produïts en la vostra explotació) o per què us fa comprar productes externs a la vostra finca agrícola.

2.- que es prepari acuradament. El que no podem esperar que els miracles és facin sols, caldrà posar-hi bastant de part nostre.

No és pot donar menjar despresa i corrent per anar a rampinar la userda, si no podem fer tota la feina, poder ens sortirà més barat fer-ne fer a d’altres i fer part de la nostra com cal.

El treball cal fer-lo a gust per disfrutar-ne i perquè sigui perfecte.

El que no podem fer és donar avui el que teníem de donar ahir, ni donar el que tindrem de donar demà, les formules estan calculades per uns quilos de pes en viu i per unes produccions en l’atipament de les vaques intervenen factors tant diversos com: Humitat dels aliments, Temperatura ambiental, Estat de gestació, Quantitat de fibra dels aliments, etc...

És per això que moltes vegades mengen molt més o molt menys de la quantitat expressada a la fórmula, i cal avisar ràpidament al nutròleg per veure si augmentem el nombre de racions o bé si cal tornar a calcular la fórmula o analitzar els aliments que hi entren en major quantitat: ensitjat principalment i també les bales rodones embolicades ja que el contingut en S.S. varia entre camps.

3.- que la vaca tingui oportunitat per poder-la menjar. És evident que si fem la fórmula correctament però a la vaca no l’hi donem barrejada, ni durant el temps necessari per poder-la menjar, ni en un pessebre net, la producció que n’esperem no s’assolirà.

L’evolució de la manera de donar el menjar ha canviat i millorat.

1. El principal problema que teníem per a la producció de llet era que el menjar es donava d’una manera esglaonada: primer el concentrat a la sala de munyir, després la userda a l'estable, més tard l’ensitjat i després una mica de farinada.

2. Més tard veient que el pinso dintre de la sala produïa una acidosi a nivell ruminal, es va introduir un sistema per administrar els concentrats de manera gradual.

Els collars magnètics (DAC) identificatius per cada animal , aquest sistema millorava ostensiblement la distribució d’aliments i eliminava l’acidosi ruminal, però no resolia el problema de l’administració dels aliments de volum.

3. Aquest problema és va resoldre quan van entrar al mercat els UNIFEEDS.

Amb l'Unifeed (que vol dir MENJAR ÚNIC) la vaca menja tot el dia el mateix i per tant aconseguim que a nivell del remuc no hi hagi acidosi i que la fermentació dintre del mateix sigui SEMPRE la mateixa, cosa que fa que la producció de llet pugui ésser constant al llarg del dia i per tant superior.

És a partir de l'Unifeed que la vaca ja la podem alimentar quasi com a un monogàstric (un sol estómac) i per tant mantenir bones lactacions amb una bona qualitat de la llet.

Això comporta que la vaca estigui més ben alimentada i faci més llet. Molts ramaders tenen por, perquè pensen que les més productores no estan prou ben alimentades i que en canvi, les de baixa producció, en un pati únic, s’engreixin més.

I pot ser veritat, sempre i quan, les vaques no quedin prenyades dintre dels sis mesos després del part (180 dies).

Nosaltres tenim comprovat que en granges amb un sol pati amb collars i Unifeed, si donem tots els quilos de pinso barrejats l'Unifeed la producció augmenta i hem disminuït la despesa.

Hem de tenir present que la capacitat d’ingestió de matèria seca d’una vaca depèn en gran manera de la seva producció lletera i del moment de gestació, ja que la producció lletera depèn de la producció i equilibri de dues hormones:

• la somatrotopina (BST) i

• l’insulina

Necessitem complir les següents normes de maneig:

· Netejar la menjadora almenys 1 cop cada dia.

· La menjadora tindria d’ésser el més fina possible(de ceràmica o bé d'acer inoxidable). A TOTHOM LI AGRADA MENJAR EN UN PLAT NET.

· Tenir sempre la menjadora plena, quan les vaques surtin de la sala de munyir, perquè pugin anar a menjar i quedin atrapades, cada dia almenys d’una a dues hores diàries, no serveix que puguin menjar quan vulguin.

· Totes han de tenir un espai de 70 cms per poder menjar sempre.

