La fotografia de la capçalera és d'en Lluís Bosch i va ser feta en un dinar de Nadal de Trenquem el Cuc, tocant la tenora amb en Josep Pascual de l'Estartit i amb un "públic" totalment entregat.
Els anys fan que un es torni prudent, però quan veu com en ple començament de la crisi, de ben segur que encara no ens hem acabat l’aperitiu de la mateixa, el nostre ajuntament va i s’aplega al PLAN-E del govern de l’”Estado Español”, i ens fot una obra de disseny (que pot agradar més o menys als ciutadans) mal gastant els diners PÚBLICS en la reforma del marge dreta del riu Daró en el seu pas per la zona central de la “ciutat”, no pot quedar-se callat per sempre.
Com pot ser què mentre a la nostra “ciutat” hi ha gent que les passa “canutes” per poder menjar cada dia, hi ha gent que viu ocupant cases alienes perquè no te sostre ja que no pot pagar cap lloguer i que dia a dia augmenta l’atur tant en la població immigrada com en l’autòctona. El nostre ajuntament es posi a reformar el passeig amb una obra sumptuària (relatiu o pertanyent al luxe), impresentable i d’un caire ètic ben dubtós en ple temps de crisi on:
Els diners rebuts s’han llençat sense to ni so.
No hi treballa quasi ningú de la “ciutat” i per menjar cal tenir feina i cobrar; com arreglem la crisi de la “ciutat” si donem la feina als de fora?
Hi treballa molt poca gent en relació a la despesa total feta.
No te res a veure la fisonomia del marge esquerra del riu amb la del dret, o es que el marge dret és la Bisbal i en canvi el marge esquerra és l’Aigüeta i el Daró els separa definitivament diferenciant-los.
Les coses asimètriques poden ser PERFECTES, quan hom les fa be, no es així quan es fan malament, ja que el més freqüent es que surti un “brunyol” com el que quedarà, doncs ja no hi ha pas remei.
Si es mira des del marge dret la balustrada (Barana de poca alçària formada de columnetes de generació cilíndrica, adornades amb motllures) dona una prestància al passeig de plàtans i al mateix MuNdial.
Si es mira des del marge esquerra la “barana” de l’altra costat sembla la de pujar l’escala, disfressada amb fanalets; vaja que aquí ni el disseny ha sabut que fer-hi per acabar-la de manera coherent.
Com teniu “nassos” d’aprovar una obra sumptuària que enlloc de donar feina a molta gent malgasta les diners en disseny irracional(No conforme a la dreta raó, absurd!).
Com es possible que al personal, li feu perdre el temps col·locant “totxos de canto”; quantes hores perdudes en foteses cares i complicades, que potser voleu guanyar un premi FAD ? (ja veureu quan se’n trenqui un i el tingueu de canviar o quan els tingueu de netejar, a hores d’ara ja estan tacats)
En lloc, i això si que és una opinió subjectiva, de mantenir el paral·lelisme amb la “barana” i el riu heu fet un nyap amb les amplades de la vorera i per quedar bé amb els veïns, que varen enviar-vos una carta amb dues-centes seixanta cinc firmes, els hi deixeu quatre places d’aparcament i us quedeu tan amples.
Quan el poble vagia passejar pels “totxos de canto”, creieu que passarà per l’altra cantó dels plataners enlloc d’anar per el costat del riu? Llavors perquè hi feu vorera? És que potser voleu fer-hi terrasses pels bars(?) del carrer com a moltes ciutats?
Creieu que cal la “rotonda de l’olivera” si el sentit és únic i de baixada, què hi fa allà? Els autocars i camions han de tirar pel dret, doncs poc que poden fer-la tal com es de reglament.
Calia, tan al començament de les Voltes com al final del pont nou, acabar les voreres amb un radi tan petit? Més d’un hi deixarà la roda i en el pont no hi radi de gir suficient per encarar, amb opcions raonables, el carrer Agustí Font sense emportar-se els que fan el STOP.
És clar doncs que amb aquesta obra heu donat poc pa a la gent de la “ciutat”.
