Albergínia -4.-
És una solanàcia (solanum melangena), per tant té solanina, un alcaloide verinós a partir d’una determinada concentració.
L’amargantor li ve donada per aquest alcaloide i la s
abiduria popular, que es basa en l’experiència, fa que una vegada tallada és deixi amb sal un parell d’hores i deixa anar un suc marronós amb part de la solanina.
Plats típics amb albergínia des de la Xina fins a Portugal :
Samfaina catalana, ragú italià, ratatolha occitana, caponata siciliana, tombet de ses illes, la mussaca grega, el “Imam bayildi” turc, el Kashk iranià, l’Afganistan el bonjon o bonjan, a l’Iran el Kashk a base d’albergínies i iogurt, a Tailàndia es poden menjar també crues, a l’Índia al curri i a la Xina estofades i dolces (a la Sichuan).
Curiositat:
Diuen que l’albergínia redueix el colesterol. #CMdlG #naturalocalBE #floralocalBE #quasiqmzero #humanitzaciódelmedi #elmanescalfañé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada