EL FARRATGE

Segons l'Almanac del cordill, si recollim el farratge en verd per al bestiar, l'haurem de tallar de Lluna Plena. La tradició diu que és en questa fase quan les plantes tenen el màxim de poder nutritiu. Si el tallem per assecar-lo, de Lluna Nova tindrà menys perill de fermentació. Si el tallem de Lluna Vella, conservarà millor el color verd intens durant més temps de l'assecatge.

Almanac del cordill

Algunes masies antigues mostren encara restes de pintura blava a les parets, eixides o finestres. Aquest color era considerat màgic i protector. I també resultava útil per a evitar l'entrada de mosques i mosquits, ja que aquests insectes fugen del color blau.

L'hort dels FaBo a dia d'avui

Ja tenim un tomàquet considerable

Les mongetes "perones" ja fan un pam i les carbassoneres ja comencen a llevar

Els pagesos preparan els camps per sembrar l'arròs

Arròs.- Planta de la família de les gramínies, de tija foliosa, fulles auriculades a la base i espiguetes en panícula laxa, finalment penjant, conreada extensament en climes càlids o benignes i terrenys inundables corresponent a diverses varietats d’Oryza sativa, provinent del sud-est asiàtic, i també a diverses varietats d’Oryza glaberrima, originària de l’Àfrica tropical occidental.

El marcòlic groc

(Lilium Pyrenaicum) floreix als cims més alts de la comarca del Ripollès. És una planta emblemàtica, que s'ha convertit en la imatge que identifica la Vall de Núria. El Marcòlic pot arribar al metre  d'alçada. Sembla com si les seves flors tinguessin vergonya, perquè fan el cap cot. Tenen sis pètals corbats de color groc, amb taques fosques. Tot i ser una planta agradable a la vista, desprèn una olor força desagradable.(Almanac del cordill)

Conta la llegenda que...

Conta la llegenda que, després d'haver passat l'hivern dins una bossa feta amb cinc tels, les erugues del pi surten esfereïdes dels seus nius tot just senten cantar el cucut. S'escapen en corrues buscant un forat a terra, on poder-se amagar.(Almanac del cordill)

La Mona d'enguany

Avui el "fillol adoptiu" a rebut la Mona dels padrins de La Folcrà, es un pollastre com cal- fa més de 30 cms- de la pastisseria CROPIC'S d'Olot. Gràcies per la mona Gemma i Xevi

La Flor d'Holanda

Al segle XVI els turcs van enviar a Holanda un vaixell carregat de bulbs de tulipa, la mateixa flor que representa aquell país. Diuen que els holandesos es van menjar aquell primer carregament de flors, pensant que es tractava d'una espècie de ceba. (Almanac del cordill)

Les banyes no cansen al bou

Fortes, boniques i útils... Les banyes de bou, vaca o marrà eren utilitzades per pastors i boscaters per a portar-hi oli quan anaven de camí. Les banyes són molt resistents. No es trenquen i aguanten cops i canvis sobtats de temperatura.(Almanac del cordill)

 Fins i tot n'hi ha que n'estan orgullosos de portar-ne!

Avui dilluns de Pasqua

També es Sant Marc Evangelista, patró dels ruixats

Dijous Sant i la Dansa de la MORT

Els moixernons

Se'ls coneix també com a bolets de Sant Jordi, perquè solen sortir pels volts del 23 d'abril. El moixernó és un bolet de gust molt potent, de mitja muntanya, molt adequat per acompanyar estofats.(Almanac del cordill)

Això era quan els gossos anaven a missa

Almenys tres dies a l'any la gent podia dur els gossos a Missa: Sant Roc (17 d'agost), per Santa Quitèria (22 de maig) i per Sant Pere (29 de juny). La llegenda diu que Santa Quitèria va morir menjada pels gossos del seu pare, mentre que Sant Roc va ser abandonat per tothom menys pel seu gos, que el va cuidar quan el sant va caure malalt de pesta.(Almanac del cordill)

Ja hem plantat les tomateres

L'hort ja comença a fer goig, el enciams i escaroles estan a punt de caramel i hem plantat les tomaqueres: de penjar, de tomàquet negre, i una resta de varietats diferents ja veurem com surten.

Hem posat ja les canyes i començarem a esbrollar i a lligar-les

Dissabte, 16 d'abril, al matí

Presentació del llibre d'en Xavi Cortadellas amb il·lustracions de l'Albert Llenas, a l'església romànica de Santa Coloma de Fitor.

Caminada cap a can Puig, camp del llobinar, dolmen del llobinar i finalment presentació del llibre amb dramatització de quatre llegendes i finalment un petit concert a càrrec de la Maite Mer, francament deliciós!

Les plantes aromàtiques

Les plantes aromàtiques fresques com l'alfàbrega, la sàlvia, el marduix, la farigola o el romaní donen olor inconfusible a les amanides  i a la carn feta a la brasa.(Almanac del cordill)

Quarts de final de la Heineken

El partit d'ahir  a la tarda de la Heineken Cup (Copa D'Europa de clubs de Rugbi) entre l'USAP de Perpinyà i el Toulon va ser una festa  sense precedents a Barcelona , podeu veure un tros de vídeo, punxant ací.

