La barra de viatjar en "first class"

POCA VERGÜENZA....

con nombres y apellidos para que los conozcamos...

- Un vuelo deBarcelona a Bruselas, en "Bussines Class" de Iberia, ida y vuelta, cuesta unos 1297 euros;

- Con Vueling, clase turista , unos 150 euros.

- Con la diferencia de cada viaje de un eurodiputado en clase bussines, se paga un maestro durante 20 días.
Nuestros parlamentarios europeos, por votación, se niegan a volar en clase turista. La "crisis" solo existe para los de siempre...

 

CONSECUENCIA:

Hospitales con plantas cerradas,

Centros de Asistencia que cerraran por las noches, 

Sueldos recortados, y un largo etc.etc.,

pero ellos no pueden prescindir ni tan siquiera de una cosa tan prescindible........ es vergonzoso...

El Parlamento Europeo votó el miercoles 6 de abril una enmienda
para restringir los vuelos en primera.
ASI VOTARON LOS EURODIPUTADOS ESPAÑOLES:

A favor de volar en turista :

Ramon Tremosa i Balcells (CiU)
Rosa Estaras Ferragut (PP)
Oriol Junqueras Vies (ERC)
Raúl Romeva i Rueda (Iniciativa)
En contra de volar en turista ! :

Francisco Sosa Wagner (UPD)
Jaime Mayor Oreja (PP)
Alejo Vidal-Quadras (PP)
Luis de Grandes Pascual (PP)
Pilar del Castillo Vera (PP)
Carlos Iturgaiz Angulo (PP)
Teresa Jimenez-Becerril Barrio (PP)
Pablo Arias Echeverria (PP)
Pilar Ayuso (PP)
Agustín Diaz de Mera García (PP)
Santiago Fisas Ayxela (PP)
Carmen Fraga Estévez (PP)
Salvador Garriga Polledo (PP)
Cristina Gutiérrez-Cortines (PP)
Esther Herranz García (PP)
Gabriel Mato Adrover (PP)
Francisco Millán Mon (PP)
Ignacio Salafranca Sánchez-Neyra (PP)
Josefa Andrés Barea (PSOE)
Inés Ayala Sénder (PSOE)
Alejandro Cercas (PSOE)
Ricardo Cortes Lastra (PSOE)
Iratxe García Perez (PSOE)
Eider Gardiazabal Rubial (PSOE)
Enrique Guerrero Salom (PSOE)
Sergio Gutiérrez Prieto (PSOE)
Ivan Irigoyen Pérez (PSOE)
Juan Fernando López Aguilar (PSOE)
Miguel Ángel Martinez (PSOE)
Antonio Masip Hidalgo (PSOE)
Emilio Menéndez del Valle (PSOE)
María Muñíz De Urquiza (PSOE)
Andrés Perelló Rodriguez (PSOE)
Teresa Riera Madurell (PSOE)
Antolín Sánchez Presedo (PSOE)
Luis Yáñez-Barnuevo Garcia (PSOE)
Raimon Obiols (PSOE)
Abstenciones:Izaskun Bilbao Barandica (PNV)
María Badia i Cutchet (PSOE)

  SON LOS EURODIPUTADOS QUE VOTARON LOS ESPAÑOLES, SIN SABER QUIENES ERAN, PORQUE CASI NADIE LES CONOCE. LUEGO SE HA VISTO QUE  LA MAYORÍA SON UNA PANDILLA DE VIVIDORES.

DÉJAME DORMIR, MAMÁ

DÉJAME DORMIR, MAMÁ

Hijo mío, por favor,
de tu blando lecho salta.
Déjame dormir, mamá,
que no hace ninguna falta..

Hijo mío, por favor,  
levántate y desayuna.
Déjame dormir, mamá,
que no hace falta ninguna.

Hijo mío, por favor,
que traigo el café con leche.
Mamá, deja que en las sábanas
un rato más aproveche..

Hijo mío, por favor,
que España entera se afana.
¡Que no! ¡Que no me levanto
porque no me da la gana!

Hijo mío, por favor,
que el sol está ya en lo alto.
Déjame dormir, mamá,
no pasa nada si falto.

Hijo mío, por favor,
que es la hora del almuerzo.
Déjame, que levantarme
me supone mucho esfuerzo.

Hijo mío, por favor,
van a llamarte haragán.
Déjame, mamá, que nunca
me ha importado el qué dirán.