És clar que en temps de crisical emprar els diners de “tothom” ambÈTICA(Relatiu o pertanyent a l’ètica, a l’acció moral, als sentiments, als deures, als capteniments, morals) en obres: senzilles, raonables i que donin pa a la major quantitat de gent possible, NO PAS malbaratar-los en ESTÈTICA(Relatiu al sentiment del bell, especialment en l’art).
És clar que últimament l’home i la societat han perdut el poc enteniment(Seny, ponderació mental) que els hi restava i fan prevaldre el DISSENY i la IMATGE per sobre la UTILITAT i la PRACTICITAT de les coses.
Les AUTORITATS PÚBLIQUES HAURIEN DE DONAR EXEMPLE, si es que encara creuen en la democràcia(Sistema de govern basat en el principi de la participació igualitària de tots els membres de la comunitat en la presa de decisions d’interès col·lectiu ) , POSANT EN PRÀCTICA A LA NOSTRA “ciutat” una economia de crisi que aprofiti els recursos, tant els propis com els que li donin d’una manera: eficient, sostenible, pràctica i moralment justa.
ENCARA LA C-31?... Doncs, SÍ Sr. Conseller de P.T.O.P de la Generalitat.
Perdoni , per endavant, la gosadia, i potser la insolència, que pot destil·lar la meva opinió.
No voldria insultar, si no intentar una sèrie de raonaments tan lògics com de sentit comú.
Primera qüestió: No es pot comparar el tros ja construït de la C-31 amb el que s’està realitzant actualment des de Verges fins passat Vilacolum, mentre el primer està situat en una zona amb una marcada industrialització: TIR, polígons, nusos amb la N-IIa i fins i tot amb la AP-7(per cert s’hi han lluït amb l’entroncament amb la N-IIa i el polígon del TIR i la ITV), la segona només té enllaços amb la carretera de l’Escala, les poblacions i el terrenys agrícoles que l’envolten. Caldria doncs comparar-la, per èsser justos, amb el tram Corçà fins al pont del Ter i aquesta si que és una carretera a peu pla(menys el tros inundable) amb 11 metres d’amplada, tot i que encara resta pendent el pas per Parlavà(nus amb la de “Tarruella”) i el pont del Ter a Verges(nus amb la que ve de Medinyà).
Perquè necessitem aixecar la C-31(talussos), i fer els ponts que la creuen; de ben segur, amb algun carril d’acceleraciói alguna rodona-giratori es podrien, evitar els talussos com el que figura en la foto del seu article d’opinió al Punt de dimarts 20 d’octubre: “ENCARA LA C-31”, pur paisatge Empordanès, oi?
La segona qüestió sobre els Terraprims i les zones regades només li diré: si abans era una línia recta, perquè ara sembla una corda ficada dintre d’un sac, si desdoblant-la fins a 11 metres quasi estaria feta o és que no convé practicar l’estalvi energètic.
La tercera qüestió és demagògia literària : ni som millors ni som pitjors que d’altres llocs d’Europa, però potser els arbres no li deixen veure el bosc; la destrucció del paisatge no es veu mai quan circulem per l’autovia-carretera, només es veu quan ens en allunyem lleugerament de ella. És llavors que veiem les malifetes i destrosses irremeiables; i aquestes només les veiem la gent que vivim en el Territori, del Territori i amb el Territori, no pas els que necessiten guanyar temps per anar d’un lloc a l’altra(tan important és el temps dels que corren?) i que consti que anualment passo dels 45.000 quilòmetres per les carreteres de la demarcació de Girona.
La darrera qüestió: qui es que ha deixat créixer els pobles al costat de la carretera per convertir-la en una travessa contínua? Si la mateixa carretera a La Tallada passa pel costat del nucli antic, al igual que a Tor, a Albons a més de 700 metres, a Viladamat sols hi ha tres cases que estrenyen el pas, a l’Arbre Sec dues, a Torroella és una mica més complicat i gens complicat a Vilacolum. Perquè si pràcticament ja no entrava en el nucli antic de cap d’ells, ara haurem de fer una “gincama” per arribar a Vilacolum?
I per fi el tema no menys demagògic de les llibertats, de la democràcia partidista i del dret de cuixa que donen els vots de les eleccions, però senyors polítics que no ho veieu que cada dia que passa esteu donant més arguments per no anar a votar? L’endemà de qualsevol elecció tots us ompliu la boca parlant de l’abstenció i que cal estudiar-ne el perquè, us dura un sol dia, doncs l’endemà ja teniu el PODER .