· Procurar que les vaques remuguin almenys de 8 a 11 h. cada dia. Hem de pensar que una vaca necessita uns 15 minuts per cada ½ kg. de Substància Seca, per tant una vaca que faci 50 litres de llet ens menjarà de 24 a 25 kg. de SS i necessitarà remugar unes 12 o 13 hores.

· Mantenir i NO sobrepassar la relació 60/40 % entre concentrats i fibra llarga de la ració en SS per evitar disfuncions del remuc.

· Procurar que la ració tingui una humitat propera al 50 %, més humitat atipa les vaques inútilment, i menys fa que la ració(sobretot si és dona amb UNIFEED) quedi dispersa i les vaques puguin triar el que més els hi agrada.

· Mantenir la corba de lactació procurant que la disminució de la corba sigui inferior al 7-8 % mensual.

· Separar les vaques en patis: per producció i per condició corporal.

1.- PART	3,5-3,75
2.- 30DIES POST-PART	1,75-2
3.- 50 DIES POST-PART	2
4.- 70 DIES POST-PART	2-2,5
5.- 100 DIES POST-PART	2,5
6.- 215 DIES POST-PART	3
7.- ASSECAT	3,5

· No tenir MAI juntes les vaques en producció i les eixutes.

· Procurar tenir el major número de patis de producció 3 millor que 2.

· Alimentar les vaques no ATIPAR-LES.

· Donar tot el menjar BARREJAT, en la mesura que sigui possible. Si no tenim UNIFEED caldrà imitar-lo tan com poguem

· Donar el menjar PESAT. Sinó li donem és molt possible que la fórmula que ens han equilibrat no sigui la correcta.

· Donar menjar una vegada al dia.

· Acostar-lo a l'estable almenys 4 vegades i millor 6. En aquest moment , hi ha ramaderies que acosten el menjar fins a 8 i 10 vegades cada dia.

· Procurar que tinguin menjar almenys 22-23 h. cada dia a la menjadora. Si les vaques mengen tot el dia el mateix, hi ha un increment del consum al voltant del 10 %, i també de la producció.

Cal començar a fer proselitisme

Vegeu que ens volen plantar al Baix Empordà

EL PAISSATGE ÉS L'ÚNIC PATRIMONI DE LA NOSTRA ESPÈCIE I DE TOTES LES QUE HI HAN CONVISCUT, HI CONVIVIM, I HI CONVIURAN EN UN FUTUR.

L'HOME TAMBÉ ÉS LA UNICA ESPÈCIE ANIMAL QUE TE PODER DESTRUCTOR.

I NINGÚ HI TE DRET EN NOM D'UNA FALSA ECONOMIA QUE NOMÉS DONA IMPORTANCIA AL TEMPS QUE TARDEM ANAR D'UN LLOC A L'ALTRE.

I AIXÍ RESTARÀ PER SEMPRE MÉS, SI NO ATUREM AQUESTA ANIMALADA DE L'ANELLA DE LES GAVARRES.

NO A CAP AUTOVIA DE 2x2 CARRILS I PONTS I TALUSSOS PER ARREU.

SÍ A UNA VARIANT A PEU PLA DE 1 x 1 CARRILS AMB CARRILS INTERMEDIS, D'ONZE METRES D'AMPLADA A PEU PLA EN TOT EL TRAÇAT MENYS A LES ZONES INUNDABLES.

Aliments Funcionals

Últimament han posat de moda la idea que cal prendre “aliments funcionals”, sovint es tracta d’una tàctica de marketing empresarial, ja que son més cars i el benefici empresarial és superior en tots els casos, ja que el valor afegit dels mateixos es elevat.

Malgrat que el terme "aliment funcional" sembli propi del nou mil·lenni, molts de nosaltres hem provat ja, potser sense saber-ho, aliments funcionals: llets enriquides, pro-biòtics, substàncies antioxidants...

Què són els aliments funcionals?

Són aliments als que s’ha afegit o s'ha eliminat un o diversos ingredients, l’estructura química o biodisponibilitat de nutrients dels quals s'ha modificat, o d'una combinació d’aquests dos factors.

És a dir, són aliments modificats, amb la particularitat que algun dels seus components (sigui o no nutrient) afecta funcions vitals de l'organisme de manera específica i positiva.