Hijo mío, por favor,
¿y si tu jefe se enfada?
Que no, mamá, déjame,
que no me va pasar nada.

Hijo mío, por favor,
que ya has dormido en exceso..
Déjame, mamá, que soy
diputado del Congreso
y si falto a las sesiones
ni se advierte ni se nota.
Solamente necesito
acudir cuando se vota,
que los diputados somos
ovejitas de un rebaño
para votar lo que digan
y dormir en el escaño.
En serio, mamita mía,
yo no sé por qué te inquietas
si por ser culiparlante
cobro mi sueldo y mis dietas.
Lo único que preciso,
de verdad, mamá, no insistas,
es conseguir otra vez
que me pongan en las listas.
Hacer la pelota al líder,
ser sumiso, ser amable
Y aplaudirle, por supuesto,
cuando en la tribuna hable.
Y es que ser parlamentario
fatiga mucho y amuerma.
Por eso estoy tan molido.
¡Déjame, mamá, que duerma!

Bueno, te dejo, hijo mío.
Perdóname, lo lamento.
¡Yo no sabía el estrés
que produce el Parlamento!

Fray Junípero (1713 - 1784) Religioso franciscano  español .

El tren de BANKIA

L'espoli del Ter, fins al 2061

La privatització d'Aigües Ter-Llobregat comporta augmentar l'extracció del Ter

S'incompliria la promesa de retorn de cabal, que el govern havia avalat

03/07/12 02:00 - girona - Oriol Mas

El Ter al seu pas per el Pont de la Barca de Girona. Foto: JOAN SABATER.

ICV va anunciar ahir que portarà la concessió als jutjats

El compromís amb el Ter quedarà com a paper mullat. L'anterior govern de la Generalitat havia planificat un programa per reduir progressivament el transvasament del Ter cap a l'àrea metropolitana de Barcelona. Els objectius eren passar dels 190 hectòmetres cúbics habituals durant bona part de la dècada del 2000 a un màxim de 115 hm³ el 2015. Entremig, el 2010, no es podia passar dels 150 hm³ i el 2012, dels 130.
El govern entrant va assumir aquest compromís. Fins i tot l'actual director de l'ACA va afirmar l'abril de l'any passat: “El compromís és vigent i volem retornar cabals al Ter en els terminis i quantitats anunciats.” Ara sembla que la situació s'ha capgirat i que les necessitats econòmiques del govern a curt termini poden fer variar aquests compromisos. L'avantprojecte d'explotació per a la privatització d'Aigües Ter-Llobregat inclou una anàlisi econòmica i financera del servei, i compta obtenir fins a mil milions d'euros per la concessió. D'aquests, uns 400 es pagarien aquest mateix any, i la resta serien en diferit.
La concessió seria a 50 anys, fins al 2061, i el document fa una projecció de l'evolució de la demanda i de les fonts de producció d'aigua. La principal font de subministrament continua sent l'aigua del Ter, que oscil·la entre els 120 i els 166 hm³ anuals en funció de les sequeres. La resta, fins a arribar a entre 210 i 250 hm³ de demanda prevista pels municipis, prové sobretot del Llobregat. En canvi, les dessalinitzadores del Prat i de Blanes es mantenen en xifres baixes de funcionament, i només està previst activar-les més a fons els anys de sequera. Això és degut a l'alt cost de l'aigua dessalinitzada, que encariria el preu de l'aigua i de la concessió.
Per tant, el transvasament del Ter es manté com a font principal d'abastament d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona. A més, recuperaria la tendència a l'alça que s'havia aconseguit capgirar aquests últims anys, cosa que posaria en risc el compliment tant de la llei del Ter del 1959 –on s'estableix que el riu ha de portar sempre més de 3 m³ per segon a Girona– i també del pla sectorial de cabals de manteniment. A més, el document no inclou altres variants, com ara la progressiva reducció d'entrada d'aigua a la conca del Ter a causa del canvi climàtic, que diversos estudis ja han detectat.
Des del Departament de Territori i Sostenibilitat es va recordar que el procés de privatització d'Aigües Ter-Llobregat no està tancat. A més, es va insistir que fins ara el govern ha complert els compromisos adquirits amb la conca del Ter.

