“No donis l’hivern per acabat fins que l’abril hagi passat” diu el refrany. Ahir un dia amb pluja fina d’hivern, que després de l’episodi d’aquest mes de març, farà créixer el nivell de l’aqüífer. #CMdlG #naturalocalBE #climahivernal #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
Fotografia nocturna -6
Filet de Lluna sobre el “visillu”( astor o transparent) #fotografianocturnasenseflash #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
El ruc català o guarà.
Des
del s. I, hi ha referencies d’aquesta raça d’ases en els escrits de
Plini el Vell, escriu que a la Plana de Vic si venien ases anomenats
ausetans.
El Equus Asinus var. Catalana està emparentat amb el Somaliensis del centre d’Asia. És una raça autòctona de Catalunya.
És
molt valent i s’utilitzava tant per anar a la basta com per tirar del
carro. És el precursor del ruc mallorquí i de l’americà. Abans de la
mecanització dels exèrcits era vital per el transport, especialment a
muntanya.
Negre de pelatge, curt a l’estiu i més amarronat a
l’hivern amb un pel llarg que l’hi serveix d’abric. Té tres zones amb
pèl blanc: el morro, al voltant dels ulls i el ventre.
Curiositats:
Té sempre les orelles dretes i son llargues.
Diuen que n’hi havia hagut més de 50.000, ara poc més d’un miler. #naturalocalBE #faunalocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
El presseguer.
Cap
a finals de març ens trobem amb una de les florides més espectaculars
de la fruita de pinyol, la del presseguer (Prunus Persica).
El seu
fruit, el préssec, és una drupa de 4-8 cms. de diàmetre que té 3 parts:
l’epicarpi (pell), el mesocarpi (polpa) i l’endocarpi (pinyol) que conté
la llavor.
Hi ha dues mutacions que han originat la nectarina i el paraguaio. Drupa ve del grec i del llatí i vol dir oliva.
Son
drupes des del cafè passant per les ametlles, el coco, el mango,
l’oliva, el pistatxo fins a tots els prunus: cirera, préssec, pruna,
albercoc, etc.
Curiositat:
En la majoria la part comestible sol ser el mesocarpi, però també n’hi a que la part comestible només és la llavor.
En el cas del préssec vigileu ja que la llavor no és pas comestible, conté cianur!!! #CMdlG #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
Universitat de Barcelona
A vegades també es coneix com a Central.
Creada al 1401 per Martí I l’Humà i refrendada per Alfons el Magnànim al 1450 com a Estudi General de Barcelona.
Inicialment
estava a dintre muralla prop de Canaletes. En virtut del Decret de Nova
Planta ( 1714, Felip V) van quedar anul·lades les sis Universitats
catalanes: Tarragona, Lleida, Vic, Solsona, Girona i Barcelona. Creant
la de Cervera que es va disoldre al 1842 tornant a Barcelona.
L’actual
edifici històric es va inaugurar al 1874, la facultat de Medecina era a
l’Hospital de la S. Creu i cap al 1900 pasa al Clínic.
Les seus de les altres llicenciatures estan distribuïdes per tota la ciutat.
Curiositat:
La soprano Victòria dels Àngels, era filla d’un bidell d’aquesta universitat. #edificissingularsdelmón #edificissingularsdeCAT #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
Les Falgueres
Les
falgueres son plantes que daten de començaments del Carbonífer, es creu
que son les més antigues de les espècies vegetals vives ara.
Aquesta
és una Polypodium vulgare, coneguda com a “falguera dolça” o “regalèssia
del bosc” ja que el seu rizoma( part aèria de les plantes vivaces que
perden la fulla a l’hivern, no és pas una arrel) és dolç.
A molts
llocs s’usen com a plantes medicinals, aquesta per exemple és un
expectorant natural. Hi ha falgueres comestibles, però també n’hi ha de
tòxiques ( gènere Lygodium).
Tenen reproducció sexual i asexual segons l’època.
Curiositat:
El nom científic polypodium, significa molts peus.
A part de falguera al País Valencià s’en diu falaguera i a Girona i al Vallès foguera.
#CMdlG #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
Ahir 22 de març va ser el dia Mundial de l’aigua.
Divendres passat, 18-03-22 és va donar la sortida a la commemoració dels set-cents anys de mercat setmanal de la Bisbal.
Durant tot l’any és celebraran actes per commemorar-ho.