La única cultura que ens queda als mortals és la del NO.
On fa falta una autovia(Eix Transversal) ens hi feu una trista carretereta i on cal adequar la actual: la C-31 o l’Anella de les Gavarres ens hi planteu un infraestructura descomunal o una autovia faraònica.
Si us plau no blindeu pas els vorals de la carretera(fent-la amb talussos i la barrera metàl·lica no cal), això sí blindeu per favor les sortides, prohibint-hi qualsevol edificació a més de tres quilòmetres de distància durant 100 anys; de ben segur que el Departament d’Urbanisme ho agrairà.
Finalment l’últim paràgraf resulta, al meu modest entendre, grotesc:
Com pot dir que millora el paisatge? Si d’una recta n’han fet un “scalectrix”.(pot ser son uns artistes i nosaltres no ho sabem?)
Com pot dir que és una oportunitat guanyada per la prosperitat econòmica de l’Alt i Baix Empordà, si sols es tracta d’una FALSA ECONOMIA que només dona importància al TEMPS QUE TARDEM ANAR D'UN LLOC A L'ALTRE.
A dia d’avui, acostar-se a la costa, salvant petites illes preservades a base de la tossuderia de Plataformes Ciutadanes(la platja del Castell, la Platera, els Aiguamolls; la cultura del No, vaja) es visualment llastimós: gratacels arran de platja, urbanitzacions irracionals i insostenibles, piscines d’aigua dolça en un país de secà, carreteres i cotxes i més cotxes per tot arreu.
Si el turisme que volem és el NO MASSIFICAT, aquest busca: TRANQUIL·LITAT, RESPECTA PEL PAISATGE, NUL·LA DELINQÜÈNCIA, i UNA RELATIVA LLUNYANIA DE LES VIAS RÀPIDES. Ara que començàvem a tenir-ne, ara va i ens omplen els Empordans de vies ràpides, ens destrueixen el paisatgei perdrem la mica de tranquil·litat que teníem, els que hem fet l’opció de viure i treballar en el rere país.
No per arribar abans a un lloc, augmenta la felicitat personal del visitant, sovint aquesta augmenta quan per arribar-hi pot gaudir del paisatge que els nostres pagesos han anat construint amb paciència al llarg dels temps: camps, campets, camins que hi menen, marges arbrats, horts amb xifrers per apaivagar la Tramuntana...
Si us plau no ratlleu el Territori en nom del futur i la prosperitat econòmica dels empordanesos, doncs el que feu està comprometen seriosament el turisme de qualitat de les Cases Rurals, Hotels amb encant i totes les petites activitats culturals i de lleure que han anat creixent a base d’esforços individuals, que quasi mai son prou lloats per l’Administració.
Algun dia s'haurà d'acabar aquesta comèdia reiterada dels ideals toscans i provençals que es refereixen ja més als estereotips literaris que a la realitat mateixa
La profusió d'escrits sobre aquesta qüestió ara tan controvertida ha estat extraordinària. La utilització d'arguments ha estat més aviat escassa. Han predominat els adjectius per damunt dels substantius, les desqualificacions per damunt de les propostes, els insults per damunt del diàleg. En conjunt, però, s'ha evidenciat d'una banda un gran problema de comprensió i de l'altra una buidor immensa.
M'agradaria insistir, encara, en algunes qüestions que han aparegut en els escrits més recents.
La primera fa referència a la comparació amb els trams ja construïts de la mateixa carretera. Si per a alguns dels detractors de les obres actuals està bé el tram Figueres-Vilacolum, com és que es fan tants escarafalls del nou tram? Com és si es fa igual, amb les mateixes característiques, amb la mateixa secció, amb el mateix tipus d'enllaços i alguns de més grans com el que dóna accés a Vilamalla? Si ens està bé que la C-31 sigui una carretera de la xarxa bàsica és evident que està bé tant en els trams ja construïts com en els trams ara en obres.