Però els components dels aliments enriquits es troben també en els convencionals, per la qual cosa una persona que segueix una dieta equilibrada i manté hàbits de vida saludables no necessita consumir aliments funcionals, ja que ingereix tots els nutrients que necessita el seu organisme.

Seria convenient, això sí, que l'Administració legislés (encara no ho ha fet al nostre país) sobre els requisits exigibles als aliments funcionals, i que controlés el compliment del que prometen al consumidor en la seva publicitat.

Aliments funcionals i les seves repercussions sanitàries

Existeix la creença que els aliments funcionals "curen" malalties. Tanmateix, la propietat funcional està relacionada amb el paper metabòlic estructural o fisiològic sobre el creixement, desenvolupament, manteniment i altres funcions normals de l'organisme i no amb la capacitat de tractar una patologia.

Els aliments funcionals poden (?) prevenir, però no curen.

Els principals:

1. Llets enriquides.
2. Probiòtics.
3. Prebiòtics.
4. Productes enriquits amb àcids grassos omega-3.
5. Productes enriquits en fitosterols.
6. Productes enriquits amb substàncies antioxidants.

Els fonaments científics per considerar funcionals diversos aliments són consistents, però cal preguntar-se si no és més raonable divulgar les propietats saludables ben demostrades de molts aliments, naturals o transformats, sense necessitat de crear una nova categoria, ambigüitats o al·legacions discutibles de promoció de productes que "s'afegeixin al que és funcional" sense arguments vàlids que ho justifiquin.

Actualment són necessàries més investigacions per a la comprovació científica de les propietats dels aliments funcionals, cal identificar els principis actius i validar la seguretat i, molt important, la dosi que s'ha d'utilitzar, establint-se marcadors analítics, assaigs clínics i demostració d'efectes bioquímics i fisiològics.

Ja som grandets i cal que decidim nosaltres si cal incloure’ls a la nostra dieta, de ben segur que si mengem una mica de TOT, cobrirem les nostres necessitats, sense carències.

*resum de l'article que està penjat al blog:El consum amb seny

La variant (08-04-09)

El conseller de Política Territorial s’ha despenjat amb unes declaracions dient que tot i que l’opció Nord es millor, faran la Sud-1,5(ni la Sud-1 ni la Sud-2).

Es veu clar que tenen ficat a la barretina que cal fer una AUTOVIA al Baix Empordà, sigui com sigui i faci falta o no, en lloc d’arreglar les carreteretes que ja tenim i augmentar-ne la seva seguretat.

Ara ja no diu que és pel desenvolupament econòmic ara ja diu que és per el trànsit DIARI, valenta escusa quan no es tenen arguments de PES.

Escolta música mentres mires el blog

Punxa ací
i desprès torna a obrir el blog en una altra finestra.
(encara no sé com fer-ho per que només soni de fons, tot arribarà)

Els Padrins regalen la Mona al Fillol Adoptiu

Els meus padrins adoptius m'han regalat una MONA esplèndida!
Com podeu apreciar a la foto, va d'animals com cada any!
Enguany ha esta un "cocodrilu" amb ous de xocolata i un pollet.
Miraré de menjar-la amb precaució, dosificant-la, no fos cas que després tingui restrenyiment amb tanta xocolata.
El meu agraiment a la Gemma i en Xevi de La Folcrà de Sant Pau de Seguries.

Refranys d'abril

Per Sant Jordi, s'espiga l'ordi, i per Sant Marc espiga el blat.
Abril abrilet, al migdia calor i al vespre fred.
Abril ploraner, maig rialler.
Trets de la Web de l'IESI de la Bisbal d'Empordà:
http://www.xtec.cat/centres/b7007300/recull/index.htm

Viatge a Nàpols

Els proppassats 1, 2 i 3 de Maig hem fet un viatge de puja i baixa amb la Nostra colla de la Garriga, amb un guia d’excepció: en BODI (joan boada) conegut a la part antiga de Nàpols com a GIOVANNI, no sé pas quins negocis hi té.

Podeu mirar les fotos en aquestes presentacions de diapositives(2 i 3)

Refranys de Maig

Per maig, cada dia un raig.
Al mes de maig faves a raig.
No diguis blat, fins que no sigui al sac i ben lligat.

