El manescal: qui te per art i ofici guarir les malalties de les besties

dilluns, 22 d’agost del 2022

22-08-22 Tempus discurrit...

Bâtonnage.
Durant els primers dies de la fermentació les pells, granes i restes del gra de raïm suren i fan una capa sobre el most que s’anomena barret.
Aqueta capa es remena un parell de vegades cada dia per treure’n els ferments que queden a les pells i per donar cos al vi. (Bâtonnage)
Per vins negres, com que el color li posa la pell, s’hi deixen més dies, en el rosats i blancs, unes poques hores.
Curiositat:
Hi ha un segon bâtonnage que és fa, amb una varilla d’inox en forma d’ela, quan el vi està dintre de les botes de fusta en procés d’envelliment. #CMdlG #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

21-08-22 Tempus discurrit...

Temps de verema. #CMdlG #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

20-08-22 Tempus discurrit...

Fotografia nocturna-20
Esperant el correfoc!!!

#fotografianocturnaambmòbil #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

19-08-22 Tempus discurrut...

FM-5
Acabada la Festa, guardarem la banderola fins l’any vinent!!!

17-08-22 Tempus discurrit...

FM-4
Sembla ser que l’origen de les FM’s catalanes és al s. XIII.
Ferran el Catòlic en una pragmàtica al 1487, prohibí gastar més de 10 sous per foc (llar), però el pagesos van protestar diem que rebien familiars i amics a l’àpat central.
Solen durar 3 dies i si fan actes:
- [ ] Religiosos: missa solemne cantada, repics de campana, etc.
- [ ] Profans: cercaviles, dances, concerts d’envelat, proves esportives, correfocs.
- [ ] Per la mainada hi ha una zona de jocs, on temps ha d’estacaven els “caballitus”!!!
Ni ha que amb el temps ha passat a ser considerades Patrimonials: l’Arboç, Mataró, Sitges, Solsona, Reus, Berga, etc. D’altres Tradicionals d‘Interès Nacional: la Mercè, Gracia, Castellterçol i Olot.
Curiositat:
Antigament se’n celebraven dues la Major i la Petita, que solien coincidir amb els patrons de les viles.
Els que podien solien estrenar vestits per la festa i per Nadal (qui res no estrena res no val) #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

16-08-22 Tempus discurrit...

FM-3
A meitat de festa un concert de jazz a les Escoles Velles que JJMM va implementar l’any 2001 i que cada any té més públic.
Després a les 22:05, les 10 i 5 del vespres, un acte multitudinari, pel meu gust, imprescindible de la FM.
Enguany potser amb una mica massa de gent.
Llum, colors, gent, xispes, foc, contrallums, façanes resplandents un instant i aquesta olor de pòlvora que penetra al cervell.
Bona feina Dracs de la Bisbal!!! #contrallumdefoto #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

15-08-22 Tempus discurrit...

F. M. -2
El dia de S. Maria, ha agafat rellevància una cerimònia que fa temps es va perdre: EL SEGUICI POPULAR. Gràcies als Amics de l’Àliga avui és una cerimònia ben lluïda, acompanyats de la Principal del Llobregat, el Drac, els gegants de mudar: els Perses i el Fessolers fan comitiva amb les autoritats cap a la parróquia per la Missa, al final de la qual balla l’Àguila. Un altra acte amb molta presencia de públic es la TRONADA, que es fa entre els dos ponts del Daró organitzada pels Dracs.

14-08-22 Tempus discurrit...

Com cada any, enguany!!!
Ahir repic de campanes i cercavila d’inauguració. Comença la Festa Major d’estiu!!!

13-08-22 Tempus discurrit...

Després de 82 dies sense ploure, ahir a la Bisbal d’E. en van caure 6. En portem més de 280 en tot l’any, però mal repartits. 240 van caure entre març i abril. Molts es queixen que se’ls hi assequen el pous. Curiositat: al juny només 8 litres, al juliol no en va caure cap. #CMdlG #naturalocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

12-08-22 Tempus discurrit...