ICV ho denunciarà

El grup d'ICV-EUiA va denunciar ahir aquest procés de privatització que ha iniciat el govern, i l'incompliment del compromís amb el Ter que representa. El diputat Joan Boada va avisar que “això condemna a mort el Ter, a les comarques gironines el riu també és vida, i el govern el que fa és vendre el Ter a una empresa”. Salvador Milà, també diputat d'ICV al Parlament, va avisar que, tal com s'està plantejant la concessió d'ATL, “és una concessió il·legal que portarem als jutjats i també a la Unió Europea”. En aquest sentit, va advertir que les previsions respecte al Ter incompliran les directrius europees referents a la qualitat de l'aigua i dels rius, i també el compromís amb el Ter i el pla de gestió de conques. A més, van recordar que l'estació d'aforament de Girona fa mesos que no funciona i que, per tant, no hi ha dades actualitzades.

LA XIFRA

166

hectòmetres cúbics

és el que es preveu transvasar habitualment i en condicions normals del Ter a Barcelona.

2015

segons

el compromís del Ter, és l'any a partir del qual només es podrien transvasar 115 hectòmetres cúbics del riu.

Paelles (Almanac del cordill)

Les paelles de ferro colat no tenen competència. Són eficients, fan bon menjar i no tenen substàncies antiadherents nocives.

Cop letal al Català des del Colonialisme ESPAÑOL

Cop del Suprem espanyol a la immersió en l'ensenyament infantil

El tribunal anul·la el caràcter vehicular del català en aquest període formatiu entre els 3 i 6 anys

Nova sentència contra la immersió lingüística. El Tribunal Suprem espanyol ha anul·lat avui els articles del decret de la conselleria d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya que defineix el català com la llengua normalment emprada com a vehicular en l'ensenyament infantil de tres a sis anys. I afecta concretament la comunicació en català en 'les activitats orals i escrites de l'alumnat i del professorat, exposicions del professorat, llibres de text i material didàctic, activitats d'aprenentatge i d'avaluació i comunicacions amb les famílies', tal com resa l'article 4.1, que ha quedat anul·lat.
En la sentència, el tribunal es basa en la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'estatut, i anul·la els articles d'aquest decret de la Generalitat que regula l'ensenyament entre els tres i sis anys en els aspectes lingüístics; diu que el castellà s'ha d'incorporar com a llengua docent vehicular. El Suprem accepta el recurs presentat per un pare contra la sentència del Tribunal Suprerior de Justícia de Catalunya que no tocava la immersió en aquest àmbit educatiu.
Què anul·la el Suprem?
També queda anul·lat l'article 4.3: 'Els nens i les nenes que cursin el segon cicle de l'educació infantil tenen el dret a rebre l'ensenyament en català i a no ser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de la seva llengua habitual. En qualsevol cas es respectaran els drets lingüístics individuals de l'alumne o alumna, d'acord amb la legislació vigent.'
La sentència ataca de ple a immersió lingüística en català. Queda clar amb l'anul·lació d'aquest altre article, el 4.4: 'En funció de la realitat sociolingüística de l'alumnat, s'implementaran metodologies d'immersió lingüística de la llengua catalana amb la finalitat de potenciar-ne l'aprenentatge'.
A més, elimina l'article 10, sobre 'la normalització en l'ús de la llengua catalana en totes les actuacions docents i administratives i el tractament de les diferents llengües en el centre.'
I encara suprimeix l'article referent a l'atenció preferent en català dels alumnes nouvinguts. 'A fi de procurar la més ràpida integració possible de l'alumnat estranger que s'incorpora al sistema educatiu de Catalunya, els centres han de dedicar una atenció preferent a l'aprenentatge de la llengua catalana, vehicle d'expressió normal en les activitats educatives de les escoles', diu l'article 14.3, anul·lat pel Suprem.

Ara a pagar les autopistes de Madrid

Foment salva les radials de Madrid amb 290 milions d'euros més

La ministra Ana Pastor ha afirmat que moltes de les autopistes de peatge estan en una situació "insostenible"

EFE

Madrid | Actualitzada el 25/06/2012 23:43

 

Cau la primera concessionària d'autopista radial de Madrid GAIZKA RODRÍGUEZ

El govern espanyol disposarà aquest any de 290 milions d'euros en préstecs participatius per ajudar les concessionàries d'autopistes en risc de fallida –les radials de Madrid– pel sobrecost generat per l'expropiació de terrenys. Així ho ha indicat aquest dilluns la ministra de Foment, Ana Pastor, durant unes jornades sobre infraestructures a Santander. Segons ha explicat la ministra, els crèdits participatius i l'ampliació dels comptes de compensació a les autopistes fins l'any 2021 són algunes de les solucions per aconseguir que el sector pugui sobreviure.
La ministra ha assegurat que són "mesures provisionals", ja que Foment treballarà per millorar la llei d'expropiacions forçoses i aconseguir un repartiment "equilibrat" dels risc en les concessions. Pastor ha recordat que moltes de les autopistes de peatge estan en una situació "insostenible" pel descens del trànsit i pel "sobrecost" de les expropiacions, que en alguns casos s'han disparat fins al 175%.

