Foto

La fotografia de la capçalera és d'en Lluís Bosch i va ser feta en un dinar de Nadal de Trenquem el Cuc, tocant la tenora amb en Josep Pascual de l'Estartit i amb un "públic" totalment entregat.

dimarts, 7 de juny del 2011

Quina vergonya, aquests polítics que viuen a costa nostra!!!

Com poden dir les bajanades que diuen que si pacten que si no pacten, que si la llista més votada, que si..., desprès de fer unes campanyes electorals amb unes despeses impagables, que haurem de pagar amb: obra pública, comissions i percentatges, la ma d'obra productiva d'aquest petit país, el nostre.
Ens han portat a un carrer sense sortida, amb un sistema econòmic que ens durà sense remei cap a un o uns conflictes socials- per dir-ho d'alguna manera suau- que pot acabar amb el col·lapse de l'espècie humana.
Si la societat civil no pren  part de les decisions polítiques per evitar que continuïn creixent els beneficis dels especuladors, que no formen part de cap economia productiva, ans ben al contrari, sinó d'una economia neoliberal que està basada en el consum de bens totalment prescindibles; estem abocats a una desfeta sense remei.
Des d'ací vull donar ànims a tota la gent jove que intenta fer quelcom de diferent per modificar el "estatus quo" imperant, encara que hi ha moltes idees i poca concreció, cal intentar-ho encara que els resultats no siguin imminents.
Per cert cal que el moviment iniciat a les places no es deixi contaminar pel SISTEMA, ja que aquest té moltes maneres: lleis, partits polítics, subterfugis i força(policia); per eliminar totes les iniciatives que sorgeixin de la societat civil i no perdre la MENJADORA de la que s'han dotat per viure a costa de la mateixa societat civil.

Fa temps que m'he declarat en vaga de votar aquesta política imperant que els dona vida i la meva opció ja fa uns anys està ben definida: votar Escons en Blanc(un partit sense partit per evitar contaminar-se del sistema polític) i deixar cadires buides en els ajuntaments, diputacions, consells comarcals i parlament.

Heus ací com hem poca despesa es poden assolir resultats dignes només contant amb el boca orella i gent disposada a perdre una part del seu temps privat per dedicar-lo a la societat en la que intenta sobreviure.

Despesa d'Escons en Blanc a Badalona
Responent a la petició de la CUP, fem publica la despesa de la campanya electoral del nostre partit Escons en Blanc per Badalona, on hem obtingut nou-cents cinquanta-un (951)vots: 2.000 tríptics de propaganda, 142 euros;  2.000 llistes electorals, 75 euros; distribució de propaganda, 10 euros; total de despeses campanya: 227 euros. La ràtio entre la despesa de campanya i els vots aconseguits és de  0, 23 euros per vot.
Volem agrair, de passada, la seva col·laboració a totes les persones que amb el boca-orella i molta imaginació han contribuït a obtenir aquests resultats.
Badalona (Barcelonès)

A Foixà tenim dues cadires buides, una més a Gironella.

Dita de l'Almanac del cordill

"El que l'altre sua, poc em dura"

Adaptació d'un proverbi danès

LA VACA MÉS NEGRE,
D'UN NEGRE QUE ESPANTA,
ANEU-LA A MUNYIR
I US DARÀ LLET BLANCA.
Josep Carner


SARMENY

Sarmeny és el color daurat, d'un groc verdós, que agafen els camps de cereal quan comencen a madurar.


Sarmenya és la pera primerenca, petita i arrodonida que madura de color del cereal al punt de la sega(Almanac del cordill)

La crisi vista per una amic de la Bruna

Cliqueu ací

divendres, 3 de juny del 2011

Escons en blanc comença a ser conegut, gràcies a Foixà i Gironella

Escons en Blanc aconsegueix que tres cadires quedin buides als consistoris catalans