El
primer va ser una conferència a dues veus la de la directora del Arxiu
Comarcal: Carme Ma. Marugan que va explicar la data que figura en el
llibre dels Privilegis (actualitzada seria el 22 de març del 1323) i
d’en Jordi Frigola, historiador local, que va explicar les activitats
que s’hi feien i va donar dades del moviment mercantil que suposava,
tant de matèries primeres com de persones. Era un mercat de proximitat,
tant important que inclús feia por al consistori de Girona, que és negava
a contribuir a la construcció de la carretera Girona Palamós per evitar
la competència de la Bisbal, avui s’ha convertit en un mercat de
marxants amb quatre excepcions d’hortalans propers.
Curiositat:
Als anys 30 del s. XX, segons càlculs de l’economista Marina Puig el volum de compra-venda era de més de 100.000 pessetes. #mercatssetmanals #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
Temps de sembrar patates.
La tradició mana plantar les patates pels volts de S. Josep.
Tot i que les patates van néixer als Andes (la CORDILLERA), a partir del s. XVII, el seu cultiu es va estendre per TOT Europa.
És un producte alimentari que després del blat, l’arròs o el blatdemoro ha estat bàsic pels humans.
Nascudes a l’Altiplà han anat baixant d’alçada i es conreuent arreu, tot i que les produccions son millors a partir de 500 m.
Les que sembro jo son del bufet, una varietat creada a la Bretanya francesa que va arribar a Catalunya s finals del XIX.
ÉS
UNA TOT TERRENY: fregida, escalivada, bullida amb pell, però
extraordinària després de bullida i xafada on treu totes les seves
qualitats, augmentades amb un bon raig d’oli d’oliva.
Curiositat:
Cultivada
a la Cerdanya, Ripollès, Garrotxa i Osona, és a la Plana de Vic on ha
agafat més anomenada. Anualment hi ha una Fira de la patata del bufet a
Orís. #CMdlG #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
Gràcies a les pluges, els sembrats han canviat radicalment d’aspecte i les regues del sembrats han desaparegut.
El plaer de caminar sota la pluja, és encara millor quan fa un temps de sequera persistent.
Estem
en un episodi de Llevants, que fa uns anys era més freqüent, portem més
de 105 litres, que essent suficients pels sembrats, no ho son encara
per les deus.
Les llevantades tenen tres característiques: vent
fort, temporal de mar ( onades de 6-9 m. ) i pluges abundants, gràcies a
les serralades del litoral.
Depèn sempre de la formació d’una baixa al golf de Càdiz que es mou cap el nord-est.
És un fenomen del litoral i no sol arribar mai al rerepaís
Curiositat:
Els vents han de ser de l’Est, com es d’esperar, però sovint anomenem llevantades a les “xalocades” que venen del Sud. #CMdlG #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
Tot
i la pluja baten d’ahir vàrem fer la calçotada, a la graella de la
barbacoa ( no he trobat pas cap sinònim que no sigui llar de foc)
Els calçots de l’hort de CMdlG dolços com la mel. Salut!!!
#CMdlG #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
Fotografia nocturna-5
El Passeig. Curiositat: sense filtres, gran angular de 26 mm, ISO 1000; f1,6 i 1/4 s.
Els presseguers, també estan florit, la majoria a primers de març.
El
presseguer ( prunus persica) es va originar al sud-est de la Xina, el
van portar els romans i com que el van trobar a Pèrsia li van dir “malus
persica”, que vol dir poma de Pèrsia.
La flor sol ser de color rosa, tot i que també n’hi ha de blanques.
La majoria dels cultivats son empeltats.
Té
varis noms segons la localització: a la Franja, mollarerer; al País
Valencià, bresquiller; al Principat, presseguer i a les Illes,
melicotoner.
Curiositat:
La nectarina contràriament al que pensa
la gent, no deixa pas de ser un préssec. És una mutació natural que li
fa perdre els pels de la superfície. #CMdlG #naturalocalBE #floralocalBE #quilòmetrequasizero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
Costa Brava.
De
la costa catalana, que va del riu Sénia fins al cap de Cervere, uns 580
km. , més d’una tercera part 200, formen part del que s’anomena “costa
brava”.
Aquest terme fou emprat per Ferran Agulló a la Veu de Catalunya al 1908.
És des de temps immemorial un terme mariner que s’aplica a tota costa abrupta i rocosa.
Va tenir acollida popular a partir dels anys 60 amb l’esclat del turisme.
Tot
el que va tenir de bo, també ho va tenir de dolent, sobretot en la
destrucció de les parts més fàcilment urbanitzables, ja que les més
encimbellades eren de difícil accés, el que ha fet que encara hi hagi
racons verges, molt pocs.
Curiositat:
Tot hi els penya-segats que
té, hi ha quasi 200 cales i platges en les tres comarques on està
situada: Alt Empordà, Baix Empordà i la Selva marítima. #costabravaterritori #naturalocalBE #quilòmetrequasizero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