Sant JOAN (Almanac del cordill)

La nit de Sant Joan és màgica, tan a ran de mar com a muntanya.
Convé fer una bona revetlla, i un bany nocturn al mar, si pot ser.

Però de temps antic la tradició mana sortir a collir herbes remeieres, que en aquesta època de l'any tenen gran potència guaridora.

La festa de les FALLES és una festa de foc, molt popular a Isil com a d'altres indretsde la Vall d'Aran

La Puput(almanac del cordill)

La Puput és un ocell molt vistós, que es diu així perquè així canta:"pu-pu-put".
Però també podem associar el nom al fet que els seus nius fan molta pudor. Així que se senten atacats, els pollets deixen anar una cagarada molt pudenta. per cert quan se sent en perill, el puput també enlaira la seva bonica cresta groguenca, acabada en taques negres. La cua i les plomes tenen franges blanques i negres.

Peatges a l'ombra

El #novullpagar ha posat al descobert el model injust dels peatges catalans, 'el peatge a l’ombra a la catalana' posa al descobert el saqueig a tota una generació

---

L’anomena’t sistema alemany d’inversions o més conegut com  'peatges a l’ombra' el començà a utilitzar el Govern del President Pujol, i està basat en fer pagar l’obra a les empreses constructores i que aquestes cobrin cada any de l’administració que ha encarregat l’obra amb els corresponents interessos. El sistema és emprat principalment per obres de gran envergadura, el problema sorgeix quant el Govern del President Montilla abusa del model i l’adapta a tot tipus d’’obra, des d’una carretera, a un ambulatori, a una escola o una presó. L’abús és tant evident que ni tant sols es preocupen dels tipus d’interès que acaben pagant. El conseller Nadal n’és el ideòleg i el conseller Castells l’executor.

Nadal, inauguració de l'eix diagonal inversió ACS 380M, Generalitat paga 1400M

---

Comparteix

   
URL curta

---

És o no un saqueig pagar per l’eix diagonal entre 3 i 4 cops el seu cost?

És un primer exemple, i pel seu cost és un veritable escàndol. L’eix diagonal és una carretera de 64 kilòmetres que uneix Manresa i Vilanova i la Geltrú, l’empresa adjudicatària, ACS -Florentino Perez, una de les grans empreses del IBEX-35 amb més de 14.000 milions d’endeutaments i en situació de fallida- va invertir en la seva construcció 380 milions d’euros,  va acabar l’obra al 20111.  Per la carretera la Generalitat haurà de  pagar fins a l’any 2041 quasi 1.400 milions d’euros,  un increment del 368% del seu cost. Si la Generalitat hagués anat a buscar el crèdit a preu de mercat, o via bons patriòtics com a molt s’hagués doblat el seu cost. És a dir, la Generalitat li farà guanyar a l’empresa ACS, un mínim de 600 milions d’euros en 30 anys, més ben dit cada català li regalarà a l’empresa de Florentino 85.-€ pel seu benefici. Són dades facilitades per la pròpia Conselleria.

El Conseller Nadal pot omplir pagines de diari, però “el peatge a l’ombra a la catalana” és una veritable vergonya

Ara fa unes dies l’ex-conseller Nadal escrivia un article al diari El Punt on defensava el model d’inversions amb peatge a l’ombra, el que no deia era que en el país d’origen d’aquest model, Alemanya, vigilaven el tipus d’interès que aplicaven les constructores i el que és segur és que no aplicaven interessos d’usura com han fet en aquest país les grans constructores, que sense posar diners  -els hi prestaven les mateixes entitats catalanes- obtenien amb els ulls cecs de l’administració uns beneficis escandalosos.

L’ex conseller Nadal en el seu article intenta embolicar la troca i es vol espolsar les puces  sobre la seva nefasta actuació, deu pensar que un dia o altre els peatges a l’ombra esclataran pels alts costos que pagarem entre tots els catalans. Diu Nadal “Barrejar el problema dels peatges amb el deute i el peatge a l'ombra és embolicar la troca confonent conceptes.” . El que si que es embolicar la troca és parlar de peatges a l’ombra i no contestar cap de les preguntes que qualsevol persona de bé es faria.