El partit hereu dels Escons Insubmisos promou que els regidors escollits no ocupin el seu lloc com a mostra del descontent amb la classe política i no cobrin el sou que hi va associat. A Foixà han obtingut dos regidors i a Gironella, un altre
Les acampades de protesta que han protagonitzat molts ciutadans a diverses places de Catalunya han servit de termòmetre del descontent de bona part d'aquesta ciutadania amb la classe política. A les eleccions municipals de diumenge passat, però, el suposat vot de càstig va mantenir-se estable. Així, mentre el vot en blanc i el vot nul van tenir un augment significatiu, l'abstenció registrada va ser més baixa que la que es va produir als anteriors comicis de 2007. Però hi ha una opció per mostrar el descontent que ha donat la sorpresa i que aconseguirà mostrar aquest desencís d'una manera directa: amb tres cadires buides a dos consistoris catalans, una a Gironella, al Berguedà, i dues a Foixà, al Baix Empordà, aconseguides pel partit Escons en Blanc. Els regidors que haurien d'ocupar aquestes cadires no ho faran i renunciaran, a més, a la retribució que els pertocaria, en un intent per pressionar els governants perquè modifiquin la llei electoral i facin que el vot en blanc sigui computable.
Escons en Blanc és un partit polític nascut l'estiu de 2008 com a hereu natural d'un grup de persones organitzades a l'entorn d'un projecte anterior que tenia un esperit semblant, Escons Insubmisos. La primera proposta del partit, segons els seus estatuts, és “deixar buit qualsevol escó que puguem arribar a aconseguir i renunciar a tot tipus de remuneració personal derivada d'aquest fet”. Les cadires buides han de servir, segons ells, com a “recordatori per a la gent que mana que no tenen tot el suport dels votants”. El manifest del partit també es marca com a objectiu el fet de promoure un debat públic per detectar els problemes del sistema representatiu i fomentar mètodes de participació. Segons expliquen els militants del partit, “els ciutadans tenim dret a dir 'no'” si no ens sentim representats per cap formació, de la mateixa manera que tenen dret a escollir entre un o altre partit si tenen clar quina és la seva opció. “Creiem en el valor del silenci en un món polític en què les paraules han deixat de tenir sentit”, diuen. “El nostre és un silenci acusador”, resumeixen a la pàgina web.
             Resultats electorals
Escons en Blanc ja es va presentar a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, l'any passat, en coalició amb Ciutadans en Blanc. Van obtenir més de 18.000 vots. Però ha sigut en aquestes darreres eleccions municipals que la formació ha fet el gran salt. Així, només a Barcelona el partit va obtenir més de 10.000 vots. A Terrassa poc més de 1.000 persones van triar-los com a opció i a l'Hospitalet i a Badalona la xifra de vots per a la formació va ser similar. A Santa Coloma, Tarragona i Girona, van rondar els 500 vots. Però és als ajuntaments petits on el partit ha aconseguit la sorpresa i s'ha colat entre els grups amb dret a tenir un regidor.
             El cas de Foixà, un model
Foixà, al Baix Empordà, és el model perfecte per explicar l'ascens d'un partit d'aquestes característiques. El petit poble, de poc més de 300 habitants, va haver de conformar-se el 2007 amb votar CiU o en blanc –o abstenir-se–, ja que la dels convergents era l'única llista que es presentava al consistori. En aquestes eleccions, però, els 52 vots que ha recollit Escons en Blanc al municipi es tradueixen en dos regidors, del total de set, al ple de l'Ajuntament. CiU continuarà governant sense oposició, ja que els regidors corresponents a Escons en Blanc no es presentaran als plens. Però això sí, la federació haurà de repartir el poder entre només cinc regidors.
             Gironella, la sorpresa
Gironella, al Berguedà, és en canvi un municipi de més entitat, en què viuen més de 5.000 persones. CiU va ser també la força més votada al municipi i ocuparà l'alcaldia amb la majoria absoluta que li atorguen els vuit regidors sobre el total de tretze que va obtenir la federació. Altres partits clàssics del panorama polític català també han obtingut representació al consistori, com el PSC (3 regidors) i ERC (1 regidor). Però la sorpresa al municipi van ser els 150 vots a favor d'Escons en Blanc que es traduiran en un regidor per a la formació. És a dir, durant els pròxims quatre anys, al saló de plens de l'ajuntament hi haurà una cadira buida.
              Objectius i organització
Escons en Blanc és un projecte “amb data de caducitat”, segons expliquen els mateixos membres del partit. L'objectiu a llarg termini, doncs, no és buidar de representants les cambres democràtiques sinó aconseguir, mitjançant la pressió mediàtica, que es modifiqui la llei electoral per computar el vot en blanc com una candidatura més. Segons diuen, “Escons en Blanc es dissoldrà quan aquest objectiu s'hagi assolit”. A l'hora d'organitzar-se, el partit funciona de manera assembleària. És l'assemblea general formada pel conjunt de la militància, doncs, l'encarregada de prendre totes les decisions importants, tot i que hi ha un consell executiu que té autonomia, sota les directrius de l'assemblea, per dissenyar estratègies i posar-les en pràctica. L'actual president del partit és Sebastià Llorach.
              Per què no voten en blanc?
La premissa per a la creació del partit és que el vot en blanc, el vot nul i l'abstenció com a mètodes de fer palès el descontent davant la classe política s'han demostrat “ineficaços”, perquè tenen una “escassa repercussió mediàtica”, tot i que obtenen unes xifres a les eleccions “gens menyspreables”. “Al final, ningú fa cas d'aquestes xifres”, recorden, alhora que diuen que el vot per a la formació “no quedarà només en l'estadística”. “Quan els parlaments comencin a omplir-se d'escons en blanc, l'enrenou que es crearà serà tan gran que no podrà ser ignorat”, prediuen.
             Què faran amb els diners?
Escons en Blanc té com a principi de funcionament la renúncia als sous associats a l'obtenció d'un càrrec de representació pública, així com a les subvencions que s'atorguen en funció dels vots aconseguits. Però aquest punt no està inclòs a la llei, que no preveu aquesta possibilitat. Per això, el partit es compromet a destinar els diners a una associació o entitat sense ànim de lucre, en cas que es vegin obligats a cobrar-los. Seria l'assemblea l'encarregada de decidir quina associació en seria la beneficiària.