La segona qüestió evidencia una certa manca de rigor intel·lectual o, com a mínim, denota en l'afany d'argumentació alguna imprecisió. Per als principals detractors, una de les grans virtuts de la carretera vella era que passava en el punt just de delimitació entre el Terraprim i la plana empordanesa? D'on ho han tret això? I què són sinó plana empordanesa alguns dels camps que quedaven a ponent de l'antiga traça? És veritat que entre la Tallada i Albons, la nova carretera s'endinsa a la plana, tant com que més endavant va justament a buscar, més que no pas la vella, el punt de contacte entre el Terraprim, els Aspres, i la plana fèrtil i regada.
La tercera qüestió no és cap consol, però clama al cel en benefici de la veritat. Es correspon amb una mena de sentiment autodestructiu que ens fa veure molt pitjor del que estem, i mitifica i idealitza els referents. Algun dia s'haurà d'acabar aquesta comèdia reiterada dels ideals toscans i provençals que es refereixen ja més als estereotips literaris que a la realitat mateixa. Em revolta que es pugui generalitzar i afirmar, sense cap matís, que a la Toscana tot està bé i tot s'ha fet bé i aquí, en canvi, mancats de sensibilitat, ens hem dedicat impunement a trinxar el territori. Convido qui vulgui a fer l'exercici comparatiu. Peça a peça del paisatge. I avui trobaríem tants racons excelsos, sublims, delicadíssims a l'Empordà com a la Toscana. I trobaríem en un lloc i altre tants disbarats urbanístics equivalents. Avui ja no hi ha un paradigma toscà que ens hagi de fer morir d'enveja. No pas per devaluació de la Toscana, sinó per millora i reafirmació de l'Empordà. Però és que si parlem de carreteres, la qüestió esdevé francament més xocant. La C-31 és una meravella al costat de les carreteres i autovies que connecten, per exemple, Pisa i Florència. I la C-31 té la virtut d'establir una jerarquia i deixar que la capil·laritat existent conservi i mantingui un punt de ruralitat elemental en la major part de les comunicacions de la plana empordanesa.
Una darrera qüestió. Si fos veritat que l'antiga carretera tenia un traçat òptim la pròpia evolució de l'urbanisme dels nuclis l'hauria desvirtuat. L'antiga carretera, en molts punts aixecada i sense cunetes respecte als camps veïns (he vist més d'una vegada caure cotxes des del talús als camps de pomeres veïns), ha estat engolida per la vida urbana dels pobles que hi ha crescut a l'empara. Totes les virtuts de l'antiga carretera s'acaben quan esdevé una travessia contínua. Aquest seria, per exemple, el motiu pel qual l'Ajuntament de la Tallada va voler en el seu moment deixar els seus tres nuclis (Tor, la Tallada i Marenyà) en un mateix costat de la carretera.
Fora de la valoració concreta de la infraestructura en discussió hi ha un altre tema que posa en alerta sobre algunes línies d'atac dels detractors. En quin món vivim que per afirmar la legitimitat de les plataformes s'hagi de discutir la legitimitat democràtica dels alcaldes i dels ajuntaments? No havíem quedat que ens mancaven llibertats i les vam conquerir? No havíem fet bandera de la recuperació de la democràcia? Com es poden contraposar els mandats de l'alcalde Armangué a les signatures recollides en tal o qual campanya? No hi ha qui, justament, ens ha recordat que és en les eleccions on ens juguem el nostre futur? Hi ha en algunes columnes una sospitosa tendència excloent i autoritària sota una aparença alegrement alliberadora.
El fet més curiós és que mai no he negat cap legitimitat a les plataformes i en més d'una ocasió n'he parlat favorablement. Però constato amb profunda tristesa que no existeix cap reciprocitat i que s'ha instal·lat un exercici gratuït, que és el bescantament del poder sigui quin sigui el seu origen.
Puc afegir també que Pau Vila sabia perfectament que encara calien noves carreteres, sobretot perquè ni ara no s'han fet totes les que preveia el Pla d'obres públiques de 1935.
Ara que fa tanta por l'urbanisme, el major i millor blindatge del paisatge és garantir que no hi haurà cap requalificació en els vorals de la nova carretera, que mai caldrà revisar-ne la traça perquè mai les edificacions no n'hauran desvirtuat la funcionalitat. I caldrà, sobretot, endreçar, ordenar, netejar, pavimentar, plantar l'antiga carretera fins a fer-ne uns vials amables i còmodes per a la comunicació entre pobles i per a la millora de l'activitat econòmica i l'oferta turística.
