Sant JOAN (Almanac del cordill)

La nit de Sant Joan és màgica, tan a ran de mar com a muntanya.
Convé fer una bona revetlla, i un bany nocturn al mar, si pot ser.

Però de temps antic la tradició mana sortir a collir herbes remeieres, que en aquesta època de l'any tenen gran potència guaridora.

La festa de les FALLES és una festa de foc, molt popular a Isil com a d'altres indretsde la Vall d'Aran

La Puput(almanac del cordill)

La Puput és un ocell molt vistós, que es diu així perquè així canta:"pu-pu-put".
Però també podem associar el nom al fet que els seus nius fan molta pudor. Així que se senten atacats, els pollets deixen anar una cagarada molt pudenta. per cert quan se sent en perill, el puput també enlaira la seva bonica cresta groguenca, acabada en taques negres. La cua i les plomes tenen franges blanques i negres.

Peatges a l'ombra

El #novullpagar ha posat al descobert el model injust dels peatges catalans, 'el peatge a l’ombra a la catalana' posa al descobert el saqueig a tota una generació

---

L’anomena’t sistema alemany d’inversions o més conegut com  'peatges a l’ombra' el començà a utilitzar el Govern del President Pujol, i està basat en fer pagar l’obra a les empreses constructores i que aquestes cobrin cada any de l’administració que ha encarregat l’obra amb els corresponents interessos. El sistema és emprat principalment per obres de gran envergadura, el problema sorgeix quant el Govern del President Montilla abusa del model i l’adapta a tot tipus d’’obra, des d’una carretera, a un ambulatori, a una escola o una presó. L’abús és tant evident que ni tant sols es preocupen dels tipus d’interès que acaben pagant. El conseller Nadal n’és el ideòleg i el conseller Castells l’executor.

Nadal, inauguració de l'eix diagonal inversió ACS 380M, Generalitat paga 1400M

---

Comparteix

   
URL curta

---

És o no un saqueig pagar per l’eix diagonal entre 3 i 4 cops el seu cost?

És un primer exemple, i pel seu cost és un veritable escàndol. L’eix diagonal és una carretera de 64 kilòmetres que uneix Manresa i Vilanova i la Geltrú, l’empresa adjudicatària, ACS -Florentino Perez, una de les grans empreses del IBEX-35 amb més de 14.000 milions d’endeutaments i en situació de fallida- va invertir en la seva construcció 380 milions d’euros,  va acabar l’obra al 20111.  Per la carretera la Generalitat haurà de  pagar fins a l’any 2041 quasi 1.400 milions d’euros,  un increment del 368% del seu cost. Si la Generalitat hagués anat a buscar el crèdit a preu de mercat, o via bons patriòtics com a molt s’hagués doblat el seu cost. És a dir, la Generalitat li farà guanyar a l’empresa ACS, un mínim de 600 milions d’euros en 30 anys, més ben dit cada català li regalarà a l’empresa de Florentino 85.-€ pel seu benefici. Són dades facilitades per la pròpia Conselleria.

El Conseller Nadal pot omplir pagines de diari, però “el peatge a l’ombra a la catalana” és una veritable vergonya

Ara fa unes dies l’ex-conseller Nadal escrivia un article al diari El Punt on defensava el model d’inversions amb peatge a l’ombra, el que no deia era que en el país d’origen d’aquest model, Alemanya, vigilaven el tipus d’interès que aplicaven les constructores i el que és segur és que no aplicaven interessos d’usura com han fet en aquest país les grans constructores, que sense posar diners  -els hi prestaven les mateixes entitats catalanes- obtenien amb els ulls cecs de l’administració uns beneficis escandalosos.

L’ex conseller Nadal en el seu article intenta embolicar la troca i es vol espolsar les puces  sobre la seva nefasta actuació, deu pensar que un dia o altre els peatges a l’ombra esclataran pels alts costos que pagarem entre tots els catalans. Diu Nadal “Barrejar el problema dels peatges amb el deute i el peatge a l'ombra és embolicar la troca confonent conceptes.” . El que si que es embolicar la troca és parlar de peatges a l’ombra i no contestar cap de les preguntes que qualsevol persona de bé es faria.