L'arrós ja treu el cap


En tan sols 15 dies l'arrós de Bellcaire ja treu el cap fora de l'aigua.

dimarts, 31 de maig del 2011

La crisi alimentària

Els preus dels cereals i les oleaginoses, 28-05-2011.
En un món finit- limitat físicament, ens hem instaurat un sistema (neoliberal) que tendeix a l’infinit, necessita per funcionar un creixement anual de més del 3% sobre el PIB, és impossible de mantenir doncs el seu motor es basa en el CONSUM.
Per augmentar el consum hem inventat el crèdit.
De les despeses de la llar la cistella de la compra -menjar- fa un 50 anys era entre el 50 i 60 % del total, avui està entre el 17 i 20 %. Hem passat de productes naturals a productes industrials tot per què el consum segueixi augmentant gastem en productes innecessaris i totalment prescindibles: cotxe luxós, mòbil de 4a. generació, casa pròpia, roba nova cada any...; la gent s’embranca en coses que no pot pagar perquè li donen crèdit, que sovint no podrà tornar.
Això a fer augmentar el consum de petroli, per poder mantenir la compra de bens materials, fer circular cotxes i camions, produir: plàstics, adobs minerals, i d’altres andròmines.
La Humanitat ha consumit més de la meitat de combustibles fòssils que  hi havia al món físic limitat.
Però hem descobert els bio-combustibles, tot i que encara no sabem si la despesa energètica per fer-se és superior a la després ens dona.
L’economia Occidental promociona –subvenciona-  la seva producció per no dependre del cru que surt principalment de l’Orient mitjà, una zona amb conflictivitat constant, i contenir el seu preu.
En un mercat lliure, el preu dels cereals depèn de l’oferta i la demanda, sempre que no es modifiquin INTERESSADAMENT.
El preu Mundial (Globalització) del blatdemoro depèn quasi exclusivament de la collita –oferta- d’USA. El 35% de la collita es destina a fabricar bioetanol i puja entre un 1 i un 4% anyal.
El 2009 hi va haver la primera crisi alimentaria, i a l’abril de 2011, degut a:
  1. l’augment del consum USA.
  2. l’augment dels altres cereals i les oleaginoses (soja).
  3. l’augment dels mercats energètics: petroli principalment i
  4. les dolentes noticies econòmiques a nivell Mundial.
Ara doncs la segona gran empenta als preus dels cereals que poden ser consumits directament per els humans: blat, blatdemoro i arròs fa trontollar tots els preus agraris.
A més a més tenim un problema d’especulació en:
  • El mercat de FUTURS de Chicago
  • La primera empresa de compra venda de: minerals, combustibles fòssils: carbó i productes alimentaris bàsics: soja, blat, ordi..., GLENCORE(Suïssa) influeix a Rússia el 5 d’agost de 2010 per suspendre l’exportació de blat dur.
Com influeix tot això en el preu de la llet?
  1. Ha disminuït el cistell de la compra
  2. Els preus dels productes bàsics –industrials clar- son baixos
  3. Els altres factors de producció: tractors, adobs, electricitat, ma d’obra..., han pujat de preu.
  4. La llet continua al mateix preu de fa 10-12 anys.
  5. La ració d’una vaca ha passat de 4,5 € dia a 6 € per poder fer uns 30-32 litres de llet
  6. Un litre de llet es paga al ramader a 0,30 €, en necessitem doncs 20 per l’alimentació.
Si no puja el preu de la llet, els ramaders estan en una posició crítica, perden diners, i en un mercat neoliberal qui no resisteixi haurà de plegar i pot ser que un plaç curt no siguem capaços d’oferir a la població un producte bàsic en l’alimentació humana com es la LLET.