Com més avança, més convençut estic que la nova C-31 és una oportunitat guanyada per a la millora del paisatge i de la prosperitat econòmica de l'Alt i Baix Empordà.
Article publicat al llibret de la XXXI Marxa de l'Arboç de la Bisbal d'Empordà
L’evolució de les espècies, el PEIN, la biodiversitat, i l’anella de les Gavarres.
Tot el Massís de les Gavarres està inclòs dintre del Pla d’Espais d’Interès Natural, PEIN.
L’evolució del planeta Terra tant en la seva part geològica com en la de les espècies que l’han colonitzat, ha tingut lloc mitjançant una creació/destrucció continua i permanent tant d’elements físics no vius (serralades, muntanyes, rius, rieres, mars i oceans)com la d’elements vius: vegetals i animals (algues unicel·lulars i microscòpiques, éssers pluricel·lulars, amfibis, rèptils i mamífers) que ens han portat on estem.
Així veiem com una forma natural d’evolució de la vegetació va des d’un liquen fins a la frondositat d’un bosc complert: terra, substrat, fongs, plàntules, arbustives i arbres; i com la dels animals que hi viuen mantenen una disposició basada en: unicel·lulars, insectes, amfibis, rosegadors i, principalment, en la depredació dels carnívors envers els herbívors en un equilibri que fa que el nínxol sigui sostenible.
Tant els continents com els oceans han canviat i continuen canviant de lloc i les moltes espècies vegetals i animals han nascut, viscut i desaparegut al llarg d’aquest temps i ho continuaran fent mentre l’home sigui capaç de no intervenir-hi com a agent destructor.
Aquesta evolució durant els 4.5001000.000 d’anys de vida de la Terra ha estat natural i no dirigida fins que l’home, que només te 250.000 anys de vida com a espècie, s’ha assentat en el territori.
L’home, que és un gran depredador, ha estat també un factor d’evolució/involució parcial en el territori i en les espècies que hi han conviscut i que hi conviuen. A vegades actuant positivament i d’altres negativament, sobretot duran els últims dos segles d’industrialització.
La supervivència de l’home, sovint l’ha obligat a modificar aquesta estructura natural ia base de pràctiques primitives, que ha perfeccionat amb el decurs del temps, ha sembrat prats naturals i ha aixecat la terra per poder-la cultivar, ha domesticat espècies, i fins i tot el hi ha aplicat una selecció dirigida tan en espècies vegetals com animals, modificant per tant el que podríem considerar un paisatge salvatge o d’evolució natural, cap a un paisatge més humà, més humanitzat socialment, que moltes vegades no vol dir pas que sigui millor.
També molt sovint l’home amb l’excusa d’una economia i d’un futur millor ha fet, i encara fa, moltes animalades envers el seu territori.
Fins fa una cinquantena d’anys, no han sorgit una sèrie de persones (al principi eren considerades visionàries i pessimistes) que han alçat el crit al cel i han fet veure a la societat que: sumant moltes destruccions locals podem arribar-ne a una de més global que pot acabar amb l’autodestrucció de la mateixa Terra.
El fet és que la classe política va reaccionar primer tímidament, però finalment ha començat a actuar. L’actuació política de l’administració (l’administració per principi: PROHIBEIX) ens a portat a restringir els usos que es poden fer en una determinada zona per preservar-la de la influència humana.
Segons el Departament de Medi Ambient de la Generalitat:
L’establiment d’un sistema d’àrees protegides és un dels instruments necessaris per garantir la conservació de la biodiversitat i el patrimoni natural, juntament amb la promoció de l’ús sostenible dels recursos naturals. El PEIN estableix la xarxa d’espais naturals protegits a Catalunya, amb l’objectiu de conservar el patrimoni geològic, els hàbitats i els ecosistemes més representatius i més ben conservats del nostre país
El objecte del PEIN (art.15.1 de la Llei 12/1985) és
“...la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals la conservació dels quals es considera necessari d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen".