L’aigua un bé escàs. 2
L’extracció continuada d’aigua del subsòl, ha fet que els nivells freàtics hagin baixat espectacularment.
El fenomen fa que moltes fonts deixin de rajar i es vaigin perdent.
Sovint els hi manca el manteniment humà, car les que tenen una cisterna d’emmagatzemament , per exemple, necessiten una neteja de sediments i del broc de sortida.
També les directes cal desemboçar la canonada, doncs les arrels de les plantes que busquen aigua les obstrueixen.
Curiositat:
A la conca del Daró les extraccions diàries s’apropen als 6.000.000 de litres diaris, mentre que el retorn de litres de l’EDAR és de mitjana de 3.500.000; el déficit diari és desesperant i ens posa a curt termini en situacions de risc.
Si no fos per l’aportació del pou de Fontanilles estaríem actualment en restriccions!!! #mobiliariurbàsingular #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

11-08-22 Tempus discurrit...

Rocadepena.
Situada a Alpens a més de 850 m. sobre el nivell del mar i a la comarca del Lluçanès, que no s’ha oficialitzat ja que els nou pobles van votar que no la volien, està inclosa a Osona, però es troba en la cruïlla del Ripollès, el Berguedà i la Plana de Vic.
Famós pels forjadors, que anualment hi fan una fira.
Sembla que l’origen del nom ve de: pinos, pintós, penys, pens = Alpens.
Al nord després de passar pel mas Torrats i abans d’arrivar a la font de Matamosses, és pot veure aquesta roca Rocadepena, que podria ser l’origen del nom del poblet.
Curiositat:
Diu la llegenda que si puges a dalt home, baixes dona i si puges dona baixes home; i si hi puges la nit de S. Joan pel cantó del poble sents plors i gemecs, i si baixes de la font de Matamosses tot son rialles. #mobiliariurbàsingular #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

10-08-22 Tempus discurrit...

Palau-sator.
Una de les moltes viles mediavals de l’Empordà rep el seu nom a la torra de l’homenatge de l’antic castell que tenia al centre de la vila.
Vila emmurallada amb dues portes d’entrada una al nord i una altra al sud, magnífica de més de 20 metres d’alçada.
Té el recinte emmurallat forma circular al voltant de l’antic castell.
Curiositat:
El castell va pertànyer al secretari de Pere el Ceremoniós, Bernat Miquel i els seus descendents des del s. XIV fins el XVII. #edificissingularsdelmón #edificissingularsdeCAT #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

09-08-22 tempus discurrit...

Sant Julià de Boada.
Segurament és la construcció més antiga de les comarques gironines, amb vestigis visigòtics, mossarabs i romànics
D’una sola nau, en destaca la porta original encarada a l’est segurament visigòtica, que actua com a arc triomfal damunt del cual hi ha el campanar d’espadanya o de cadireta.
La porta al construir-hi l’absis va quedar dintre del recinte i va obligar a obrir la porta actual encarada a sud.
També presenta “opus spicatum”.
Curiositat:
La 1a construcció data del s. IX (visigòtica), la 2a mossarab s. X i la ultima romànica s. XI. #edificissingularsdelmón #edificissingularsdeCAT #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

08-08-22 Tempus discurrit...

Font de la blada.
Situada a uns 2,5 quilòmetres a l’oest del poble, trobem una font que amb el temps si han creat unes formacions de pedra tosca a la pared de la cova tant a la part superior com a l’inferior on hi han unes concavitats que recullen l’aigua.
La pedra està coberta d’una molsa suau.
La humitat fa que les falgueres hi siguin presents a la primavera i a l’estiu, i a l’hivern podem observar-hi carmells de gel si fa prou fred.
Curiositat:
Tot i la sequera persistent enguany encara goteja.
Blada (Acer opalus) és un arbre blanc caducifoli de fulla gran, que pot tenir 15 metres d’alçada, també és coneix amb el nom d’auró. #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

07-08-22 Tempus discurrit...

Contrallum-56,
Des de la Creueta amb el Monseny al fons, destacant el Matagalls a l’esquerra i les Agudes a la dreta. Curiositat: tele de 52 mm. , f=2, ISO=32, 1/6800 segons. #contrallumdefoto #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

06-08-22 Tempus discurrit...

Sant Julià d’Uixols.
Església preromànica, surt esmentada el 961 com a “domus Sancti Iulianus”.
De la romànica en queda només el campanar tronco-piramidal del que en la obertura nord si observa un pilar amb capitell rectangular i una petita absidiola.
La part de l’església actual és dels segles: XVII i XVIII., de planta rectangular.
Si feien processons i aplec anys ha.
Curiositat:
A la masoveria adjunta que es va cremar al 1975 hi va néixer la meva mare. #edificissingularsdelmón #edificissingularsdeCAT #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

05-08-22 Tempus discurrit...