Per tant, si el preu del petroli continua pujant, si els països emergents continuen augmentan la demanda de cereals i oleaginoses, si no trobem biocombustibles de 2a. generació –restes vegetals per exemple- que substitueixin al blatdemoro. No tindrem pas la solució, almenys no sóc capaç d’albirar-la dintre del meu petit cervell.
Intervenció a “TRENQUEM EL CUC” de Ràdio OLOT el dissabte 28-05-11

DOS VINS FAN QUARANTA

Aquest és un jóc de paraules que aprofita la similitud fonètica entre "vins"
i "vints". Equival a dir que veure massa vi, emborratxa. (Almanac del cordill)

dijous, 19 de maig del 2011

EL FARRATGE

Segons l'Almanac del cordill, si recollim el farratge en verd per al bestiar, l'haurem de tallar de Lluna Plena. La tradició diu que és en questa fase quan les plantes tenen el màxim de poder nutritiu. Si el tallem per assecar-lo, de Lluna Nova tindrà menys perill de fermentació. Si el tallem de Lluna Vella, conservarà millor el color verd intens durant més temps de l'assecatge.

dimecres, 18 de maig del 2011

Almanac del cordill

Algunes masies antigues mostren encara restes de pintura blava a les parets, eixides o finestres. Aquest color era considerat màgic i protector. I també resultava útil per a evitar l'entrada de mosques i mosquits, ja que aquests insectes fugen del color blau.

L'hort dels FaBo a dia d'avui

Ja tenim un tomàquet considerable

Les mongetes "perones" ja fan un pam i les carbassoneres ja comencen a llevar

Els pagesos preparan els camps per sembrar l'arròs

Arròs.- Planta de la família de les gramínies, de tija foliosa, fulles auriculades a la base i espiguetes en panícula laxa, finalment penjant, conreada extensament en climes càlids o benignes i terrenys inundables corresponent a diverses varietats d’Oryza sativa, provinent del sud-est asiàtic, i també a diverses varietats d’Oryza glaberrima, originària de l’Àfrica tropical occidental.

dissabte, 14 de maig del 2011

El marcòlic groc

(Lilium Pyrenaicum) floreix als cims més alts de la comarca del Ripollès. És una planta emblemàtica, que s'ha convertit en la imatge que identifica la Vall de Núria. El Marcòlic pot arribar al metre  d'alçada. Sembla com si les seves flors tinguessin vergonya, perquè fan el cap cot. Tenen sis pètals corbats de color groc, amb taques fosques. Tot i ser una planta agradable a la vista, desprèn una olor força desagradable.(Almanac del cordill)

dilluns, 9 de maig del 2011

Conta la llegenda que...


Conta la llegenda que, després d'haver passat l'hivern dins una bossa feta amb cinc tels, les erugues del pi surten esfereïdes dels seus nius tot just senten cantar el cucut. S'escapen en corrues buscant un forat a terra, on poder-se amagar.(Almanac del cordill)

dimarts, 3 de maig del 2011

La Mona d'enguany

Avui el "fillol adoptiu" a rebut la Mona dels padrins de La Folcrà, es un pollastre com cal- fa més de 30 cms- de la pastisseria CROPIC'S d'Olot. Gràcies per la mona Gemma i Xevi

dilluns, 2 de maig del 2011

La Flor d'Holanda

Al segle XVI els turcs van enviar a Holanda un vaixell carregat de bulbs de tulipa, la mateixa flor que representa aquell país. Diuen que els holandesos es van menjar aquell primer carregament de flors, pensant que es tractava d'una espècie de ceba. (Almanac del cordill)

dissabte, 30 d’abril del 2011

Les banyes no cansen al bou



Fortes, boniques i útils... Les banyes de bou, vaca o marrà eren utilitzades per pastors i boscaters per a portar-hi oli quan anaven de camí. Les banyes són molt resistents. No es trenquen i aguanten cops i canvis sobtats de temperatura.(Almanac del cordill)


 Fins i tot n'hi ha que n'estan orgullosos de portar-ne!

dilluns, 25 d’abril del 2011

Avui dilluns de Pasqua

També es Sant Marc Evangelista, patró dels ruixats