Els motius de la inclusió de les Gavarres al PEIN son les següents:
1.Aquest espai és un bon representant de les serres litorals silícies del Sistema Mediterrani Septentrional.
2.La situació fisiogràfica i l'orientació variada li confereixen un notable grau de diversitat. Sense presentar elements molt notables o extremadament singulars, el conjunt de la serra és un bon exemple de la diversitat dels ecosistemes, especialment forestals, propis d'aquest sector.
3.El conjunt del massís atresora valuosos recursos forestals -una de les millors mostres de sureda i pinedes de pinastre del país-, i constitueix una excel·lent reserva de poblaments florístics i faunístics mediterranis, amb algunes espècies singulars.
De ben segur que quan les Gavarres eren habitades fins fa pocs anys, els seus ocupants humans mantenien el territori per evitar-ne la destrucció i al mateix temps poder-hi viure evitant els incendis i la desertització del massís.
Avui en dia la deshumanització de les Gavarres i les normes restrictives del PEIN fa que ens trobem amb una illa boscosa enmig d’un territori que l’envolta ple de ciment i més ciment, urbanitzacions salvatges, polígons industrials, abocadors de no sabem que, pobles de vacances d’estiu, a la costa, sense vida ni a la tardor ni al hivern ni a la primavera, pobles de cap de setmana a l’interior sense vida de dilluns a divendres i, si Déu no ho arregla pas, d’una autovia, anomenada L’ANELLA DE LES GAVARRES, que encara ens separaràmés als humans del nostre nínxol ecològic originari, convertir-nos en una espècie aliena (alienígena, pot ser?) del mateix ecosistema on ens hem humanitzat.
Per tant sí que tindrem un gran quadre on anar:
·a mirar si l’espinós encara es viu,
·a l’aplec de Santa Coloma de Fitor,
·al de Santa Llúcia,
·a la marxa de l’Arboç,
·a veure si baixa el Daró,
·a veure els dolmens o el cementiri dels moros
Però un quadre pintat a l’oli, que serà com una foto instantània, d’un territori on els boscos romanen amb el sotabosc brut, amb uns camins que es van perdent (només arreglen els camins principals els bombers i els caçadors), amb uns masos que van caient deixant el territori orfe de la vida que li ha donat la humanització.
L’home ha de sobreviure i viure amb una qualitat de vida acceptable i digna, però no ha d’oblidar mai que la comoditat de l’espècie humana no ha de conduir-lo a la destrucció del propi territori, el seu nínxol ecològic, ja que la funció que una espècie desenvolupa en un ecosistema determinat per la manera com utilitza els recursos del medi ha de ser sempre positiva, duradora i sostenible. Si no fos així comportaria, a mig i a llarg termini, la destrucció de l’espècie, al acabar amb els recursos que el mateix hàbitat (medi en què ordinàriament viu una planta o un animal. ) li ha proporcionat durant el decurs dels anys.
Ací entrem en un discurs (o una discussió) que a part d’ésser filosòfic hauria d’ésser una mica més honrat i assenyadament científic.
Personalment crec que no és bo que per una banda deixem unes zones preservades i tancades en evolució natural i de l’altra una sèrie de zones, les habitades, amb la destrucció parcial o total de la natura tal com és fa actualment: carrers, carreteres, places cimentades, cases i pisos arran de mar, desviament de cursos fluvials, concentracions urbanes, grans urbanitzacions insostenibles, anuncis i senyals de trànsit per tot arreu, contaminació llumínica, contaminació sonora i tantes més d’altres.
Vull dir amb tot això que no pot ser que per poder continuar fent animalades: autovies (ANELLA de les GAVARRES), pisos a tort i dret, polígons industrials, i obres faraòniques que destrueixen irreversiblement el territori, tanquem les serralades o els aiguamolls i les/els convertim en “reserves índies” amb quatre suredes, tres pinedes i una setantena de senglars creuats.
O es que a canvi de preservar una part del territori, els polítics potser volen rentar la seva consciència i així obtenir una “patent de Cors” per poder fer el que més els hi convingui en l’altra part, que per contra és molt més gran en superfície?
NO, de cap manera s’han de deixar illes i zones reservades per només poder anar-hi a caçar bolets; fer footing els dissabtes i diumenges o fer-hi rutes amb: BTT, motos i quads.