L ‘estrès hídric comença a fer-se sentir en els plataners del Passeig. Algunes fulles marrons, d’altres groguegen i les restants un verd de pa sucat amb oli. #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

04-08-22 Tempus discurrit...

CASTELLTERÇOL.
Situat a 726 m. sobre el nivell del mar i al Moianès, té un clima quasi continental.
A l’hivern temperatures fredes, però agradables, sense boires baixes com a la Plana de Vic o al Bages i a l’estiu temperatures altes atemperades per la marinada.
El nom li ve del Castell de S. Miquel, que en escrits del 898 consta com el Castell d’en Terçol.
Curiositat:
L’escut, de tipus d’armes, sobre fons blau (atzur) hi figura un castell i tres Sols al damunt, amb una corona amurallada, que li dona la prestància de Vila. #mobiliariurbàsingular #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

03-08-22 Temnpus discurrit...

Enguany les produccions de l’hort son escadusseres, però els gustos de la collita pròpia son incomparables!!! #CMdlG #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

02-08-22 Tempus discurrit...

Castell de CASTELLTERÇOL. -2
Situat dalt d’un turó estratègic, però no pas a la part alta del poble. És un castell mediaval de tipus militar, que es convertí en masoveria obrint una porta al costat de llevant al s. XVI.
Tenia ferreria. La torre cuadrada de totxo massís és del s. XIX i no té cap valor arquitectònic.
Curiositat:
Al 1323 l’abad de l’Estany va esdevenir senyor i baró de CASTELLTERÇOL. #edificissingularsdelmón #edificissingularsdeCAT #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé

Almanac del cordill

Els Romans van ser els primers en fer tunels per passar-hi carreteres.
23-03-25.- A l'edat mediaval, les tòfonesno eren gaire apreciades, per ser negres i per nèixer sota terra eren considerades d'origen diabòlic.
24-02-25_ les vaques i els cavalls poden dormir dretes, però en aquesta postura no descansen
24-01-25 S. Francesc de Sales; parlem de dents de tauró quan a un nen li surt una doble fila de dents, sabem que els taurons en tenen 7 de files
20-02-25_ plantem en arrel nua quan les arrels van al aire, sense un pa de terra
13-01-25.- avui comença la setmana dels barbuts, S. Hilari, diuen la més freda de l'any. Hem començat bé, a CMdlG a -4º C. , el Sol des de 08:18 fins 17:44 i Lluna plena a les 23:27 a Càncer, BOIRES A LES PLANES (Calendari dels Pagesos)
08-01-25 S. Apol·linar i S. Gúdula. quan s'entraba a una casa es deia sempre: AH MARIA!!!

Paraula del dia de RODAMOTS.