55.000 persones han fet possible batre el record d'assistents a un partit de rugbi a Europa: 10.000 procedents de Toulon, 15.000 de Catalunya "Sud" i uns 30.000 de la Catalunya "Nord" , amb un ambient inoblidable, a més a més de guanyar hem gaudit els que hi hem pogut assistir doncs les entrades es van esgotar fa dies

Fitxa tècnica del partit a la plana WEB de l'USAP

Au Stade Olympique Luis Compagnys – de l’USAP sur Toulon :  (mi-temps : 6 - 11 )

Score Final : 29-25

Temps : Beau Pelouse : Bonne Arbitrage : M. Rolland

Pour Perpignan :  Essai de Planté (52’) ; Transformation de Porical(52‘) (73’)  ;  Pénalité de Porical (30’) (39’) (42’)  (63’) (68’) Essai de Freshwater (73’)
Carton jaune : Vilacéca (8’) Tchale – Watchou (34’)

Pour Toulon :; Essais de Smith (40’) Van Niekerk (54’) ; Transformation de Wilkinson (54‘) (80’)  ; 1 Pénalité de Wilkinson (3’) (36’) Essai de Cibray (80’)
Carton jaune : (‘)

Perpignan : Porical – Plante, Marty (cap), Grandclaude, Candelon- (o) Laharrague, (m) Cazenave – Tuilagi (67’ Tonita), Chouly, Guiry – Tchale-Watchou, Vilaceca – Mas, Guirado, Schuster (48’Freshwater)

Toulon : Lamont – Wulf, Messina, Lovobalavu, Loamanu – (o) Wilkinson, (m) Mignoni (59’ Cibray)  –Van Niekerk (71’El Abd), Smith, Fernandez Lobbe – Schofield, Chesney (59’ Samson) – Kubriashvili (74’ , Bruno (48’ Genvois), Emmanuelli

Evolution du score : 0-3 ; 3-3 ; 3-6 ; 6-6 ; 6 - 11 ; 9 – 11 ; 14 – 11 ; 16 -11 ; 19 – 18 ; 22 – 18; 27-18 ; 29-18 ; 29-23 ; 29-25 ;

Refranys del mes d'Abril

Abril abrilet, al migdia calor i al vespre fred.

Abril ploraner, maig rialler.

Els boscos

Tret dels comunals, a Catalunya quasi tots els boscos són de propietat privada. Cal defensar la idea, però, que el bosc és patrimoni de tots. Són el pulmó de la Terra. Suposen el territori de la natura en estat força primigeni.
Entre tots hem de cuidar i preservar el bosc, i gaudir-ne amb respecte i veneració.   (Almanac del cordill)

Avui a la tarda hi ha hagut un incendi al maltractat, per les nevades i les autoritats, bosc de les Gavarres, a la zona de S. Cebrià, quan tingui més noticies ho faré saber.
Mireu la noticia a Totbisbal 

Els fets ens van donant la raó

Cada  dia que passa els fets ens van donant la raó.

El factor limitant de la pervivència d’un SISTEMA, sigui quin sigui, és l’Energia.

A mesura que s’esgoten les reserves mundials de petroli i s’agreugen les  conseqüències ambientals de les emissions de milions de tones de carboni a l’atmosfera, els Estats i les empreses transnacionals, enquistats en un model addicte als combustibles fòssils, planifiquen i construeixen noves mega-infraestructures amb l’excusa de garantir el subministra d’hidrocarburs.

Nous ports d’importació, magatzems de gas, plantes de liqüefacció i petroquímiques, s’imposen en el nostre territori sense el més mínim procés de consulta sobre el model energètic i de desenvolupament en què volem viure els pròxims anys.

La construcció d’aquestes noves infraestructures, generarà danys irreversibles sobre el territori on es volen instal·lar i amb especial gravetat, sobre les poblacions veïnes.

Els combustibles fòssils, a més de generar Deute Ecològic al Sud, generen impactes directes al Nord.

El sistema econòmic que tenim ara és un sistema que anava tirant fins que es va globalitzar l’economia.

Perquè l’economia lliberal tiri endavant necessita, per definició, un creixement anyal del 3% o més envers el Producte Interior Brut (PIB), així doncs, si no hi ha un creixement exponencial el sistema cau, ja que no pot generar llocs de treball i per tant no pot generar MÉS consum(sovint innecessari) que és el motor del sistema.

Finalment el sistema va trobar el CRÈDIT i amb el mateix va globalitzar l’economia de tal manera que el sistema creditici és ara de caire Universal.

En un Món FINIT, és impossible mantenir un sistema exponencial!

Amb una Energia finita, és impossible tenir un sistema exponencial!

El món occidental ha intentat, a costa del 2n. i del 3er món, viure per sobre les seves possibilitats, i això ha estat possible gràcies a que:

• l’energia fòssil  ha estat molt barata!
• han concedit crèdits a tort i dret, fins i tot a gent que no els podrà tornar mai, per incrementar el consum.