Àlbums web de Picasa - jaume

Àlbums web de Picasa - jaume

Fotos

Dinar de tallarines amb nata a la barraca d'en Vuiestret

Encara hivern i la Natura ja nota la primavera

Arbres gebrats a Sant Pau de Seguries

Refranys d'Abril

Per Sant Jordi, s'espiga l'ordi, i per Sant Marc espiga el blat.
Abril abrilet, al migdia calor i al vespre fred.
Abril ploraner, maig rialler.
Trets de la Web: IES de la Bisbal d'Empordà

Refranys de Març

• Any gelat, any de blat.
• Aigua de febrer és bona pel "sementer"
• Després de gener poda l’arbre fruiter.
• De l’aigua de gener ni una gota se’n fa malbé.
• Si el febrer no febreja i el març no marceja, tot l’any li té enveja.

Trets de la WEB: IES La Bisbal

Hivern amb fred

Feia anys que no teníem un hivern com cal, amb: neu, aigua, temperatures fredes i algunes glaçades. Vaja que ha fet un bon temps.

Tempus discurrit irreparabile

Sense més ni menys ja ha passat Nadal i cap d'Any!
Espero que les festes no s'hagin entravessat a ningú.

També vull desitjar-vos sort per travessar aquest 2009 que ens pinten tant “xungu” i que us portin moltes coses els Reis d’Orient.

La tendència actual cap a la perversió alimentària

Article de Jaume Fàbrega
La moda són els aliments "funcionals", que ens ho ha de guarir quasi bé tot.


ALIMENTACIÓ I PERVERSIÓ

Un dels llibres d'alimentació de més èxit és el titulat "Alimentos sanos, alimentos dañinos", del Readers Digest (hi ha aliments "danyins").
A qualsevol quiosc o llibreria hi trobareu un munt de llibres amb títols o continguts similars. Als aparadors n’hi ha un altres, que , més o menys, ve a dir ” i encara creieu que les medicines es compren a la farmàcia” i, naturalment, també tracta d’alimentació.
El concepte que ara es maneja als mitjans sembla més aviat malaltís. Certs dietistes mediàtics fan el seu agost, reduint la cuina a una sinistra i perversa qüestió de suposats efectes per la salut: ho podem veure els caps de setmana a Catalunya Ràdio on al matí broden aquesta qüestió.
Altrament, si teniu a mà qualsevol producte alimentari envasat als Estats Units, veureu que la part més visible-o molt visible- de l' etiquetat són les "Nutrition facts", o dades nutricionals, pràctica que ja comença a imposar-se aquí. Sembla que comprem una recepta, no una cosa de menjar.
I sembla que el marcat s' ha convertit en una farmàcia.
Tant aquest costum com l' obsessió per les dietes- aquesta nova forma de religió-, així com la moda de mirar els aliments des de la perspectiva de suposats efectes benèfics per la salut- el peix blau, l' oli, el vi o el te- són un reflex d' una tendència que està arribant aquí, la "medicalització" de l'alimentació.
Una medicalització que, convertida en obessió, esdevé ortorèxia, la nova malaltia alimentària.
Us imagineu un menú d' un restaurant que, en comptes de dir "Amanida a la catalana" o "Suquet de peix" hi posés "1 mil.lígram de riboflavina, indicis de colesterol ,10 mg de tocoferol, 1 mg de vitamina k1,100 mg de magnesi".
De fet ja estem aquí.
Ara, sense abandonar aquest camp, la indústria alimentària ha descobert la moda dels aliments “funcionals”: aquells als qual s’els afegeix alguna substància, suposadament beneficiosa per la salut: llet amb omega3, galetes amb fibra, sucs amb vitamines, begudes de te o qualsevol cosa amb tota mena de coses més o menys misterioses- “factor 3”, “factor h”, etc.
Hem deixat de preguntar-nos una cosa elemental; una tomaca ha de ser bona, madura i a bon preu, i el fet que pugui tenir antioxidants o vitamines és, des del punt de vista del plaer alimentari, poc comprovable (en sabem les dosis) i irrellevant.
I, de fet, és una cosa perversa, del fet que perverteix les arrels mateixes de la cuina i el gaudi de menjar.