La evolució de la biodiversitat s’ha d’entendre comuna creació/destrucció del conjunt de la Terra, la “pachamama” dels indis aimaras sud-americans,no com una sèrie de taques en un mapa, si no que tot el globus terraqui hauria d’ésser una suma de nínxols ecològics sense solució de continuïtat, a no ser que aquesta sigui una solució de barreres naturals: rius, muntanyes, mars o oceans, que han mantingut la biodiversitat local gràcies precisament a l’existència d’aquestes mateixes barreres.
Per tant TOTel territori hauria de ser un PEIN icaldria aplicar-hi totes les normes restrictives que només s’apliquen a unes parts del mateix, crec que mai hauríem de permetre la destrucció del TERRITORI, fraccionant-lo en parts preservades i parts destructibles on si continuïn fent obres que elfragmenten, l’aïllen i el converteixen en una postal per ensenyar als turistes, que potser vindran, o no, ves a saber, tot dient:
Mireu el nostre espai natural és el millor i més bonic de tots.
Ep!, però no gireu pas el cap, doncs veureu un nínxol NO ecològic on la vida humana: urbanista, còmoda, especulativa i consumista ens ha portat a la destrucció del paisatge i de la poca vida natural que encara tenia.
SI CONTINUEM DESTROSSANT EL TERRITORI ESTEM PERDENT ELS ORIGENS I COM DIU LA CANÇÓ: qui perd els orígens perd la identitat.
PERÒ SI QUE HO ÉS QUAN ELS PARTITS ENS PASSEN EL ROLEU PER SOBRE ELS POBRES MORTALS.
NO A CAP AUTOVIA DE 2x2 CARRILS I PONTS I TALUSSOS PER ARREU.
SÍ A UNA VARIANT DE 1 x 1 CARRILS AMB CARRILS INTERMEDIS. SÍ A UNA VARIANT D'ONZE METRES D'AMPLADA A PEU PLA EN TOT EL TRAÇAT MENYS A LES ZONES INUNDABLES.
DURANT els 4.5001000.000 d’anys de vida de la Terra L’EVOLUCIÓ ha estat natural i no dirigida fins que l’home, que només te 250.000 anys de vida com a espècie, s’ha assentat en el territori.
DURANT ELS ÚLTIMS 3.000 ANYS L’HOME HA INTERVINGUT EN EL PAISATGE, SOBRETOT EN ELS ÚLTIMS 200 I ESPECIALMENT EN ELS 50 DARRERS QUE HA FET VERITABLES BARREBASSADES.
EL PAISSATGE ÉS L'ÚNIC PATRIMONI DE LA NOSTRA ESPÈCIE I DE TOTES LES QUE HI HAN CONVISCUT, HI CONVIVIM, I HI CONVIURAN EN UN FUTUR.
I ÉS L’ÚNIC QUE HEM DE PRESERVAR PER A LA CONSERVACIÓ DE L’ESPÈCIE (pobres AQUELLS QUE CREUEN QUE ESTAN EN AQUEST MÓN PER UN ALTRA COSA QUE NO SIGUI PER A LA PERVIVÈNCIA DE LA MATEIXA espècie)
L'HOME TAMBÉ ÉS LA UNICA ESPÈCIE ANIMAL QUE TE PODER DESTRUCTOR i PER TANT PODER PER DESTRUIR-LA.
I NINGÚ HI TE DRET A DESTRUÏR-LO EN NOM D'UNA FALSA ECONOMIA QUE NOMÉS DONA IMPORTANCIA AL TEMPS QUE TARDEM ANAR D'UN LLOC A L'ALTRE.
El PRICIPAL problema de la democràcia EN AQUEST EL NOSTRE PAÏS ÉS EL FINANÇAMENT DELS PARTITS polítics.
UN POT ARRIBAR A ENTENDRE EL FET DE QUE FENT OBRES GRANS PODEM TENIR MÉS INGRESOS SI EMPREM DES DEL 3 % FINS EL 15 %
PERÒ UN NO POT ARRIBAR A COMPRENDRE QUE tots els PARTITS del meu minicipi-ciutat DEFENSIN UNA OPCIÓ QUE ÉS MÉS INSOSTENIBLE QUE L’ALTRA, QUAN JO CREC QUE TOTS HAURIEN DE DEFENSAR EL TERRITORI, NO LES INMEDIATESSES PROPERES.