Per què es paguen interessos d’usura a les obres adjudicades pel sistema de peatges a l’ombra? Per què no es va anar al mercat del finançament, quant resulta que les grans constructores l’obtenien amb l’aval de l’obra adjudicada? Cap tècnic de les conselleries d’Economia o del Departament de Política territorial i Obres Públiques es va adonar que les obres acabaven costant tres i quatre vegades el seu cost?

El directe!cat està investigant el que ha representat de costos extraordinaris pel país el model anomenat “peatges a l’ombra” avui fem lliurament d’una primera part, resta encara molt per explicar, quines són les empreses adjudicatàries de tants beneficis sense risc i sense esforç? Qui són els responsables d’aquest saqueig? Qualsevol persona que tingui informació que cregui pot ser interessant ens la pot enviar a denuncies@directe.cat

Paraules d'amor

Cada dia ho fa millor !

Sílvia Pérez Cruz

Silvia i Toti Soler

Eines (Almanac del cordill)

"BONA EINA FA MITJA FEINA"
Les eines ens ajuden a fer la feina.
L'eina bona no és la més complicada o la més bonica sinó la més útil, aquella que s'adequa a la tasca que fem, i a l'entorn on treballem.
La bona eina ha de ser fàcil d'emprar i d'arreglar.
Per cert, convé que tinguem ben ordenades, netes i arreglades les nostres eines.

"EINA PERDUDA JA NO SERVEIX" (sic)

Faves

Ara al Maig, tasteu les primeres faves de la temporada, son tendres i delicioses.

 Ofegades, amb cansalada i botifarra negre (han de porquejar) i unes fulles de menta fresca.

Almanac del cordill: "l'alfals"

Alfals:
 1 m. [LC] [BOS] [AGA] Herba perenne de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliolades, flors moradenques, en raïm, i fruit caragolat en hèlix, sovint cultivada per a farratge (Medicago sativa).
L'alfals és una planta farratgera, o sigui que serveix per alimentar el bestiar.
El nom li ve de l'àrab i significa "el millor aliment".
En diferents indrets de Catalunya, se'n diu "userda".

L'alfals té  virtuts medicinals. Té moltes vitamines i sals minerals. Presa en infusió o germinada va bé contra les hemorràgies, l'anèmia i certs processos reumàtics.

Ravel

El Bolero a l'estació Central de Copenhagen

13-05-12, les dues cares de l'Albera

Petit recorregut per l'Albera amb l'Ernest Costa com a guia.
Hem visitat, amb una quarantena de persones més, la part mediterrània i la part Atlàntica.
 Veieu-ne unes quantes fotografies:

Ernest Costa, excel·lent fotògraf i gran coneixedor dels Països Catalans

Arqueta

 

Bell-lloc de Cantallops

Castell de Requesens

La rajoleria de Requesens

Auró

Sureda vella

clima Mediterrani

Pou de neu i/o glaç amb arcada central

Coll fronterer entre Requesens i S Marti de l'Albera

el Rosselló

Veladre

 

Maig (Calendari dels pagesos)

El maig deixa l'ordi granat
i el blat espigat.

Ningú s'alabi del blat
fins que el maig sigui acabat.

Pel maig, murtra,
pel setembre fruita.

 MURTRA_ f. [LC] [BOS] Arbust perennifoli de la família de les mirtàcies, de fulles ovades, lluents i aromàtiques, flors blanques i fruit en baia, el murtó, que es fa a les màquies de les terres mediterrànies d’hivern temperat (Myrtus communis).
Que creix a les dues vores del Mediterrani. Etimològicament Myrtus communis prové del grec myrtos que significa perfum per ser una planta molt aromàtica i communis per ser relativament abundant.

Enxanetes

Enxanetes

El Farro(Almanac del cordill)

És un plat de la Garrotxa fet amb brou i farina de blat de moro.
Pot ser dolç o salat.
Equival a la "polenta italiana, però no pas al farro italià que és una classe de blat.
I no s'ha de confondre amb el "farro tarragoní", que consisteix en una escudella, on la mongeta hi té un paper destacat.

Mini -Viatge a Holanda(IV)

Els molins per bombar l'aigua dels canals