ANAR A TOTES.- Algú, anar al màxim de les seves possibilitats, fins al límit. Va a totes per tal d’aconseguir treure la millor nota de la classe. Quan surt al camp, el nostre equip sempre va a totes.
ANAR DE TRONC.- Anar junts i avinguts a divertir-se. Es van separar de la colla i tots tres van anar de tronc fins a la matinada. Origen de l’expressió L’expressió anar de tronc es fonamenta en el fet que el tronc, a més de «la part d’un arbre o arbust compresa entre les arrels i les branques», és també un «parell de cavalls o muls que tiren un carruatge enganxats al fusell». Segons aquesta segona accepció és molt fàcil d’entendre què vol dir anar de tronc: dos amics que van junts a passejar, divertir-se, etc. En Joan i en Pere sempre anaven de tronc.
ANAR-LI AL DARRERA AMB UN FLABIOL SONANT.- Perseguir algú inútilment perquè faci alguna cosa; donar per perduda alguna cosa. Li vas deixar un llibre a la Laia i ara el vols recuperar? Ja li pots anar al darrere amb un flabiol sonant! Va deixar perdre l’ocasió, ara ja li pot anar al darrere amb un flabiol sonant.
BEMOLLS.- Eufemisme per collons; s’usa amb verbs com ara tenir o tindre, tocar, etc. Ara que ho teníem tot a punt, venen els veïns a tocar els bemolls. Sí que té bemolls que el nou ens vulgui donar lliçons. Etimologia En sentit recte (‘signe musical que indica que l’entonació natural de la nota que precedeix s’ha d’abaixar un semitò’) ve del baix llatí be molle, ‘be suau, molla’, a causa de la representació antiga, i també anglosaxona actual, de la nota musical si per una lletra b.
CALMÓS/OSA.-Que està en calma. La Maria va parlar tota calmosa. Són les nits calmoses i suaus de l’estiu. Té un tarannà calmós. 2 Que té calma, que fa les coses sense apressar-se gens. L’Eduard és de temperament calmós, no li menis pressa. Amb aquest caminar tan calmós farem tard.
CEBA.- En sentit figurat, dèria excessiva, idea fixa. Quina ceba que li ha agafat, amb això d’estudiar música, però no té bona oïda. Etimologia Del llatí cēpa, mateix significat. Més mots de la mateixa família són ceballaire (‘venedor de cebes’), ceballut, cebar (‘camp plantat de cebes’), cebaci (‘de ceba’) i ceballot.
COM AQUELL QUE DIU.- Fórmula que serveix per a acompanyar una afirmació poc exacta o que ho pot semblar. Només érem quatre, com aquell qui diu. Ell era, com aquell qui diu, una mena de missioner. També: com aquell que diu, com qui diu, per dir-ho així, com si diguéssim, que diguéssim
DIDALERA.- Digital; herba de la família de les escrofulariàcies, de fulles lanceolades i gruixudes, i flors en raïm, de corol·la tubulosa en forma de didal, generalment purpúrica i tacada per dins, que sol fer-se a les clarianes dels boscos humits, emprada com a tònic cardíac perquè conté digitalina i digitoxina (Digitalis purpurea). També: boca de llop, didals, digital purpúria, guantera, herba didalera... Etimologia De didal, del llatí digĭtale, mateix significat, derivat de dĭgĭtus, ‘dit’. Més mots de la mateixa família són ditada, dígit, ditejar i digitalitzar.
ENNUEG.- Acte d’ennuegar-se. Entre els plors i els ennuecs no vam entendre bé el que ens deia. També: ennuegada, ennuegament Etimologia D’ennuegar, del llatí vulgar innodicare, llatí clàssic innodare, ‘fer un nus’, derivat de nodus, ‘nus’.
ESCLATA-SANG.- Nom donat a diversos bolets comestibles de la família de les russulàcies, tots ells pertanyents al gènere Lactarius. Els més coneguts són el Lactarius sanguifluus (rovelló) i el Lactarius deliciosus (pinetell). Es fan a les pinedes. Els esclata-sangs són molt bons de menjar, fregits, guisats o bé rostits a la brasa o a la planxa. Esclata-sang es diu sobretot al sud del País Valencià, a Mallorca i a Menorca; en altres bandes la denominació més comuna és rovelló. Vegeu en aquest mapa com en diuen a les diverses comarques.
GINESTA.- 1 Arbust de la família de les papilionàcies (Spartium junceum), gairebé sense fulles, de branques verdes semblants a joncs, de flors grogues i oloroses i llegum negre quan és madur, que es fa a les terres mediterrànies. 2 Flor de la ginesta. Etimologia Del llatí vulgar genĕsta, llatí clàssic genista, mateix significat. Un ginestar és el lloc on abunden les ginestes. L’arbust també rep el nom de ginestera.
GRATAR.- Fregar amb les ungles. Els óssos graten els arbres per marcar el territori. Quan no sap què respondre, es grata el cap. Per extensió, fregar una cosa per a arrencar-ne allò que en revesteix la superfície, la capa més externa. Va gratar la pintura de la paret per veure què hi havia a sota. Per saber si teniu premi, grateu la zona platejada amb una moneda.