EL PROBLEMA GREU DELS POLÍTICS ACTUALS ÉS QUE PENSEU NOMÉS A 4 ANYS VISTA, I EL MÉS GRANS POLÍTICS QUE HEM TINGUT SON ELS QUE HAN PENSAT A 20-30-50-ANYS VISTA.
QUE NO SORTIU DE CASA?
SI-US-PLAU, ANEU FINS A tORROELLA DE FLUVIÀ I VEUREU QUINA N’ESTÀ FENT EL dEP.PARTAMENT D’OBRES PÚBLIQUES I HABITATGE.
I A LA BISBAL TAL COM DIU EN PEP MATAS EN L’ARTICLE D’AHIR AL PUNT:
la galeria / Silenci sobre la Bisbal28/09/09 02:00 - josep matasemail protegit
Tots entenem que els polítics en ocasions han de prendre decisions sabent que no podran complaure tothom, que agradaran a uns i enutjaran a d'altres. Han de prendre decisions, és clar, però tan important com això és que abans (en el seu programa electoral) o després (si les seves propostes no anaven en el programa) expliquin aquestes decisions, les argumentin. No obstant això, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i el seu conseller no expliquen ni justifiquen la seva decidida i perseverant aposta per l'opció sud de la variant de la Bisbal. Haurien d'explicar per què opten per l'opció sud, que és la més llarga, la més costosa, la més criticada pels estudis mediambientals (incloent-hi els encarregats per la Generalitat), la que no connecta amb altres vies de comunicació de molt de trànsit, la que perjudica enormement tant els habitants dels pobles veïns com els de nuclis de la Bisbal (sector Convent), la que afecta un espai d'interès natural com són les Gavarres, la que no resol el trànsit provinent del nord, que continuarà passant per la Bisbal, la que animarà els insensats que ja demanen convertir les carreteres de la Ganga, Santa Pellaia i Madremanya en noves vies ràpides...
Cap explicació coherent, no hem sentit fins avui; cap tampoc per haver eliminat l'opció nord entre les possibles.
Silenci absolut, fins que recentment el conseller ha afirmat que es tria la sud perquè la proposa l'Ajuntament de la Bisbal.
Però aleshores, tot depenia de la decisió d'un Ajuntament?
Per què preval la Bisbal sobre l'opinió de Cruïlles i Fonteta- Vulpellac, que hi aporten molt més territori?
On queden les competències en ordenació del territori que l'Estatut (art. 149) atorga a la Generalitat?
Els polítics no poden només dictar decisions, sinó que han d'explicar-les i raonar-les i, si no hi ha explicació possible, rectificar-les.
I NINGÚ DIU RES.
SI VOSTÉS COM A AJUNTAMENT TENIU TANT DE PODER QUE PODEU DECIDIR QUE PASI PEL SUD, DE BEN SEGUR QUE TAMBÉ PODEU DECIDIR QUE NO PASI PER ENLLOC.
VOSTÉS CALLEN I ELS HI ASSEGURO QUE LA HISTÒRIA ELS DEIXARÀ AL LLOC ON HAN D’ESTAR.
ELS DEMÉS HAURIEM DE FER QUELCOM PER ATURAR AQUESTA ANIMALADA DE L'ANELLA DE LES GAVARRES.
a 2/4 de 4 cap arbre trencat
en Pitàgores no ho veu clar
La Tempesta a 3/4 de 4
a 2/4 de 7 el suro comença a fer figa
a 3/4 de 7, la ruïna total: ni suro ni xifrer
els FaBo abrigats amb mantes
uns 40 cms llargs sobre la taula
el suro capolat
el pla de Negallops
el lladoner vist des de ponent
l'alsina del veí
la sortida del garatge
al carrer del Convent, 30cms
La Bisbal
les alsines de la Pietat
els cedres de la Mútua
la Bruna amb el Daró i el campanar
el passeig
el MuNdial
El Puigneulós
Les Alberes
El Montgrí des de Bellcaire
Llabià amb el Montgrí-10-03-10
Les millores de FECSA-ENDESA