Per què es paguen interessos d’usura a les obres adjudicades pel sistema de peatges a l’ombra? Per què no es va anar al mercat del finançament, quant resulta que les grans constructores l’obtenien amb l’aval de l’obra adjudicada? Cap tècnic de les conselleries d’Economia o del Departament de Política territorial i Obres Públiques es va adonar que les obres acabaven costant tres i quatre vegades el seu cost?

El directe!cat està investigant el que ha representat de costos extraordinaris pel país el model anomenat “peatges a l’ombra” avui fem lliurament d’una primera part, resta encara molt per explicar, quines són les empreses adjudicatàries de tants beneficis sense risc i sense esforç? Qui són els responsables d’aquest saqueig? Qualsevol persona que tingui informació que cregui pot ser interessant ens la pot enviar a denuncies@directe.cat

Paraules d'amor

Cada dia ho fa millor !

Sílvia Pérez Cruz

Silvia i Toti Soler

Eines (Almanac del cordill)

"BONA EINA FA MITJA FEINA"
Les eines ens ajuden a fer la feina.
L'eina bona no és la més complicada o la més bonica sinó la més útil, aquella que s'adequa a la tasca que fem, i a l'entorn on treballem.
La bona eina ha de ser fàcil d'emprar i d'arreglar.
Per cert, convé que tinguem ben ordenades, netes i arreglades les nostres eines.

"EINA PERDUDA JA NO SERVEIX" (sic)

Faves

Ara al Maig, tasteu les primeres faves de la temporada, son tendres i delicioses.

 Ofegades, amb cansalada i botifarra negre (han de porquejar) i unes fulles de menta fresca.

Almanac del cordill: "l'alfals"

Alfals:
 1 m. [LC] [BOS] [AGA] Herba perenne de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliolades, flors moradenques, en raïm, i fruit caragolat en hèlix, sovint cultivada per a farratge (Medicago sativa).
L'alfals és una planta farratgera, o sigui que serveix per alimentar el bestiar.
El nom li ve de l'àrab i significa "el millor aliment".
En diferents indrets de Catalunya, se'n diu "userda".

L'alfals té  virtuts medicinals. Té moltes vitamines i sals minerals. Presa en infusió o germinada va bé contra les hemorràgies, l'anèmia i certs processos reumàtics.

Ravel

El Bolero a l'estació Central de Copenhagen

13-05-12, les dues cares de l'Albera

Petit recorregut per l'Albera amb l'Ernest Costa com a guia.
Hem visitat, amb una quarantena de persones més, la part mediterrània i la part Atlàntica.
 Veieu-ne unes quantes fotografies:

Ernest Costa, excel·lent fotògraf i gran coneixedor dels Països Catalans

Arqueta

 

Bell-lloc de Cantallops

Castell de Requesens

La rajoleria de Requesens

Auró

Sureda vella

clima Mediterrani

Pou de neu i/o glaç amb arcada central

Coll fronterer entre Requesens i S Marti de l'Albera

el Rosselló

Veladre

 

Maig (Calendari dels pagesos)

El maig deixa l'ordi granat
i el blat espigat.

Ningú s'alabi del blat
fins que el maig sigui acabat.

Pel maig, murtra,
pel setembre fruita.

 MURTRA_ f. [LC] [BOS] Arbust perennifoli de la família de les mirtàcies, de fulles ovades, lluents i aromàtiques, flors blanques i fruit en baia, el murtó, que es fa a les màquies de les terres mediterrànies d’hivern temperat (Myrtus communis).
Que creix a les dues vores del Mediterrani. Etimològicament Myrtus communis prové del grec myrtos que significa perfum per ser una planta molt aromàtica i communis per ser relativament abundant.

Enxanetes

Enxanetes

El Farro(Almanac del cordill)

És un plat de la Garrotxa fet amb brou i farina de blat de moro.
Pot ser dolç o salat.
Equival a la "polenta italiana, però no pas al farro italià que és una classe de blat.
I no s'ha de confondre amb el "farro tarragoní", que consisteix en una escudella, on la mongeta hi té un paper destacat.

Mini -Viatge a Holanda(IV)

Els molins per bombar l'aigua dels canals

Mini -Viatge a Holanda(III)

Jardins de KEUKENHOF

Camps de tulipes