JOQUER.- 1 Lloc (normalment barra o embarrat) disposat perquè hi dormin les gallines, l'aviram, etc. A mitjan gener, cada gallina al joquer. 2 Jaç, llit, lloc per a dormir. En aquella posada trobareu bon menjar i bon joquer. També: joc (o jóc, abans que en suprimissin el diacrític) Etimologia De joc, del germànic fràncic juk, ‘jou; perxa per a objectes’.
MANOBRE.- Obrer que ajuda el paleta en totes les feines que no necessiten gaires coneixements de l’ofici. Quan van decidir de restaurar l’ermita, el mestre d’obres va comparèixer acompanyat d’un paleta i un parell de manobres. Etimologia Compost de mà i obra, inicialment ‘mà d’obra, materials i conjunt de constructors’, amb pas de l’abstracte a l’agent, en masculí, com guàrdia, guaita.
MESTRE DE CASES.- Professional que, sota la direcció d’un arquitecte o sense, dirigeix els paletes i els manobres. Sense un mestre de cases no es pot emprendre cap construcció. També: mestre d’obres
MEULA.- 1 Borratxera (mall., men.). Escorxava una meula que havia agafada diumenge decapvespre. 2 Constipat fort (mall., men.). He agafat una meula que no m’aguant. No vagis descalç, que aplegaràs una bona meula!
OCUPADA.- Eufemisme de prenyada; dit de persones o animals prenys. «Tinc la dona ocupada». «Tinc la vaca ocupada». També es deia: «Tinc la dona plena». Un altre eufemisme sinònim és panxuda. Etimologia D’ocupar, del llatí occupare, mateix significat, derivat de ob- ‘enfront de’ i capĕre ‘agafar’. Més mots de la mateixa família són cabre, cabuda, encabir (o enquibir), preocupar i desocupar.
PARSIMÒNIA.- Que està en calma. La Maria va parlar tota calmosa. Són les nits calmoses i suaus de l’estiu. Té un tarannà calmós. 2 Que té calma, que fa les coses sense apressar-se gens. L’Eduard és de temperament calmós, no li menis pressa. Amb aquest caminar tan calmós farem tard.
PENSAMENT.- Nom donat a les espècies del gènere Viola, de la família de les violàcies, de flors semblants a les violetes, però amb els dos pètals laterals acostats al superior. Cal esmentar-ne el pensament de jardí o, simplement, pensament (V. wittrockiana) i el pensament silvestre o de camp (V. tricolor). Etimologia Pensament ve del verb pensar, però en el sentit de la flor potser ve del francès pensée; a l’Edat Mitjana aquesta flor era considerada un símbol de la memòria.
PICAPEDRER.- 1 Persona que treballa la pedra que ha d’ésser emprada en construcció. 2 A les Balears, paleta, mestre de cases. També: picador -a, picapedra, pedrapiquer -a Etimologia De picapedra, que és una altra manera de designar els picapedrers, de picar i pedra.
POCA COSA.- 1 Cosa sense importància. La feina que m’han encomanat és poca cosa, aviat l’hauré enllestida. 2 Persona feble, insignificant, físicament o de caràcter. Aquest noi és molt poca cosa, però encara pot créixer. És tan poca cosa que no se sap imposar quan cal. També: poqueta cosa, poca coseta
QUÈ DIUS ARA! .- Expressió que indica sorpresa, estranyesa, davant el que un altre afirma o nega. Anar a la platja? Què dius ara! No veus que està a punt de ploure? —S’ha mort la meva mare. —Què dius ara? Si que em sap greu! També: què dius!, què vol dir!
SANGONERA.- 1 Invertebrat anèl·lid de la classe dels hirudinis, que es caracteritza perquè s’adhereix a altres animals i els xucla la sang. 2 En sentit figurat, persona que viu, que s’enriqueix, a despeses d’altri, exhaurint-ne els béns, els recursos; cosa que absorbeix grans cabals.
SANGTRAIT.- Blau, especialment petita acumulació de sang presa continguda sota la pell que es fa als dits, a les parts carnoses de la mà, etc., a conseqüència d’una pessigada, d’un cop d’una eina, etc. M’he pessigat els dits amb les estenalles i m’ha sortit un sangtraït. També: mostela, mula; el DCVB recull les formes sangprès i peramassat al Conflent. Segons els llocs es pronuncia santrit, sentruït, sang truïda, etc.
TRANQUILITAT I BONS ALIMENTS.- Locució amb què hom recomana de fer o de prendre les coses amb calma. No t’espantis i fes-ho a poc a poc; tranquil·litat i bons aliments.
TRINCAR.- Beure molt (Empordà). No trinquis tant, que t’emborratxaràs.
UAL·LA!!!.- Digital; herba de la família de les escrofulariàcies, de fulles lanceolades i gruixudes, i flors en raïm, de corol·la tubulosa en forma de didal, generalment purpúrica i tacada per dins, que sol fer-se a les clarianes dels boscos humits, emprada com a tònic cardíac perquè conté digitalina i digitoxina (Digitalis purpurea). També: boca de llop, didals, digital purpúria, guantera, herba didalera... Etimologia De didal, del llatí digĭtale, mateix significat, derivat de dĭgĭtus, ‘dit’. Més mots de la mateixa família són ditada, dígit, ditejar i digitalitzar.
VERGONYES.- Eufemisme per òrgans genitals; s’usa sobretot amb els verbs ensenyar, mostrar, etc. No els feia res d’ensenyar les vergonyes a casa, encara que tinguessin visita. Mig poble els va veure al riu mostrant les vergonyes.

Foto

els meus blocs

dilluns, 22 d’agost del 2022