Les necessitats humanes, una vegada tenim resoltes les més bàsiques, es tornen totalment: supèrflues, incíviques, innecessàries i poc ètiques; i molt sovint ens porten a la infelicitat i a depressions personals.

L’home prefereix la comoditat!

I el fet és que per sentir-se plenament feliç, necessita: una casa pròpia, un cotxe, una pantalla plana amb cinc altaveus, una roba singular i ser el primer, o si més no, poder distingir-se dels seus veïns.

Es per això que els nostres (sic) polítics s’han cregut que el que els hi deien els assessors era veritat i ho han proclamat als quatre vents i a més a més ho han posat a la pràctica, per desgràcia del mateix sistema i de la Humanitat.

Total que han suprimit els transports públics, o els han fet ineficients! (Manca de regularitat, manca de connexió entre trens-autobusos-vaixells-avions, preu del servei desorbitat).

Han proposat un sistema de connexió i trasllat totalment individualitzat, cada viatge un individu i un cotxe (fins ara l’energia era barata i ha esta possible).

Evidentment semblant bestiesa vol dir que hi ha més quilòmetres lineals de cotxes que de carreteres i per tant ens han proposat sempre: Ei! cal fer: més carreteres, més carrils, més rotondes, més senyals de trànsit, més il·luminació viaria.

Encara és molt pitjor el trasllat de mercaderies, més del 90% de les mateixes es fa en camions, quan el tren i el vaixell son molt més barats, més eficients i molt menys contaminants.

El fet és que els nostres(sic) governants polítics ens han omplert de ciment i d’asfalt el territori. Encara no han vist:

• Que l’economia sostenible necessita més transport públic i menys transport privat.
• Que és insostenible anar a treballar lluny de la llar amb cotxe propi.
• Que és insostenible, a més a mes de la despesa energètica que representa, produir gasos contaminants per anar a treballar.
• Que és insostenible destrossar el TERRITORI per què la gent pugui circular més ràpid i arribi abans!
• Que és insostenible una economia que ens fa creure que sense infraestructures viàries no pot avançar.
• Que és insostenible una economia que ha de tenir un creixement exponencial per viure en un món finit.

Exemple 1

Com es pot ampliar l’autopista AP-2 a tres carrils quan des del Setembre del 2010, ha disminuït el 20 % del trànsit a la mateixa. O es que tenim de fer com a Madrid, on l’Estat està -estem- pagant 300 milions d’Euros anyals perquè les autopistes de pagament van buides i com que és una concessió estatal i no hi guanyen prou –les grans empreses constructores i bancs- els tenim d’ajudar perquè no tinguin dèficit?

Exemple 2

Com es pot destrossar l’Empordà amb la C-31, una “Nadalada” amb talussos i rodones per donar prioritat als que fan desplaçaments llargs (menys freqüència) i fer donar tombs als del territori que la han d’utilitzar cada dia?

Les carreteres més importants ja estan fetes, nomes cal millorar-les per fer-les més segures, amb carreteres d’onze metres d’amplada es pot fer i mantenir una xarxa bàsica el suficientment mallada per mantenir una comunicació fluïda entre els principals pobles i ciutats i mantenir una xarxa de petites carreteres ben condicionades per entrellaçar les viles, poblets i nuclis urbans petits, així com camins rurals que ens mantinguin units al TERRITORI i ens doni als que hi vivim -i també als que ens visitin- aquesta qualitat de vida que fins avui hem pogut gaudir.

Sens dubte que caldrà millorar els SERVEIS PÚBLICS DE TRANSPORT DE PERSONES I DE MERCADERIES.

1. Potser caldran unes línees regulars amb autobusos més petits i amb major freqüència.
2. Potser caldrà pensar en tornar a tenir un tramvia o un tren modern, com ja havíem tingut i els nostres (sic) polítics amb visió de futur van deixar perdre(imagineu, encara que només sigui per un moment, si encara funcionessin: el tren petit, el tren pinxo de Banyoles, el tren d’Olot i el de Girona a la Costa quina quantitat de desplaçaments diaris en cotxe estalviaria i no cal dir que representaria per al Turisme tant d’estiu com d’hivern).
3. Potser caldrà posar autobusos que menin als polígons industrials per evitar que cada persona utilitzi un sol vehicle. (es probable que el preu dels combustibles ens hi obligui abans del que pensen els nostres (sic) polítics)
4. Potser caldrà tornar a obrir les Escoles dels pobles per evitar que la mainada estigui més hores en el transport escolar que a la mateixa escola.
5. Potser caldrà que els polítics siguin molt més terrenals i pensin, tocant amb els peus a terra, que l’espècie humana depèn quasi únicament del nínxol ecològic on viu: EL SEU TERRITORI .

L’Energia, o millor dit la seva manca, ens portarà on tenim d’estar i d’on no hauríem d’haver sortit mai!

Gent pel Territori